Comprimint molt: què va passar en els tallers de la interacció a la co-creació

Genealogies de la participació

Tot dissenyant la participació

(Aquest és un post llarg, pot ser prefereixes llegir-lo amb calma en format PDF, el trobaràs aquí PDFPostResumCAST )

Els tallers que enguany vàrem co-organitzar amb el CCCB estaven centrats en explorar el lloc on la participació es defineix via la confluència de les seves diferents genealogies.

En efece, semblaria que, donat al fet que molts projectes participatius en institucions culturals s’han originit des dels àmbits de comunicació d’aquestes entitats, tot projecte participatiu només pogués sorgir des de la perspectiva del 2.0 entès com a “social media”.

Per ampliar una mica la perspectiva, vàrem definir els tallers per tal d’ana més enllà de la interacció entre institució i públic de manera que s’exploressin altres nivells de participació que nosaltres vàrem voler identificar amb la co-creació.

Com ja vàrem comentar a la presentació dels tallers i de totes les jornades i activitats complementàries, es tractava d’explicitar la interconnexió de les tradicions del Social Media, el Codi Obert i el disseny participatiu.

Si bé vàrem donar prou espai al prototipat també vàrem insistir en d’altres aspectes útils per iniciar y repensar el treball amb un públic més actiu, que a més de dialogar, construeix amb més col·laboradors.

“Amb qui”: la qüestió crucial

La pregunta imprescindible no és PER sino AMB qui. La fotografia és del centre autogestionat Tabacalera de Madrid (Foto CoCreating cultures/La Mandarina de Newton)

Varèm remarcar la importànica de tenir molt i molt clar en el moment inicial del disseny d’un projecte participatiu amb qui es realitzaria (no per a qui).

Creiem que aquesta disticnió es fonamental. Esdevé la pedra de toca per distingir projectes participatius on els usuaris són realmente co-dissenyadors i constructors d’un objecte, una activitat, un procés o fins i tot una organizació, d’aquells altres projectes on la participació es presenta com un procés de comunicació amb el públic a través d’eines 2.0.

Des del nostre punto de vista la participació pot aspirar a crear auténtiques comunitats de producció. No tant de creació conjunta de continguts sinó de tota mena d’objectes tangibles o intangibles (mòduls expositius, exposicions senceres, programació d’activitats, etc.). Per tant la participació en el sentit co-creatiu aniria més enllà d’una relació comunicativa, tot i que aquesta pot portar ulteriorment a endegar accions col·lectives conjuntes. Les comunitats de producció es poden articular en torn un grup de persones que lidera un projecte o d’un institució… que obre projectes a la participació.

El repte és trobar mètodes i plataformes de treball que permetin d’integrar processos dirigits a l’autonomia del públic participant. Projecte, que ajudin a mantenir una relació creativa de míútua influència entre el públic participant i la institució o entre el públic participant i el nucli de lideratge d’un projecte (associat o no a una institució).

Mentre les institucions continuint pensant en projectes “per a” un públic en comptes de projectes “amb un” públic, no sortirem de la “participació à la Facebook”

Aquests processos de creació col·lectiva conjunt on es nivella el punt d’entrada per a tothom (públic participant, líders del projecte, representants de la institució…), però, no estan pensats per mantenir rols estàtics. Al contrario, el seu diseeny demanaria anticipar els mecanismes gràcies als quals el públic participant pot arribar a convertir-se en nucli de lideratge.

En efecte, els participants podem mostrar un gran competència, capacitat de disseny i implementació. Per tant, esperen un cert reconeixement. Aquest s’expressa en termes d’augment de la seva capacitat d’intervenir en la pressa de decisions sobre el desenvolupament del projecte.

Tan bon punt inciem un procés realment co-creatiu (si més no en el sentit que nosaltres donem a la co-creació) cal anticipar de quina manera es tindran en compte les següents dimensions:

  • reconeixement a la participació
  • inclusión dels participants en la pressa de decisions i evolució dels seus rols en la decisió
  • i, la més complicada i dura, com gestionar les possibles perversions del procés.

Per desgràcia qualsevol sistema cooperatiu està exposat als “free riders” (els qui no participen ni contribueixen pero aprofiten la feina de la resta), als qui suplanten als altres i als que es poden colectivament d’acord per fer les dues anteriors coses i subvertir el projecte.

Creant i respectant sistemes humans complexos

Tot això ens porta de ple al camp de la complexitat. Una complexitat que s’origina en la interacció d’actors i accions que no sempre es poden anticipar a priori però que cal que garanteixin una mínima justicà pel que fa al procés participatiu.

