Què és la participació?

Arran del taller de Co-Creating Cultures al CCCB

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

Foto del prototip del projecte Hyper Media City

No tornaré a explicar com es va desenvolupar el taller organitzat per Co-Creating Cultures al CCCB perquè alguns participants ja ho han fet molt bé aquí i aquí (en castellà). Voldria parlar de com ho vaig viure jo com a participant que repeteix (vaig participar al taller del darrer any) i què en vaig treure.

Tal i com van dir en Ramon Sangüesa durant el taller: la participació és una actitud. És el punt de partida, crec jo, la base d’un projecte participatiu. És el que hauré aprés en aquest taller. Hi ha hagut discrepàncies durant el taller donat que no tenim la mateix definició de qué és la participació i el que aquesta implica. És per això que, de vegades, el treball en comú pot no semblar tan productiu i que doni la impressió que no es cobreixen les expectatives d’aprenentatge creades.

Crec que la raó per la qual a vegades tenim aquesta impressió, de no haver après prou, de no haver anat al fons de les coses, és degut a que venim amb aquesta actitud que vàrem desevolupar a l’escola (asseguts als bancs rebent el coneixement d’altres): rebre, passivament. Justament, dissenyar formes de participació es basa, essencialment, en participar de manera activa, l’element fonamental de la qual cosa és donar. És amb aquesta actitud activa de donar, amb la que podrem treure profit d’un taller així. D’aquesta manera ens allunyarem de la vessant “marquetingniana” que persegueixen les empreses quan volen aportar valor utilitzant la tecnologia 2.0, els conceptes com “social currency”, reputació, recomanació o networking. En la meva opinió, no ajuden a desenvolupar (tot al contrari) una actitud participativa.

En aquest taller he constatat que el meu concepte de participació encara s’havia de definir millor i que havia de millorar la meva actitud. Vaig seleccionar el projecte Hypermedia City. Poc després de començar a treballar-hi, vaig adonar-me de que no era un projecte participatiu; si més no en el sentit que jo entenc la participació. Fins i tot un altre participant del mateix grup també ho va comentar i me’n va fer prendre consciència; no era jo sola! ¿Per què? En primer lloc, crec que van ser algunes paraules de la descripció del projecte, com “networked”, “platform”, “innovation”, “social media”, “interactive technologies”, “web 2.0”, les que em van fer pesnar que era un projecte molt participatiu, ja que aquestes paraules són referencies de participació o es fan servir sovint quan en parlem. De totes maneres, tal i com estava definit el projecte, inicialment, es tractava de reunir en una mateixa plataforma diversos agents creatius vinculats a la investigació i la innovació de diferents ciutats del món; s’hi mostraven els continguts que s’havien creat en els social media en funció d’un algorisme l’objectiu del qual era estimular la competició entre ciutats. Des del meu punt de vista, no hi veig participació perquè els actors no tenen un objectiu comú o cap intenció de construir alguna cosa junts.

Vaig escollir també ser al grup del mateix autor del projecte perquè pensava que així podria entendre millor la seva proposta i “participar millor”. Tanmateix, aquest autor tampoc va ajudar a “hipermodificar” el seu projecte tal i com era la proposta inicial del taller. En intentar entendre, a través de la visió del seu autor, l’objectiu del projecte, la seva proposta de valor i com es generava aquesta proposta, ens vàrem quedar massa a prop de la seva línia de pensament; i sense poder donar massa noves voltes al projecte ni, per tant, enriquir-lo.

Debatre sobre un projecte quan no l’has desenvolupat i no en saps gaire d’ell, ni coneixes als teus companys, és de una gran dificulat. Per això, és imprescindible tenir aquesta actitud participativa: posar-te en la pell de l’usuari final per tal d’entendre les seves necessitats i poder aportar modificacions rellevants al projecte. Si se li volia treure profit, el format intensiu del projecte permitia desenvolupar una actitud participativa inmediata, que es la que podem tenir en circumstàncies reals, quan hi ha confiança i estem segurs de que en treurem algun profit, reconeixement o agraïment, segons el context.

En un projecte participatiu totes les veus haurien de ser escoltades. Tothom té una responsabilitat: donar la seva opinió sense imposar-la; escoltar (i amb això em refereixo a una escolta activa: entendre què vol dir el company, considerar la seva opinió com si fos nostra); fer sortir les veus dels components més tímids o menys interessats invitant-los a donar la seva opinió; mantenir una concentració alta sense sortir i entrar del debat sempre que ens vingui de gust.

El debat es va dificultar de vegades perquè no teníem la mateixa definició del que és participació. Per exemple, l’autor del projecte i jo no estàvem d’acord sobre la paraula co-creació: ell defensava la idea que Hypermedia City és un projecte co-creatiu perquè les actors de la plataforma conviuen tots en una mateixa plataforma, per la qual cosa creen una ciutat virtual. Jo vaig constatar que els seus actors no creaven cap cosa junts i per això no es podia parlar de co-creació. Per evitar aquestes discrepàncies, a A C C Co-Creació, quan començàvem a analitzar els primers casos d’estudi sobre participació, l’Irene va veure la necessitat d’escriure un post, De la interactivitat a la co-creació, en el que s’explicava els diferents nivells de participació, i que ens van servir de punt de partida per a la nostra investigació. Ara acabem d’elaborar una primera “contextopèdia” (que publicarem pròximament) basada en els casos d’estudi que hem analitzat, per tal assegurar-nos de que parlem del mateix quan debatem sobre els conceptes sobre els quals investiguem.

En Ramon i la Irene, en iniciat el treball en grup, ens vàren descriure els diferents passos de treball que es demanàven i ens vàrem delimitar un període de temps per a cadascun. Al meu grup no vàrem respectar aquest períodes (debatent i debatent) perquè no vàrem acabar de tancar els passos amb una pressa de decisions clara i consensuada. Potser per això, ens vàrem quedar amb la sensació d’alguna cosa inacabada. Potser perquè només era un taller i no la vida real, vàrem continuar debatint (la qual cosa, amb tota seguretat, va ser la part més interessant del taller per a mí) i no ens vàrem obligar a acomplir les instruccions del taller. Per la meva part no sé perquè no vaig respectar els terminis marcats. No crec que representés una actitud participativa correcta, ni per al grup en general.

Acabaré dient que aquest taller m’ha permés identificar el punt de partida de la participació: l’actitud.

EMMANUELLE BRESSON

Share

1 comentari per Què és la participació?

Envia un comentari

 

 

Podeu fer servir aquestes etiquetes HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.