Un cap de setmana de diàleg i creació transdisciplinar a Hangar: Synergy

L’últim cap de setmana de Juny vam participar al workshop Synergy: Interdisciplinary Practice and Theory coordinat per Simon Penny,  Roc Parés i Mara Balestrini, amb el suport del programa GridSpinoza d’Hangar. Van ser dos dies i mig molt intensos i molt interessants on vam poder posar en comú interessos, mètodes i projectes.

A nosaltres ens va anar genial poder recuperar algunes de les preguntes que ja ens vam plantejar respecte a la transdisciplinarietat a Common Grounds el 2011. Allà ho vam fer a través del prototipat conjunt i aquí seguimnt el mètode de treball que van articular els organitzadors al voltant de la posta en comú i el diàleg.

El taller Synergy perseguia aquesta posta en comú però també la creació d’un protocol per a desenvolupament de projectes transdisciplinars. Per a això van ser molt clarificadores les intervencions dels tres coordinadors (Simon Penny, Roc Parés i Mara Balestrini) respecte a com consideraven ells la transdisciplinarietat, els seus objectius i mètodes de treball.

Simon Penny va aproximar-se al valor i els problemes de la transdisciplinarietat des d’una perspectiva general però va remarcar que la transdisciplinarietat és un procés emmarcat en els seus contextos socials i històrics. El que avui és transdisciplinar demà serà una disciplina establerta. Va remarcar la combinatòria de treball transdisciplinar com, per exemple, la translació dels mètodes d’una disciplina a una altra. També va remarcar les dificultats de comunicació i la necessitat de jugar amb els diferents llenguatges i pràctiques de cada disciplina.

Roc Parés va afrontar la seva aportació des de la seva experiència en l’entrecreuament entre art, ciència i tecnologia, en particular, new media. Va remarcar l’oportunitat de buscar en aquells llocs on encara no hi ha intersecció entre disciplines i d’aprofundir en elles per trobar noves possibilitats.

Mara Balestrini va enfocar la transdisciplinarietat des de la seva experiència en la intersecció entre les noves tecnologies, la ciutat i la participació ciutadana, una perpsectiva que ens resulta propera. Va posar exemples de projectes on l’ús de la tecnologia mòbil, i d’internet en espais públics genera autèntic engagement i va exposar els seus recents treballs en aspectes d’interacció entre estranys a l’espai públic i les seves conseqüències.

Els dos dia següents van ser intensos: cada participant va descriure els seus projectes i després tots vàrem treballar junts, el més transdisciplinàriament possible, per crear noves propostes.

Nosaltres vam arribar a Synergy amb ganes de conèixer nous mètodes però al final vam acabar aportant el nostre projecte sobre contaminació interna i sumant-nos a un altre la cultura de l’error. Els descriurem en futurs posts. En qualsevol cas va ser una experiència molt gratificant poder conèixer altres aproximacions a allò col·laboratiu des de disciplines diferents. Sortim també amb molt bones connexions i nous possibles col·laboradors.

Una molt bona iniciativa.

Share

Art al carrer, visibilitat i drogues

Hi ha moltes formes d’entendre què vol dir art… El que sí que sabem del cert, és que l’art és un llenguatge, i que com a tal, necessita d’artista, obra i receptor. La fotografia, com a art, te totes les visons ja descrites per molts ontòlegs i estudiosos del tema.

El que sembla habitual, i dic sembla, és que sempre hi hagi una direcció que va de l’artista al receptor. En el nostre cas, volem posar les coses en un sentit diferent, en primer pla, el missatge: “No a la droga, dóna la cara”, després la resta.

Creiem que els receptors són, en aquest cas, els propis emissors del missatge. És doncs, la responsabilitat de l’artista donar resposta al model de llenguatge. El col·lectiu FEM, associació fotogràfica El Masnou, vol donar resposta al repte.

En un procés de creació conjunta la FEM i les associacions locals contra la droga com La Fulla i d’altres col·lectius d’afectats, com familiars i amics, hem decidit donar la cara, uns físicament i els altres amb el que sabem fer, fotografies i entre tots busquem crear una obra artística.

El resultat serà un gran nombre d’imatges impreses per ser enganxades a les parets. No volem inventar res de nou, el que sí volem és fer una reflexió seriosa sobre l’art, els seus missatges i les formes en què la cultura pot actuar com a veritable eix transformador. Al final apostem per un llenguatge creat entre tots i en el que tots som part implicada.

Ho penjarem al carrer el dia 16 de desembre, hi sou tots convidats!

