On-Off, Think-Do, Play-Build: els molts camins que porten a resultats en un món de processos oberts sobre matèria digital

A principis de Maig passat, vam ser convidats al Centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona per participar en una sèrie molt interessant de reunions, organitzades, entre d’altres, pel professor Gerard Vilar: Catmeeting III: Primer Taller amb el Laboratori Paragraph “Art digital: mite o realitat”. (Veure el programa aquí, en pdf). A la trobada vàrem interactuar amb  investigadors i creadors  d’art digital, des de la literatura digital fins a la gastronomia.

La nostra contribució es va centrar en la part metodològica. Vàrem posar en context algunes de les pràctiques de participació a la vista de les diferents possibilitats que ofereix la digitalització. En concret, vàrem partir d’observar els diferents intercanvis entre el digital i el físic i el que podrien implicar en termes de processos i mètodes de creació i comissariat. Només volíem posar el focus sobre diversos fenòmens simultanis que s’estan donant ara mateix i remarcar-ne la seva importància per a la creació digital oberta. Potser sota la influència de la celebració del centenari de McLuhan vàrem prendre com a punt de partida les affordances dels mitjans digitals. Les principals, per a nosaltres, són la seva programabilitat i hiperconnectivitat. Aquí teniu la nostra presentació:

A causa de la digitalització, els mitjans són cada cop més programables. També són hipermitjans, són mitjans hiperconnectats, com molts altres abans que nosaltres ja han fet notar. Per tant, estan oberts a la reinterpretació col·lectiva, via “remix”. Ara bé, reinterpretar-los “re-programant-los” va una mica més enllà del concepte de “remescla”. Això és tant més important si es té en compte un altre factor: la confusió de fronteres entre la matèria física i virtual, precisament per l’extensió del concepte de “codi digital”.

La digitalització de la matèria i la materialització de programari

La invasió d’allò digital va més enllà de suports electrònics. La matèria és cada cop més programable per l’ús d’explosiu de la idea de “codi” de la genètica i els materials. Per exemple, vàrem remarcar la reprogramació de la matèria i l’ús de la matèria viva com a mitjans fent referència a l’obra, força coneguda, d’Eduardo Kac i el conill Alba verd fluorescent i a d’altres “quimeres reals” (Pau Alsina, que també era present a les trobades, va realitzar una molt interessant presentació sobre les quimeres en BioArt).

A partir d’aquesta relació entre el virtual i el real via la digitalizació, ens platenjàrem  la pregunta metodològica de com fer front a nous processos al voltant del digital. Per a nosaltres, la programació porta de la mà els processos i formes de pensar del disseny. La hiperconnectivitat (més enllà de la remescla individual i compartida de continguts) introdueix els processos de participació i d’emergència. El xoc del virtual i el material obre una rica combinatòria de mètodes en part ja provats amb anterioritat en el disseny centrat en l’usuari i les comunitats de codi obert. Però n’exigeix de nous també, potser a partir de la combinació dels anteriors. Vàrem utilitzar un parell d’exemples procedentes de projectes propis per il·lustrar com alguns mètodes ben coneguts, des del disseny centrat en l’usuari podria viatjar cap al digital i viceversa, i també quines eren les dificultats.

Mètodes

  • On-Off:  alguns mètodes en línia per activar la participació són similars als utilitzats en el treball cara a cara amb els grups d’usuaris en el disseny obert de productes i serveis, però només fins a cert punt. La dinàmica virtual de participació pot ser molt ràpida i pot implicar grans quantitats de gent, però el cara a cara tendeixen a congregar grups molt més petits. Com utilitzar el millor dels dos móns?.
  • Pensar-fer: els processos col.lectius de prototipatge i pràctica reflexiva compartida que s’utilitzen en disseny obert, exploren les affordances de materials i prototips per idear, aprendre junts i, finalment, construir alguna cosa nova.  A la contrapart digital el diàleg enriquidor amb la matèria es perd, però en canvi l’argumentació d’un grup de disseny està documentada de manera explícita a través de les interaccions i converses digitals. D’altra banda, la programació és un diàleg profund amb la matèria virtual. La documentació i els processos oberts dels mètodes de programació de codi obert, apunten a mètodes interessants de compartir reflexions pràctiques quan es treballen en entorns virtuals i amb prototipus virtuals. D’altra banda en el cas del programari, el prototip i allò que en serà el producte final són casi la mateixa cosa al llarg d’un procés on es barreja disseny i producció.
  • Jugar-Construir: més enllà de llençar-se als braços de la ”gamification” com l’única forma de crear grans experiències participatives de treball en comú amb la matèria digital, els jocs de “low tech” amb materials ben senzills i gens digitals s’han utilitzat àmpliament en la innovació, la creativitat i el disseny (vegeu el llibre Gamestorming per un extens catàleg de jocs de baixa tecnologia per a, la creativitat i la innovació). Com a resultat de jugar, es creen prototips que esdesvenen productes molt ràpidament. Com connectar els dos móns?.

