L_ENTES, nominada als premis Dansacat 2012!

Els Premis Dansacat, organitzats per l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APdC), tenen com a objectiu principal reconèixer, incentivar i promocionar la feina dels professionals de la dansa a Catalunya.

L’espectacle L_ENTES de les coreògrafes Iris Heitzinger i Natalia Jiménez, que ha comptat amb l’assessorament científic de la Mandarina de Newton, ha estat nominat finalista en la tercera edició del Premis Dansatcat, en la categoria de Nous Talents, per la qualitat de la seva interpretació i per la generació de creacions multidisciplinars, la inclusió de la ciència en aquest projecte i la utilització d’espais no convencionals

Els guanyadors s’escolliran per votació popular, a través de www.dansacat.org. El període de votacions s’inicià el 28 de novembre i finalitzarà el 16 de desembre. Els premis s’entregaran el 20 de desembre coincidint amb l’estrena de la peça Little Me, de Lali Ayguadé.

---
Crèdits fotogràfics: Yoana Miguel
Share

L_ENTES, el vídeo oficial!

Fa un temps us parlàvem del projecte L_ENTES, una proposta artística de dansa contemporània dirigida per les creadores i ballarines Iris Heitzinger i Natalia Jiménez, on la Mandarina de Newton S.L. col·laborava com a assesora científica.

L_ENTES és un espectacle de dansa que juga amb la ciència i les matemàtiques per parlar de temps, espai, llum, sò i percepció. Es va estrenar el passat 11 de maig al Festival NEO de Barcelona. Ara ja podeu gaudir del trailer oficial!

L_ENTES – official trailer from L_ENTES on Vimeo.

Share

Neurociència i dansa

El passat dimarts dia 17 de gener vaig assistir a la conferència “Dancing as an expression of chroreographic thought of physical intelligence” per l’Scott Delahunta a CosmoCaixa. Aquesta conferència formava part del cicle “El cervell envaeix la ciutat

L’Scott Delahunta és ballarí de formació, però la seva investigació no està basa en l’àmbit de l’art sinó en l’àmbit dels processos i les experiències. El seu focus d’interès és la ment (i no el cervell) dels ballarins i coreògrafs. Li interessa com s’arriben a crear les peces artístiques i les coses en general.

Delahunta ens proposa que la relació entre la dansa i la ciència va més enllà del sistema motor. La dansa i la ciència també es relacionen mitjançant la psicologia cognitiva.

Durant molt de temps la humanitat ha pensat que el coneixement només es produïa a través de les paraules i el llenguatge, però Delahunta ha descobert que hi ha d’altres factors clau en aquest procés. Per arribar a aquestes conclusions ha treballat amb coreògrafs de diferents països, com per exemple Malpelo, Wayne McGregor o Trisha Brown.

Les idees en moviment canvien i evolucionen constantment. La dansa és expressió d’emocions i pensaments. Potser no hi ha una distinció tan clara entre el fer i el pensar. Delahunta proposa que el fer també té pensament. També parla del pensament coreogràfic i apunta cap a la ment col·lectiva dels ballarins durant una peça apresa o improvisada. En una peça on intervenen diversos ballarins, les relacions entre aquests són molt importants. Això ens fa pensar en una ment col·lectiva. A les connexions entre els ballarins és on es troba la ment de la peça.

Delahunta comenta que les preguntes que es fan els ballarins són molt similars a les qüestions que es plantegen els científics. Per això, conclou que aquests dos mons no estan tan allunyats.

Delahunta s’ha interessat per les maneres d’anotar la dansa. S’ha preguntat com les llibretes i les pàgines són o poden ser l’extensió del propi cos per a un ballarí/a. Les anotacions que ells i elles fan estan relacionades amb un coneixement que està dins del seu cos. De fet, els ballarins han d’externalitzar i representar constantment gran part del coneixement que està al seu interior.

Ell i els seus equips han dut a terme projectes vinculats a aquests temes i han escrit alguns articles científics, com per exemple:

  • Choreography and cognition (AtaXia 2004)
  • Chroreographic Thinking Tools: Aquest projecte tenia l’objectiu d’augmentar el procés creatiu. La idea era estudiar els estímuls de la ment dels ballarins per ajudar-los a entendre el seu propi procés i incrementar la seva imaginació.
  • The choreographer language agent
  • Improvisation technologies: a tool for the analitycal dance eye 1994/1999. (William Forsythe: Improvisation Technologies. A Tool for the Analytical Dance Eye. CD-ROM and booklet with a text by Roslyn Sulcas. Stuttgart, 1999 – ISBN 3-7757-0850-2)
  • Synchronous objects for one flat thing beta, reproduced by William Forsythe

Delahunta va explicar diferents tècniques de creativitat utilitzades per diferents coreògrafs. A més, va comentar que en la dansa contemporània els coreògrafs ja no marquen uns passos als ballarins, sinó que creen processos de creació i són els ballarins qui componen. D’aquesta forma és més ric i els ballarins ho troben més satisfactori.

Algunes tasques per estimular la creativitat:

  • Visualitzar imatges
  • Recordar melodies
  • Passar d’imatges acústiques a imatges visuals
  • Els 27 punts d’un cub (Trisha Brown Locus) –> 27 punts –> 27 lletres => paraules –> emocions –> moviment. (Va més enllà de la forma estètica. Amb aquesta tècnica creem nous espais)

Delahunta també va comentar que es poden trobar més tècniques creatives a:

Per saber-ne més, podeu consultar:

A més, trobareu conferències de Scott delahunta a Youtube.

Share

Neix el projecte L_ENTES

El projecte L_ENTES és una proposta artística d’un espectacle de dansa contemporània iniciat i dirigit de la mà de les creadores i ballarines Iris Heitzinger i Natalia Jiménez, on la Mandarina de Newton S.L. col·labora com a assesora científica.

El projecte es basa en l’encontre de quatre disciplines; la dansa i el moviment com a llenguatge global del cos, la ciència i la matemàtica i en especial els conceptes sobre mecànica clàssica, òptica i física relativista, la il·luminació com a mitjà artístic independent i el so.

Com a eix central de treball s’investiga la percepció humana. En primer pla de la trobada amb el públic es situa el cos en moviment.

En tots els processos de creació d’arts escèniques es troben intrínsecs els conceptes d’espai, temps, llum, so i moviment servint normalment com a vehicles de l’expressió. Aquesta vegada però, l’enfocament es dirigeix conscientment cap aquests conceptes convertint-los en els principals protagonistes.

Aquests conceptes estan presents, no només en el món de les arts escèniques, sinó en el nostre dia a dia i creen la percepció del nostre entorn. Així mateix se’ns presenten les següents qüestions: Què percebem? Com ho percebem? On es troba la frontera entre realitat i il·lusió? Quines reaccions es provoquen en l’observador quan aquest és convidat a explorar el límit entre allò natural i allò artificial, natura i art ?

Volem oferir al públic una nova experiència. Dirigim l’atenció a la pròpia experiència de l’espectador al moment precís. S’ofereix la possibilitat de percebre un entorn ja conegut amb una nova mirada i es crea un enllaç entre l’art i l’espai comunitari, habitat.

Tenint en compte que el que ens envolta habitualment és més l’artifici que la naturalesa, s’entén l’última com el concepte menys experimentat. Així, es vol oferir al públic una nova experiència que estén la percepció de lo natural a través de l’art.

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

  • The RSS feed for this twitter account is not loadable for the moment.

Follow @CoCreatingCult on twitter.