----
Jordi Roma
Share

Debats a la Mandarina de Newton: comunicació científica i recerca responsable

Els membres de l’Atelier des Jours à Venir, que normalment viuen en països diferents de la Unió Europea, van fer una residència al nou espai de la Mandarina de Newton. Entre d’altres accions es va organitzar una xerrada/debat entorn el paper de la comunicació científica i de la necessitat de fer projectes que siguin bidireccionals i que incloguin tant a les comunitats socials, com a les comunitats d’investigadors.

A continuació us deixem amb el vídeo-resum de l’acte, que inclou entrevistes als membres de l’Atelier des Jours à Venir:

Share

L'Atelier des Jours à Venir (& Paris-Montagne) visiten l'espai Mandarina el 02/11/2012 a les 18:30h!

D’aquí a dues setmanes l’Atelier des Jours à Venir (alguns dels seus membres també ho són de Paris-Montagne) visitarà el nou espai de la Mandarina de Newton a Gràcia.

Si no marxeu el pont de l’1 de novembre i voleu conèixer-los en persona i conèixer una mica millor el seu projecte, veniu a participar de la seva xerrada interactiva el proper  divendres dia 2 de novembre a les 18:30h a l’espai Mandarina, al barri de Gràcia, Barcelona (C/Montseny 12).

L’Atelier des Jours à Venir és una empresa cooperativa sense ànim de lucre, integrada per joves investigadors i professors. Alguns dels seus fundadors també formen part de Paris-Montagne, una de les institucions col·laboradores del projecte Science of the City, que aquest any obre la seva segona edició.

L’Atelier des Jours à Venir desenvolupa i porta a terme programes educatius per a estudiants de programes universitaris d’investigació, amb l’objectiu de fomentar bones pràctiques responsables dins de la comunitat científica. Abordant els usos i valors implícits que conviuen amb la investigació racional, busquen assolir un dels seus grans objectius: donar poder als estudiants universitaris i convertir-los en membres actius, creatius i responsables de la comunitat d’investigadors, contribuint així, a un diàleg fructífer amb la societat.

A més, l’Atelier des Jours à Venir crea i dóna suport a projectes de cultura científica amb un fort compromís social: traslladen els valors de la investigació i de les comunitats científiques, per donar poder als ciutadans, en particular en contextos socialment desfavorits, com els suburbis francesos, Egipte o l’ex-Iugoslàvia, localitzacions en les que ja han realitzat diverses accions. També contribueixen a difondre eines de participació ciutadana a través de la investigació, des de la generació de preguntes, a l’anàlisi de dades.

La seva presentació es farà en forma d’una discussió informal, i esperen poder interactuar amb els assistents sobre els següents temes:

  • Comunitats locals
  • Comunitats d’investigació
  • Totes les interaccions entre aquests dos conceptes

Serà molt interessant escoltar de primera mà les seves experiències i els seus projectes. Estem segurs que tindreu moltes preguntes, propostes o suggeriments a fer-los! Així que si durant el pont us quedeu a prop de Barcelona, no us ho perdeu!

Share

Cuinant una nova exposició al Liberty Science Center

El Liberty Science Center de New Jersey està treballant en la creació d’una nova exposició sobre  cuina anomenada “Cooking“. Aquesta vegada, però, han decidit obrir la seva cuina al públic i deixar que la gent participi en el procés de creació de l’exposició Cooking.

Han creat una xarxa per reunir l’equip intern i la gent  de fora que estan interessats en participar en el desenvolupament i disseny d’aquesta nova exposició. El seu objectiu principal és crear un grup de persones que comparteixin idees i afegeixin nous gustos a l’exposició final. De moment, tenen més de 700 membres que s’han unit ja a la seva xarxa.

També conviden a la gent a anar a les seves reunions setmanals, on nosaltres hem assistit  les darreres dues setmanes. A cada sessió es discuteix sobre nous espais dins de la globalitat de l’exposició. Es tracten tots  i cadascun dels detalls involucrats i les conclusions finals es pugen a la plataforma online. El procés de creació viatja del  online al offline, per tornar a l’online i acabar esdevenint un ent offline … Durant tot aquest viatge el contingut canvia gràcies a les contribucions de les persones.  A més, qualsevol persona que ho segueixi, està exposat, segur, a aprendre més coses sobre ciència, alimentació, cuina, aplicacions tecnològiques i trucs museístics.

Aquest és un gran projecte i nosaltres estem molt contents de seguir-lo!

