II Jornades de Divulgació Innovadora D+I

JornadasZaragozaEls dies 17 i 18 d’octubre, al Etopia Centre d’Art i Tecnologia a Saragossa, va tenir lloc la segona edició de les Jornades de Divulgació Innovadora. Més de quaranta divulgadors d’arreu d’Espanya es van reunir durant aquests dies per presentar i compartir diferents enfocaments i estratègies per comunicar la ciència. Un jornada intensa on, sota el lema ‘La ciència emociona. Contar-la també’, els professionals del sector van poder descobrir nous enfocaments, estratègies i formats per parlar de ciència. Humor, teatre, dansa, màgia, música, videojocs, tallers… van ser algunes de les ‘eines’ divulgatives que es van presentar.

A més de les sessions professionals, els ciutadans també van tenir l’oportunitat de participar en aquestes jornades. A les tardes es van organitzar diverses activitats, D+I In Vivo, gratuïtes i obertes al públic: creacions col·lectives amb Lego, espectacles de màgia, concerts, experiments d’intel·ligència col·lectiva i monòlegs científics.

La Mandarina de Newton també va ser-hi present amb el taller ‘Creativity in Motion’. Aquest va ser un taller de dues sessions on, jugant amb metodologies per promoure la creativitat, i amb l’ajut dfe les noves tecnologies mòbils, els participants van tenir l’oportunitat d’explorar una tècnica audiovisual, el Stop Motion, que està a l’abast de tothom i que es pot usar per comunicar continguts de manera senzilla, vistosa i divertida.

En només tres hores de co-creació, es van produir vídeos com aquest:

Al nostre canal Youtube podeu veure tots els vídeos creats durant el taller ‘Creativity in Motion’ d’aquest cap de setmana.

A més, Irene Lapuente, de La Mandarina de Newton va ser la moderadora de la taula rodona “Barrejat, no remenat. Interseccions, tangències, mestissatges”. En aquesta taula hi van participar quatre experts de la hibridació entre ciència i altres disciplines, com ara la literatura, la música, l’art, els graffitis o la participació ciutatana. Dos físics, un músic i un matemàtic: Gustavo Ariel Schwartz, Antonio Arias, Josep Perelló i David Martín de Diego, van presentar les seves experiències i debatre entre ells i amb el públic les possibilitats de barrejar i el futur de la ciència.

Aquest esdeveniment ha estat organitzat per la Fundació Saragossa Ciutat del Coneixement, en col·laboració amb l’Ajuntament de la ciutat, juntament amb l’Associació Espanyola de Comunicació Científica, el CSIC, la Universitat de Saragossa, l’Observatori de Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Ibercivis.

Share

Ondarebizia - Taller Museus Participatius

5Logotipos

Des de el Museu Rezola, en col·laboració amb el Museu Oiasso, van presentar aquest any el projecte Ondarebizia. Aquest és un projecte de sensibilització patrimonial i una plataforma que busca obrir nous espais de relació entre el patrimoni i la ciutadania, i entre els mateixos agents del sector.

En el marc d’aquest projecte va ser iniciada una línia d’accions, ’Sesió oberta’, destinades als professionals del sector museístic, amb l’objectiu de tractar i compartir temàtiques d’interès.

Els passats dies 15 i 16 de Maig, al Museu Rezola (Gordailua), va tenir lloc la ‘Sessió oberta’ amb el taller ‘Museus Participatius’ impartit per La Mandarina de Newton (dins de la seva línia de treball Co-Creating Cultures).

Ondarebizia_LaMandarinadeNewton_1

El taller es va dividir en dues sessions dedicades a qüestionar i compartir conceptes i tendències entorn de la temàtica de la participació en els museus. Com entenem la participació des dels museus? Com la gestionem? Públics i processos de participació? Per què? Per a què?

Ondarebizia_LaMandarinadeNewton_3 Ondarebizia_LaMandarinadeNewton_2

 

Us deixem amb el vídeo de la ‘Sesió oberta I’:

Share

Gala de lliurament de premis de Inspiraciencia 2014

El Dijous 26 de Juny, a la Biblioteca de la Sagrada FamíliaLa Mandarina de Newton va estar present a la gala de lliurament de premis del IV Concurs de Relats d’Inspiració Científica – Inspiraciencia, organitzat pel CSIC (Consell Superior d’ Investigacions Científiques) i amb el suport de la FECYT i el Ministeri d’Economia i Competitivitat.

