La ciència com un projecte de disseny crític i participatiu

Tant el disseny crític com l’especulatiu són aproximacions poderoses per enfrontar-se a problemes complexos, per imaginar possibilitats i implicacions. Ens ho va recordar Roger Ibars en la sessió que realitzem amb ell i amb Lisa Ma sobre Disseny Crític i Especulatiu “a l’Espai de La Mandarina de Newton, desembre passat:

  • l’objectiu del disseny crític seria crear un “disseny sense final feliç” com diria el seu mestre Anthony Dunne del Royal College of Art Això és, un disseny que genera frec, fricció, dilemes, debat i preguntes. Els treballs d’Anthony Dunne i Fiona Raby sobre objectes aparentment inútils apareixen en totes les antologies de disseny. Ells van ser els que van crear el concepte de “Design Noir” per mostrar aquest aspecte del disseny en contraposició amb l’escola purament utilitària, funcional i comercial.
  • l’objectiu del disseny especulatiu és el de generar noves visions i noves formes d’enfrontar-se amb allò desconegut i ambigu, com va remarcar Lisa Ma en la mateixa sessió. Bruce Sterling es refereix sovint a la dissenyadora Anab Jain i el seu “Design for the New Normal” en aquesta direcció.

En ambdós casos, aquestes aproximacions de disseny configuren propostes obertes. Estan especialment dirigides a enfrontar-se amb les ambigüitats, temors i incerteses que genera la pròpia evolució de la ciència i la tecnologia. També ajuden a alliberar la imaginació per establir el marc de discussió al respecte. Els qui s’aproximen a aquestes propostes s’ubicaran en un lloc situat més enllà dels interessos creats tant els  empresarials com els de la “casta” tecnològica i científica al voltant de la ciència, la tecnologia, dels seus processos i productes.

Això els fa especialment adequats per a la nostra manera d’aproximar-nos a l’enorme camp que ha vingut a anomenar-se “comunicació de la ciència” o “divulgació de la ciència”, una etiqueta que ens sembla limitant i molt esbiaixada. En efecte, com diverses línies d’investigació i anàlisi han posat de relleu, els programes de “divulgació o comunicació de la ciència” tenen tendència a reforçar els interessos de la pròpia classe científica i el complex tecnològic i empresarial que l’envolta. Només cal que recordem com una i altra vegada es presenta als científics com herois individuals i desinteressats per remarcar un dels clixés més habituals. Caure en una visió hipercrítica tampoc ajuda. Per tant, trobar mètodes que permetin explorar i compartir l’ambigüitat ens sembla molt important.

El nostre punt de vista és el de crear una aproximació a la ciència el més emergent possible i el menys mediatitzada per grups de pressió, empresarials o professionals, possible. No per altra cosa, vam iniciar la nostra pròpia investigació fa ja temps pel camí de la hibridació i el disseny participatiu i emergent: per intentar trobar formes de que sigui la ciutadania la que dissenyi els seus propis camins d’acostament a la ciència.

Dins d’aquesta línia hi ha moments en què el debat pot motivar a partir de la interacció amb “objectes dilemátics”, com els que es creen amb l’actitud de disseny crític i especulatiu.

Suposem que ens conviden a l’exposició de Zoe Papadopoulou a qui ens va referir Lisa Ma “Nuclear Dialogues”. Ens acostarem a una taula on es pot veure un peculiar servei de te. Les pastetes principals són “Yellow Cakes”, nom pel qual es coneix una ganga de l’urani. El servei de te es complementa amb el soroll de la lectura d’un comptador Geiger. Convida a reflexionar sobre la contaminació radicativa del nostra pròpia menjar.

Mengem o no mengem el “yellow cake” que ens ofereixen? La resposta no és tan senzilla i l’exposició, com a “objecte dilemàtic” ha generat el que buscava: l’articulació d’un debat intens entre els visitants.

Els projectes de disseny crític i especulatiu ens semblen especialment adequats no tant per “comunicar” la ciència sinó per generar debat ciutadà i, al mateix temps, aprenentatge al seu voltant.