Share

La ciència explicada pels propis visitants al Tech Museum

Avui, el president del Tech Museum de San José, Peter Friess, ha inaugurat l’exposició “The Tech Challenge Gallery”. L’exposició posa a disposició dels nous visitants més de quaranta experiments totalment interactius, explicats pels propis nois i noies.

Aquesta exposició ha estat i és un procés d’aprenentage per a tots. D’una banda, nens i nenes propers al Tech Museum han après a partir del procés de creació de la pròpia exposició. També han conegut lleis de la física relacionades amb la llum, la mecànica, els fluids per després explicar-les amb un llenguatge planer, divertit i captivador. Ells mateixos són els protagonistes i comunicadors del que han entès. Apareixen en un vídeo darrera de cada experiment present i visible a la sala.

D’altra banda, els professionals del Tech han compartit moltes estones amb els veritables protagonistes del museu i han viscut d’aprop l’experiència d’aquests visitants. Tan és així, que el president del Tech Museum definia les explicacions dels nens com una mesura del valor del propi centre.

Finalment, els nous visitants podran experimentar i entendre la ciència gràcies als vídeos enregistrats per visitants anteriors: els nois i noies que esmentàvem. Tothom, tard o d’hora, podrà ser el protagonista de l’exposició  “The Tech Challenge Gallery” perquè estem davant d’un procés que es mantindrà viu i actiu. El Tech Museum crearà un nou laboratori, on els nens i nenes enregistraran les explicacions d’allò que han après durant la realització d’experiments i activitats al centre. Si ho poden explicar, és que ho han entès.

Aquesta exposició, però, no només està adreçada als més petits, els grans també en podran gaudir. L’equip d’Expolab format per Irene Lapuente i Ramon Sangüesa ha estat present en aquesta inauguració i ha jugat amb engranatges, baldufes i prismes. Pensem que iniciatives com aquestes són molt interessants, ja que ajuden no només a apropar la ciència, sinó a aconseguir que els més joves se l’apropin ells mateixos!  Felicitats al Tech!!

Share

Seguim treballant amb el Tech Museum of Innovation a San José

Ens hem traslladat a Califòrnia per seguir treballant en temes d’exposicions participatives amb l’equip del Tech Virtual Museum of Innovation de San José, durant el mes d’agost.

El dia ha començat amb una reunió de posta en comú, per seguir amb animades converses entorn dels mons virtuals i les comunitats d’usuaris, i fins i tot una entrevista de la Montclair University a Second Life.

Bob Ketner i Rob Stephenson ens han acullit meravellosament be. Aquí teniu les primeres imatges d’aquest viatge, que com no, són una mica especials… Comencem l’entrada amb una vista panoràmica, per acabar-lo amb una vista polar. Són el resultat d’un mòdul creat per un dels participants en els concursos que organitza el Tech Virtual a Second Life per desenvolupar exposicions.

Share

Assistim al symposium MYAEWKIAC

El dissabte 19 de desembre del 2009, l’equip d’Expolab format per en Ramon Sangüesa, l’Astrid Lubsen i la Irene Lapuente va assistir al Simposi “Me, you and everyone we know is a Curator” a Amsterdam, Holanda. En aquesta trobada van participar ponents de tots els racons, com ara Bruce Sterling, Mieke Gerritzen, Rick Poynor, Andrew Keen, Sarah Cook, Willem Velthoven, Aram Bartholl o Dagan Cohen.

L’acte el va obrir na Mieke Gerritzen, directora del Graphic Design Museum in Breda. Na Mieke va parlar de la democratització del diseny, dels canvis permanents degut a la tecnologia i de la tendència de la societat a retenir el control i no obrir els processos de diseny. Va plantejar la possibilitat de que existís quelcom tradicional sense interferències culturals modernes i si era necessària l’existència. Aquest “quelcom” el va anomenar “diseny orgànic”, així com també va esmentar que vivíem en la societat del “fes-t’ho tu mateix”.

