Ciutat Laboratori: Taller i Debat el dia 27 de Juny al CCCB

Aquí teniu el text de la convocatòria de l’activitat que organitzem en CCCB amb I + C + i (CCCB Lab ) al voltant del concepte de ciutat-laboratori que s’està manejant per a diverses ciutats, com Barcelona.

En la nostra línia, la idea és obrir la participació i treballar propostes conjuntes amb els participants. Començarem abans online i després en directe al CCCB. Repartiu la invitació a qui vulgueu: l’important és aconseguir una bona diversitat. Volem experts i no experts, però sobretot persones que vulguin crear la seva pròpia versió d’una ciutat on s’activi l’aprenentatge conjunt per a la transformació.

INSCRIPCIONS

Envieu un mail a cursos@cccb.org explicant quin concepte de ciutat-laboratori es vol treballar, l’experiència prèvia i si hi ha algun projecte concret en el qual concretar.

La metàfora de la ciutat com a laboratori està fent fortuna pel component d’experimentació urbana i cultural que incorpora, estratègia que sembla que es planteja també Barcelona. Quina forma adopten aquestes noves ciutats-laboratori? Quina relació tenen amb la cultura digital? ¿Són creixements orgànics i planificats? Com pot una ciutat orquestrar de forma inclusiva per als seus ciutadans, la seva transformació cap a una ciutat-laboratori? Serà Barcelona una ciutat-laboratori? Serà una xarxa de laboratoris o s’apostarà de nou per una gran instal · lació-laboratori?

10-14h / 16-18h / / TALLER “Ciutats LAB” .  Amb CoCreating Cultures – La Mandarina de Newton i Laura Forlano.

En aquest taller es treballaran propostes per articular el concepte de ciutat laboratori. Seguirem un procés col·laboratiu de disseny que pot ser la base per a un desenvolupament posterior de més calat.

Places limitades: inscripció enviant un correu electrònica cursos@cccb.org

Preu Taller + Debat: 6 € (en realitzar la inscripció t’informaran de les modalitats de pagament). Gratuït per a Amics del CCCB

19-21h / / DEBAT “Ciutadania i acció a la ciutat laboratori” . Participen: Laura Forlano, Inés Garriga (Direcció de Creativitat i Innovació de l’ICUB) i Antoni Nicolau (Director de l’IAAC). Modera: Ramon Sangüesa (UPC i CoCreating Cultures).

Debat sobre el paper de l’acció ciutadana a la ciutat-laboratori. Si la ciutat es converteix en un laboratori: Sobre què va a investigar i innovar? Qui ho farà? I qui ho decidirà?.

Preu del Debat: 3 €. Entrada reduïda 2,50 € per a menors de 25 anys i jubilats. Gratuït per a Amics del CCCB, aturats i carnet de Docents de la Generalitat. Les entrades es poden comprar a Tel-Entrada oa les taquilles del CCCB.

DOCUMENTACIÓ RELACIONADA:

Townsend, A. A Planet of Civic Laboratories: The Future of Cities, Information and Inclusion. Institute for the Future-Rockefeller Foundation.

M. Foth, Laura Forlano, Christien Satchell i Martin Gibbs (Eds.) From Social Butterfly to Engaged Citizen: Urban Informatics, Social Media, Ubiquitous Computing, and Mobile Technology to Support Citizen Engagement. Massachusetts Institute of Technology, 2011.

Sobre el canvi de la forma “laboratori” i el seu potencial democratitzador: Ramon Sangüesa. “La tecnocultura i la Seva democratització: soroll, Límits i Oportunitats dels labs / Technoculture and its Democratization: noise, limits and opportunities of the” labs “. Revista d’Etnologia de Catalunya, número 38, 2012.

Sobre el futur dels medialabs: VV.AA. The future of the LAB. Baltan Laboratories, 2010.

Sobre les formes de participació i explotació de la tecnocultura: From Mobile Playgrounds to sweatshop City. Situated Technologies Pamphlet 7: Fall 2010.

Share

Què és la participació?

Arran del taller de Co-Creating Cultures al CCCB

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

Foto del prototip del projecte Hyper Media City

No tornaré a explicar com es va desenvolupar el taller organitzat per Co-Creating Cultures al CCCB perquè alguns participants ja ho han fet molt bé aquí i aquí (en castellà). Voldria parlar de com ho vaig viure jo com a participant que repeteix (vaig participar al taller del darrer any) i què en vaig treure.

Tal i com van dir en Ramon Sangüesa durant el taller: la participació és una actitud. És el punt de partida, crec jo, la base d’un projecte participatiu. És el que hauré aprés en aquest taller. Hi ha hagut discrepàncies durant el taller donat que no tenim la mateix definició de qué és la participació i el que aquesta implica. És per això que, de vegades, el treball en comú pot no semblar tan productiu i que doni la impressió que no es cobreixen les expectatives d’aprenentatge creades.

Crec que la raó per la qual a vegades tenim aquesta impressió, de no haver après prou, de no haver anat al fons de les coses, és degut a que venim amb aquesta actitud que vàrem desevolupar a l’escola (asseguts als bancs rebent el coneixement d’altres): rebre, passivament. Justament, dissenyar formes de participació es basa, essencialment, en participar de manera activa, l’element fonamental de la qual cosa és donar. És amb aquesta actitud activa de donar, amb la que podrem treure profit d’un taller així. D’aquesta manera ens allunyarem de la vessant “marquetingniana” que persegueixen les empreses quan volen aportar valor utilitzant la tecnologia 2.0, els conceptes com “social currency”, reputació, recomanació o networking. En la meva opinió, no ajuden a desenvolupar (tot al contrari) una actitud participativa.

En aquest taller he constatat que el meu concepte de participació encara s’havia de definir millor i que havia de millorar la meva actitud. Vaig seleccionar el projecte Hypermedia City. Poc després de començar a treballar-hi, vaig adonar-me de que no era un projecte participatiu; si més no en el sentit que jo entenc la participació. Fins i tot un altre participant del mateix grup també ho va comentar i me’n va fer prendre consciència; no era jo sola! ¿Per què? En primer lloc, crec que van ser algunes paraules de la descripció del projecte, com “networked”, “platform”, “innovation”, “social media”, “interactive technologies”, “web 2.0”, les que em van fer pesnar que era un projecte molt participatiu, ja que aquestes paraules són referencies de participació o es fan servir sovint quan en parlem. De totes maneres, tal i com estava definit el projecte, inicialment, es tractava de reunir en una mateixa plataforma diversos agents creatius vinculats a la investigació i la innovació de diferents ciutats del món; s’hi mostraven els continguts que s’havien creat en els social media en funció d’un algorisme l’objectiu del qual era estimular la competició entre ciutats. Des del meu punt de vista, no hi veig participació perquè els actors no tenen un objectiu comú o cap intenció de construir alguna cosa junts.

Vaig escollir també ser al grup del mateix autor del projecte perquè pensava que així podria entendre millor la seva proposta i “participar millor”. Tanmateix, aquest autor tampoc va ajudar a “hipermodificar” el seu projecte tal i com era la proposta inicial del taller. En intentar entendre, a través de la visió del seu autor, l’objectiu del projecte, la seva proposta de valor i com es generava aquesta proposta, ens vàrem quedar massa a prop de la seva línia de pensament; i sense poder donar massa noves voltes al projecte ni, per tant, enriquir-lo.

