'Science of the City #3' - Concurs de Vídeo

Oberta la tercera edició de ‘Science of the City‘!!

IMATGE WEB

Mira la teva ciutat amb uns altres ulls. Mira amb un enfocament científic o tecnològic. Què veus? Conceptes coneguts, nous reptes, descobriments i descobridors o experiments en acció. Science of the City vol recollir múltiples mirades científiques i tecnològiques d’una ciutat fetes pels seus ciutadans.

La Mandarina de Newton, en el seu àmbit d’investigació i treball de Co-Creating Cultures, i després de l’èxit de la primera i segona edició, llança la tercera edició de Science of the City.

Science of the City té lloc a Barcelona, ​​Madrid, Silicon Valley, París, Zagreb, Amsterdam i altres ciutats. Les ciutats són excel·lents recursos educatius. Com podem utilitzar-los? Com podem relacionar conceptes científics amb les nostres ciutats? Podem construir un pont entre els ciutadans i els investigadors a través de mostrar les preocupacions dels ciutadans? Poden els ciutadans apuntar els nous reptes cientificotecnològics? Mostren les ciutats la història de la ciència? Science of the City vol trobar algunes respostes a aquestes preguntes.

Si vols participar en el diàleg, comença participant en el concurs de vídeo i envia un vídeo de dos minuts que relacioni ciutats i ciència. Per exemple, “Com es controla el trànsit en una ciutat?”. Si mires amb atenció, et sorprendràs amb la quantitat de fenòmens científics que es poden observar sense sortir de la teva ciutat. No obstant això, si encara tens dubtes sobre com plantejar, pots anar al canal de YouTube de La Mandarina de Newton i trobaràs alguns vídeos de mostra i altres de passades edicions.

Els millors vídeos presentats al concurs seran seleccionats per un jurat i per vot popular. En aquesta nova edició, hi ha dos premis de 500 €: per al vídeo més creatiu i per al més votat pel públic. A més d’això, alguns vídeos s’emetran per televisió.

Des d’ara i fins al 24 d’abril podeu enviar tants vídeos com desitgeu i nosaltres els pujarem a la nostra plataforma. Trieu una idea, feu un vídeo de 2 minuts, pugeu-ho al vostre compte de Youtube i envieu (cocreatingcultures (@) gmail.com) una breu descripció i l’enllaç.

Durant aquest temps també podreu veure els vídeos d’altres participants, comentar, demanar a altres persones a la plataforma assessorament per als vostres vídeos i, finalment, votar la proposta que més us agradi.

En breu més info a www.scienceofthecity.net

També ens podeu seguir a Facebook i Twitter.

Share

Treball Màster: Creació Col·lectiva i Col·laborativa

Irene Lapuente (La Mandarina de Newton) ha estat un dels professionals entrevistats per Iasa Monique Ribero durant la investigació que va realitzar per al Treball de Fi de Màster sobre Creació Col·lectiva i Col·laborativa (Màster en Producció i Comunicació Cultural, Facultat de Comunicació Blanquerna, Universitat Ramon Llull).

LaMandarina_TalentLab_Expo052En aquest treball titulat ‘Creació col·lectiva i creació col·laborativa: cap a una proposta per al disseny de projectes participatius‘, Iasa reflexiona i investiga sobre els fonaments teòrics i metodològics d’aquest tipus de projectes. Com a objectiu final del treball, Iasa proposa un sistema de directrius i camins per al disseny de projectes participatius de creació cultural, una contribució, segons l’autora, modesta per a que aquests dissenys siguin més rigorosos i efectius.

Part de la investigació va consistir en entrevistar a una sèrie de professionals amb experiència en la gestió de la participació en projectes creatius a Barcelona. A part de la Irene Lapuente de La Mandarina de Newton, el treball compta amb les aportacions d’en Juan Insua, director del CCCB_LAB; en Rubén Martínez, membre de ZZZINC i del Free Culture Forum i agent participatiu al MediaLab-Prado, i Tere Badia, directora del Centre de Producció i Investigació Audiovisual Hangar.

Share

Mostra i recursos educatius de TalentLabII

El proper dia 23 d’octubre de 2013, a les 18h, tindrà lloc la mostra de resultats de la primera i la segona edició de TalentLab a la Sala d’exposicions de la Residència d’Investigadors (CSIC- Generalitat de Catalunya).

