FID 2013: Un estadi ple de disseny

Vam pujar a l’escenari mentre el presentador udolava Aquí estan els científics del disseny i els dissenyadors de la ciència! ! Un aplaudiment! . Ens va colpejar una enorme ovació. Dues mil persones omplien a vessar l’edifici les Antigues Duanes de Sant Jose, a Costa Rica. Dues mil persones que no estaven en un concert de rock sinó al FID 2013 el Festival Internacional de Disseny de Costa Rica, una trobada de disseny molt especial que sacseja Costa Rica i Llatinoamèrica cada any.

A aquest públic entusiasta els varem comunicar la nostra visió del disseny col·laboratiu, i emergent, del disseny sense dissenyadors i també els nostres darrers projectes. I ens ho van agrair! I tant que sí!. Els tres dies que va durar el FID 2013, van ser un bany de llums, gurus, personalitats fulgurants i molt, molt xou. Però no només això.

FID  busca motivar i cridar l’atenció sobre el disseny a Llatinoamèrica. La idea dels dos motors que hi ha al darrere (i al davant, i a sobre i a sota) del FID, Paco Cervillo i Alfredo Enciso, és que algun dia en el futur un dissenyador de renom digui la meva vocació va començar en un FID. I van camí d’aconseguir-. En només tres anys, han convertit el FID en un esdeveniment de referència amb un cartell de grans noms realment impressionant . Enguany any compartírem escenari amb Mikel Urmeneta, Aaron Koblin, Oliviero Toscani, Javier Mariscal, Fernanda Romnao, Marc Bretillot, James Victore i Catalina Estrada.

Però, a més,  l’organització ens va demanar fer tallers amb els participants per compartir la nostra visió i els nostres mètodes de disseny participatiu i emergent. Aquí vam poder interactuar amb professionals de Costa Rica, creatius i interessats en incorporar altres visions de disseny en el seu quefer. Les seves propostes van ser molt creatives i les discussions amb ells enormement enriquidores. Des d’una aproximació col·laborativa de l’ús dels espais públics i la seva relació amb el foment d’hàbits sans d’alimentació infantil fins a la reorganització d’una entitat bancària per innovar.

Axí vam poder, contactar també amb persones com Ana Domb que, després de doctorar-se en el MIT i treballar a Xile està aixecant un màster universitari en Disseny d’Interacció des del disseny col·laboratiu i centrat en l’usuari. També amb urbanistes i arquitectes centrats en el disseny participatiu i comunitari. Va ser molt gratificant, en aquest sentit, conèixer el treball d’Entre Nos Atelier, un equip d’arquitectes molt compromès amb el desenvolupament comunitari i sostenible que aplica tècniques de disseny participatiu amb què ens sentim molt identificats.

El FID s’orienta principalment al disseny gràfic, de moda, industrial i arquitectura, però també comença a tenir espai per a altres dissenys menys tradicionals i visions més artesanes del disseny, menys centrades en la gran personalitat. Més enllà dels grans noms i de la caça de l’autògraf-que ens van demanar un munt de gent  (una sensació ambivalent, per què negar-ho) també s’obren espais per a un altre forma de discussió sobre altres tipus de disseny. De fet, en Paco i l’Alfredo ens van convidar precisament perquè en apropem al disseny des d’un punt de vista menys habitual.

Vam poder interactuar amb dissenyadors que s’estaven plantejant altres formes de disseny. Especialment aclaridores van ser algunes converses amb Esteban Salgado d’Equador, un dissenyador que ha fet reflexions encertadíssimes de quina signifca aquesta activitat per crear coneixement compartit. O la mateixa Ana Domb amb qui va ser un plaer veure com emergia el seu projecte “volant” sobre disseny compartit.

En acabar, ens van convidar a pujar a tots els ponents convidats i formar un “Line up” de comiat. Tancada ovació i enorme energia la que notem des del públic.

Fora ja de les llums i l’espectacle, Paco i Alfredo van saber crear espais lluny del propi Sant José on tots els que figuràvem com a convidats especials vam poder tenir uns dies de conversa tranquil·la. A part de bones discussions sobre cultura visual amb Javier Mariscal també va resultar gratificant discutir la visió de la participació que té Aaron Koblin, Director Creatiu del Google Data Arts Team (qui ha posat en marxa entre molts altres projectes el Johnny Cash Project i acabava de llançar llavors un interessant procés col·laboratiu a la Tate Britain). També vam poder riure i discutir futures estratègies amb Mikel Urmeneta amb qui ja vam iniciar col·laboració fa temps i que va ser qui ens va portar fins al FID. Tot això mentre el Pacífic ens regalava amb unes postes de sol compartides impressionants. O mentre l’excel·lent cuina del Kalú ens meravellava i ens obria les portes a altres activitats d’innovació i al laboratori creatiu d’aquest restaurant que és qualsevol cosa menys només un restaurant.

Hi va haver oportunitat també de conèixer a moltes persones clau en la promoció de la cultura de canvi i innovació entorn de l’art i el disseny que estan darrere de FID 2013 com Fiorella Resenterra, directora del Museu d’Art i Disseny Contemporani, Karina Salguero-fantàstica amfitriona , motor cultural i, entre altres coses, editora de la meravellosa Orsai). Molts altres ens van mostrar un país amb ganes de fer coses noves. I per descomptat, va ser un regal poder gaudir dels paisatges tranquils de Costa Rica després de tanta adrenalina al FID.

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.