La Mandarina de Newton va participar com a part de l’organització de l’esdeveniment i va també presentar l’espectacle d’improvisació, ‘ImproCiència’ amb la companyia de teatre Planeta Impro.

Us deixem amb el vídeo que vam produir com resum de la cerimònia:

Share

La Mandarina de Newton a FADfest: HackingBullipedia i disseny crític

BannerOpenDesign

 

La Mandarina de Newton va estar molt present a la 3a Conferència Internacional Open Design Shared Creativity que va tenir lloc al Design Hub Barcelona els dies 30 de Juny i 1 de Juliol. Vam discutir amb reflexió sobre projectes propis i sobre tendències de disseny.

El día 30 de Juny a les 12:30 Ramon Sangüesa va resumir l’experiència de HackingBullipedia i va discutir la seva relació amb el disseny obert.

El dia 1 de Juliol a les 17:00 en una sessió patrocinada per La Mandarina de Newton, Lisa Ma, Laura Forlano, Luiza Prado, Pedro Oliveira i Ramon Sangüesa van buscar els punts de contacte entre el disseny crític i les aproximacions obertes i participatives. És possible fer emergir la potència del disseny crític en projectes oberts i participatius?

photo 5

Aquí teniu el programa sencer.

En breu us donarem més detalls sobre aquests dos dies de creativitat!

LogoFADfest

Share

'ImproCiència' - ciència i literatura en escena

poster

 

El dijous 26 de Juny, 19:00h, a la Biblioteca de la Sagrada FamíliaLa Mandarina de Newton i la companyia de teatre Planeta Impro presentaran  l’espectacle d’improvisació, ‘ImproCiència’, a la gala de lliurament de premis del IV Concurs de Relats d’Inspiració Científica – Inspiraciència, organizat pel CSIC i amb suport de la FECYT.

L’espectacle està inspirat en les obres que van participar a l’ediciò d’aquest any del concurs. Són relats que ens parlen de conceptes com la tecnología, la genètica, les matemàtiques, nanotecnologia, la mecànica quàntica, l’astronomia, el so… L’espectacle que presentarem el dia 26 serà una obra d’improvisació de teatre que portarà la ciència i la literatura a escena. Un cop més volem oferir al públic una manera diferent de veure la ciència, aquesta vegada amb teatre i literatura.

No t’ho perdis!

Quan: Dijous 26 de Juny, 19:00h

Lloc: Sala d’actes de la Biblioteca de la Sagrada Família.

Activitat gratuïta, Aforament limitat

Share

Una ullada a ECSITE: co-, making, gaming i investigació responsable

Article-Ecsite-20142La Mandarina de Newton va estar molt present en l’edició de ECSITE d’enguany. Com sabeu, és l’associació i la conferència  més important del món de museus i centres de ciència.

Nosaltres vam promoure l’organització d’una sessió específica sobre coproducció amb els usuaris. Convenir amb els diversos ponents i l’organitzadora, Holly Halsted, en què, d’acord amb els valors que promovia ECSITE, es digués “The Democratic Exhibition: putting co-production first” (L’exposició democràtica posant la co-producció per davant”. Amb això volíem remarcar el potencial democratitzador d’obrir als ciutadans els processos de producció dels continguts, activitats, exposicions i inclús de a organització del propi museu o centre de ciència. Ho vam fer, com sempre, des d’una perspectiva constructiva i construccionista, és a dir, de disseny i exploració conjunts.

 Els ponents d’aquesta sessió van ser, a més, de nosaltres mateixos:

 Per la nostra part, vam mostrar com per a nosaltres, La Mandarina de Newton, la co-creació i la coproducció són no només processos de construcció i creació de comunitat sinó, principalment, processos on els participants aprenen, es transformen a si mateixos ia la pròpia institució. Va ser una ocasió excel·lent per reconèixer entre els professionals participants, visions i interessos comuns i, també, posar les bases de futures col·laboracions.