Aquests són només alguns tipus de processos on provar de intercanviar l’aproximació virtual i física. Els veiem només com a catalitzadors de la construcció d’un procés emergent: disseny, creació, art. Són només part de la capsa d’eines dels dissenyadors de processos.

La necessitat d’investigació en mètodes híbrids

Al nostre parer, el marc més convenient per a la comprensió de la interacció entre els mètodes de disseny participatius creat per al món digital amb els mètodes de disseny obert més tradicionals és la complexitat: la interacció entre els mitjans hiperconnectats, programables i auto-programables, les persones i els mitjans, les persones i les persones, formen la base de nous processos emergents en la creació de significat i valor. També de noves ‘experiències estètiques. Hi ha una estètica del procés participatiu complex que s’està conformat encara, creiem.

Teoritzar sobre aquesta estètica va molt més enllà dels nostres objectius i capacitats. Vàrem acabar, doncs, compartint la necessitat d’una investigació a fons sobre el que està a tocar la mà per ser explorat i utilitzat. Vàrem fen notar també com aquesta complexitat està lligada a un grau no habitual de reflexivitat en el concepte i funció de l’usuari. Els usuaris (antics receptors dels procés artístic) dissenyen en un sistema en què són part tant del procés com de la part final. La clau, potser, està en el disseny dels processos d’emergència col.lectiva. Ara bé, el disseny i l’emergència són vistos com a termes oposats. L’emergència no s’adiu amb l’existència d’un dissenyador, si més nó, no pas d’un únic dissenyador/artista. L’explotació d’aquest aparent dilema pot conduir a una evolució fructífera. Cal seguir amb atenció les etiquetes MetaDesign (Metadisseny), disseny per a  la complexitat (design for complexity)  i el disseny per a la emergència (“design for emergence”).

Share

Matèria expositiva, el vídeo!

Fa una mica més d’un mes que vàrem fer el taller “Matèria expositiva” als encontres de ciència, art i pensament organitzats per Arts Santa Mònica, a Barcelona. Varen ser tres hores molt interessants, gràcies a les quals han nascut noves idees, connexions i material documental.

Ja podeu veure el vídeo del taller a: Matèria expositiva vídeo

Esperem que us agradi i que sigui del vostre interès, nosaltres en vàrem gaudir molt! Moltes gràcies a totes aquelles persones que van fer-ho possible!!

Share

Taller sobre les matèries expositives dúctils i transformables

Aquest any es celebra la vuitena edició dels encontres de ciència, art i pensament organitzada per Arts Santa Mònica a Barcelona. En aquesta ocasió es plantejà el concepte de matèria des de diverses perspectives culturals i de coneixement. En Ramon Sangüesa i la Irene Lapuente de treball Co-Creating Cultures varen ofereir un taller sobre les matèries expositives dúctils i transformables el passat dissabte dia 2 d’octubre a les 11h.

De nou, la creativitat dels participants, el diàleg i el bon ambient foren les notes més destacades de la jornada. Durant tres hores, una vintena de persones es va organitzar en tres grups mitjançant tècniques de clusterització de dades i es van espavilar per crear tres propostes úniques: l’espiral del coneixement, la ciutat científica i l’art sense missatge. Un cop passada la primera hora de feina i creat el primer esboç del que seria la seva proposta, cada membre dels diferents grups va crear-se un personatge per poder fer d’usuaris a d’altres projectes. Els personatges creats no estigueren mancats de curiositats. En aquesta etapa del taller, els participants donaren vida a traficant d’obres d’art, personatges sense parla o adolescents rebels, entre d’altres. Finalment, un debat i discussió final tancaren una agradable sessió matinera. Volem agrair a tots els participants els comentaris que feren, la discussió que generaren, la creativitat que compartiren i el bon ambient que es generà. Moltes gràcies!!

A la tarda, el programa dels encontres va oferir tallers de cuina, conferència i moltes més activitats!

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.