Debatre sobre un projecte quan no l’has desenvolupat i no en saps gaire d’ell, ni coneixes als teus companys, és de una gran dificulat. Per això, és imprescindible tenir aquesta actitud participativa: posar-te en la pell de l’usuari final per tal d’entendre les seves necessitats i poder aportar modificacions rellevants al projecte. Si se li volia treure profit, el format intensiu del projecte permitia desenvolupar una actitud participativa inmediata, que es la que podem tenir en circumstàncies reals, quan hi ha confiança i estem segurs de que en treurem algun profit, reconeixement o agraïment, segons el context.

En un projecte participatiu totes les veus haurien de ser escoltades. Tothom té una responsabilitat: donar la seva opinió sense imposar-la; escoltar (i amb això em refereixo a una escolta activa: entendre què vol dir el company, considerar la seva opinió com si fos nostra); fer sortir les veus dels components més tímids o menys interessats invitant-los a donar la seva opinió; mantenir una concentració alta sense sortir i entrar del debat sempre que ens vingui de gust.

El debat es va dificultar de vegades perquè no teníem la mateixa definició del que és participació. Per exemple, l’autor del projecte i jo no estàvem d’acord sobre la paraula co-creació: ell defensava la idea que Hypermedia City és un projecte co-creatiu perquè les actors de la plataforma conviuen tots en una mateixa plataforma, per la qual cosa creen una ciutat virtual. Jo vaig constatar que els seus actors no creaven cap cosa junts i per això no es podia parlar de co-creació. Per evitar aquestes discrepàncies, a A C C Co-Creació, quan començàvem a analitzar els primers casos d’estudi sobre participació, l’Irene va veure la necessitat d’escriure un post, De la interactivitat a la co-creació, en el que s’explicava els diferents nivells de participació, i que ens van servir de punt de partida per a la nostra investigació. Ara acabem d’elaborar una primera “contextopèdia” (que publicarem pròximament) basada en els casos d’estudi que hem analitzat, per tal assegurar-nos de que parlem del mateix quan debatem sobre els conceptes sobre els quals investiguem.

En Ramon i la Irene, en iniciat el treball en grup, ens vàren descriure els diferents passos de treball que es demanàven i ens vàrem delimitar un període de temps per a cadascun. Al meu grup no vàrem respectar aquest períodes (debatent i debatent) perquè no vàrem acabar de tancar els passos amb una pressa de decisions clara i consensuada. Potser per això, ens vàrem quedar amb la sensació d’alguna cosa inacabada. Potser perquè només era un taller i no la vida real, vàrem continuar debatint (la qual cosa, amb tota seguretat, va ser la part més interessant del taller per a mí) i no ens vàrem obligar a acomplir les instruccions del taller. Per la meva part no sé perquè no vaig respectar els terminis marcats. No crec que representés una actitud participativa correcta, ni per al grup en general.

Acabaré dient que aquest taller m’ha permés identificar el punt de partida de la participació: l’actitud.

EMMANUELLE BRESSON

Share

Comprimint molt: què va passar en els tallers de la interacció a la co-creació

Genealogies de la participació

Tot dissenyant la participació

(Aquest és un post llarg, pot ser prefereixes llegir-lo amb calma en format PDF, el trobaràs aquí PDFPostResumCAST )

Els tallers que enguany vàrem co-organitzar amb el CCCB estaven centrats en explorar el lloc on la participació es defineix via la confluència de les seves diferents genealogies.

En efece, semblaria que, donat al fet que molts projectes participatius en institucions culturals s’han originit des dels àmbits de comunicació d’aquestes entitats, tot projecte participatiu només pogués sorgir des de la perspectiva del 2.0 entès com a “social media”.

Per ampliar una mica la perspectiva, vàrem definir els tallers per tal d’ana més enllà de la interacció entre institució i públic de manera que s’exploressin altres nivells de participació que nosaltres vàrem voler identificar amb la co-creació.

Com ja vàrem comentar a la presentació dels tallers i de totes les jornades i activitats complementàries, es tractava d’explicitar la interconnexió de les tradicions del Social Media, el Codi Obert i el disseny participatiu.

Si bé vàrem donar prou espai al prototipat també vàrem insistir en d’altres aspectes útils per iniciar y repensar el treball amb un públic més actiu, que a més de dialogar, construeix amb més col·laboradors.

“Amb qui”: la qüestió crucial

La pregunta imprescindible no és PER sino AMB qui. La fotografia és del centre autogestionat Tabacalera de Madrid (Foto CoCreating cultures/La Mandarina de Newton)

Varèm remarcar la importànica de tenir molt i molt clar en el moment inicial del disseny d’un projecte participatiu amb qui es realitzaria (no per a qui).

Creiem que aquesta disticnió es fonamental. Esdevé la pedra de toca per distingir projectes participatius on els usuaris són realmente co-dissenyadors i constructors d’un objecte, una activitat, un procés o fins i tot una organizació, d’aquells altres projectes on la participació es presenta com un procés de comunicació amb el públic a través d’eines 2.0.

Des del nostre punto de vista la participació pot aspirar a crear auténtiques comunitats de producció. No tant de creació conjunta de continguts sinó de tota mena d’objectes tangibles o intangibles (mòduls expositius, exposicions senceres, programació d’activitats, etc.). Per tant la participació en el sentit co-creatiu aniria més enllà d’una relació comunicativa, tot i que aquesta pot portar ulteriorment a endegar accions col·lectives conjuntes. Les comunitats de producció es poden articular en torn un grup de persones que lidera un projecte o d’un institució… que obre projectes a la participació.

El repte és trobar mètodes i plataformes de treball que permetin d’integrar processos dirigits a l’autonomia del públic participant. Projecte, que ajudin a mantenir una relació creativa de míútua influència entre el públic participant i la institució o entre el públic participant i el nucli de lideratge d’un projecte (associat o no a una institució).

Mentre les institucions continuint pensant en projectes “per a” un públic en comptes de projectes “amb un” públic, no sortirem de la “participació à la Facebook”

Aquests processos de creació col·lectiva conjunt on es nivella el punt d’entrada per a tothom (públic participant, líders del projecte, representants de la institució…), però, no estan pensats per mantenir rols estàtics. Al contrario, el seu diseeny demanaria anticipar els mecanismes gràcies als quals el públic participant pot arribar a convertir-se en nucli de lideratge.

En efecte, els participants podem mostrar un gran competència, capacitat de disseny i implementació. Per tant, esperen un cert reconeixement. Aquest s’expressa en termes d’augment de la seva capacitat d’intervenir en la pressa de decisions sobre el desenvolupament del projecte.

Tan bon punt inciem un procés realment co-creatiu (si més no en el sentit que nosaltres donem a la co-creació) cal anticipar de quina manera es tindran en compte les següents dimensions:

  • reconeixement a la participació
  • inclusión dels participants en la pressa de decisions i evolució dels seus rols en la decisió
  • i, la més complicada i dura, com gestionar les possibles perversions del procés.

Per desgràcia qualsevol sistema cooperatiu està exposat als “free riders” (els qui no participen ni contribueixen pero aprofiten la feina de la resta), als qui suplanten als altres i als que es poden colectivament d’acord per fer les dues anteriors coses i subvertir el projecte.

Creant i respectant sistemes humans complexos

Tot això ens porta de ple al camp de la complexitat. Una complexitat que s’origina en la interacció d’actors i accions que no sempre es poden anticipar a priori però que cal que garanteixin una mínima justicà pel que fa al procés participatiu.

Tot això sembla tremendament complicat però no és pas tant!.