Tot això sembla tremendament complicat però no és pas tant!.

“Dissenyar la complexitat” pot semblar una contradicció en els termes. Ho és una mica menys si considerem que es dissenyen normes, microconductes, recompesnes i microprocesos. Es posen en marxa i es veu si ajuden o no a crear un entorn on els participants pugui evolucionar junts, assolint resultats conjunts compartits.

El paper dels impulsors d’aquesta mena de projectes, doncs és el de crear les condicions per a que altres co-dissenyin, co-crein, co-aprenguin, co-dirigeixin. Un marc idoni per entomar aquesta tasca de disseny de les condicions on el disseny pot crèxier es l’escola congeuda com “Metadisseny” que connecta disseny i innovacio social comunitària.

El punt de contacte entre l’Open Source, 2.0 i Disseny Participatiu

Des del nostre punt de vista una institució cultural està al servei d’una comunitat (“amb” la comunitat no només “per a” la comunitat). Aquest punt de partida aixeca el nivell d’ambició i el tipus de participació. També comparteix algunes característiques amb d’altres formes de procedir que fan referència a la capacitat col·lectiva de creació:

  • l’Open Source, amb la seva insitència en el reconeixment del mèrit dels participants, la seva compartició de poder en la pressa de decisions segons el mèrit demostrat o la importància de la transparència informativa.
  • el 2.0 entès com a tecnologias socials col·laboratives, com plataformes tecnològiques que faciliten els processos d’agregació de conductes: en el seu grau mínim no passen d’una variant del marketing relacional però poden evolucionar més enllà de les antigues comunitats de pràctica i de coneixement y poden esdevenir el mitjà de cultiu de comunitats co-creadores.
  • el disseny amb les seves variants arrelades en l’usuari com a individu actiu i com a grup actiu, que ha evolucionat més enllà del disseny de serveis en l’àmbit empresarial y s’ha implicat en la innovació social (vegeu, per exemple, la xarxa DESIS que lidera la Parsons School of Design amb qui tenim certa relació).

Els tallers

Els tallers que hem dissenyat, per la seva duració molt limitada, no poden esgotar tota la caixa d’eines que poden ser necessàries per articular totes les diverses variants que calen per entomar projectes participatius. La nostra aproximació és força eclèctica. Prenem eines i mètodes que es poden combinar com un trencaclosques segons siguin les característiques participatives del projecte que encetem. Precisament adoptem el Metadisseny perquè el primer que postula es que el propi grup defineixi quin tipus de projecte participatiu vol i llavors en fixi el cicle de vida, integrant-hi les eines que resultin més adients.

Cadascún dels tres àmbits abans esmentats ens ofereix la seva pròpia col·lecció d’eines.

  • el Codi Obert: amb el seu concepte de versionat i les formes d’articular les revisions i la pressa de decisions col·lectives, etc.
  • el social: amb la multitud d’eines i recomanacions per a crear comuntiats actives
  • el disseny: des de les molt diverses escoles i col·leccions de mètodes que es preocupen de la relació amb l’usuari, la co-creació i el disseny participatiu

Els talleres duren tot just dos dies. Per tant, el que sobretot cerquem es els professionals de l’àmbit cultural que hi participin, experimentin què es posar-se en la pell d’aquest públic al que poden ja a començar a veure com a co-professionals.

La  llista de coses a fer més senzilla que es pot utilitzar

Per articular tots aquests processos, aquest anys vàrem proposar uns quants punts on cal centrar-se:

  • Dissenyar el procés a seguir: Com deiem el MetaDisseny incorpora que el grup defineixi el seu propi cicle de vida. Aquí vàrem fer un amica de trampa i directament vàrem proposar als nostres participants un cicle de vida lineal, que és el que descrivin a continuació. Esperem que ens perdonin per aquesta decisió. ;-)
  • Seleccionar el què: vàrem haver d’escollir plegats entre els vint i escaig projectes que els propis participants havien proposat en el “site” que vàrem muntar per aquests tallers. En van quedar tres, de projectes: Identitats Híbrides (sobre com potencia la fluidesa identitària com a valor positiu), Educació Artística (integrar l’aprenentatge formal i informal de les arts a través de la tecnologia de codi obert) i Hypermedia City (un projecte de rànquing de ciutats innovadores construint dinàmicament a partir dels inputs dels participants) .

