De l'arròs al cyborg i a la nuclearització del paisatge.

El projecte de co-creació Talentlab, que realitzem amb la Delegació a Catalunya del Consejo Superior de Investigaciones Científicas ha entrat en la seva tercera edició. En aquesta ocasió hem fet una revisió de tot el material educatiu generat en les dues edicions anteriors i l’hem donat a conèixer a més docents a través de  tallers on els professors utilitzen els recursos i exploren com aplicar-los en la seva tasca docent.

RecursosFitxesMans

PcRient

PrimerRecursos

Talentlab2

A més, s’ha creat un conjunt de diàlegs per complementar els temes que van sorgir en els tallers de co-creació de l’exposició que havíem realitzat a la segona edició de Talentlab amb públic general. Aquests diàlegs serien, en un museu de ciència convencional, les activitats complementàries a una exposició. L’exposicio Talentlab  ara mateix es pot visitar a l’Espai Mandarina.

En els diàlegs hi participen científics del CSIC que investiguen en els temes que s’hi tracten, persones íntimament relacionades amb les motivacions i efectes d’aquestes sinergies i també científics socials. I el públic és clar. En suma, tot un espectre de competències, interessos, valoracions i perspectives crítiques  motivats per la intervenció de la ciència i la tecnologia humanes, desenvolupades en un moment cultural i sota unes relacions de poder concretes. En acabar cada diàleg, facilitem un ràpid taller conjunt amb els assistents per captar quines noves preguntes i interessos han sorgit després de la discussió. Un dels resultats del projecte serà contrastar les percepcions i anhels de cada tipus de de participant al fil dels temes tractats.

Els tres diàlegs programats per a aquest any connecten “Un objecte, un cos i un paisatge”. Observem exemples de la interacció entre objectes, cossos, paisatges i la tecnoesfera .

El primer diàleg es va centrar en el “Arròs daurat”, una variant de l’arròs genèticament modificada per a incrementar el seu contingut de vitamina A. La intenció inicial era suplir aquesta deficiència en poblacions que tenen l’arròs com el seu principal aliment.

Aquí teniu un vídeo curt on Joan Gibaja i Jose Pardo de la Institució Milà i Fontanals del CSIC comenten alguns aspectes d’aquesta temàtica:

El segon diàleg, va explorar com el concepte de cos ha quedat alterat des de l’arribada del Cyborg, motivant la discussió amb la presentació els exosquelets desenvolupats per científics del CSIC.

Exosesqueletposat

En aquest vídeo podeu veure a Guillem Alenyà de l’Institut de Robòtica Industrial (IRI-CSIC-UPC), Antonio Centeno del Moviment de Vida Independent i Josep Martí, de l’Institut Milà i Fontanals del CSIC, comentant aspectes relacionats amb el cos i la tecnologia.

Quan puguem, compartirem amb vosaltres els resultats de les nostres anàlisis de la contribució i intervencions dels participants, tant públic com científics.

Podem avançar però diversos punts clau que han aparegut una i altra vegada en els diferents diàlegs. En general tornen a sorgir els dilemes al voltant de la separació entre el que és natural i el que és artificial, el natural i el cultural, així com les pors o els entusiasmes per la capacitat d’influir en la naturalesa. També són recurrents algunes preguntes com qui pren les decisions sobre què es pot o s’ha de modificar i per què, quin grau d’autonomia tenen certs avenços que qüestionen les divisions habituals i com gestionar aquestes decisions en un entorn democràtic sotmès a la velocitat del canvi tecnològic i científic.

El que sembla cada cop més evident i compartit pels participants és que el natural i el cultural es retroalimenten de forma cada cop més ràpida i extrema. El cyborg informàtic, per exemple, va molt més enllà de la simple pròtesi i pren decisions per nosaltres. També sembla acceptar-se que la naturalesa és més que un procés d’evolució purament natural i que no s’entén sense les decisions humanes. Aquests influeixen sobre la natura d’una forma que cada cop està més amplificada per la nostra capacitat tecnològica. Any rere any, aquesta naturalesa és més híbrida i, al mateix temps, més humana. Els humans cada cop evolucionem cap a una naturalitat resultat de la nostra pròpia hibridació decidida per qui té cert tipus de poder però no per tota la població.

El proper diàleg examinarà com un paisatge queda transformat per un esdeveniment tan traumàtic com l’accident de la central nuclear de Fukushima al Japó. Serà el dia 16 de juny. Com tots els diàlegs anteriors es realitzarà a la Residència d’Investigadors del CSIC a Barcelona.

 

Share

Envia un comentari

 

 

Podeu fer servir aquestes etiquetes HTML tags

<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

*

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.