“Dissenyar la complexitat” pot semblar una contradicció en els termes. Ho és una mica menys si considerem que es dissenyen normes, microconductes, recompesnes i microprocesos. Es posen en marxa i es veu si ajuden o no a crear un entorn on els participants pugui evolucionar junts, assolint resultats conjunts compartits.

El paper dels impulsors d’aquesta mena de projectes, doncs és el de crear les condicions per a que altres co-dissenyin, co-crein, co-aprenguin, co-dirigeixin. Un marc idoni per entomar aquesta tasca de disseny de les condicions on el disseny pot crèxier es l’escola congeuda com “Metadisseny” que connecta disseny i innovacio social comunitària.

El punt de contacte entre l’Open Source, 2.0 i Disseny Participatiu

Des del nostre punt de vista una institució cultural està al servei d’una comunitat (“amb” la comunitat no només “per a” la comunitat). Aquest punt de partida aixeca el nivell d’ambició i el tipus de participació. També comparteix algunes característiques amb d’altres formes de procedir que fan referència a la capacitat col·lectiva de creació:

  • l’Open Source, amb la seva insitència en el reconeixment del mèrit dels participants, la seva compartició de poder en la pressa de decisions segons el mèrit demostrat o la importància de la transparència informativa.
  • el 2.0 entès com a tecnologias socials col·laboratives, com plataformes tecnològiques que faciliten els processos d’agregació de conductes: en el seu grau mínim no passen d’una variant del marketing relacional però poden evolucionar més enllà de les antigues comunitats de pràctica i de coneixement y poden esdevenir el mitjà de cultiu de comunitats co-creadores.
  • el disseny amb les seves variants arrelades en l’usuari com a individu actiu i com a grup actiu, que ha evolucionat més enllà del disseny de serveis en l’àmbit empresarial y s’ha implicat en la innovació social (vegeu, per exemple, la xarxa DESIS que lidera la Parsons School of Design amb qui tenim certa relació).

Els tallers

Els tallers que hem dissenyat, per la seva duració molt limitada, no poden esgotar tota la caixa d’eines que poden ser necessàries per articular totes les diverses variants que calen per entomar projectes participatius. La nostra aproximació és força eclèctica. Prenem eines i mètodes que es poden combinar com un trencaclosques segons siguin les característiques participatives del projecte que encetem. Precisament adoptem el Metadisseny perquè el primer que postula es que el propi grup defineixi quin tipus de projecte participatiu vol i llavors en fixi el cicle de vida, integrant-hi les eines que resultin més adients.

Cadascún dels tres àmbits abans esmentats ens ofereix la seva pròpia col·lecció d’eines.

  • el Codi Obert: amb el seu concepte de versionat i les formes d’articular les revisions i la pressa de decisions col·lectives, etc.
  • el social: amb la multitud d’eines i recomanacions per a crear comuntiats actives
  • el disseny: des de les molt diverses escoles i col·leccions de mètodes que es preocupen de la relació amb l’usuari, la co-creació i el disseny participatiu

Els talleres duren tot just dos dies. Per tant, el que sobretot cerquem es els professionals de l’àmbit cultural que hi participin, experimentin què es posar-se en la pell d’aquest públic al que poden ja a començar a veure com a co-professionals.

La  llista de coses a fer més senzilla que es pot utilitzar

Per articular tots aquests processos, aquest anys vàrem proposar uns quants punts on cal centrar-se:

  • Dissenyar el procés a seguir: Com deiem el MetaDisseny incorpora que el grup defineixi el seu propi cicle de vida. Aquí vàrem fer un amica de trampa i directament vàrem proposar als nostres participants un cicle de vida lineal, que és el que descrivin a continuació. Esperem que ens perdonin per aquesta decisió. ;-)
  • Seleccionar el què: vàrem haver d’escollir plegats entre els vint i escaig projectes que els propis participants havien proposat en el “site” que vàrem muntar per aquests tallers. En van quedar tres, de projectes: Identitats Híbrides (sobre com potencia la fluidesa identitària com a valor positiu), Educació Artística (integrar l’aprenentatge formal i informal de les arts a través de la tecnologia de codi obert) i Hypermedia City (un projecte de rànquing de ciutats innovadores construint dinàmicament a partir dels inputs dels participants) .

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

Seleccionant el què: els participants van triar 3 dels 22 projectes. Foto CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • Imaginar “amb qui”: als tallers, els participants han de fer de dissenyadors i usuaris alhora. No podem baixar al carrer per a captar públic participant (O si? A que ho provem el proper any?). Es importante per tant saber precisar d’alguna manera les característiques dels potencials participants amb qui es treballarà. Calia ser el més precís i concret possible en aquesta caracterítzació per cadascún dels tres projectes. Com no podíem fer etnografia de carrer per manca de temps, vàrem recòrrer a l’ús de la tècnica coneguda com a “personas” avertint de les seves dificultats i de que està molt contestada quan no s’acompanya de dades etnogràfiques i demogràfiques reals. Pero estàvem “tancats” al CCCB!.

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

Imaginant com és el/la persona AMB qui co-crearem. Foto CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • Precisar les normes de participació inicials: reconeixement, mèrit, remuneració, entrada i sortida de la comuntitat, mecanismes de canvi en la pressa de decisions, tot això es pot expressar amb criteris fàcils i comprensibles per a tothom.

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

Tenir en ment les normes. Foto CCCB (c) Miquel Taverna, 2011.

  • Imaginar el sistema a crear: aquí recurrimos al prototipado low tech, que algunos identifican (erróneamente) con la marca de fábrica de los talleres. Este años practicamos la técnica del prototipado múltiple que está demostrado que mejora el resultado final, puesto que sobre una misma idea inicial, genera varios prototipos que luego pueden (o no) fundirse. En general esta variante aporta más diversidad de ideas, que es fundamental en el proceso de dibujo de posibles soluciones alternativas.
  • Imaginar el sistema a crear: aquí vàrem recòrrer al prototipat conceptual “low tech” que alguns identifiquem amb la marca de fàbrica d’aquests tallers. Aquest any hem practica la tècnica del prototipat múltiple que està demostrat que millor el resultat final. En efecte, d’una mateixa proposta inicial, en surten diversos prototips que després es poden (o no) fundir en un de sol. En tot cas, sempre s’ha reconegut com a molt important generar el màxim d’idees possibles. Es la idea que està per exemple, darrera del vell i conegudíssim “Brainstorming” o “Tempesta d’idees”. Es portar aquesta mateixa lògica multiplicadora al prototipatge.
  • Merge” o “Fork”?: Les diverses versions d’una mateixa proposta, ¿Són complementàries?. Dos equips que haguessin treballat per separat podian col·laborar en una nova versió conjunta? Al contrario, era necessari mantenir cada prototipus com l’inici d’un projecte essencialment diferent?.
  • Repetir

El tracte que es va fer amb els autors dels projectes que vàren estar seleccionats per ser portats endavant a l’inici de les sessions és que havien d’acceptar veure com el seu projecte era hipermodificat per la participació dels altres com a co-dissenyadors.

Alguns apunts sobre els projectes i com van evolucionar

Va ser força interessant veure com la mateixa proposta de projecte genereva dos prototips completament diferents:

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

Educació artística, grupo 1. CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • El grup on participava l’atuor del projecte Educació Artística va remodelar diverses vegades la proposta inicial integrant nous rols i formant una xarxa que incloia noves funcions i accions d’escoles, professors, adolescents i tecnòlegs per tal d’aprofitar tots els inputs possibles per crear projectes entorn l’art.
  • El segon grup que va assumir el desenvolupament del mateix projecte i que no l‘havia proposat, es va centra en com professors, alumnes, artistes, i tecnòlegs podirien  crear continguts pedagògics en torn l’art. No només això sinó que van treballar de valent per trobar un model d’explotació sostenible i oberta dels continguts realitzats que anés en benefici de la comunitat participant.