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

Seleccionant el què: els participants van triar 3 dels 22 projectes. Foto CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • Imaginar “amb qui”: als tallers, els participants han de fer de dissenyadors i usuaris alhora. No podem baixar al carrer per a captar públic participant (O si? A que ho provem el proper any?). Es importante per tant saber precisar d’alguna manera les característiques dels potencials participants amb qui es treballarà. Calia ser el més precís i concret possible en aquesta caracterítzació per cadascún dels tres projectes. Com no podíem fer etnografia de carrer per manca de temps, vàrem recòrrer a l’ús de la tècnica coneguda com a “personas” avertint de les seves dificultats i de que està molt contestada quan no s’acompanya de dades etnogràfiques i demogràfiques reals. Pero estàvem “tancats” al CCCB!.

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

Imaginant com és el/la persona AMB qui co-crearem. Foto CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • Precisar les normes de participació inicials: reconeixement, mèrit, remuneració, entrada i sortida de la comuntitat, mecanismes de canvi en la pressa de decisions, tot això es pot expressar amb criteris fàcils i comprensibles per a tothom.

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

Tenir en ment les normes. Foto CCCB (c) Miquel Taverna, 2011.

  • Imaginar el sistema a crear: aquí recurrimos al prototipado low tech, que algunos identifican (erróneamente) con la marca de fábrica de los talleres. Este años practicamos la técnica del prototipado múltiple que está demostrado que mejora el resultado final, puesto que sobre una misma idea inicial, genera varios prototipos que luego pueden (o no) fundirse. En general esta variante aporta más diversidad de ideas, que es fundamental en el proceso de dibujo de posibles soluciones alternativas.
  • Imaginar el sistema a crear: aquí vàrem recòrrer al prototipat conceptual “low tech” que alguns identifiquem amb la marca de fàbrica d’aquests tallers. Aquest any hem practica la tècnica del prototipat múltiple que està demostrat que millor el resultat final. En efecte, d’una mateixa proposta inicial, en surten diversos prototips que després es poden (o no) fundir en un de sol. En tot cas, sempre s’ha reconegut com a molt important generar el màxim d’idees possibles. Es la idea que està per exemple, darrera del vell i conegudíssim “Brainstorming” o “Tempesta d’idees”. Es portar aquesta mateixa lògica multiplicadora al prototipatge.
  • Merge” o “Fork”?: Les diverses versions d’una mateixa proposta, ¿Són complementàries?. Dos equips que haguessin treballat per separat podian col·laborar en una nova versió conjunta? Al contrario, era necessari mantenir cada prototipus com l’inici d’un projecte essencialment diferent?.
  • Repetir

El tracte que es va fer amb els autors dels projectes que vàren estar seleccionats per ser portats endavant a l’inici de les sessions és que havien d’acceptar veure com el seu projecte era hipermodificat per la participació dels altres com a co-dissenyadors.

Alguns apunts sobre els projectes i com van evolucionar

Va ser força interessant veure com la mateixa proposta de projecte genereva dos prototips completament diferents:

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

Educació artística, grupo 1. CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • El grup on participava l’atuor del projecte Educació Artística va remodelar diverses vegades la proposta inicial integrant nous rols i formant una xarxa que incloia noves funcions i accions d’escoles, professors, adolescents i tecnòlegs per tal d’aprofitar tots els inputs possibles per crear projectes entorn l’art.
  • El segon grup que va assumir el desenvolupament del mateix projecte i que no l‘havia proposat, es va centra en com professors, alumnes, artistes, i tecnòlegs podirien  crear continguts pedagògics en torn l’art. No només això sinó que van treballar de valent per trobar un model d’explotació sostenible i oberta dels continguts realitzats que anés en benefici de la comunitat participant.

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

"Identitats Híbrides. Alguna cosa bona". CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • El grup on estava l’autor de la proposta “Identitats Híbrides, una cosa bona”, va fer una primera proposta de disseny centrada en el concepte d’”Historia perosnal” per a mostrar com cada usuari participant podia compartir la seva experiència de canvi en la seva identitat explicant la seva història de canvi professional, geogràfic, etc. Vàren escollir el “social media” com a format i plataforma per a expressar aquestes històries personals.
  • El segon grupo sobre “Identitats Híbrides” on no estava el seu autor, va derivar cap un concepte de ràdio i mèdia comunitaris. Es vallençar a precisar els diversos rols dels participants i la seva evolució. També van pensar i proposar com un mateix participant podia anar canviant de rol i com això anava modificant la seva participació en la pressa de decisions de tot el projecte. Van crear una mecanisme de renovació del nucli liderador del projecte força clar i entenedor.