Per tant, creiem que és possible enfocar projectes d’aproximació ciutadana i crítica a la ciència partint del llarg recorregut del disseny crític i especulatiu. Aquesta és una línia que estem treballant i que creiem que pot donar fruits interessants.

No obstant això … encara ens falta un pas

De què serviria una aproximació de disseny crític si tan sols creéssim “objectes dilemátics”? Si el públic quedés “exposat” al resultat del treball dels dissenyadors crítics … Quin seria l’efecte d’estructuració del debat? Potser es quedaria en l’impacte d’algunes aproximacions de “ArtScience” molt espectaculars en la seva presentació però amb poc recorregut quant a capacitat d’aprenentatge i mobilització. Que els projectes de comunicació de la ciència més avançats han d’anar una mica més enllà potser ho indiquen coses com el recent gir de la Science Gallery de Dublín. El seu director, Michael John Gorman, en l’última edició d’ECSITE, on es reuneixen els centres de ciència més importants va presentar una ponència centrada en  ”Speculative Design” per mostrar cap a on podria enfocar-se la seva institució que fins ara havia fet bandera del ArtScience, la col·laboració entre ciència i art.

A nosaltres no ens interessa aquest gir com a estratègia institucional sinó com pel seu possible impacte. Creiem que cal donar uns quants passos més enllà. Caldria desplaçar la implicació ciutadana des del resultat d’un procés de disseny crític cap al seu propi procés. Ja ho estem fent amb el nostre projecte sobre Contaminació Interna. Estem barrejant els mètodes de disseny participatiu amb els de disseny crític. És una de les línies de recerca que estem obrint aquest any.

Anirem comentant com anem trobat noves possibilitats. De moment, tan sols remarcar que val la pena explorar aquesta línia i les seves connexions amb altres cultures de pràctiques crítiques que freguen amb el disseny. Tan sols un apunt d’un conegut crític cultural sobre com es poden trobar punts de trobada i hibridació entre el disseny crític i altres cultures com la dels hackers i els “critical makers” de Matt Ratto.

Així que en algun moment la tecnologia ha de formar part de la conversa crítica. I aquí és on la cultura dels hackspaces, la cultura hacker, alguna part de la cultura maker, resulten tan increïblement útils. Consiteixen a equipar les persones amb un coneixement bàsic de com funciona en realitat el nostre món. Però cal afegir a això la qüestió de com podria funcionar millor. I fer-ho com una totalitat, no només com “Vull una andròmina millor.” Quin ha de ser aquest sistema millor? Aquesta és tota la qüestió del disseny crític. La qüestió central per a mi ara està a l’avantguarda del disseny “.

McKenzie Wark

I aquesta és la línia de treball on volem situar-nos en els nostres propers projectes amb l’afegit que creiem que l’aportació principal està a participar en el procés i en el debat, no només en un o l’altre.

Share

Cicle Critical Design: resum del Primer Taller Participatiu sobre Contaminació Interna

Divendres passat (1 de Març 2013) a l’Espai Mandarina, vam tenir el primer taller participatiu per donar forma a les idees dels participants sobre  Contaminació Interna. Com sabeu, aquest tema va ser presentat i discutit en el debat posterior a la presentació del Dr. Miquel Porta (18/01/2013), un investigador reconegut a nivell internacional com a expert en contaminació interna. L’objectiu de la sessió de divendres era començar un procés de disseny crític i especulatiu sobre els conceptes i qüestions despertats en el debat.

El taller, facilitat per Ramon Sagüensa (La Mandarina de Newton), va començar amb un exercici d’inspiració per als participants. Vàrem llançar un desafiament en què cadascun havia de completar la pregunta ‘Què passaria si …?’ amb idees, dubtes o preocupacions que se’ls ocorregués sobre el tema ‘Contaminació Interna’. Havien de reflexionar sobre els aspectes positius i negatius. En només 10 minuts es van generar moltes idees: Què passaria si canviéssim el nostre estil de vida (si deixéssim de menjar carn, si abandonéssim l’estil de vida urbà)?, Què passaria si poguéssim mesurar detalladament els nivells dels tòxics interns, o dels tòxics dels productes que consumim?, Què passaria si poguéssim eliminar els tòxics del nostre cos, si els poguéssim reciclar o metabolitzar?, Què passaria si existís una zona al món sense contaminants?, Què passaria si la contaminació fos alguna cosa bona per a la salut, si al final pogués allargar les nostres vides? Què passaria si els nivells de contaminants interns fossin visibles?… I moltes més.