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

"Identitats Híbrides. Alguna cosa bona". CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • El grup on estava l’autor de la proposta “Identitats Híbrides, una cosa bona”, va fer una primera proposta de disseny centrada en el concepte d’”Historia perosnal” per a mostrar com cada usuari participant podia compartir la seva experiència de canvi en la seva identitat explicant la seva història de canvi professional, geogràfic, etc. Vàren escollir el “social media” com a format i plataforma per a expressar aquestes històries personals.
  • El segon grupo sobre “Identitats Híbrides” on no estava el seu autor, va derivar cap un concepte de ràdio i mèdia comunitaris. Es vallençar a precisar els diversos rols dels participants i la seva evolució. També van pensar i proposar com un mateix participant podia anar canviant de rol i com això anava modificant la seva participació en la pressa de decisions de tot el projecte. Van crear una mecanisme de renovació del nucli liderador del projecte força clar i entenedor.

    I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

    "Identisound": el media hub comunitari de les identitats híbrides. CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • El grup on estava la persona que havia proposat “Hypermedia City” va dissenyar un complex sistema on la participació s’expressa més que res a través de votacions i concursos i un component algorítmic estava al càrrec de la creació del rànquing de ciutats innovadores.
  • El segon grup que va enfrontar-se al disseny d’Hypermedia City, que no contava amb el seu originador entre els participants, va donar una volta interessant i co-creativa al projecte. En efecte, el va convertir en un projecte de creació emergent de gairebé qualsevol tipus d’indicador d’innovació que algú estigués interessat en aconseguir. Ho van fer a base de que el projecte voltés en torn les Dades Obertes. Es disposava de dades obertes sobre les tendències de les diverses ciutats i la pròpia comunitat creava indexos sobre noves tendències fent combinacions a partir de les dades. Al mateix temps vàren explorar com crear un model de negoci sostenible. Alegrement van, fins i tot, canviar el nom del projecte original que es va convertir en “The Internet of Cabras” per la qüestió de la “bogeria” dels indexos d’innovació que podrien produir.

De "Hypermedia City" a "Internet of Cabras": co-creant amb dades abertes. Foto CoCreating Cultures

Durant la relflexió conjunta posterior es va veure què:

  • Les propostes d’Educació Artística es podien refondre en una que integrés els actors de la xarxa creada en el primer grup amb els processos de producció i negoci del segon. En
  • La base d’expressar les històries personals en nous mitjans d’identitats híbrides va connectar amb la ràdio comunitària del segon grup i es va beneficiar d’un sistema d’evolució de rols dels participants ben definit
  • Hypermedia City” sembla que es va dividir en dos projectes diferentes però la discussió estava força animada quan vàrem tenir que tancar els tallers.

De moment hem deixat el website col·laboratiu per a que els participants l’utilizin per fer evolucionar, si volen, els seus projectes. Ho harem de seguir!

Podeu consultar documentació sobre els temes que hem comentat aquí dins el material de referència que vàrem passsar a CCCB Lab i que es van oferir en paper durant les jornades. Les podeu trobar aquí, al final del post. També el CCCB Lab va ser tan amable d’integrar-les al Delicios del CCCB Lab. Aquí les podeu consultar. Si esteu interessats en saber més sobre aquestes referències, feu-nos-ho saber!

Fins ara, aquest és el nostre (llarg) resum. Anirem comentant altres aspectes de les jornades. En particular:

  • Alguns aspectes de la conferència d’en Bob Ketner, el nostre col·laborador del Tech Museum. Ens va fer molta il·lusió poder-lo portar a Barcelona amb l’ajut del CCCB Lab. Comentarem de la seva aportacio què suposa realment obrir una comunitat de co-disseny dels objectes físics típics que apareixen als museus. També el prototipat virtual de mòduls expositius i d’altres possibilitats no del disseny d’objectes sinó disseny a partir de narracions digitals.
  • Presentació del grup de treball “A+C+C Cocreació” que va sorgir de participants de l’anterior edició dels tallerse. Vàren presentar la seva “Contextopedia”, i.e, el seu vocabulari de treball sobre temes de co-creació en el sector cultural, útil per entendre el que vindrà després en la seva feina, que és la presentació de diversos casos d’estudi de projectes que han estat en major o menor grau participatius i co-creatius.
  • També comentarem la presentació de la guia 2.0 del CCCB i com connecta amb diverses de les seves iniciatives.

Com sempre volemdonar les gràcies a l’equip del CCCB Lab i els seus col·laboradors.

  • A Juan Insua per la seva constant tasca de permeabilització i augment de la porositat institucional
  • A Maria Farrás per la seva precisió organitzativa i la seva insistència quan toca
  • Eva Reixach per estar a Twitter a dues mans i, al mateix temps, al taller
  • A Eva Alonso per convertir-se en MacGyver II quant mé falta fa
  • A Laura Moreno, per la rapidesa amb els PDFs.
  • A Miquel Tavern per les estupendes fotos que sempre fa
  • A Paco Pérez per, com diuen el de la ràdio, “esatr als controls”
  • A Lucia Calvo per seguir tot i el cansament ;-)
  • Segur que ens deixem a algu però esperem que igualment li arribi el nostre agraïment

I, “last but not least”, un agraïment especial a tots els participants en aquests tallers que sempre ens fan aprendre més i tenir més ganes de seguir.

Share

Quart taller sobre institucions culturals 2.0

El dia 13 de maig es va realitzar el darrer dels quatre tallers “Projectes 2.0. Pràctiques per institucions culturals” organitzats per CCCBCitilab. Aquesta darrera sessió es va dur a terme a sala de la creació de Citilab.

Durant més de sis hores els participants varen desenvolupar i varen treballar en els sigüents projectes:

Pantalla global: 10 finestres al món
Un projecte que es planifica com a exposició per al 2011.
  • Pretén posar en evidència el poder de les pantalles a la societat contemporània.
  • La pantalla com una interfície que es connecta al món i la interpreta.
  • Es tracta per una banda d’una exposició física o offline amb diferents tipologies de pantalla:
    o La pantalla com a manifest (àmbit polític).
    o La pantalla joc (orientada a aspectes lúdics i de formació entre nens).
    o La pantalla social (la interfície visual com a àgora).
    o Etc.
  • En l’espai expositiu es compondrà d’un recorregut per una pantalla contínua.
  • Les peces inicials s’encarregaran a videocreadors i artistes en aquest àmbit.
  • També s’obrirà a que la gent pugui crear materials per a integrar-los a a l’exposició.
  • Els visitants de l’espai o internautes des de la distància agreguen intervencions personals i construeixen una reflexió. Aquestes es vinculen temàticament a la tipologia de pantalla que correspon, confrontant-se o afegint exemples.
  • També s’obre aquesta dinàmica a una plataforma web que serveixi per a rebre continguts prèviament a l’exposició. Al mateix temps, planteja la possibilitat que els continguts amb posterioritat a l’exposició segueixin evolucionant a Internet.
  • La pantalla principal de l’espai, per la seva banda, enregistrarà des de múltiples angles als participants (mostrant-los) per reflexionar sobre la privacitat.
Jo exposo a Caixafòrum
  • L’objectiu és de difusió: generar trànsit cap a una exposició, i així “crear marca” per al centre cultural.
  • Es planteja un concurs que s’acompanyarà de publicitat tradicional al mateix temps que de 2.0 per xarxes socials, etc.
  • Es podrà fer penjant fotos o vídeos a YouTube, o peces de música, no es planteja el format específic.
  • La votació per les peces presentades es podrà fer a través dels canals habituals de comunicació online dels participants.
  • Un jurat o similar de la institució seleccionarà entre els treballs presentats, que s’exposaran en el centre en una exposició.
  • S’establiran diferents tipologies per a premis, de manera que hi hagi diferents reconeixements.
  • Així mateix, als guanyadors se’ls animarà a participar en un workshop explicant la seva experiència i la ideació i creació de la seva peça.

