De la Interactivitat a la Co-Creació

L’altre dia vam tenir una llarga discussió entre diversos membres del grup A+C+C CoCreació sobre les diferències entre els diversos projectes que estàvem revisant.

Ens va servir per preguntar-nos què és característic a les diferents etiquetes que s’estan utilitzant en parlar de diversos projectes en què grups i institucions culturals es plantegen noves formes de relació amb el públic. També ens questionàvem com el públic deixa de ser quelcom passiu i en quin grau cada institució o projecte s’atreveix amb el canvi. Cada terme té les seves dificultats i ambigüitats i segur que pot ser acotat en una escala diferent. Però, de moment, l’escala que us presentem ens ajuda a fer una primera aproximació. D’alguna manera, hem simplificat molt l’escala de participació que es pot trobar a “The Participatory Museum” i hem intentat introduir la nostra pròpia visió per anar una mica més enllà de la participació entesa com el foment de la relació social entre les comunitats al voltant d’un projecte o institució cultural. És a dir, va una mica més enllà del concepte de contribució i intenta veure com caracteritzar la co-creació.

Interactiu: Són aquells projectes i institucions que promouen una relació i un accés més ben acotada i predefinit. Bona part dels museus de ciència tradicionals que es van renovar o van sorgir entre els 60 i els 80 entrarien en aquesta categoria. Els usuaris poden interactuar de forma limitada seguint el patró que ha predeterminat la institució. Evidentment, aquest va ser un pas important en el seu moment per als museus. Un exemple paradigmàtic en l’àmbit de ciència és l’Exploratorium de San Francisco. En art, el concepte d’interactivitat és potser més ampli però el podríem identificar amb tota una tradició d’interacció amb els espectadors. Podem reservar aquesta definició per a tots aquells projectes en què l’usuari no aporta contingut i reacciona al contingut preparat per altres que no formen part del col·lectiu d’espectadors/usuaris.

Obert: Es tractaria d’aquells projectes o institucions que proposen mostrar els seus processos de funcionament i preparació dels seus continguts. Per exemple el MOMA de Nova York ja fa un temps que convida al públic a veure la “tramoia” de la preparació de les seves exposicions. A mig camí entre l’observació i la captació d’interessos i necessitats dels espectadors, el Liberty Science Center ha obert alguna part del procés de disseny d’exposicions als usuaris, que poden participar en les reunions dels professionals del museu. És el que seria el “grau zero” de la participació.

Participatiu: La institució o el grup líder del projecte, convida a la participació, amb gran grau de diversitat sobre el que es demana en aquesta participació. Aquí de vegades val la pena fer una distinció entre el que és “participatiu” i “contributiu”. El participatiu pot limitar-se a donar opinió o arribar a afectar la presa de decisions sobre el propi procés del projecte (esdeveniment, exposició, etc.): La famosa escala de participació. La contribució també evoluciona des de la simple acció d’interacció mínima, l’aportació de feedback en forma d’opinió a l’aportació de continguts.

Un exemple seria el cas que hem analitzat de la mostra organitzada pel CCCB “La ciutat dels Horrors” que demanava als espectadors que contribuïssin amb fotografies de la seva ciutat que mostressin algun aspecte “horrorós”. El comentarem amb més detall.

Un altre exemple, seria l’exposició organitzada per Mediamatic a Amsterdam sobre el concepte de viatge. Mediamatic va desenvolupar diversos cicles d’invitació i comissariat col·lectiu. Es va crear un lloc web sobre diverses ciutats del món, imitant el típic web d’una agència de viatges. Es va convidar als artistes locals a actuar com a “guies turístics” de la seva ciutat. Els viatgers puntuaven als artistes segons la seva proposta. Això va ser la base per seleccionar un artista de cada ciutat perquè fes un mòdul expositiu sobre la seva ciutat (que havia d’ocupar un espai de 2x2x2 metres). Finalment, l’exposició es va realitzar a Mediamatic. El procés no fou dissenyat pels participants sinó per la institució. Hi va haver contribució col·lectiva, però cada artista va treballar de forma individual i la institució va actuar majoritàriament com a promotora de la iniciativa i com a agregadora de continguts. No està clar que hi hagués interacció de creació de contingut entre els artistes i els participants.

Co-Creatiu: En aquests processos pot ser difícil distingir qui és “públic” i qui és la institució, líder artístic o científic del projecte. En el màxim de la co-creativitat, el públic crea tant com els líders del projecte i de la institució. Contribueix a definir el procés, el contingut i el resultat. És difícil trobar projectes totalment cocreatius tant en l’àmbit de la cultura i de l’art com en el de la ciència. Té alguns punts en comú amb els processos de metadisseny (Open Design o P2P, per exemple) en què els participants (“co-creadors”) decideixen quin procés seguiran i després s’incorporen en diversos rols i nivells construint i aportant coneixement al procés. Al llarg del projecte “De la contemplació a la participació i més enllà“, els usuaris co-crearen els mòduls d’una exposició, però el procés de disseny va estar marcat pels líders del projecte. MediaLab Prado té diversos formats oberts en els que l’objectiu del projecte, el procés i les contribucions queden definits a través del treball amb el “públic”. En aquests casos es crea un diàleg col·lectiu creatiu.

Les institucions tradicionals s’estan replantejant on situar-se i com fer-ho. Des dels que consideren que els formats tradicionals del museu han de seguir sent els que són als que creuen que aquestes institucions, tant de ciència com d’art, han de treballar en espais més oberts i teixint relacions més co-creadores amb els “abans anomenats” públic. L’objectiu és saber si es vol evolucionar fins a la simbiosi (un concepte de la Contextopedia d’A+C+C CoCreació que anirem comentant) o explorar altres possibilitats intermèdies.

——————————————–

Credits of photographies:
- Alaskan Dude: http://www.flickr.com/photos/72213316@N00/
- La Mandarina de Newton S.L. 
Share

4 comentaris per De la Interactivitat a la Co-Creació

Envia un comentari

 

 

Podeu fer servir aquestes etiquetes HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.