“TalentLab. Co-crear continguts científics amb el públic” és un projecte de co-creació basat en tallers participatius que posen en relació a diferents comunitats amb l’objectiu de dissenyar conjuntament continguts científics educatius i divulgatius. L’objectiu és establir noves vies de col·laboració entre la comunitat científica i la societat, especialment la comunitat educativa.

La segona edició ha organitzat quatre tallers al llarg d’aquest any. Els tres primers dirigits a professors i investigadors. Aquestes primeres sessions tenien com a objectiu crear conjuntament un recurs educatiu online.  A més, s’ha obert una nova línia de treball que inclou la participació del públic.

Com a resultat d’aquestes experiències s’han produït tres recursos educatius que ofereixen una gran riquesa i varietat de continguts i formats: Estris de ceràmica proposa experimentar a l’aula amb les tècniques artesanals de producció de ceràmica al neolític; Missió a Mart, planteja el repte de viatjar virtualment, a través d’un videojoc, al planeta vermell; La pesca: abans i ara, planteja una recerca interdisciplinar per acostar-se a l’activitat pesquera utilitzant fonts de documentació presencial i l’elaborant un vídeo per a mostrar els resultats. Tots aquests recursos tenen l’interès de situar els alumnes com a protagonistes de l’activitat, la qual cosa, ha d’afavorir les seves capacitats per a la recerca, la seva creativitat i també la reflexió.

D’altra banda, el darrer taller obert al públic Co-crear una exposició científica amb el públic, obert a un públic més general, tenia l’objectiu d’involucrar els participants en la concepció d’una exposició científica com a “excusa” per a pensar col·lectivament formes de divulgar la recerca científica més enllà de la mirada especialitzada. La mostra també exposarà les idees que van resultar d’aquest taller que girava al voltant de la dualitat natura-tecnologia, amb un format “per emportar”.

TalentLab és una iniciativa de la Unitat de Cultura Científica de la Delegació del CSIC a Catalunya amb la col·laboració de La Mandarina de Newton, diferents instituts del CSIC a Catalunya, la Residència d’Investigadors i compta amb el finançament de la Fundación Espanyola para la Ciencia y la Tecnología.

La mostra s’inaugura el 23 d’octubre a les 18h i romandrà oberta els dies 24 i 25, de 10 a 13 i 16 a 19h.

Share

Presents a les Jornades de Divulgació Innovadora, a Saragosa

Etopia Center for Art & Technology organitza les I Jornades de Divulgació Innovadora D+I amb l’objetiu d’explorar noves fórmules per a comunicar ciència. Comunicadors, divulgadors, científics i assistents reflexionaran sobre el per què de la divulgació científica i alguns dels possibles camins a explorar en aquest àmbit.

La Fundación Zaragoza Ciudad del Conocimiento, en col·laboració amb l’Ajuntament de la ciutat volen oferir un programa molt dinàmic que mostri encreuaments de camins entre la ciència, el teatre, la dansa, la màgia, la literatura, la música, la gastronomia o l’humor. Per dur-ho a terme, es compartiran una selecció de cassos, presentats pels seus protagonistes i oberts al debat, amb l’objectiu d’inspirar i estímular als divulgadors de la ciència. Entre alguns dels exemples que es presentaran, es troben els projectes Science of the City i TalentLab. Irene Lapuente, de la Mandarina de Newton, formarà part de la taula redonda Ciència que es cola por les escletxes, el proper dissabte dia 19 d’octubre a les 12:00h.

Per anar escalfant motors, l’organització va demanar un punt de partida als ponents … Aquest va ser el nostre:

Escurçant distàncies entre la ciència, la ciutat i els públics

Què és la ciència? On podem trobar-la? A qui li pertany? A priori, podríem pensar que aquestes són preguntes a l’atzar, fins i tot preguntes sense sentit … Preguntes sense recorregut. Però no és així.

Què és la ciència? és una qüestió no trivial a la qual hem dedicat molts i variats tallers. La primera vegada que vam proposar treballar amb imatges, post-its i diàleg al voltant d’aquesta pregunta va ser al centre penitenciari CP Joves de la Roca del Vallès. Les respostes i conclusions no van ser només sorprenents, sinó també molt interessants. Els interns veien el valor del coneixement científic per la seva capacitat de ser raonat, compartit i millorat d’una manera pràctica i directa, gairebé posava els pels de punta la seva claretat versus altres veus, a priori més expertes. Francament, va ser tota una lliçó.