   

Aquest exercici individual va ser el punt de partida per al treball en equip. Ara calia discutir entre tots aquestes idees i els dilemes inherents. Per això es van penjar els post-its en un panell i, amb la participació de tots, es van reorganitzar per temes o conceptes. Al final es va arribar a un acord i es van crear diversos grups d’idees: alimentació, comunicació i informació, utopia, metodologia i eliminació dels CTPs (compostos tòxics persistents). A partir d’aquí, cada participant va triar el tema que més li interessava i així es van formar els grups de treball (quatre en total).

Ara començàvem l’etapa d’ideació. En cada grup els participants van debatre les idees i van concretar les que els interessava explorar. Amb aquestes idees de treball definides, els participants van començar a donar forma a les seves propostes i construir els seus ‘prototips’.

   

El primer grup, que havia triat el tema ‘alimentació’, va idear ‘La BNQ – La Blanquejadora Corporal’. Proposaven un tractament que ‘blanquejava’ internament el cos. Amb una pastilla meravellosa es podria netejar el cos dels tòxics interns, el que es reflectiria en una bellesa exterior: ‘Net per dins, bell per fora’.

El segon grup, que es va basar en el tema ‘utopia’, va proposar una campanya en format còmics/dibuixos animats - ‘Superpoders CTPs’ – en què les històries girarien al voltant de personatges d’una família que tenien superpoders gràcies a l’acumulació de CTPs. El tercer grup, que va triar el tema ‘eliminació dels CTPs’, va crear el ‘Sintox’: un conjunt de pastilles desenvolupat per una empresa farmacèutica (‘Mandarinartis’) i comercialitzat a un cost bastant elevat, però que seria capaç d’eliminar per complet tots els tòxics interns. Finalment, el quart grup inspirat pels temes ‘comunicació i informació’ i ‘metodologia’, ens va presentar un dispositiu d’última generació, la ‘Anxiety Machine’. Aquest producte estava compost per una pastilla per ingerir amb un sensor de nanotecnoloia que detectaria els nivells de CTPs d’una persona i els transmetria a un aparell portàtil i personal.

Aquest presentaria els resultats, identificaria les malalties més probables de desenvolupar com a conseqüència del nivell i tipus de contaminació, i a més vindria amb l’opció de compartir la informació en xarxa (un tipus de facebook amb el perfil de contaminació de cada usuari).

Durant la presentació de les propostes es va generar també un interessant intercanvi d’idees i suggeriments entre els grups. Era divendres i l’hora de sopar, així que vam haver de donar per acabada la sessió. Una vegada més vam rebre un feedback molt positiu per part dels participants, una motivació extra perquè seguim apostant en sessions de reflexió, creativitat i co-creació multidisciplinar com aquesta.

Aquest va ser el primer taller que organitzem dins del Cicle de Disseny Critic sobre Contaminació Interna. Seguirem treballant sobre aquestes propostes el proper 5 d’Abril (divendres) a les 19:30, a l’Espai Mandarina (com sempre, crearem un espai perquè us podeu registrar). Us recordem que aquestes sessions són gratuïtes i obertes a tothom que vulgui participar, als que ja han vingut a les sessions prèvies, però també a qualsevol interessat i amb ganes de compartir les seves idees de forma co-creativa.

Us mantindrem informats!

Recordeu que teniu els resums de les altres sessions del cicle al nostre bloc i els vídeos de les presentacions al nostre canal Youtube.

Podeu trobar totes les fotos del taller a la nostra pàgina de Facebook.

Share

Cicle de Disseny Crític: resum de la presentació de Miquel Porta

El divendres, 18 de Gener, el Dr. Miquel Porta, un reconegut investigador i expert en el tema “Contaminació Interna”, va estar a l’Espai Mandarina per conduir un debat dins del Cicle de Disseny Crític.

