Com innovar des de/sobre/en/els Parcs Científics?

El nostre projecte amb el PRUAB: Laboratori d’Idees del Parc de Recerca UAB

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va articular en 2007 el Parc de Recerca UAB (PRUAB) com un espai per activar la transferència de tecnologia a partir de la seva important capacitat d’investigació. Aquest parc té diverses peculiaritats. D’una banda no es restringeix només als departaments universitaris i centres de recerca de la UAB sinó que inclou altres institucions dins del Campus, com els centres d’investigació del CSIC o  de l’IRTA, per exemple. D’altra banda, té com a tret diferenciador respecte a altres concentracions d’investigació, el fet que es reuneixin en una àrea molt petita capacitat d’investigació tant en ciències bàsiques i experimentals com socials y humanitats. Així, en la llista de spin-offs que s’hi han creat hi trobem des de companyies com Scytl (que ha portat processos de votació electrònica amb la seva tecnologia fins a les presidencials als EUA) i Sócol que està orientada a l’aplicació de ciències socials en innovació social i polítiques urbanes.

Però el PRUAB volia tenir un espai per generar noves visions de la seva pròpia funció i per explorar nous formats de relació i crear noves idees i projectes. Així que ens va cridar per activar el seu “Laboratori d’Idees“.

En la nostra línia, varem començar codissenyant amb la direcció i l’staff del PRUAB un procés per … codiseñar projectes amb els seus stakeholders i usuaris.

Així hem creat un cicle que a grans trets, segueix un procés de disseny col·lectiu.

Hem realitzat ja diverses trobades molt actives amb investigadors, empreses, emprenedors i usuaris. Han sorgit projectes d’investigació conjunta entre empreses i universitat i embrions de noves “spin offs”. A poc a poc, està creixent una petita nova comunitat que el PRUAB començarà a potenciar encara més gràcies a aquestes noves interaccions, que caminen molt lluny dels “networkings” habituals i s’acosten als processos de co-creació, prototipat i co-disseny que portem temps aplicant als camps més diversos.

Per a nosaltres la millor pista que alguna cosa nova està passant en el PRUAB són les múltiples interaccions i entrevistes que anem sostenint al llarg del procés. “Estem canviant la nostra manera de veure i actuar” ens ha comentat diversos membres del staff del PRUAB que ja considerem co-dissenyadors nostres en aquest procés en què s’han atrevit a embarcar-se amb nosaltres, atrets per l’aurèola de La Mandarina de Newton com a creadora de processos d’alta creativitat basada en el disseny.

Estem ara al principi d’un procés que a tots els nivells segueix un cicle de disseny centrat en l’usuari. A un nivell es tracta de crear noves idees i projectes, incloses start ups.

Però també, des de la perspectiva del Parc, el mateix procés és un prototip per a noves formes de fer. També en aquest altre nivell, seguim un procés de disseny.

A grans trets aquest és l’esquema del procés:

  1. Reunió de codisseny del procés amb la direcció i l’staff del PRUAB
  2. Treball amb investigadors, empreses i stakeholders: ideació de projectes i identificació d’usuaris.
  3. Crítica de propostes per part dels usuaris i co-disseny amb ells.
  4. Re-disseny de productes i serveis
  5. Revisió i creació de model de negoci.
  6. Invitació a desenvolupadors a sumar-se als projectes. Fixació de estratgègia final de negoci.
  7. Reflexió retrospectiva i anàlisi de tot el procés: propostes de redisseny.

En tot el procés realitzem una intensa observació etnogràfica per seguir detectant allò que pugui ser d’interès en les capacitats, possibilitats i actituds de tots els participants, tant dels projectes que es presenten com del propi procés de creació i possible redisseny del Laboratori d’Idees

Per a nosaltres era clar des del principi que els usuaris havien de participar en la configuració de tota idea que es posés en marxa. Ha estat una gran alegria veure com hem pogut transferir algunes capacitats de co-disseny a investigadors, empresaris i staff perquè poguessin testejar les idees incipients dels seus propis projectes amb els futurs usuaris.