On podem trobar-la? és el punt de partida del projecte Science of the City, ideat i dirigit per la Mandarina de Newton i que va comptar amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, del Ministerio de Economía y Competitividad de España, Fundació “la Caixa”, l’Institut de Cultura de la ciutat de Barcelona, el Tech Museum de San José a California i l’associació Paris-Montagne. Els participants del concurs de vídeos que iniciava aquesta aventura van saber trobar la ciència en molts racons: el lavabo, la cuina, els carrers, els cotxes, el jardí, les galetes … I és que nosaltres sempre hem cregut que la ciència és una actitud, una manera de mirar i interpretar el que ens envolta ia nosaltres mateixos, i no es troba confinada en cap lloc específic.

A qui li pertany? ens ho qüestionem en els nostres projectes; a la Mandarina de Newton creiem que la ciència és un commons més. La ciència és de tots, és quelcom humà, social, polític, econòmic … i sí, també científic. És per això que pensem que la distància entre ciència, ciutat i públics ha de ser reduïda. Així són els nostres treballs i les nostres exposicions.

Iniciàrem l’aventura en el camp de la co-creació expositiva amb De la contemplació a la participació i més enllà, per a seguir amb Science of the City i TalentLab, entre d’altres.
De tallers presencials a internet o dels concursos de vídeos al diàleg amb artistes, vàrem investigar camins que ens portessinn a l’aprenentatge col·lectiu i a la co-creació conjunta perquè defensem que la ciència és una actitud que pot estar present a qualsevol lloc a l’abast de tots.

Irene Lapuente

A només unes hores de que s’iniciïn les Jornades, estem molt il.lusionats i amb ganes de conèixer altres projectes interessants, altres companys de professió, altres punts de vista … Esperem que aquesta trobada sigui un èxit i aconseguim inspirar-nos mútuament. Us continuarem informant!

Share

'La ciència a la ciutat, dins i fora de les institucions'

Irene Lapuente de La Mandarina de Newton va participar a l’última edició de Quaderns d’Educació Social, al número 14, dedicat a ‘L’educació social en temps de crisi. El desmantellament de l’estat del benestar’.

Quaderns d’Educació Social és la revista del CEESC (Col·legi d’ Educadors i Educadores Socials de Catalunya) que es publica des de l’any 2002. Una publicació de referència per al col·lectiu d’educadors i educadores socials i també per als estudiants, que tracta de manera monogràfica temes d’interès per a l’Educació Social.

El darrer número de la revista marca el començament d’una nova etapa. L’equip de la redacció de Quaderns d’Educació Social ha volgut compartir amb els seus lectors l’esperit de renovació que consideren essencial en un context de crisi econòmica, com el que vivim en aquests moments. Creuen que l’educació social necessita plantejar-se nous models d’interacció social, per  a donar resposta a les necessitats actuals de les persones. Aquests nous paradigmes comporten una necessitat de nous discursos, noves idees i noves pràctiques. Per això, en aquest número, ‘tocava obrir la porta a veus enteses i al mateix temps compromeses amb les persones en general, i amb l’educació social en particular, per parlar del desmantellament de l’estat del benestar, des d’opcions i visions transformadores’.

La Irene Lapuente, La Mandarina de Newton, ha estat una d’aquestes veus convidades. Al seu monogràfic ‘La ciència a la ciutat, dins i fora de les institucions’ (pàgines 114-121), la Irene parla del projecte Science of the City i, en particular, dels tallers realitzats al Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. Science of the City és un projecte que pretén aproximar la ciència i la ciutat d’una manera diferent, a través de la participació, co-creació i hibridació. El projecte procura també eliminar o diluir les barreres físiques que encara caracteritzen la forma de transmetre coneixements a algunes institucions. La Irene comparteix la seva experiència als tallers que va realitzar, dins l’àmbit de Science of the City, amb els interns del CP Joves. L’objectiu era fomentar la participació entre els joves, despertar el seu interès per temes científics relacionats amb el seu entorn i motivar-los a realitzar un vídeo científic sobre les preguntes que ells mateixos s’havien plantejat durant el taller. Segons la Irene, una experiència molt positiva i enriquidora. El gran interès per la ciència per part dels interns fou una de les descobertes que més la va captivar. El seu monogràfic termina amb una breu reflexió sobre el present i el futur de Science of the City. Explica que l’objectiu és seguir treballant i evolucionant, per arribar a consolidar una línia de treball en què ‘la ciutat sigui l’eix central, els ciutadans, els protagonistes, i el coneixement l’objectiu final’.

