Models de negoci participatius



Ja fa un any que els nous models de negoci que estan sorgint al voltant dels àmbits creatius i culturals em criden poderosament l’atenció. I és per aquesta raó que vaig decidir unir-me a A+C+C Co-Creació. Tenia especial interès en les fòrmules que treballen seguint els preceptes del crowdsourcing/open innovation ja que es basen en la idea de la “participació” i que, precisament, representa el nucli de la nostra investigació. Voldria aprofitar l’ocasió per a resumir alguns models de negoci que ja s’estan desenvolupant, que empren el sistema crowdsourcing i que responen a diferents nivells participatius que ja s’han explicat en un post anterior.

El model de negoci basat en la donació sol·licita una contribució als seus usuaris pel manteniment del projecte o de l’empresa, tal com han fet Wikipedia o el grup musical Radiohead. L’èxit d’aquestes propostes es basen en una comunitat de seguidors molt fidel que és prou gran i forta per a poder mantenir el projecte només amb aquestes donacions. L’organització ha d’aconseguir fer un càlcul just entre la seva massa social i l’aportació mitja per persona necessària pel projecte o l’empresa. En el cas de Radiohead es tracta de la primera vegada que una banda musical ha venut el seu àlbum directament al fans des del seu web, sense intermediaris. Provablement l’èxit de la primera proposta ha quedat mitigada per la publicació de The King Of Limbs que es ven des del lloc web pel sistema de pre-pagament. A part del web oficial, el grup també utilitza altres canals de distribució de la indústria musical. Aquest exemple correspon al primer nivell de participació de la nostra escala. Estem parlant d’un model que proposa una interacció amb el públic que només participa amb el producte final.

El cas de Wikipedia és lleugerament diferent ja que planteja dos tipus d’intervencions pel manteniment del projecte: d’una banda sol·licita donacions dineràries per part de la comunitat i de l’altra proposa un contingut generat pel mateix usuari.

Un model de negoci basat només en les aportacions té certes limitacions i no perdurarà. Cal una fidelització extra dels seus usuaris més enllà de la pura donació. Si la comunitat no està prou motivada, el projecte necessitarà o bé aportacions complementàries o bé canviar el model de negoci. Això explicaria perquè Wikipedia pot sobreviure. I és que la seva comunitat està compromesa al més alt nivell participatiu gràcies a la proposta co-creativa, per la qual cosa queda enfortida i es sent totalment vinculada al projecte.

El model de negoci basat en el Crowdfunding convida als ciutadants o a les entitas a contribuir a una empresa o projecte com a “accionistes”. Les aportacions en general es realitzen a través d’una plataforma promotora on-line i suposen una acció prèvia imprescindible per la realització del projecte. Poden pendre forma d’inversions, de micro o macro crèdits o de donacions. Podem trobar quatre categories de models basats en el Crowdfunding.

El Crowdfunding directe financia el projecte  amb donacions rebudes a través d’una plataforma on-line pròpia i compromet a la seva comunitat en la producció a través del merchandising, obsequis exclusius, etc. En aquest model la clau, com en el descrit anteriorment, rau en la fortalesa i la fidelitat de la pròpia comunitat de fans per a completar els objectius del projecte.

Plataformes de crowdfunding per a propostes de projectes: Kickstarter és l’exemple més clar d’aquest tipus de model. Els creadors presenten el seu projecte i les necessitats pressupostàries a la comunitat d’una plataforma de crowdfunding que fa difusió també d’altres projectes. Quan s’activa la campanya de comunicació també comença el període de donacions que van quedant reflectides a la plataforma. Si el projecte assoleix el seu objectiu, els beneficiaris es comprometen a recompensar els seus benefactors amb merchandising i d’altres obsequis. A Espanya podem trobar les plataformes Lánzanos i Verkami que segueixen aquest mateix model.