    I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

    "Identisound": el media hub comunitari de les identitats híbrides. CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • El grup on estava la persona que havia proposat “Hypermedia City” va dissenyar un complex sistema on la participació s’expressa més que res a través de votacions i concursos i un component algorítmic estava al càrrec de la creació del rànquing de ciutats innovadores.
  • El segon grup que va enfrontar-se al disseny d’Hypermedia City, que no contava amb el seu originador entre els participants, va donar una volta interessant i co-creativa al projecte. En efecte, el va convertir en un projecte de creació emergent de gairebé qualsevol tipus d’indicador d’innovació que algú estigués interessat en aconseguir. Ho van fer a base de que el projecte voltés en torn les Dades Obertes. Es disposava de dades obertes sobre les tendències de les diverses ciutats i la pròpia comunitat creava indexos sobre noves tendències fent combinacions a partir de les dades. Al mateix temps vàren explorar com crear un model de negoci sostenible. Alegrement van, fins i tot, canviar el nom del projecte original que es va convertir en “The Internet of Cabras” per la qüestió de la “bogeria” dels indexos d’innovació que podrien produir.

De "Hypermedia City" a "Internet of Cabras": co-creant amb dades abertes. Foto CoCreating Cultures

Durant la relflexió conjunta posterior es va veure què:

  • Les propostes d’Educació Artística es podien refondre en una que integrés els actors de la xarxa creada en el primer grup amb els processos de producció i negoci del segon. En
  • La base d’expressar les històries personals en nous mitjans d’identitats híbrides va connectar amb la ràdio comunitària del segon grup i es va beneficiar d’un sistema d’evolució de rols dels participants ben definit
  • Hypermedia City” sembla que es va dividir en dos projectes diferentes però la discussió estava força animada quan vàrem tenir que tancar els tallers.

De moment hem deixat el website col·laboratiu per a que els participants l’utilizin per fer evolucionar, si volen, els seus projectes. Ho harem de seguir!

Podeu consultar documentació sobre els temes que hem comentat aquí dins el material de referència que vàrem passsar a CCCB Lab i que es van oferir en paper durant les jornades. Les podeu trobar aquí, al final del post. També el CCCB Lab va ser tan amable d’integrar-les al Delicios del CCCB Lab. Aquí les podeu consultar. Si esteu interessats en saber més sobre aquestes referències, feu-nos-ho saber!

Fins ara, aquest és el nostre (llarg) resum. Anirem comentant altres aspectes de les jornades. En particular:

  • Alguns aspectes de la conferència d’en Bob Ketner, el nostre col·laborador del Tech Museum. Ens va fer molta il·lusió poder-lo portar a Barcelona amb l’ajut del CCCB Lab. Comentarem de la seva aportacio què suposa realment obrir una comunitat de co-disseny dels objectes físics típics que apareixen als museus. També el prototipat virtual de mòduls expositius i d’altres possibilitats no del disseny d’objectes sinó disseny a partir de narracions digitals.
  • Presentació del grup de treball “A+C+C Cocreació” que va sorgir de participants de l’anterior edició dels tallerse. Vàren presentar la seva “Contextopedia”, i.e, el seu vocabulari de treball sobre temes de co-creació en el sector cultural, útil per entendre el que vindrà després en la seva feina, que és la presentació de diversos casos d’estudi de projectes que han estat en major o menor grau participatius i co-creatius.
  • També comentarem la presentació de la guia 2.0 del CCCB i com connecta amb diverses de les seves iniciatives.

Com sempre volemdonar les gràcies a l’equip del CCCB Lab i els seus col·laboradors.

  • A Juan Insua per la seva constant tasca de permeabilització i augment de la porositat institucional
  • A Maria Farrás per la seva precisió organitzativa i la seva insistència quan toca
  • Eva Reixach per estar a Twitter a dues mans i, al mateix temps, al taller
  • A Eva Alonso per convertir-se en MacGyver II quant mé falta fa
  • A Laura Moreno, per la rapidesa amb els PDFs.
  • A Miquel Tavern per les estupendes fotos que sempre fa
  • A Paco Pérez per, com diuen el de la ràdio, “esatr als controls”
  • A Lucia Calvo per seguir tot i el cansament ;-)
  • Segur que ens deixem a algu però esperem que igualment li arribi el nostre agraïment

I, “last but not least”, un agraïment especial a tots els participants en aquests tallers que sempre ens fan aprendre més i tenir més ganes de seguir.

Share

4 comentaris per Comprimint molt: què va passar en els tallers “de la interacció a la co-creació”

Envia un comentari

 

 

Podeu fer servir aquestes etiquetes HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.