La direcció del Parc va entendre que per a aquest procés-prototip calia partir d’un focus clar i es pren el tema de l’envelliment per donar-li una orientació a tot l’esforç al que anàvem a convidar stakeholders i usuaris.

La primera sessió amb el PRUAB va permetre trobar les restriccions i limitacions actuals que la pròpia figura de Parc Cientìfic imposa als processos d’innovació. També detectar oportunitats i localitzar stakeholders i grups d’usuaris relacionats amb l’envelliment.

La segona va permetre posar a més de cinquanta persones de diverses àrees a idear projectes i prototips de nous productes i serveis.

La prova de foc la va suposar la tercera sessió, on vam posar a dialogar proponents de projectes (científics, empresaris, tecnòlegs, sociòlegs) directament amb els possibles usuaris. La sessió va tenir una energia fortíssima i va permetre aterrar molts projectes així com entrenar els participants en la difícil i ambigua conversa amb els usuaris. En certa manera, ajudem als mateixos proposants a treballar com a dissenyadors.

Per què és aquest projecte important?

Primer. Perquè estem creant un nou espai que vol explotar les grans capacitats de la UAB en contacte amb l’usuari. Tradicionalment tant investigadors com tecnòlegs (i en part empresaris) encara treballen “enamorats” de la seva idea, donant-li fort en la seva pròpia bombolla i de vegades aquest camí porta a productes que no corresponen amb una necessitat, tot i que incorporin l’últim en recerca. Amb sort, és clar, pot aparèixer un producte realment disruptiu. L’envelliment és un problema complex amb múltiples dimensions i usuaris que pot requerir solucions senzilles. Escoltar els usuaris pot donar pistes per millorar una primera proposta o crear una altra completament nova en veure la seva reacció. Així, un possible usuari per a una proposta de control de caigudes a distància a casa va dir “Però si el divertit és caure. Així em vénen a buscar, encara que podrien parlar més, que no em diuen res “: és la caiguda l’únic “problema” a resoldre en aquest cas? L’única oportunitat?. Fer practicar directament als proponents unes mínimes nocions de disseny amb usuaris permet que valorin noves oportunitats i apreciïn encara més els components de recerca amb usuaris i de disseny, en la creació del seu servei, producte o spinoff. I és un gran valor per a un parc poder oferir aquests serveis. El PRUAB ho posarà en la seva llista de “to-dos” en el futur i estarem aquí per seguir ajudant-los.

Segon. Les startups que s’enfoquen a producte necessiten del disseny per tenir impacte. Com més aviat millor (Veure una discussió interessant a http://startupsthisishowdesignworks.com). No totes es poden convertir en empreses que innovin des del disseny, com Apple, encara que és veritat que aquesta companyia es va obsessionar molt aviat amb el disseny i els seus detalls. I no només el disseny extern o estètic sinó de la pròpia interacció. Quant pot aportar un proto-Johnathan Ive a una start-up que comenci al PRUAB? Com ho poden apreciar els investigadors / emprenedors si no els exposem a la pràctica d’aquest disseny mentre estan preparant els seus projectes? Estem treballant amb el PRUAB per poder identificar nous serveis en aquest sentit.

Tercer. Si l’actitud de disseny (i de co-disseny) és compartida per la direcció del Parc, staff, stakeholders, i usuaris, clarament la comunitat que està emergint en PRUAB té un “color” que va més enllà de les habituals interaccions que es donen en aquests entorns. El PRUAB, sumant-se a aquest procés, està llançant un missatge important a la comunitat de Parcs Científics i Tecnològics.

Quatre. Sabem que funciona: després d’estar en contacte amb els acceleradors de diversos espais. Vam quedar convençuts amb els processos que es donen, per exemple, a Navy Yards de Brooklyn on el disseny està en les primeres fases de creació de startups i els dissenyadors són part dels equips fundadors de spin-offs. No tenim dubtes que el procés dóna resultats.

Seguirem informant!

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.