El procés seria el següent:

    o Campanya unidireccional clàssica a mitjans tradicionals
    o Campanya viral/participativa convidant a participar en el concurs
    o Diversitat: cada obra s’acompanyarà de determinades dades personals que permetrà repartir els premis entre diferents perfils.
    o Agregació de les obres: sistema per enviar, qualitat, rebre i avaluar la informació presentada.
    o Workshop: mitjançant el qual es discutiran els processos de creació de les peces, també redefinirà l’esdeveniment de l’any següent.
Teatre 2.0
  • Una obra de teatre que arrenca des de zero, basada en un sondeig inicial sobre el que li interessa a la gent com a espectadora.
  • Es llança aquest sondeig des Twitter i Facebook demanant paraules clau que defineixin la temàtica de l’obra.
  • També es plantegen entrevistes i enquestes a peu de carrer, amb usuaris que no tenen Internet o no l’usen.
  • En les xarxes socials es plantegen preguntes i/o s’estimulen opinions amb inputs com notícies d’actualitat, fotos, assumptes estètics.
  • Es busca per tant provocar feedback sobre el procés i alhora integrar noves claus en el mateix segons respostes.
  • La clau al principi són #hashtags de Twitter i moure’ls entre la xarxa propera a les persones que impulsen la iniciativa.
  • Per tant al principi la clau és el seguiment de nínxols temàtics i anar integrant interessos i seguidors durant el procés.
  • Un cop recopilades dades sobre els continguts de més interès, s’elabora un esbós del guió de l’obra com informe d’aquesta investigació cultural.
  • L’obra es munta a continuació, sumant col·laboradors que la co-escriguin, i es presenta en un escenari real al mateix temps que s’emet per videostreaming.
  • També es planteja que l’obra pugui ser “intervinguda” amb participació en temps real mentre s’actua (presencialment o online).
  • Amb vista a publicitar l’obra s’activa tot el capital social generat durant la creació de l’arrel i cocreació del guió.
  • El feedback posterior a l’obra, les valoracions personals, es recullen també i reincorporen a la següent.
  • El perfil dels usuaris que intervenen en el sondeig, així com en l’escriptura i en l’actuació, podria permetre incorporar a persones en processos d’aprenentatge o fins i tot “espontanis” o amateurs.
  • També pot ser un projecte vàlid per a reclutar nous talents.
Escola eLearning
  • Es planteja com una escola en línia de formació basada en la participació.
  • Comprendria tres zones o àrees: una aula virtual amb continguts inicials, un espai per abocar o reciclar coneguts, i (més important) una metodologia i unes eines de participació.
  • Els usuaris del projecte són professors, dinamitzadors, estudiants i empreses (aquestes últimes són les que permeten plantejar casos pràctics).
  • Els continguts dels cursos canvien dia a dia, gràcies a les aportacions i la participació dels usuaris.
  • La clau és trobar la motivació per a generar continguts entre tots, principalment casos pràctics en empreses.
  • Aquesta educació virtual es basa en perfils a la xarxa i interessos temàtics, així com Porfolis i els continguts que generi cada usuari / participant.
  • Es planteja un apartat perquè els formadors pengin els seus continguts, però també podrien ser els estudiants els que ho facin.
  • Un altre tema clau vinculat al projecte és localitzar la informació, que hauria d’estar categoritzada de manera jeràrquica i/o per folksonomies.
  • El dipòsit hauria d’ajudar a classificar opinions, materials didàctics, exemples, etc.
  • El repte és que els continguts estiguin basats en casos pràctics reals, per així permetre un aprenentatge significatiu.
Associació excursionista
  • Una plataforma oberta que serveixi per impulsar i rellançar una entitat associativa al voltant del muntanyisme amb baixa activitat actual.
  • Motius: salts generacionals i falta d’incorporar coneixement a les persones que s’acosten i volen integrar en l’associació.
  • Quant a la part presencial, proposa superar la limitació de trobades presencials per a excursions.
  • Hauria de tenir un banc de recursos i eines i de tutorials sobre excursionisme per a iniciats.
  • També promouria aprofitar els continguts basats en el coneixement del territori.
  • Possibilitat de geolocalitzar itineraris i d’aquesta manera potenciar el compartir rutes, idees i ubicacions preferides.

Una vegada acabada equesta sessió, l’equip d’Expolab s’ha posat a treballar per organitzar tot el material, trobar punts comuns entre els projectes, buscar línies de treball i recerca, etc. La propera trobada serà aquest dijous dia 20 de maig al Breakout organitzat per Citilab a la Casa Golferichs.

Si voleu veure més imatges d’aquesta primera sessió, les trobareu a Flickr!

Share

Tercer taller sobre pràctiques 2.0 en institucions culturals

El 6 de maig vam realitzar el tercer taller de “Projectes 2.0. Pràctiques per a institucions culturals” organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Citilab. Aquest cop fou al Citilab de Cornellà. De nou, una trentena de participants van compartir els seus coneixements i desitjos per acabar definint sis grups d’entre dos i vuit persones. Aquests grups van treballar en la creació de prototips amb cartulines, LEGO, plastilina…per acabar definint un projecte participatiu. Al llarg del dia aquests prototips van ser la llavor que va desencadenar grans debats, que va plantejar situacions de conflicte, que va motivar a analitzar unes passes a seguir o que va propossar una reflexió sobre les motivacions per introduïr la participació ciutadana en les pràctiques de les institucions culturals del nostre entorn.

L’estructura de treball va ser participativa, va comptar amb la col·laboració de tots els assistents, va propiciar el codisseny i va utilitzar estratègies de…Podríem dir que el propi taller fou en si una acció 2.0 que, a més, va voler anar més enllà de les 6 hores de treball col·lectiu, creant un grup de treball online per continuar debatent i analitzant el com, el què, a qui i el per què de la participació.