 Apuntarem que els temes de co-creació i coproducció també van aparèixer en altres sessions. En particular, hi va haver una aula contínua de making, amb impressores 3D i altres tecnologies. Alli es mostraven i discutien de forma pràctica els principis bàsics per crear un espai de making en un museu o centre de ciència. Hi va haver exemples processos interessants, bàsicament influïts per la visió de Tinkering segons  de l’Exploratorium que no només liderava la sessió, sinó que tradicionalment, com a institució, té un gran ascendent sobre la comuntiat professional de museus i centres de ciència. També vam veure que hi havia moltes experiències de prototipat de mòduls expositius concrets per a determinades àrees de museus. Se segueixen apuntant doncs, una certa obertura dels processos habituals d’un museu però ens va quedar la sensació que els usuaris es seguien veient, en general, més com a components de “user groups” que com autèntics co-productors de coneixement. Tot i això, és una tendència interessant en la sessió que es va centrar en les formes pràctiques d’introduir “makerspaces” en aquest tipus d’institucions, amb un important predomini d’experiències americanes i un contrapunt de la Science Gallery de Dublín que vol situar-se “au dessus de la melée “però va apostar per un concepte, per a nosaltres, discutible en aquest context, que és el del centre com” living lab “.

 Una altra forma de participació que va comptar amb multitud de presentacions va ser la que consisteix a mostrar al públic el “backstage” d’exposicions i museus: com s’organitzen, com es construeixen, etc. Aquesta és una línia que també hem vist en institucions de l’àmbit artístic. No van faltar tampoc els projectes de “Ciència Ciutadana” que estan en ascens. Predominaven, això sí, visions molt centrades en el ciutadà com a sensor i recol·lector de dades. Hi ha pocs projectes on participi en més profunditat. Però és una altra “tendència” en aquest sector, sens dubte.

 Finalment, una altra àrea d’interès va ser la que sorgeix al voltant del moviment en favor de la investigació i la innovació responsables. Els museus i centres de ciència s’estan proposant com a “punt neutre” per activar una connexió que va dels ciutadans cap als científics i tecnòlegs. Es tracta d ‘intentar que la seva investigació estigui dins dels àmbits del èticament responsable. Què és això és un altre camp de discussió i va ser interessant, per exemple, el projecte europeu Responsible Research and Innovation Tools que es basa en anys d’investigació des de les Ciències socials i els estudis de Ciència, Tecnologia i Societat. Altres projectes són més específics i centrats en àmbits com la neurociència. El Responsible Resarch és una línia en què estem interessats i sobre la qual tornarem.

 La comunitat de museus i centres de ciència va sorgir en un moment socioeconòmic i polític molt concret, amb una exigència de promoure una visió favorable de la ciència amb formats innovadors. Està intentant de nou arribar al públic per altres vies com la el making o la gamificació. Veurem si no es trivialitzen en noves formes de “venda” de la idea tecnocientífica i, en canvi, s’aprofiten per generar coneixement aprenentatge via la veritable escolta i producció de i amb els ciutadans. La Co-creació és aprenentatge, com vam dir en la sessió. I com seguim intentat mostrar cada dia.

Share

I... Ja tenim els guanyadors de la 3a edició de Science of the City!

Durant els 3 últims mesos, hem rebut diversos vídeos de participants de diferents llocs, edats i trajectòries. Vídeos que representen una infinitat de maneres de veure la ciència que ens envolta. Aquest any premiem dos vídeos, un triat pel públic per votació online i un altre triat per un jurat d’experts en ciència, tecnologia i audiovisuals. No va ser fàcil, però havia de prendre una decisió…

Els guanyadors d’aquesta edició de Science of the City són:

Rellotges Biològics: El ritme que ens mou, de Laia Torres i Laura Pardo.

 

Accelera’t, de Mar Batlle.



El jurat també vol fer una especial menció al vídeo de John Scott, Glasgow, City of Science. Aquest vídeo ens ofereix una visió nova i interessant d’aquesta ciutat escocesa. Si aquest estiu busqueu destinacions científiques, creiem que aquesta és altament recomanable.





Volem felicitar als guanyadors i a tots els que heu participat per l’esforç realitzat! Esperem que us hagueu divertit mentre creàveu els vostres vídeos i, clar, que hagueu après i descobert una mica més sobre la ciència de la vostra ciutat!

Seguiu Mirant la vostra ciutat amb ulls de científic i explicant i compartint el què veieu… perquè la ciència està per tot arreu!

Recordeu que Science of the City no s’acaba aquí! Alguns dels vídeos que hem rebut apareixeran a la tele, nosaltres seguirem treballant i organitzant activitats…

Us mantindrem informats!