Share

HackingBullipedia : Creativity in Progress

El desafiament de HackingBullipedia avança a bon ritme.

Una de les meves funcions com a coordinador del HackingBullipedia Global Challenge és mantenir-me en contacte amb els equips registrats a tot el món. És un plaer poder interactuar amb persones de la màxima creativitat i el preparació. Fa ben poc he tingut contactes cara a cara o en línia amb equips de diferents universitats (Oslo, Eindhoven, Toronto, UPC). He vist com HackingBullipedia activa la creativitat a tot arreu.

El que em crida més l’ atenció és l’efecte del xoc de cultures entre la cultura elBullifoundation i les cultures universitària i professional. És un xoc molt positiu!.

Crec que el més interessant passa quan puc comunicar com el grup de Ferran Adrià enfoca els seus reptes i projectes. A vegades comencen imaginant l’impacte final del que encara no existeix.  És una forma de “pensar cap enrere”.  Connecten el resultat final, encara no realitzat amb allò que fan i saben fer. Quan pensen en com tancar la distància entre un moment i l’altre és quan el grup es fa realment creatiu. Aquí és on passen els salts creatius de veritat.

Un comentari lateral. Observar en persona aquests “salts”, ja sigui amb la gent de elBullifoundation o entre els equips m’ha fet pensar en com en les notres escoles limitem als futurs enginyers. Els capacitem més per a ser “solucionadors de problemes” que no “emmarcadors de problemes ” (problem framers) i menys encara com a gent capaç de fer salts creatius més allà de la tècnica.

M’encoratja veure que, en resposta al repte de Telefónica I + D i elBullifoundation, tant a les universitatscom en els àmbits professionals salten pels aires alguns vells models mentals i pràctiques arrelades. La creativitat emergeix obrint pas a una audàcia que semblava esmorteïda per la formació habitual.

Els equips que vénen d’escoles de disseny, estan més avesats a la forma de pensar de “elBulli “, però crec que també s’obren camis nous en aquest cas.

Ens hem trobat també amb grups de professionals independents (disseny, tecnologia, cuina,…) que aporten un munt d’experiència pràctica en resposta als desafiaments de HackingBullipedia. Potser no són tan audaços conceptualment parlant, però el seu realisme és molt útil. Alguns (cuiners , estudiants de cuina, etc.) s’autolimiten perquè no disposen dels recursos tecnològics que pensen que aquest desafiament requereix. A aquests els recomanem trobar nous companys d’equip entre els ” techies “. Hem creat un hashtag per que es puguin trobar els uns als altres a través de Twitter: ‪#TeamtoHackbullipedia.

 Aquí teniu una “instantània” d’una conversa recent entre diferents participants que estan buscant crear un equip .

(La menció a IBM prové de la possibilitat d’utilitzar un “bot” que ha desenvolupat com aquesta companyia, veure, aquí, per exemple aquí)

D’altra banda, també és important deixar molt clar que el desafiament actual no és només un tecnològic, sinó, sobretot, una oportunitat per generar noves idees que amb el temps seran d’utilitat per a la construcció i millora de laBullipèdia. Les conceptuals són més que benvingudes! .

Una última observació. Moltes persones, quan pensen en proposes per participar a Hackingbullipedia, se centren en els conceptes de “plat “, “recepta ” o ” ingredient”. És important recordar que l’impacte d’elBulli i de la seva creativitat ve de la combinació de tècnica, tecnologia, mètodes creatius, filosofia i estils. També de les pràctiques de treball en grup per revisar i augmentar la creativitat. Centrar-se en aquests aspectes també obre possibilitats per a propostes agosarades.

La setmana que ve ens anem a Londres per veure el que està passant amb els equips que s’hi ha format (i per treballar en altres projectes “mandarínics” i projectes de recerca que donarem a conèixer en el moment oportú)

Continuarem informant.

