Una ullada a ECSITE: co-, making, gaming i investigació responsable

Article-Ecsite-20142La Mandarina de Newton va estar molt present en l’edició de ECSITE d’enguany. Com sabeu, és l’associació i la conferència  més important del món de museus i centres de ciència.

Nosaltres vam promoure l’organització d’una sessió específica sobre coproducció amb els usuaris. Convenir amb els diversos ponents i l’organitzadora, Holly Halsted, en què, d’acord amb els valors que promovia ECSITE, es digués “The Democratic Exhibition: putting co-production first” (L’exposició democràtica posant la co-producció per davant”. Amb això volíem remarcar el potencial democratitzador d’obrir als ciutadans els processos de producció dels continguts, activitats, exposicions i inclús de a organització del propi museu o centre de ciència. Ho vam fer, com sempre, des d’una perspectiva constructiva i construccionista, és a dir, de disseny i exploració conjunts.

 Els ponents d’aquesta sessió van ser, a més, de nosaltres mateixos:

 Per la nostra part, vam mostrar com per a nosaltres, La Mandarina de Newton, la co-creació i la coproducció són no només processos de construcció i creació de comunitat sinó, principalment, processos on els participants aprenen, es transformen a si mateixos ia la pròpia institució. Va ser una ocasió excel·lent per reconèixer entre els professionals participants, visions i interessos comuns i, també, posar les bases de futures col·laboracions.

 Apuntarem que els temes de co-creació i coproducció també van aparèixer en altres sessions. En particular, hi va haver una aula contínua de making, amb impressores 3D i altres tecnologies. Alli es mostraven i discutien de forma pràctica els principis bàsics per crear un espai de making en un museu o centre de ciència. Hi va haver exemples processos interessants, bàsicament influïts per la visió de Tinkering segons  de l’Exploratorium que no només liderava la sessió, sinó que tradicionalment, com a institució, té un gran ascendent sobre la comuntiat professional de museus i centres de ciència. També vam veure que hi havia moltes experiències de prototipat de mòduls expositius concrets per a determinades àrees de museus. Se segueixen apuntant doncs, una certa obertura dels processos habituals d’un museu però ens va quedar la sensació que els usuaris es seguien veient, en general, més com a components de “user groups” que com autèntics co-productors de coneixement. Tot i això, és una tendència interessant en la sessió que es va centrar en les formes pràctiques d’introduir “makerspaces” en aquest tipus d’institucions, amb un important predomini d’experiències americanes i un contrapunt de la Science Gallery de Dublín que vol situar-se “au dessus de la melée “però va apostar per un concepte, per a nosaltres, discutible en aquest context, que és el del centre com” living lab “.

 Una altra forma de participació que va comptar amb multitud de presentacions va ser la que consisteix a mostrar al públic el “backstage” d’exposicions i museus: com s’organitzen, com es construeixen, etc. Aquesta és una línia que també hem vist en institucions de l’àmbit artístic. No van faltar tampoc els projectes de “Ciència Ciutadana” que estan en ascens. Predominaven, això sí, visions molt centrades en el ciutadà com a sensor i recol·lector de dades. Hi ha pocs projectes on participi en més profunditat. Però és una altra “tendència” en aquest sector, sens dubte.

 Finalment, una altra àrea d’interès va ser la que sorgeix al voltant del moviment en favor de la investigació i la innovació responsables. Els museus i centres de ciència s’estan proposant com a “punt neutre” per activar una connexió que va dels ciutadans cap als científics i tecnòlegs. Es tracta d ‘intentar que la seva investigació estigui dins dels àmbits del èticament responsable. Què és això és un altre camp de discussió i va ser interessant, per exemple, el projecte europeu Responsible Research and Innovation Tools que es basa en anys d’investigació des de les Ciències socials i els estudis de Ciència, Tecnologia i Societat. Altres projectes són més específics i centrats en àmbits com la neurociència. El Responsible Resarch és una línia en què estem interessats i sobre la qual tornarem.

 La comunitat de museus i centres de ciència va sorgir en un moment socioeconòmic i polític molt concret, amb una exigència de promoure una visió favorable de la ciència amb formats innovadors. Està intentant de nou arribar al públic per altres vies com la el making o la gamificació. Veurem si no es trivialitzen en noves formes de “venda” de la idea tecnocientífica i, en canvi, s’aprofiten per generar coneixement aprenentatge via la veritable escolta i producció de i amb els ciutadans. La Co-creació és aprenentatge, com vam dir en la sessió. I com seguim intentat mostrar cada dia.

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.