Vam discutir sobre els diferents aspectes d’aquest complex i creixent problema que afecta a la nostra societat. ‘Tots estem contaminats!’, va ressaltar en Miquel Porta.

L’existència de compostos tòxics persistents en el nostre cos és una realitat. Pot ser que no tots en siguem conscients, però ‘ingerim’ contaminants quan respirem, mengem, bevem… Òbviament, la presentació va generar un interessant debat entre els participants. Al final, els desafiarem a reflexionar sobre els temes abordats i a escriure en post-its els punts positius i negatius, els seus dubtes i preocupacions… Van sortir reflexions molt interessants. Aquestes idees seran el punt de partida per a la propera activitat del Cicle de Disseny Crític que tindrà lloc el proper 1 de Març. Serà el primer taller participatiu del cicle i amb el qual pretenem iniciar un procés de disseny crític i especulatiu al voltant del tema ‘Contaminació Interna’.

Recordeu que podeu veure la presentació completa de Miquel Porta al nostre canal YouTube. Aquí teniu el primer video (de sis):


Al canal podeu també trobar les presentacions de Roger Ibars i Lisa Ma, els dos dissenyadors que vam tenir el plaure de tenir en el nostre espai al Desembre. Van parlar dels conceptes darrere del disseny crític i especulatiu.

A la nostra pàgina de Facebook podeu accedir àlbum de fotos de la sessió.

Share

Cicle Critical Design: resum de la presentació de Roger Ibars i Lisa Ma

Per iniciar el cicle 進化 – “Jinhuà, de la imatge a la ciència, de la ciència al disseny” vàrem tenir una doble sessió amb dos dissenyadors internacionals que han destacat per la seva personal aproximació al Disseny Crític i Especulatiu: Roger Ibars i Lisa Ma.

Presentació d’en Roger Ibars

En Roger Ibars va presentar les principals diferències entre el disseny tradicional  (que ell va anomenar “disseny afirmatiu”) i el disseny crític i especulatiu.

  • el disseny afirmatiu fa propostes tancades que marquen la interpretació que l’usuari ha de fer i els valors que comporta el disseny
  • el disseny crític i especulatiu fa propostes més obertes i està orientat cap a la generació de debat i polèmica per explrorar noves implicacions d’allò que encara no és una realitat estesa: noves tecnologies, futures possibles aplicacions de la ciència, etc.
  • les estratègies i tècniques d’un i altre són relativament diferents: mentre el disseny afirmatiu s’ha aproximat als usuaris a través de mètodes que ara popularitza, per exemple, el Design Thinking (persones, prototips, shadowing, etc.), el disseny crític i especulatiu crea objectes i sistemes originals i contradictoris (cultural probes, objectes “placebo”, etc.).

Va compartir amb els assistents un esquema on es comparen els diversos aspectes d’ambdós tipus de disseny:

Interessos i aproximacions del Critical Design (cliqueu a la imatge per engrandir-la)

Recordant les paraules d’Anthony Dunne el disseny afirmatiu busca un “final feliç” de la relación entre allò que es dissenya i els seus usuaris. Pel seu costat el disseny crític i especulatiu cercaria un “unhappy ending”, crear condicions de fricció i discussió.

Ara bé, l’interès del disseny especulatiu no s’esgota en la creació d’aquesta polèmica sinó que precisament a partir dels dilemes que genera permet descobrir i explorar aspectes de disseny que no podríem haver anticipat d’altra forma. I té un clar component de contribució al debat social.

Per això, és útil per explorar temes controvertits i ambigus com el que hem escollit per articular el cicle com és el de la contaminació interna.

Aquí teniu el primer video (de tres) en que està fragmentada la presentació de Roger Ibars. Podeu trobar al resta al canal de Youtube de La Mandarina de Newton.