 

Share

Un cap de setmana de diàleg i creació transdisciplinar a Hangar: Synergy

L’últim cap de setmana de Juny vam participar al workshop Synergy: Interdisciplinary Practice and Theory coordinat per Simon Penny,  Roc Parés i Mara Balestrini, amb el suport del programa GridSpinoza d’Hangar. Van ser dos dies i mig molt intensos i molt interessants on vam poder posar en comú interessos, mètodes i projectes.

A nosaltres ens va anar genial poder recuperar algunes de les preguntes que ja ens vam plantejar respecte a la transdisciplinarietat a Common Grounds el 2011. Allà ho vam fer a través del prototipat conjunt i aquí seguimnt el mètode de treball que van articular els organitzadors al voltant de la posta en comú i el diàleg.

El taller Synergy perseguia aquesta posta en comú però també la creació d’un protocol per a desenvolupament de projectes transdisciplinars. Per a això van ser molt clarificadores les intervencions dels tres coordinadors (Simon Penny, Roc Parés i Mara Balestrini) respecte a com consideraven ells la transdisciplinarietat, els seus objectius i mètodes de treball.

Simon Penny va aproximar-se al valor i els problemes de la transdisciplinarietat des d’una perspectiva general però va remarcar que la transdisciplinarietat és un procés emmarcat en els seus contextos socials i històrics. El que avui és transdisciplinar demà serà una disciplina establerta. Va remarcar la combinatòria de treball transdisciplinar com, per exemple, la translació dels mètodes d’una disciplina a una altra. També va remarcar les dificultats de comunicació i la necessitat de jugar amb els diferents llenguatges i pràctiques de cada disciplina.

Roc Parés va afrontar la seva aportació des de la seva experiència en l’entrecreuament entre art, ciència i tecnologia, en particular, new media. Va remarcar l’oportunitat de buscar en aquells llocs on encara no hi ha intersecció entre disciplines i d’aprofundir en elles per trobar noves possibilitats.

Mara Balestrini va enfocar la transdisciplinarietat des de la seva experiència en la intersecció entre les noves tecnologies, la ciutat i la participació ciutadana, una perpsectiva que ens resulta propera. Va posar exemples de projectes on l’ús de la tecnologia mòbil, i d’internet en espais públics genera autèntic engagement i va exposar els seus recents treballs en aspectes d’interacció entre estranys a l’espai públic i les seves conseqüències.

Els dos dia següents van ser intensos: cada participant va descriure els seus projectes i després tots vàrem treballar junts, el més transdisciplinàriament possible, per crear noves propostes.

Nosaltres vam arribar a Synergy amb ganes de conèixer nous mètodes però al final vam acabar aportant el nostre projecte sobre contaminació interna i sumant-nos a un altre la cultura de l’error. Els descriurem en futurs posts. En qualsevol cas va ser una experiència molt gratificant poder conèixer altres aproximacions a allò col·laboratiu des de disciplines diferents. Sortim també amb molt bones connexions i nous possibles col·laboradors.

Una molt bona iniciativa.

Share

HackingBullipedia: obrint l'ou de la creativitat global

Telefónica I + D i elBulliFoundation ens han escollit per dur endavant una nova aventura de la màquina creativa de Ferran Adrià.

Portem  el disseny, producció i gestió del HackingBullipedia Global Challenge, un concurs internacional que convida a les millors universitats del món i les ments més creatives per ajudar a construir Bullipèdia.

Bullipèdia és un repositori de saviesa gastronòmica que recollirà no només informació sobre receptes, cultura gastronòmica, mètodes de preparació, tècniques de preparació tradicionals i les pròpies del Bulli. També contindrà aspectes de creativitat, la marca de fàbrica de Ferran Adrià i el seu equip d’innovadors permanents.

En aquest vídeo es dóna una primera pista de què podria ser Bullipèdia.

A Wired UK Ferran Adrià va presentar com es va arribar a la idea de Bullipèdia:

El projecte és colossal i requereix integrar coneixements molt dispars, en llenguatges diferents, des de perspectives diferents per servir a les demandes de coneixement i creativitat de múltiples actors. Internet té una gran quantitat d’informació útil per Bullipèdia. Però hi ha tota la tecnologia necessària per recollir-la, indexar, organitzar-la, traduir-la, visualitzar-la, i distribuir-la? Aquest és el repte principal que Telefónica I + D i Ferran Adrià creuen que pot resoldre convidant a les ments més creatives i amb més talent de les universitats més prestigioses.