Plataformes de crowdfunding per a projectes realitzats (bàsicament blogs, llocs web, etc.). Aquest model de negoci es basa en donacions per aquells projectes web que ja estan publicats i als que hom hi vol donar suport. L’usuari es registra a la plataforma on-line i fixa un import que es redistribuirà entre tots aquells llocs web que visiti i als que vulgui aportar una part de la seva donació. D’aquesta manera els diners quedaran repartits per entre tots aquells llocs web clicats un nombre determinat de vegades i durant un període de temps també determinat. Aquest és el sistema que proposen Kachingle o Flattr, per exemple.

Aquest model, a diferència de les altres fòrmules anteriors, té en compte l’activitat real del cybernauta i reflecteix millor quins són els seus interessos.

Projectes amb finançament previ: Aquest tipus de plataforma convida a les institucions i a artistes a desenvolupar cojuntament projectes culturals en aquestes mateixes institucions. L’entitat adopta un paper actiu en el procés creatiu donat que participa en la seva realització. Aquest model permet que l’artista pugui desenvolupar un projecte remunerat i no hagi de dependre només de la retribució que ofereix el sistema de la propietat intel·lectual. Treballant amb aquest model podem trobar el col·lectiu Goteo.

La comunitat és la clau de l’èxit de tots aquests models de crowdfunding (directe, sense projecte, amb projecte o els projectes amb finançament previ). Totes aquestes plataformes necessiten haver construït prèviament una comunitat suficientment forta i estable per arribar a poder finançar aquests projectes.

Aquests models de negoci són altament participatius: la comunitat possibilita el procés creatiu ja que el financia, i també pot aportar opinió i fer suggeriments.

Tanmateix un aspecte negatiu és, segons el meu parer, que aquests sistemes es queden a l’estadi inicial dels projectes que recolzen i queden desvinculats de la resta del procés de producció: distribució, màrqueting, comunicació i ventes. En el futur aquestes plataformes tal vegada haurien d’anar més enllà i promoure també la participació de la comunitat en tot el procés cultural.

Encara més, aquestes plataformes haurien de conèixer els perfils de la seva comunitat per a entendre el per què es recolza un projecte o altre per tal de consolidar els valors i el compromís d’aquesta. A continuació plantejo un sèrie de qüestions que haurien de ser plantejades: a llarg plaç, n’hi ha prou amb el merchandising o els obsequis exclusius per a reforçar aquestes comunitats? Quan dismunieixi l’impacte mediàtic, les comunitats seran prou fortes per a continuar possibilitant aquests projectes només amb les donacions? La contribució dinenària és un recolzament suficient per a fer possible la realització d’aquests projectes? El crowdfunding prové dels EUA on tenen una llarga tradició en aquest tipus de negocis basats en la donació, però, a llarg plaç, es podrà consolidar de la mateixa manera en els costums de la gent a Europa?

Segons el meu parer, els projectes amb finançament previ seria el tipus de proposta més interessant i completa des d’un punt de vista participatiu. L’artista disposa de llibertat creadora, un cop ha desenvolupat les línies generals del projecte amb la institució i, a la vegada, té garantida una remuneració pel seu treball. D’altra banda, la institució té l’oportunitat d’oferir un producte fet a mida per ella a més de col·laborar activament durant tot el procés: des de la concepció fins la realització. La col·laboració consolida un interès per les dues parts i l’artista rep suport durant tot el procés de desenvolupament del seu treball: la producció, la realització, la divulgació, la comunicació i/o la comercialització. Ambdues parts aporten la seva pròpia comunitat i representa el nivell més alt de participació ja que és totalment co-creatiu.

La fòrmula Gratis com a model de negoci on-line preveu els ingressos per mitjà de la publicitat. Les empreses creen una plataforma que convida als usuaris a generar un contingut que compartirà espai amb els anuncis.

