La democratització de la tecnocultura i els seus laboratoris

Ramon Sangüesa ha estat molt ocupat en els últims temps realitzant i documentant un treball de recerca sobre els nous “Labs”. Ha intentat caracteritzar què significa per a una organització presentar-se com a laboratori i ho ha connectat amb forts moviments de democratització de la tecnocultura.

Part d’aquesta recerca s’ha convertit en un article per a la Revista Catalana d’Antropologia, número especial sobre “Tecnoantropologia”.

Un espai tecnocultural domèstic i acollidor: Fab Lab a Amsterdam. Foto: R. Sangüesa. cc-attribució

Aquí en teniu el text complet en català (pdf) i aquí el resum inicial:

“La cultura que sorgeix de l’impacte computacional defineix un enorme moviment de canvi i innovació on el concepte de disseny assoleix unes dimensions i conseqüències molt radicals. Apareixen noves identitats i institucions. Una d’elles, el “Lab”, ha fet fortuna com a descriptor difús de multitud d’entitats força diferents. També com a dipositària d’exigències democratitzadores davant els canvis actuals. Aquesta popularitat reclama una certa clarificació, doncs el propi concepte de “laboratori” ha esclatat sota l’impacte d’allò digital. Contrastem aquestes nous “labs” amb els antics considerant-los des dels paràmetres de la pràctica tecnològica i les noves formes d’innovació i recerca pròpies de la tecnocultura. Això ens permet identificar problemes i mancances de les noves organitzacions pel que fa a la democratització de la tecnocultura. També ens ajuda a detectar noves oportunitats de recerca en la cruïlla entre tecnologia, disseny i ciències socials”.

L’article revisa els següents punts:

  • Què és la tecnocultura i com canvia la forma en què el coneixement es crea i com s’investiga en la nostra societat i perquè ens afecta a tots.
  • Quins són els processos fonamentals de la tecnocultura i la forma en que afecten directament a la “esfera pública”.
  • Per què és important per democratitzar el control de la “desbordament tecnocultural”.
  • Diferents marcs per desencadenar aquesta democratització.
  • Com la democratització d’aquest procés es duu a terme o es pot dur a terme dins d’una gran quantitat de “Labs” inspirats pel laboratori científic, el laboratori industrial i el laboratori de disseny, però que són diferents a cadascuna d’aquestes tres organitzacions.
  • Com el nou “laboratori” replica el tipus de coneixement de disseny que es va iniciar en la segona meitat del segle XX en els centres que, a falta de millor nom, poden anomenar “els laboratoris de recerca en tecnologies digitals”: Xerox PARC, el MIT Media Lab, laboratori d’Intel · ligència Artificial del MIT, per exemple.
  • Totes aquestes formes anteriors de laboratori eren organitzacions tancades amb poca connexió amb “el públic”. En contrast, els media labs, els Fab Labs, els Living Labs, els hacklabs, makerspaces i world wide labs tenen una relació intensa amb els “no-experts”.
  • Cadascun d’ells ofereix diferents possibilitats com a espais on la tecnocultura es pot democratitzar a través de l’apropiació dels nous procesos de recerca i innovació que són distintius de “allò digital”.

Esperem que us resulti interessant!. “Comments welcome!”

Share

Envia un comentari

 

 

Podeu fer servir aquestes etiquetes HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.