Share

De l'arròs al cyborg i a la nuclearització del paisatge.

El projecte de co-creació Talentlab, que realitzem amb la Delegació a Catalunya del Consejo Superior de Investigaciones Científicas ha entrat en la seva tercera edició. En aquesta ocasió hem fet una revisió de tot el material educatiu generat en les dues edicions anteriors i l’hem donat a conèixer a més docents a través de  tallers on els professors utilitzen els recursos i exploren com aplicar-los en la seva tasca docent.

RecursosFitxesMans

PcRient

PrimerRecursos

Talentlab2

A més, s’ha creat un conjunt de diàlegs per complementar els temes que van sorgir en els tallers de co-creació de l’exposició que havíem realitzat a la segona edició de Talentlab amb públic general. Aquests diàlegs serien, en un museu de ciència convencional, les activitats complementàries a una exposició. L’exposicio Talentlab  ara mateix es pot visitar a l’Espai Mandarina.

En els diàlegs hi participen científics del CSIC que investiguen en els temes que s’hi tracten, persones íntimament relacionades amb les motivacions i efectes d’aquestes sinergies i també científics socials. I el públic és clar. En suma, tot un espectre de competències, interessos, valoracions i perspectives crítiques  motivats per la intervenció de la ciència i la tecnologia humanes, desenvolupades en un moment cultural i sota unes relacions de poder concretes. En acabar cada diàleg, facilitem un ràpid taller conjunt amb els assistents per captar quines noves preguntes i interessos han sorgit després de la discussió. Un dels resultats del projecte serà contrastar les percepcions i anhels de cada tipus de de participant al fil dels temes tractats.

Els tres diàlegs programats per a aquest any connecten “Un objecte, un cos i un paisatge”. Observem exemples de la interacció entre objectes, cossos, paisatges i la tecnoesfera .

El primer diàleg es va centrar en el “Arròs daurat”, una variant de l’arròs genèticament modificada per a incrementar el seu contingut de vitamina A. La intenció inicial era suplir aquesta deficiència en poblacions que tenen l’arròs com el seu principal aliment.

Aquí teniu un vídeo curt on Joan Gibaja i Jose Pardo de la Institució Milà i Fontanals del CSIC comenten alguns aspectes d’aquesta temàtica:

El segon diàleg, va explorar com el concepte de cos ha quedat alterat des de l’arribada del Cyborg, motivant la discussió amb la presentació els exosquelets desenvolupats per científics del CSIC.

Exosesqueletposat

En aquest vídeo podeu veure a Guillem Alenyà de l’Institut de Robòtica Industrial (IRI-CSIC-UPC), Antonio Centeno del Moviment de Vida Independent i Josep Martí, de l’Institut Milà i Fontanals del CSIC, comentant aspectes relacionats amb el cos i la tecnologia.

Quan puguem, compartirem amb vosaltres els resultats de les nostres anàlisis de la contribució i intervencions dels participants, tant públic com científics.

Podem avançar però diversos punts clau que han aparegut una i altra vegada en els diferents diàlegs. En general tornen a sorgir els dilemes al voltant de la separació entre el que és natural i el que és artificial, el natural i el cultural, així com les pors o els entusiasmes per la capacitat d’influir en la naturalesa. També són recurrents algunes preguntes com qui pren les decisions sobre què es pot o s’ha de modificar i per què, quin grau d’autonomia tenen certs avenços que qüestionen les divisions habituals i com gestionar aquestes decisions en un entorn democràtic sotmès a la velocitat del canvi tecnològic i científic.

El que sembla cada cop més evident i compartit pels participants és que el natural i el cultural es retroalimenten de forma cada cop més ràpida i extrema. El cyborg informàtic, per exemple, va molt més enllà de la simple pròtesi i pren decisions per nosaltres. També sembla acceptar-se que la naturalesa és més que un procés d’evolució purament natural i que no s’entén sense les decisions humanes. Aquests influeixen sobre la natura d’una forma que cada cop està més amplificada per la nostra capacitat tecnològica. Any rere any, aquesta naturalesa és més híbrida i, al mateix temps, més humana. Els humans cada cop evolucionem cap a una naturalitat resultat de la nostra pròpia hibridació decidida per qui té cert tipus de poder però no per tota la població.