La conferència de benvinguda al matí fou a càrrec d’en Bruce Sterling, qui va establir un parell de metàfores que es van utilitzar al llarg de tot el simposi. En Bruce Sterling va proposar que la revolució digital ja havia succeït i que de cara a la nova dècada que comença el que havíem d’esperar eren els resultats d’aquesta revolució realitzada sense planificació prèvia i amb àncores del passat. Segons Bruce Sterling, la gent de la nova societat ja no veu la tecnologia com quelcom positiu que ha transformat la manera de fer les coses perquè, simplement, no recorden com es feien aquestes coses sense tecnologia. Només la veuen com una metodologia, una forma de fer les coses. En l’actualitat, aquesta revolució ens ha deixat els processos, actuacions o institucions de d’alta tecnologia gòtics o arcaics (“Hi Tech Gothic”) i processos, actuacions o institucions tipus “Favela Chic”, com ell les va anomenar. Sterling defensava la tecnologia “Favela Chic” perquè, tot i que presentava un aspecte desorganitzat, desestructurat i pobre, havia estat realment innovadora i revolucionària. D’altra banda, les estructures gòtiques i construïdes amb l’herència del passat, han aniquilat la possibilitat de que surtin coses fresques. Finalment, va explorar el dilema que pot plantejar el fet de barrejar el llenguatge de la tecnologia i de les estructures de favela, que són canviants amb la perpetuïtat i les tasques de conservació dels museus. Potser una sortida seria deixar de considerar els museus com a tombes per a fer-los esdevenir llars d’infants de projectes, laboratoris, etc.

Durant el matí, la Julia Noordegraaf, directora del màster “Preservation and Presentation of the Moving Image” del departament d’estudis de Mèdia de la Universitat d’Amsterdam va encetar el tema d’entendre els comisaris d’exposicions com a editors. Després, la Sarah Cook, co-editora de CRUMB ( the Curatorial Resource for Upstart Media Bliss) i investigadora de la Universitat de Sunderland va fer una interesant exposició sobre les estratègies comissarials per la producció artística on-line. Va mostrar excel·lents exemples on es barrejava ficció i realitat dins d’un espai museístic. Més endavant, en Rick Poynor, crític de diseny i escriptor (és un dels impulsors de “Design Observer“) va fer un important recorregut per diferents blogs de diseny i va plantejar la problemàtica de copiar sense millorar i de no remunerar la feina de la gent que treballa escribint i gestionant blogs arreu del món. Quasi a punt d’anar a dinar, un membre de Metahaven, un estudi de diseny i recerca amb seu a Amsterdam ens va plantejar conceptes de diseny gràfic i estratègies de comunicació. La sessió del matí va acabar amb les explicacions de Sophie Krier, organitzadora del symposium, que ens va exposar tot el procés que es va seguir per a dissenyar el propi event.

Mitja horeta curta per dinar, i les xerrades de la tarda van ser precedides per la conferència del conegut escriptor i conferenciant, Andrew Keen. La seva visió fou força crítica i negativa. Amb la pregunta de com es sustenta econòmicament una societat tecnològica va iniciar un discurs de retorn als rols tradicionals i de defensa del paper de comissari tradicional d’exposicions com a mestre de les claus de la cultura.

Tot i que n’Andrew Keen va redirigir el symposium cap a la crítica i el catastrofisme, les xerrades que el seguiren a la tarda no foren en absolut cap mena de desastre. Més aviat tot el contrari. En Willem Velthoven de Mediamatic, n’Aram Bartholl de Berlin i Dagan Cohen. director del projecte Upload Cinema. van omplir la sala d’exemples fascinants i increïblement interessants. En Willem Velthoven ens va parlar d’una exposició co-creada amb artistes de tot el món. Un cop acabat el simposi, l’equip d’Expolab animats per les paraules d’en Willem Velthoven, vàrem visitar dita exposició a la seu de Mediamatic i realment la nostra experiència va ser de l’alçada de la seva exposició. El creatiu alemany Aram Bartholl ens va mostrar les seves propostes artístiques on digital i analògic es donen la mà per esdevenir quelcom sorprenent i atractiu. Finalment, en Dagan Cohen ens va presentar una proposta Internet com a salvació del cinema tradicional tant com a format com a espai de trobada (antics cinemes salvats gràcies a … Youtube!). Hem de dir que, per qüestions temporals, no vàrem poder veure una obra cinematogràfica sencera realitzada per la productora Upload Cinema, però els petits trossos que ens vàrem mostrar ens deixaren amb moltíssimes ganes de fer-ho!

El simposium es va acabar amb un debat moderat per en Henk Oosterling i tot l’acte va ser moderat per en Koert Van Mensvoort. Va ser tota una gran trobada! Un dia molt interessant, amb gent del món del diseny, dels museus, de la tecnologia; amb persones amb coses a dir i exemples exitosos a mostrar. Tots tres vàrem gaudir tant del simposi, com de les exposicions i centres visitats a Amsterdam i vàrem marxar del país amb un molt bon gust de boca. Un gran principi!!

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.