I per això, ens han demanat que orquestem aquest procés emergent que s’assembla a un concurs a l’ús però que no ho és tant.

D’entrada, hem pogut ajudar traduir les preguntes que es couen a la construcció de la Bullipèdia en una sèrie d’escenaris d’ús com aquest: A partir de la informació visual sobre un producte o combinació de productes, com podem identificar la informació sobre el seu sabor? Així que hem creat amb Telefónica I + D HackingBullipedia com un procés obert a estudiants i professors universitaris que vulguin respondre als reptes principals de la construcció de la Bullipèdia. Teniu tota la informació en la pròpia web: hackingbullipedia.org. Estem contactant amb professors i estudiants de les millors universitats del món en tecnologia i disseny la qual cosa també és un gran plaer. I una gran responsabilitat.

 

HackingBullipedia

La tempesta de creativitat global està a punt de començar!

Share

Com innovar des de/sobre/en/els Parcs Científics?

El nostre projecte amb el PRUAB: Laboratori d’Idees del Parc de Recerca UAB

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va articular en 2007 el Parc de Recerca UAB (PRUAB) com un espai per activar la transferència de tecnologia a partir de la seva important capacitat d’investigació. Aquest parc té diverses peculiaritats. D’una banda no es restringeix només als departaments universitaris i centres de recerca de la UAB sinó que inclou altres institucions dins del Campus, com els centres d’investigació del CSIC o  de l’IRTA, per exemple. D’altra banda, té com a tret diferenciador respecte a altres concentracions d’investigació, el fet que es reuneixin en una àrea molt petita capacitat d’investigació tant en ciències bàsiques i experimentals com socials y humanitats. Així, en la llista de spin-offs que s’hi han creat hi trobem des de companyies com Scytl (que ha portat processos de votació electrònica amb la seva tecnologia fins a les presidencials als EUA) i Sócol que està orientada a l’aplicació de ciències socials en innovació social i polítiques urbanes.

Però el PRUAB volia tenir un espai per generar noves visions de la seva pròpia funció i per explorar nous formats de relació i crear noves idees i projectes. Així que ens va cridar per activar el seu “Laboratori d’Idees“.

En la nostra línia, varem començar codissenyant amb la direcció i l’staff del PRUAB un procés per … codiseñar projectes amb els seus stakeholders i usuaris.

Així hem creat un cicle que a grans trets, segueix un procés de disseny col·lectiu.

Hem realitzat ja diverses trobades molt actives amb investigadors, empreses, emprenedors i usuaris. Han sorgit projectes d’investigació conjunta entre empreses i universitat i embrions de noves “spin offs”. A poc a poc, està creixent una petita nova comunitat que el PRUAB començarà a potenciar encara més gràcies a aquestes noves interaccions, que caminen molt lluny dels “networkings” habituals i s’acosten als processos de co-creació, prototipat i co-disseny que portem temps aplicant als camps més diversos.

Per a nosaltres la millor pista que alguna cosa nova està passant en el PRUAB són les múltiples interaccions i entrevistes que anem sostenint al llarg del procés. “Estem canviant la nostra manera de veure i actuar” ens ha comentat diversos membres del staff del PRUAB que ja considerem co-dissenyadors nostres en aquest procés en què s’han atrevit a embarcar-se amb nosaltres, atrets per l’aurèola de La Mandarina de Newton com a creadora de processos d’alta creativitat basada en el disseny.

Estem ara al principi d’un procés que a tots els nivells segueix un cicle de disseny centrat en l’usuari. A un nivell es tracta de crear noves idees i projectes, incloses start ups.

Però també, des de la perspectiva del Parc, el mateix procés és un prototip per a noves formes de fer. També en aquest altre nivell, seguim un procés de disseny.