El proper diàleg examinarà com un paisatge queda transformat per un esdeveniment tan traumàtic com l’accident de la central nuclear de Fukushima al Japó. Serà el dia 16 de juny. Com tots els diàlegs anteriors es realitzarà a la Residència d’Investigadors del CSIC a Barcelona.

 

Share

Els primers vídeos ja són aquí! Teniu temps fins el 30 d'abril!

Fa uns mesos que vàrem iniciar la tercera edició del concurs internacional Science of the City.

Durant aquest temps, hem produït sis vídeos pilot en sis idiomes diferents: català, castellà, anglès, francès, portugués i italià, de temàtiques molt variades, per tal d’inspirar-vos. Aquí els teniu:

A més, alguns participants ja han començat a enviar-nos els seus vídeos. El primer ens va arribar de Cádiz i responia a la pregunta de per qué les plantes de la ciutat només tenen flors a la primavera:

Aquest altre, ens va arribar directament de Glasgow!

Ja heu començat a pensar el vostre? Recordeu que teniu fins el 30 d’abril!!

Share

Hack the Ride: hackejant sobre rodes

Fa poc vam poder lliurar el premi final de Hack The Ride a Miquel Llobet i David Farrús  de l’equip WMB per la seva proposta basada en Google Glass que integra dades de la moto mentre la condueixes i que pots demanar més o menys informació des dels comandaments de la moto i el visualitzes al Google Glass.

IMG_1322

Va ser el primer dels tres premis que es van concedir al final de 24 hores de Hack The Ride, un hackathon que organitzem per/amb BMW Motorrad  i la secció d’Innovació de BMW (Innovation Works). La idea era descobrir noves aplicacions per mòbils i dispositius similars i millorar la conducció de motos en ciutat. Es pot entendre com una aplicació del concepte de “Connected Vehicle” a les motos. Aquest va ser també un dels temes importants que van sorgir al Mobile World Congress d’enguany.

Vàrem acampar al Mobile World Center de Plaça Catalunya durant els dies 22 i 23 de febrer.

MWCFinestra

Penya

BMW va mostrar les noves motos c-evolution completament elèctriques i amb un interessant conjunt de sensors i sistemes de recollida i compartició de dades. Va costar una mica pujar les motos fins al segon pis, això sí.

PujarMoto

Els altres dos premiats van ser:

L’equip UNU, Gilles Backhus i Robert Weindl, amb la proposta Bike Share. És un sistema que facilita la compartició de motos entre una comunitat de motards. S’acompanyavamb la possibilitat de mesurar la confiança de les persones que cedeixen o prenent en prèstec una moto (amb un algoritme basat en grafs) i proposava visualitzacions interessants de l’ús de les motos a la ciutat amb incentius per arrencar la comunitat (i vèncer l’efecte “cold start” típic dels entorns col·laboratius).

El mapa d'utilització de Bikeshare

El mapa d’utilització de Bikeshare

Paul Günther de l’equip Gumball va aconseguir el tercer premi. La seva proposta integrava la tecnologia iBeacon per poder accedir a l’historial d’una moto que veiéssim al carrer, conèixer el tipus de recorreguts que feia i, a partir d’aquí, poder connectar amb el seu propietari i, eventualment, arribar a compartirla. La part més vistosa de la proposta Gumball era que qui compartia la moto la podia personalitzar (llums, colors, etc.). En Paul va mostrar quin ús se li podria donar, per exemple, a un tecnologia d’e-ink per aquest objectiu.

La decisió del jurat no va ser gens fàcil perquè la resta de propostes tenien un nivell molt alt. Aquí les teniu resumides :

L’equip BMW_Flow Team (Josep Jordana, Javier Arturo Rodríguez i Jordi Soucheiron) proposava una aplicació amb dues parts: una aplicació mòbil que recull les dades de la moto i les envia al núvol i una interfície web que et permet veure en temps real la variació de les variables de la teva motocicleta. Aquest interfície web inclou una API que permet que l’usuari o aplicacions de tercers puguin obtenir dades històriques de la motocicleta .

Internet of Bikes (Oriol Fernandez). És una aplicació orientada al concepte d’Smart City. Utilitza els sensors de la moto i un smartphone. Envia les dades al núvol per proporcionar informació en temps real de diverses condicions: clima, la temperatura, la llum, etc. Combinada amb informació de la ciutat, envia suggeriments per al telèfon intel·ligent/moto per ser més eficient .