Podem trobar diverses sub-categories d’aquest model que requereixen la participació dels usuaris:

El model Freemium combina continguts gratuïts amb seveis de pagament a la seva plataforma on-line. El petit percentatge de clients que es subscriu als serveis de pagament compensa el gran nombre que fan ús de la plataforma de manera gratuïta. Flickr, el servei per a compartir fotos de Yahoo! n’és un exemple prou conegut. Uns usuaris disfruten d’un compte bàsic gratuït, mentre que d’altres reben uns serveis adicionals a canvi d’un import determinat.

El model Open-Source Fremium permet als clients de gaudir d’un producte gratuïtament que ha estat desenvolupat per experts de manera desinteressada i seguint una metodologia open source. L’entitat que serveix a les dues parts obté beneficis oferint els seus serveis professionals a empreses que volen un servei més complet (atenció al client, manteniment, etc.). Red Hat és un exemple d’aquest model de negoci. La clau rau en la fortalesa i estabilitat de la comunitat d’usuaris-creadors, una petita part de la qual es transformarà al mateix temps en clients contractant els serveis de pagament.

En el cas de Flickr, l’usuari participa en la generació dels continguts de la plataforma però no des d’un punt de vista co-creatiu. És per a un ús personal. En canvi, Red Hat proposa una col·laboració co-creativa als seus usuaris tot fent servir els preceptes open source per a elaborar un producte conjuntament.

Les empreses que fan servir un model de negoci Obert generen i capten benefici permetent l’accés al seu procés de recerca a tots aquells agents exteriors que vulguin col·laborar en el desenvolupament del seu producte. Podem trobar-ne dos tipus: la proposta Outside-In que convida als agents externs a dinamitzar el seu programa R&D (Procter & Gamble és un exemple d’empresa que ha aplicat aquesta estratègia) i  l’Inside-Out que ofereix els resultats dels seus treballs d’R&D a aquelles organitzacions que ho puguin necessitar tal i com ha fet GlaxoSmithKline.

L’empresa Innocentive ha emprat els dos sistemes a la vegada gràcies a interconnectar, a través de la seva plataforma on-line, aquelles empreseses amb un problema i als experts que els el podien resoldre.

La filosofia Open Source és el millor exemple de co-creació.

L’últim tipus de model de negoci que proposem en aquest post i que es basa en la participació externa és el de les plataformes mutibanda, les quals esdevenen intermediaries entre dos grups de clients interdependents i amb uns interessos que cal satisfer simultàniament. Nintendo va fer servir aquest sistema per a crear la seva consola de videojocs Wii. Els beneficis provenen de les ventes de les consoles a la vegada que dels programadors que creen jocs amb regalies. L’App Store d’Apple és un exemple similar.

El gran objectiu per aquest tipus de plataformes és el d’atraure el màxim nombre de clients de les dues bandes per a que ambdues responguin a totes les seves necessitats i vice-versa.

Podem dir que es tracta d’un model participatiu perquè la plataforma convida als creadors a desenvolupar un producte.

Hem constatat que com més participativa és la proposta, majors seran els beneficis per a la comunitat. És evident que algunes empreses aprofiten els coneixements dels seus usuaris per a treure grans beneficis sense retribuir cap dels fruits d’aquesta col·laboració (els bebeficis només repercuteixen a la mateixa empresa i l’èxit se l’apropia la pròpia marca).

Per a que els processos participatius esdevinguin una experiència enriquidora, que perduri i beneficii al conjunt de la societat, és imprescindible que hi hagi un esperit realment co-creatiu.

EMMANUELLE BRESSON


---------------------------------------------

Fotografia: Blausaure http://www.flickr.com/search/?w=all&q=people+together&m=text
Fons consultades
FCForum http://fcforum.net/sustainable-models-for-creativity/declaration
Javier Megías http://www.javiermegias.com/blog/2010/08/algunos-modelos-de-negocio-innovadores/
llibre, Business Model Generation of A.Osterwalder & Y. Pigneur

Share

1 comentari per Models de negoci participatius

Envia un comentari

 

 

Podeu fer servir aquestes etiquetes HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.