Els projectes proposats per aquest grup van ser els següents:

Art a casa
  • Portar l’art a casa per democratitzar l’art i promocionar nous artistes.
  • Plataforma autogestionada de joves creadors, tipus ONG o Cooperativa, on s’ha de pagar una quota d’inscripció. També es
  • va contemplar la possibilitat que l’artista pugui pagar un marge pel servei contractat que sigui alternativa a la quota fixa, o
  • de que al principi pugui funcionar com una cooperativa o banc de temps.
  • Sistema per proposar i sol·licitar a domicili intervencions o esdeveniments artístics.
  • Plataforma com a mitjancera i facilitadora/canal d’ofertes i demandes d’aquesta mena de servei.
  • Apte per tot tipus d’art (música, teatre, dança, performance, pintura, vídeo, etc).
  • Possibilitat d’obtenir feedback a posteriori sobre el servei amb una estructura similar a Menéame, per fomentar el bocaorella.
  • Es contempla la possibilitat de poder fer participar el “públic” en les accions/obres, depenent de l’ artista.
Tú què fas?
  • Projecte per fomentar la sociabilització. Espai obert per oferir/proposar activitats culturals per part dels ciutadans.
  • Centre d’inspiració obert, que provoqui la reacció o el cambi d’estat d’ànim dels usuaris.
  • Presència de música, pintura, dança, instal·lacions, ordinadors, Internet…
  • Que permeti treballar individualment o amb més persones “estimular” per l’art teatral.
  • Les persones s’apropen per curiositat, fent un recorregut artístic que les impulsa a un canvi d’ànim.
  • Tot això busca una transformació de les persones cap a l’ànim/mode. Es cerca una transformació.
  • Ubicació urbana, al voltant d’un centre concret o la seva àrea d’activitats.
  • Es planteja que pugui ser impulsat per un consorci públic-privat, o que pugui patrocinar-se en clau de responsabilitat social corporativa.
  • Després d’interactuar amb els continguts, els ciutadans podrien proposar nous continguts, activant contactes.
  • Possibilitat d’inscriure’s presencialment o via web.
  • La filosofia del projecte és la d’incidir en el ciutadà per fer-lo reflexionar i cambiar de rols.
People’ maps
  • Plataforma de geolocalització per fomentar el coneixement entre persones a nivell local i trencar les distàncies pròximes.
  • Interfície sobre pla que permet presentar-se a l’usuari en vídeo i geoposicionar-se en la ciutat.
  • Permitiria autopromocionar ofertes culturals i artístiques però també socials o inclús negocis.
  • Tambié disposaria d’una capa de comunicació sincrònica vía Skype o similar.
  • Incorpora sistemes de votació/valoració sobre els continguts.
  • Permet establir rutes presencials per barris per conèixer i apropar gent/iniciatives pròximes.
  • Mashup d’eines: API Google maps, valoració de continguts, Skype o similar.
  • Permetria crear un arxiu documental de la ciutat on trobar continguts d’institucions o entitats
  • També podria ampliar-se presencialment a codis QR o adhesius que vinculin els llocs físics amb el mapa digital.
“Macba” 2.0
  • Refundació participativa d’un museu existent per reflexar la participació com allò que interessa a la societat contemporània.
  • També per generar coneixement d’una manera participativa i per revaloritzar el seu caràcter públic o per tant ha de compartir-se.
  • Permet l’agregació d’opinions, idees, propostes sobre la institució i la seva activitat.
  • Promou passar de la institució estàtica a una d’emergent basada en el caos creatiu.
  • L’usuari planteja o “s’introdueix” en els procesos que integren el funcionament intern i extern del centre.

Propostes d’exemple:
• Vinculació amb empreses.
• Més feedback usuaris > institució > artistes.
• Possibilitat d’allotjar pica-picas en els espais.
• Permetre el redisseny dels espais expositius.
• Possibilitat d’utilizació de llicències copyleft sobre les obres.
• Espai per l’autoexposició.
• Visites guiades amb els propis artistes.
• Puntuació sobre exposicions o obres completes.
• Base de dades amb paraules clau recuperables sobre cada obra.
• Recolza nous artistes i l’associacionisme.
• Espaci de jocs per grans i petits.
• S’obriria als videojocs com a col·lectiu potencial.
• Genera recursos econòmics per guanyar independència.
• Presència online oberta per promoure i opinar.
• L’essència és passar del museu al centre d’art.

“Qui és artista i qui no?”
  • Projecte virtual presencial per generar debat sobre els drets d’autor.
  • Parteix de la distinció entre “prosumers” i artistes per comparar el seu tipus d’obres i intervencions
  • Posar en crisis el concepte d’autoria de les obres artístiques.

Procés:
• Es generen/capten obres amb llicència copyleft d’artistes.
• També d’obres generades pels propis ciutadans.
• Es permeten formats de pintura, escultura, fotografia, vídeo…
• S’intercambien les obres i cada grup es reparteix les de l’altre sense modifirar-les.
• Els resultats a continuació s’exposen virtualment i presencial.
• Es promou la reflexió també sobre el propi concepte d’autoria.
• Es planteja la possibilitat que un tercer les pogués vendre amb el copyleft.
• El DJ com a metàfora del que modifica i refà continguts.
• Les obres es poden modificar tant presencialment com online.
• També es promou que les obres puguin passar per diferents formats.
• Integra la idea de realitzar trobades periòdiques de modificació intensiva de les obres.

La obra està viva i en aquest sentit no s’acaba mai.

Ateus tecnològics
  • Projecte que busca mitjançant la participació activar el debat i la crítica entorn el fet d’estar sempre connectats, o no.
  • Una plataforma que permeti ubicar, visualitzar i connectar amb els desconnectats digitals i les seves motivacions per això.
  • Tant en els països més desenvolupats (amb usuaris que no pugen o bé es s’abaixen en marxa del carro de les TIC) com en els països menys desenvolupats.
  • Implica un viatge pel món per detectar casos en llocs diferents a nivell cultural, polític i econòmic.
  • Un reporter amb GPS que seguiria indicacions d’internautes per localitzar a gent sense Internet, mòbil o unes altres TIC.
  • S’utilitza principalment un blog per informar de les passes que es donen en localitzar i entrevistar la persona desconnectada.
  • Cada entrevistat expressa què implica per ell estar desconnectat.
  • El “públic” a l’altre banda emet la seva opinió sobre si aquesta persona hauria d’estar connectada o no.
  • Pretén obrir el debat per contrastar opinions sobre l’interès i/o necessitat de “connectar” o no.
  • El projecte pot acabar en un reportatge o producte audiovisual per projectar, fruit de cada càpsula de vídeo.
  • Podria ser patrocinat per empreses de mòbils o similar que al mateix temps tindrien estudis qualitatius sobre el terreny.

Durant aquestes setmanes hem recollit pràcticament una vintena de projectes, i encara falta la darrera edició que es realitzarà el dia 13 de maig quan el treball es traslladarà a l’espai digital i entre tots continuarem construïnt un nou camí cultural amb més presència social.

Si voleu veure més imatges d’aquesta primera sessió, les trobareu a Flickr!

Share

Institucions culturals 2.0 -Tercer Taller Expolab, CCCB & Citilab

En vista de l’interès que han despertat entre les institucions culturals els dos tallers d’estratègies participatives 2.0 realitzats al CCCB (22 abril i 28 abril), Citilab inicia avui la primera de les dues sessions que es realitzaran a Cornellà. La propera serà el dijous vinent, 13 de maig.

Des de les 10 del matí s’han reunit a la Plaça de la Creació de Citilab, per compartir i aprendre nous enfocaments de creació, col·laboracio i extensió de les activitats en centres culturals, fent una reflexió activa sobre les possibilitats del 2.0 en clau de taller pràctic on tots els presents crearan els seus propis models a partir de necessitats reals.

Podeu seguir de foma permanent l’evolució del taller en aquest espai en línia:

3 taller instituciones culturales 2.0

La jornada té un enfocament pràctic en format taller de treball, en base als següents punts:

  • Formes organitzatives des del 2.0
  • Experiències constructives
  • Equilibri participació-comissariat: tècniques de participació
  • Formats híbrids
  • Revisió d’experiències
  • Adaptació
  • Construcció in situ de nous projectes
Share

Segon taller d'Institucions culturals 2.0 al CCCB

El segon taller “Projectes 2.0. Pràctiques en institucions culturals” organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Citilab es va realitzar el dia 28 d’abril a la Sala del Mirador del CCCB. De nou, un gran nombre de participants va posar fil a l’agulla per definir sis projectes que incloïen la participació dels usuaris.

