Social Currency en Museus

Captura de Imatge_StreetMuseum Ap

Al meu entendre, ens posem limitis quan mesurem les coses prenent el valor monetari de les coses com a única referència. La nostra felicitat no es mesura solament amb aquest valor. Per això, les paraules “social currency” (en català moneda social), han cridat la meva atenció. Les dues bogues projecten una altra dimensió: la paraula “social” dona un valor humà a la paraula “currency”. Vaig decidir investigar.

Definició

La moneda és el que un individu guanya per ser actiu en la seva comunitat, xarxa o organització social. El valor d’aquesta moneda es mesura en cada intercanvi, pel seu abast, ressò, influència o impacte social. La social currency (moneda social) augmenta el sentit propi de la comunitat, proporciona accés a la informació i al coneixement, ajuda a formar la identitat pròpia de l’individu, alhora que li proporciona un estatut social i de reconeixement. És el contingut que genera diàlegs. Ha de tenir tots els elements que defineix la social currency (moneda social) perquè la gent el vulgui compartir i enriquir.

En les nostres vides, la nostra social currency (moneda social) són les relacions amb la nostra família i comunitat, la nostra reputació, l’amor, l’entreteniment i la cultura. Les noves tecnologies i les xarxes socials online han atorgat noves possibilitats a l’individu i a les entitats d’enriquir la moneda social amb les seves pròpies accions i paraules, donant-li més pes. Els museus, anteriorment, es limitaven amb solament donar accés a les seves col·leccions. Gràcies a la tecnologia, el museu d’avui és capaç de servir a la seva comunitat de forma més encertada, proporcionant-li amb una major social currency (moneda social).

Com aplicar el concepte de social currency (moneda social) en els museus?

L’Associació de museus del Regne Unit té una definició molt bonica d’un museu: “Els museus permeten a la gent explorar les col·leccions per a la inspiració, l’aprenentatge i el gaudi”.

Per respondre a la seva missió, els museus han de conèixer molt bé la seva comunitat per així identificar els reptes als quals són capaços de respondre des de l’entitat. Per això, han de respondre a les preguntes següents: què podria aportar a la meva comunitat amb el meu capital (o sigui patrimoni, col·lecció, recursos, competències, etc.)? Què li fa falta a la meva comunitat per ser més feliç espiritualment? Com la podria enriquir? Quins són els conflictes o problemes pels quals pateix?

A continuació, parlarem d’unes eines digitals que permeten aplicar social currency (moneda social) a projectes museístics i que saben aportar coneixement a la comunitat i generar diàleg i interacció entre el museu i la seva comunitat.

Un Wiki és un lloc Web on es pot editar múltiples pàgines per múltiples usuaris a través d’un navegador. L’exemple més conegut és la Wikipedia. Al nivell museístic, el projecte *GLAM-WIKI permet als *GLAMs (en la seva versió catalana: Galeria, Biblioteca, Arxius i Museus) utilitzar la plataforma de Wikipedia proporcionant al públic un accés al seu contingut perquè el pugui reutilitzar lliurement. Aquesta eina permet al públic i al museu generar social currency (moneda social); perquè el públic usi el contingut i perquè el museu conegui més la seva comunitat i així obtenir més visibilitat.

La Realitat Augmentada és una visió del món real enriquida per elements virtuals en temps real i en 3D. Un excel·lent ús és el que va fer el Museum of London amb el seu StreetMuseum iPhone app. Ha utilitzat les imatges de la seva col·lecció per explicar la història del Londres d’aquella època: l’aplicació ha posat el museu al carrer guiant els usuaris per més de 200 llocs de Londres explicant-los el context històric de les imatges de la col·lecció. El GPS del telèfon col·locava les imatges de la col·lecció del museu en un mapa de Londres. Segons el lloc on es trobava l’usuari, s’accedia a imatges 2D de la col·lecció en el mateix lloc. Amb un clic més, els usuaris d’iPhone 3GS podien tenir una vista en 3D. La foto d’aquesta entrada il·lustra bé l’efecte de la realitat augmentada aplicada a un projecte museístic.

El Codi QR connecta el món físic amb el món digital. És un codi 2D el contingut del qual pot ser desxifrat a alta velocitat. Permet posar en pràctica la teoria Tales of Things que concedeix a un objecte de la vida real tenir una memòria digital. Els museus vinculen un codi QR als objectes de la seva col·lecció física (obres, fotografies, etc.) i ho associen a un vídeo online, un àudio o un text que explica la història d’aquest objecte. L’ús de codi QR creix gràcies als smartphones i les seves càmeres que poden escanejar el codi. El projecte QRator fa un pas més enllà demanant la participació activa de l’usuari i creant així una comunicació en dos sentits entre l’usuari i la institució. En aquest cas, el codi QR vincula els objectes del museu a una base de dades online. Això permet al públic tenir accés a una informació comissariada però també li dóna l’oportunitat de comunicar la seva pròpia interpretació de l’objecte a través del seu mòbil i les etiquetes digitals interactives. L’opinió del públic s’emmagatzema i es mostra al costat del contingut comissariat i entra a formar part de la història d’aquest objecte. Altres usuaris poden comentar aquest nou contingut.

Observem que per oferir un alt valor en social currency (moneda social), els museus associen diverses tecnologies i diferents conceptes. L’aplicació del StreetMuseum requeria, a nivell tecnològic, un smartphone (iPhone) amb GPS i connexió Internet, més la realitat augmentada. Es va relacionar també la base de dades online del museu i la teoria de tales of things. L’experiment ha donat un resultat molt innovador així que generat una experiència educativa alhora que lúdica, proporcionant una experiència compartida amb la seva comunitat. Per al projecte QRator, es va combinar una base de dades online més la tecnologia del codi QR i les etiquetes digitals interactives. Es va usar també l’eina Twitter per mantenir la presència viva dels objectes online.

Conclusió

Abans d’acabar, citaré Wayne Labar del Liberty Science Center, que estarà al “Taller 2.0: De la interacció a la co-creació”, els propers dies 14 i 15 de setembre al CCCB: “els museus ideals són giroscòpics. Com un giroscòpic, els museus corresponen a les relacions amb els visitants. Poden respondre de manera lliure, en part o cap a totes adreces i sent rellevants malgrat els canvis en contingut i el món al voltant”. El museu ha de connectar les seves pràctiques a les noves formes d’experiència, educació i reflexió que li donarà la possibilitat d’aportar més social currency (moneda social). Això passa per la tecnologia i les xarxes socials. L’objectiu final és provocar un impacte social perquè el valor d’aquest impacte es converteixi de nou en valor monetari per la comunitat.

EMMANUELLE BRESSON

——————————————–

Credits per la fotografía:
http://www.petapixel.com/2010/05/24/museum-of-london-releases-augmented-reality-app-for-historical-photos/

Fonts:
http://research.mla.gov.uk/case-studies/display-case-study.php?prnt=1&prjid=543

http://historiadelamedicina.wordpress.com/2011/01/21/nuevas-tecnologias-al-servicio-de-los-museos-streetmuseum-del-museo-de-londres/

http://onthecommons.org/identity-reputation-and-social-currency
Share

2 comentaris per Social Currency en Museus

  • Àlex Hinojo

    Molt bon post. Sóc viquipedista i m’encarrego de les relacions #glamwiki amb els museus catalans. Si alguna persona hi està interessada en saber-ne més sobre el tema, contacteu-me pel Twitter @kippelboy. :)

Envia un comentari

 

 

Podeu fer servir aquestes etiquetes HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.