Presentació de Lisa Ma

Lisa Ma s’ha especialitat en treball amb comunitats “fringe” aplicant Disseny Crític i Especulatiu. Una de les seves motivacions per fer-ho és evitar la sobre-explotació d’aquestes comunitats marginals per part de les grans marques. En efecte, afegim, tindríem el cas dels departaments de disseny de empreses com les de moda que exploren les comunitats desfavorides a la recerca, per exemple, de noves formes de vestir. Aquestes inspiracions després  s’utilitzen per desenvolupar productes i serveis per les comunitats “mainstream”, benestans i integrades. És a dir, que el benefici real de l’exploració de les comunitats “fringe” va a parar a d’altres persones i usuaris, sense que les comunitats originals en treguin un benefici clar, tot i haver-hi contribuit.

Lisa Ma es va mostrar diversos projectes de creació de serveis en què dues o més comunitats “fringe” acabaven desenvolupant serveis i activitats que donaven suport a d’ambdues comunitats.

Va posar exemples dels seus projectes, realment originals:

- Association for Feline Association: on s’utilitzen certs efectes del contacte amb els gats (de fer, amb la toxoplasmosi) per millorar l’aspecte femení. El resultat posa en contacte adictes a la bellesa amb “Ladycats”, dones que cuidan de grans quantitats de gats.

- Heathrow Heritage: on es posa encontacte la comunitat de passatgers que han de passar moltes hores a l’aeroport de Heathrow amb activites en contra l’aeroport. El resultat és una ruta turística pels punts d’interès de Heathrow que inclouen, per exemple, llocs  relacionats amb Shakespeare.

- Farmification: un projecte amb els treballadors de les fàbriques xineses de “joysticks”, la gran majoria d’origen camperol, per recuperar espais on actuar com a grangers novament.

Aquí teniu el primer video (de tres) en que està fragmentada la presentació de Lisa Ma. Podeu trobar al resta al canal de Youtube de La Mandarina de Newton.

A partir de la sessió d’en Miquel Porta, iniciarem un procés de Disseny Crític i Especulatiu compartit per tal de desenvolupar resultats al voltant de la contaminació interna.

Share

Cicle Critical Design: Presentació sobre contaminació interna amb Miquel Porta

El proper divendres dia 18 a les 19:30 al nostre espai de Gràcia, tindrem una primera presentació sobre el tema del nostre cicle de disseny crític que fem en col·laboració amb l’Ateneu de Barcelona.

El seu focus serà la “contaminació interna”, és a dir, l’existència de materials tòxics persistents en el nostre cos a resultat de la nosrta interacció amb un entorn cada cop més artificial i més complex. Tot el problema serà presentat per Miquel Porta, un investigador de renom internacional i expert en aquests temes.

La contaminació interna és un problema amb moltes implicacions, causes entrellaçades i complexes xarxes d’interessos i comportaments. Vàrem pensar que era una tasca difícil poder parlar-ne. Es tracta d’un típic “problema pervers” (wicked  problem) i hem decidit que seria pràctic abordar-lo des de la perspectiva del “Disseny Crític” amb la finalitat de crear objectes dilemàtics i obrir un projecte per incloure a dissenyadors, científics, divulgadors científics, educadors i ciutadans en general.

El projecte està organitzat al voltant de diverses ponències i tallers que tindran lloc entre gener i abril de 2013.

Aquest és el primer i us convidem a unir-vos-hi. Si esteu interessat i creiu que hi podeu fer una aportació des de la vostra perspectiva i experiència, registreu-vos a través d’Eventbrite:

Esperem trobar-vos a l’Espai Mandarina!.

El ponent.

Tenim l’honor de comptar com a ponent a un dels experts més reconeguts en “contaminació interna”: Miquel Porta.

Miquel Porta (Barcelona, 1957) és metge i epidemiòleg. Ha promogut la integració dels coneixements biològics, clínics i socioambientals a en la investigació i l’ensenyament de les ciències de la salut.

Actualment és el cap de la Unitat d’Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer a l’Institut d’Investigacions Mèdiques Hospital del Mar (IMIM). També és catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i catedràtic adjunt d’Epidemiologia a la Facultat de Salut Pública de la Universitat de Carolina del Nord.