Aquestes varen ser les seves propostes:

Arxiu-us
  • Un espai però també un mapa conceptual de revisió del concepte de biblioteca
  • L’usuari pot accedir a la producció de la indústria cultural “oficial” en múltiples formats
  • També on l’usuari pot produïr i consumir producció pròpia i d’altres usuaris
  • Una estructura en xarxa, on tothom pot tenir accés a tots els continguts
  • El rol de la biblioteca és oferir eines i facilitar rols més actius
  • S’arxiven materials al voltant de la memòria personal (testimonis de la memòria històrica)
  • Es cerca construïr una comunitat on la biblioteca té un rol actiu potenciant els seus materials
  • Com a espai físic comprendre d’un espai per catalogació i accés i un altre de producció de continguts
  • La catalogació (també participativa) s’organitzarà per temàtiques obertes i paraules clau
  • Seguirà un model de llicències copyleft per les obres dels usuaris amb diferents opcions
I-lab (laboratori d’idees)
  • Projecte virtual obert a institucions i individuals de difusió d’idees
  • Qualsevol institució pot portar les seves necessitats perquè es vehiculin i es portin a terme.
  • Espai facilitador basat en l’etiquetació d’idees
  • Persegueix l’objectiu de democratitzar la cultura i col·laborar en el seu entorn
  • Permitiria agrupar idees i persones actualment desconnectades
  • Els usuaris poden aportar projectes en els que volen treballar
  • Malgrat ser virtual podria també tenir alguna ubicació o referència física
  • Es tracta en principi de fer-ho funcionar només com a connector, sense seguiment posterior dels resultats.
“Be the expo”
  • Projecte per fer la divulgació científica més participativa, on l’usuari se senti part del procés

Planteja dues possibilitats de participació:

  • Dinàmiques per escollir col·lectivament les temàtiques a tractar en l’exposició
  • Identificació concreta d’inquietuds i d’aspectes a exposar en la temàtica escollida
  • En ambdós casos es contempla el filtratge mitjançant el criteri d’experts a cada àmbit
  • També es contempla consultar als usuaris sobre com ha d’articular-se l’exposició
  • Es convida al llarg del procés a que la gent aprengui i sigui més activa entorn al tema tractat
  • Es pot interactuar online modificant els objectes i elements expositius des de casa
  • L’exposició es va modificant en conseqüència durant el procés de participació
  • No només es promou la opinió, per tant, sino modificar activament el que succeix presencialment.
  • Es potencia que l’exposició tingui un reflex online fora de l’àmbit del museu o institució
  • Es promouen dinàmiques per “protagonitzar” elements de l’exposició (en simulacions víriques per exemple)
Trànsit

Projecte a ubicar en espais de trànsit o espera, els “no-llocs”, sovint com a molt de consum

Contempla tres fases:

  • Comunicació amb el públic que utilitza aquests espais: preguntes obertes sobre quin ús donar a l’espai.
  • Disseny d’una instal·lació concreta a l’espai que respongui positivament.
  • Celebració d’esdeveniments, accions, exposicions, concerts, en base a allò rebut en els inputs.

Exemple: sala de pas i espera de la terminal 1 de l’aeroport de Barcelona

  • Lloc on els usuaris poden decidir què succeeix a mode d’experiència cultural.
  • L’espai s’ompliria amb els continguts promoguts i generats online o presencialment.
  • L’usuari pot agregar continguts i suggerències o ser merament espectador.
  • Podria per exemple ser una plataforma per creadors emergents, que ideïn en base a les propostes.
  • S’habilitaria una graella virtual per participar a distància o presencialment, amb antelació o in situ.
  • A nivell econòmic podria obrir-se a patrocinis comercials, o promoure com a oportunitat per donar valor afegit a l’espai.
Porta oberta

Projecte online facilitador de connexions i llançador de joves creadors.

Proposa tres línies d’actuació:

  • Formació: accés a coneixement per la creació artística i cultural basat en dinàmiques transversals de compartir entre usuaris, por un costat, i per l’altre assessorament d’ experts en aspectes concrets.
  • Promou activament la motivació i facilitació entorn a que es realitzin produccions. La plataforma aquí serveix de canal de networking i distribució de l’assessorament.
  • Divulgació de las obres creades a través de la presència web de la plataforma i les seves xarxes de contactes.
  • Es planteja també un espai per a què els galeristes i experts detectin talent accedint a la plataforma.
  • Com a element motivacional es destaquen l’aprenentatge, per un costat, i per l’altre el reconeixement a les aportacions.
El primer petó
  • Projecte basat en les possibilitats de participació entorn a històries sobre el primer petó
  • Proposta-exemple l’objectiu de la qual és aconseguir ressonància cultural entorn a experiències vitals
  • Pretén provocar i promoure que succeeixin coses en l’espai públic
  • En aquest cas partint per exemple del Carrer dels Petons de Barcelona
  • Ubica un vídeo-foto-matón per explicar el primer amor partint de l’anècdota del primer petó
  • O invitant a representar-ho. També primers petons famosos o de la història del cine.
  • S’habilitaria senyalèctica al carrer per identificar i ubicar la iniciativa.
  • Una pàgina web publicaria els continguts, i seria també visible des de l’espai de captació.
  • El projecte busca fer de detonant d’experiències, estimular per l’acció significativa.
  • Obert a totes les edats i procedències, així com al seu ús per portar a col·lació la memòria històrica.
  • Projecte i plataforma es plantegen com apropiables per altres experiències similars.

Si voleu veure més imatges d’aquesta primera sessió, les trobareu a Flickr!

Share

Primer taller sobre pràctiques 2.0 a institucions culturals

El 22 d’abril part de l’equip d’Expolab format per Irene Lapuente, Ramon Sangüesa, i Enric Senabre, es va traslladar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per realitzar el primer de quatre tallers sobre pràctiques 2.0 en institucions culturals.

Al llarg de sis hores, professionals de la comunicació, la divulgació, o la gestió, entre d’altres, van plantejar projectes imaginaris on incloïen en major o menor grau propostes de participació. En general, els prototips establien relacions participatives amb usuaris “artistes” tot i que algun dels grups també va obrir la participació a la ciutadania en general. Una vegada construït el projecte imaginari amb cartulines, plastilina, pals i enganxines, els assistents es van dividir en grups per fer d’usuaris o de presentadors del projecte. La tarda va portar les reflexions: ¿Què era el millor que li podia passar a cada projecte? ¿I què el pitjor? ¿Com aconseguirien superar el pitjor i quines passes haurien de seguir? I el més important: ¿Per què volien incloure la participació en el seu projecte? ¿Quins eren els objectius per que es trobessin beneficiats per la participació? Totes aquestes preguntes ens van conduïr a un petit debat…que no va finalitzar a la sala, sino que continuarà on-line a través d’un grup de treball generat amb tots els participants als quatre tallers sobre pràctiques 2.0 en institucions culturals.