L’equip Butun (Marc Felip) proposava una aplicació basada en sensors que et permetés mesurar i millorar la teva competència com a conductor.

L’equip Pictime Social (Juan Cruz, Guillermo Perez i Josep Romero) proposava una aproximació de social media per donar suport a un club de fans que compartísin informació amb membres de la comunitat BMW. Creaven un sistema d’incentius i crèdits per poder tenir com a premi, per exemple, accedir a pilots coneguts i poder interactuar amb ells  Per a això es podien compartir també fotos i altres media.

L’equip Mobile Airborne Division (Noel De Martin, Sergio Sánchez, Nelson Melina i Carlota Royuela) va proposar ZenCAT un sistema antirobatori a força de convertir la moto en un node d’una xarxa de “internet of things”.

Jokin Cuadrado i Javier Serna van proposar RideWithMe, un sistema de suport a la comunicació entre motoristes per poder compartir rutes sobre la marxa.

Markus Fisch va proposar una aplicació aparentment molt senzilla: explicar els errors que es realitzen mentre es condueixen i poder saber què és el que s’ha de millorar de la conducció .

L’equip Eco ( David Torguet García, Diego Morales Gómez, Rubén Sánchez Castellà, i Raimon Ràfols Montané) va proposar una constel·lació d’aplicacions (EcoWallet + EcoGlass + Eco2mmunity) que també feia ús de Google Glass. L’objectiu era crear un entorn i uns incentius que afavorissin una conducció que fos més ecològicament conscient .

El grup The Synthesizers (Horaci Herrera , Ricardo Caballero i Oriol Capdevila) va proposar “BMW Experience”, una aplicació per entendre en què consisteix l’experiència de conducció BMW a partir, fonamentalment, de l’ descobriment compartit de llocs i rutes.

Els Alergics (Bernat Borràs i Adrià Berge) van proposar Ascure, una aplicació d’Android per donar seguretat. Permet consultar i modificar l’estat de la moto de manera remota i detectar quan algú l’està movent. Dóna la possibilitat d’alertar la policia o d’latres serveis de seguretat.

La proposta iMesh l’equip MadGeekLabs (Alejandro Vidal, Gustavo Giudici, Sanja Zakovska i Carlos Jimenez) utilitza Bluetooth per crear una xarxa mesh. Aquesta està orientada, en part, a crear una xarxa en cas d emergència però també per facilitar la connectivitat entre conductors en marxa. Es van proposar altres casos d’ús igualment interessants.

Check & Ride, una proposta de l’equip Motoapp (Pol Montserrat, Erik Podetti i Carles Farrerons) monitoritza dades procedents de la moto i d’altres fonts (com la ciutat) per detectar anomalies que poden afectar a la conducció i proposar solucions al conductor. Alhora busca recompensar els bons conductors.

L’equip WOOW (David Álvarez, Cristian Grau López i Marc Gibert) va proposar The Guard. Es tracta d’un sistema per detectar motos perdudes o robades tot explotant una xarxa d’aplicacions mòbils distribuïdes .

La proposta d’equip Solarriz (Jordi Aranda, David Solans i Borja Gorriz) va ser Follow Me. Es tracta d’una aplicació d’Android que permet a cada motorista compartir la seva ruta i posició via un enllaç web o bé entre altres companys en ruta

Safe the Rider és la proposta de Toni Canyes per gestionar diversos scooters BMW centrant-se en la interacció entre dades de la moto i condicions climatològiques per tal de facilitar una conducció segura.

La proposta de l’equip Tecnoria (Luis Miguel Gil) va ser eCall moto que avalua si un motorista ha tingut un accident a partir de la integració de dades de sensors ja existents, GPS i altres tecnologies. En cas afirmatiu, l’aplicació llança una sèrie d’informacions als serveis corresponents.

En suma, molta creativitat per poder respondre al repte de millorar l’experiència urbana de conducció de motos.

En l’intercanvi que hem tingut amb els participants hem descobert coses que vam fer bé i altres que cal millorar per a properes edicions. Ja sabem que el càtering va rebre molts felicitacions i en properes edicions millorarem la gestió de les presentacions. En particular, el temps assignat i com realitzar les demos millor. De tothom s’aprèn!

FotoTotsPremiats

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.