Les seves investigacions se centren en: 1) l’epidemiologia clínica i molecular del càncer de pàncrees, 2) el ‘retard diagnòstic’ i la detecció precoç del càncer, i 3) els efectes sobre la salut dels compostos tòxics persistents. Pertany al consell editorial de diverses revistes internacionals i ha publicat més de 300 treballs científics en revistes de projecció internacional. Ha impartit docència en nombroses universitats americanes i europees, com Imperial College (Londres) i Harvard, on va gaudir d’un any sabàtic. Ha estat president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia, de la Federació Europea d’Epidemiologia i de Científics pel Medi Ambient.

Miquel Porta entén que el lideratge científic s’ha de projectar més enllà del món acadèmic i, per això, intervé ocasionalment en els mitjans de comunicació, com el diari El País. El seu últim article no científic (titulat “Las quiero a morir”) és a propòsit de Spotify i el gaudi massiu de la música (revista “Claves de Razón Pràctica”, gener – febrer 2013).

進化 – Cicle: Jinhuà, de la imatge a la ciència, de la ciència al disseny

Una cooperació entre La Mandarina de Newton i la Secció de Ciència de l’Ateneu Barcelonès.

Share

Comencem el Cicle de Critical Design i Ciència

進化 – De la imatge a la ciència, de la ciència al disseny

"Anatomía" de Vesalio

Descodificar imatges del passat i dissenyar objectes que apunten al futur, per abordar reptes d’alt contingut científic del present.

Quatre conferències de Desembre a Març a l’Ateneu i Quatre tallers a l’Espai Mandarina.

Un projecte de l’Ateneu Barcelonès i l’Espai Mandarina, que es durà a terme des de Desembre fins l’Abril en aquests dos espais. Aquí teniu la descripció completa en PDF.

L’11 de Desembre a les 19:30 a a Sala Oriol Bohigas  de l’Ateneu serem en la presentació de tot el cicle i explicarem com La Mandarina de Newton hi col·labora.

En poques paraules: les conferències de l’Ateneu donen peu a preparar projectes de Critical Design i el que passi als tallers es porta a la següent conferència a l’Ateneu.

Focus: disseny crític i especulatiu

El disseny crític utilitza propostes especulatives de disseny per qüestionar els supòsits  massa estrets, preconceptes i suposicions sobre el rol que els productes i serveis tenen en la vida quotidiana. És més una actitud que una altra cosa, una posició en lloc d’un mètode. El disseny crític genera dilemes per poder parlar i encara problemes”. Paola Antonelli.

De "Farmification". Lisa Ma.

La ciència i la tecnologia en la seva accelerada evolució ens plantegen possibilitats i ens situen sobre dilemes de decisió molt complexos que es poden aproximar des del disseny d’objectes contradictoris amb la nostra experiència i expectativa.  D’aquí la col·laboració entre l’Ateneu i La Mandarina de Newton dins la plataforma de projectes Co-Creating Cultures.

Què farem en el primer taller? (dia 21 de Desembre, 19:30, Espai Mandarina. Carrer Montseny, 12. Barcelona)

  1. Una presentació sobre Critical Design per Roger Ibars i Lisa Ma a l’Espai Mandarina
  2. Roger i Lisa presentaran els conceptes principals de Critical DesignSpeculative Design
  3. Comentaran projectes que s’adiuen amb aquesta forma d’encarar el disseny
  4. Debatrem possibiles projectes a desenvolupar en posteriors tallers al voltatnt d’un dels temes que paral.lelament es tractaran al cicle “La imatge de la ciència” dins la secció de ciència de l’Ateneu de Barcelona.

Públic i inscripcions

Els actes són gratuïts i oberts a tots els qui s’hi vulguin sumar: públic general, científics, tecnòlegs, dissenyadors i artistes. Pel que fa al tallers cal registrar-s’hi. Hi ha places reservades pels alumnes de disseny  i per a socis de l’Ateneu de Barcelona.

Inscriviu-vos via eventbrite: http://criticalmandarina.eventbrite.es.

Si ho preferiu, envieu un  mail a: espai@lamandarinadenewton.com

Intrigats per l’ideograma xinès? ;-)

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.