Aquí teniu les propostes que van sorgir arran del primer dia de treball:

Emolab
  • Un centre expositiu orientat a tot tipus de públic per les emocions.
  • Focus entorn de com es canalitzen les emocions, amb dispositius d’entrada tipus videomaton per recollir la participació dels usuaris.
  • Importància de l”enganxada” i de com s’acosta la gent al centre.
  • Comptaria amb una part virtual o de “núvol” per bolcar els continguts i el nivell de compromís dels participants amb el projecte.
  • Potenciaria el fet d’evocar amb l’experiència, al marge de categories artístiques clàssiques (teatre, dansa, pintura, etc).
  • Es potenciaria la socialització en línia gràcies a la “digitalització” de les mostres d’emocions.
  • Possibilitat de traslladar a d’altres espais, de forma itinerant, potenciant l’experiència presencial.
Projecte públic de consum i co-creació d’art
  • Un espai físic per a què els creadors mostrin les seves obres i aquestes siguin rebudes pel públic.
  • Pensat per un espai públic, no un equipament.
  • Però seria una referència física i un espai de treball.
  • Importància de l’acompanyament: comptaria amb un gestor cultural com a facilitador.
  • Criteris de selecció d’obres: es generarien comissions que integraran també als usuaris, públic.
  • El programador/director hauria de tenir un paper més aviat de mitjancer.
  • Reposicionant la institució, que, com a valor afegit, cercaria involucrar l’usuari.
  • Es potenciarien els projectes d’art col·lectius, donant-los a conèixer en l’espai públic des de la mateixa plataforma.
  • Es legitimaria la qualitat o interès gràcies a activar una massa crítica d’usuaris amb poder de decisió.
  • Una espècie de centre cultural “a la carta”, amb presència al carrer i en espacis adjacents.
La veu de la plaça
  • Projecte itinerant de patrimoni cultural adreçat a diferents públics i edats.
  • S’origina a partir d’una espècie de cub en blanc al que els participants poden afegir continguts.
  • Una sèrie de “bústies” recullen i digitalitzen vivències sobre l’espai públic dels participants.
  • Es recopilen mostres entorn el patrimoni i la identitat local (fotos, veu, vídeo, text).
  • S’integra també el conflicte mostrant-lo com un diàleg viu entre l’exposició i el públic.
  • El contingut és consultable des d’unes taules digital específiques, des d’on es poden remesclar.
  • A mesura que l’exposició viatja acumul·la el material previ i convida a la reacció sobre aquest.
  • Incorpora un espai físic de trobada tipus àgora, de reconeixement entre participants.
  • S’ha d’arribar als col·lectius locals abans que “desembarqui” l’exposició.
  • Posteriorment es difon i reflecteix tot online, i s’afegeix l’estudi etnogràfic sobre allò recopilat.
Comunitat de projectes socials
  • Un espai d’encreuament i d’intercanvi d’experts, interessat en diferents àmbits.
  • Des de museus rurals, fins a exposicions fotogràfiques, passant per ONG’s o grups de periodistes (professionals i ciutadans).
  • Una metacomunitat de projectes, per aconseguir impulsors, recursos, objectius comuns, etc.
  • Genera aplicacions voluntàries en funció dels projectes que es desenvoluparan.
  • Seria una xarxa social de persones i idees en moviment, per la remescla (per exemple periodisme i literatura catalana).
  • Integraria inicialment continguts d’experts d’altres xarxes i llocs de prestigi, com a motors de cada grup.
Projecte Laboratori cultural en xarxa
  • Una xarxa online d’usuaris que s’ajuden mutuament per desenvolupar obres col·lectives.
  • Moderat i seguit d’aprop per un comissari.
  • Plataforma d’artistes, usuaris amb capacitat d’intervenció i observadors.
  • Un organisme viu, al marge de la caducitat temporal de les exposicions.
  • La plataforma virtual incorporaria eines per a la presa de decisions.
Plataforma híbrida de producció artística
  • Un espaci físic que serveixi com a node de centres de producció artística.
  • Un espai virtual com a cultiu d’idees entre diferents agents.
  • Potenciant dinàmiques per potenciar la interacció de perfils.
  • Dilema de la plataforma online nova vs apropiar-se de plataformes ja existents.
  • Buscant posar en contacte el creador amb l’usuari final.

Si voleu veure més imatges d’aquesta primera sessió, les trobareu a Flickr!

Totes les fotografies copyright CCCB / Carlos Cazurro

Share

Taller de pràctiques 2.0 en institucions culturals

Com a primera mostra de la col.laboració entre Citilab i en concret el projecte Expolab, ahir vàrem facilitar al CCCB-Lab el primer taller sobre pràctiques 2.0 per institucions culturals.

El vàrem facilitar la Irene Lapuente, en Ramon Sangüesa i l’Enric Senabre. A twitter podeu trobar el seguiment si cerqueu #cult20 i Carolina Gaona va fer un live blogging aquí. També al blog de I+C+i:

També l’equip de I+C+i que coordina Juan Ínsua va fer una excel.lent tasca de preparació i documentació online. María Farrás i Eva Alonso van estar “al quite” en tot moment i el mateix Juan va fer intervencions puntuals però molt encertades situant alguns punts crucials de debat.

Teniu algunes fotos de com va anar  tot  al Flickr, tot gràcies al fotògraf Carlos Cazurro. També tindrem aviat material de vídeo coordinat per en Jordi Carrasco i el nostre càmera Àlex.

El taller el comentarem “in extenso” en un proper post. De fet tenim tres tallers més per endavant, un més al CCCB i dos més al Citilab, donat l’allau de peticions de participació (el hashtag #cult20 va ser ahir el tercer a twitter a tota Espanya). Ahir vàrem començar a moure els suports tecnològics per crear un bon grup de discussió on, a més, es puguin articular projectes conjunts dels participants, portant a la pràctica les metodologies col.laboratives amb usuaris que ahir tant sols vàrem poder tastar.

Aquí teniu l’esquema de la presentació inicial que només és un esquelet per situar els punts de discussió i de posta en pràctica.

Share

L'equip de Expolab comparteix amb altres professionals el taller

L’equip de Expolab comparteix amb altres professionals el taller “Projectes 2.0. Pràctiques per a institucions culturals “. Les xarxes socials són un formidable instrument de comunicació, també per als museus i altres institucions culturals. Però l’actitud o esperit 2.0 pot impregnar progressivament tot el cos institucional, transformant processos interns i la relació amb el públic. Fins a quin punt estem disposats a incorporar criteris de intel·ligència col lectiva? I quines són les seves límits? El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Citilab i la Mandarina de Newton organitzen unes jornades perquè institucions culturals debatin la filosofia 2.0 amb les seves promeses i dilemes, com a motor de canvi de la dinàmica cultural en general.

Irene Lapuente, Ramon Sangüesa i Enric Senabre dinamitzaran diversos tallers per a explorar les possibilitats de replantejar i potenciar la comunicació amb el públic i també la seva participació en la construcció de les pròpies estratègies d’una institució cultural. El primer es durà a terme el dijous dia 22 d’abril de 10 a 18h, i els següents seran el dia 28 d’abril al CCCB i el dia 6 de maig a Citilab Cornellà.

És útil analitzar altres possibilitats, ramificacions i solucions a partir dels processos, les metodologies i els formats que suggereixen els estils d’interacció, creació compartida, col.laboració i difusió aportades per les pràctiques associades a les tecnologies 2.0.

La jornada té un enfocament pràctic en format taller de treball, en base als següents punts:

1. Formes organitzatives des del 2.0
2. Experiències constructives
3. Equilibri participació-comissariat: tècniques de participació
4. Formats híbrids
5. Revisió d’experiències
6. Adaptació
7. Construcció in situ de nous projectes

I està dirigida a estudiants i professionals de la gestió i creació cultural, independents o pertanyents a institucions.

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.