A grans trets aquest és l’esquema del procés:

  1. Reunió de codisseny del procés amb la direcció i l’staff del PRUAB
  2. Treball amb investigadors, empreses i stakeholders: ideació de projectes i identificació d’usuaris.
  3. Crítica de propostes per part dels usuaris i co-disseny amb ells.
  4. Re-disseny de productes i serveis
  5. Revisió i creació de model de negoci.
  6. Invitació a desenvolupadors a sumar-se als projectes. Fixació de estratgègia final de negoci.
  7. Reflexió retrospectiva i anàlisi de tot el procés: propostes de redisseny.

En tot el procés realitzem una intensa observació etnogràfica per seguir detectant allò que pugui ser d’interès en les capacitats, possibilitats i actituds de tots els participants, tant dels projectes que es presenten com del propi procés de creació i possible redisseny del Laboratori d’Idees

Per a nosaltres era clar des del principi que els usuaris havien de participar en la configuració de tota idea que es posés en marxa. Ha estat una gran alegria veure com hem pogut transferir algunes capacitats de co-disseny a investigadors, empresaris i staff perquè poguessin testejar les idees incipients dels seus propis projectes amb els futurs usuaris.

La direcció del Parc va entendre que per a aquest procés-prototip calia partir d’un focus clar i es pren el tema de l’envelliment per donar-li una orientació a tot l’esforç al que anàvem a convidar stakeholders i usuaris.

La primera sessió amb el PRUAB va permetre trobar les restriccions i limitacions actuals que la pròpia figura de Parc Cientìfic imposa als processos d’innovació. També detectar oportunitats i localitzar stakeholders i grups d’usuaris relacionats amb l’envelliment.

La segona va permetre posar a més de cinquanta persones de diverses àrees a idear projectes i prototips de nous productes i serveis.

La prova de foc la va suposar la tercera sessió, on vam posar a dialogar proponents de projectes (científics, empresaris, tecnòlegs, sociòlegs) directament amb els possibles usuaris. La sessió va tenir una energia fortíssima i va permetre aterrar molts projectes així com entrenar els participants en la difícil i ambigua conversa amb els usuaris. En certa manera, ajudem als mateixos proposants a treballar com a dissenyadors.

Per què és aquest projecte important?

Primer. Perquè estem creant un nou espai que vol explotar les grans capacitats de la UAB en contacte amb l’usuari. Tradicionalment tant investigadors com tecnòlegs (i en part empresaris) encara treballen “enamorats” de la seva idea, donant-li fort en la seva pròpia bombolla i de vegades aquest camí porta a productes que no corresponen amb una necessitat, tot i que incorporin l’últim en recerca. Amb sort, és clar, pot aparèixer un producte realment disruptiu. L’envelliment és un problema complex amb múltiples dimensions i usuaris que pot requerir solucions senzilles. Escoltar els usuaris pot donar pistes per millorar una primera proposta o crear una altra completament nova en veure la seva reacció. Així, un possible usuari per a una proposta de control de caigudes a distància a casa va dir “Però si el divertit és caure. Així em vénen a buscar, encara que podrien parlar més, que no em diuen res “: és la caiguda l’únic “problema” a resoldre en aquest cas? L’única oportunitat?. Fer practicar directament als proponents unes mínimes nocions de disseny amb usuaris permet que valorin noves oportunitats i apreciïn encara més els components de recerca amb usuaris i de disseny, en la creació del seu servei, producte o spinoff. I és un gran valor per a un parc poder oferir aquests serveis. El PRUAB ho posarà en la seva llista de “to-dos” en el futur i estarem aquí per seguir ajudant-los.

Segon. Les startups que s’enfoquen a producte necessiten del disseny per tenir impacte. Com més aviat millor (Veure una discussió interessant a http://startupsthisishowdesignworks.com). No totes es poden convertir en empreses que innovin des del disseny, com Apple, encara que és veritat que aquesta companyia es va obsessionar molt aviat amb el disseny i els seus detalls. I no només el disseny extern o estètic sinó de la pròpia interacció. Quant pot aportar un proto-Johnathan Ive a una start-up que comenci al PRUAB? Com ho poden apreciar els investigadors / emprenedors si no els exposem a la pràctica d’aquest disseny mentre estan preparant els seus projectes? Estem treballant amb el PRUAB per poder identificar nous serveis en aquest sentit.

Tercer. Si l’actitud de disseny (i de co-disseny) és compartida per la direcció del Parc, staff, stakeholders, i usuaris, clarament la comunitat que està emergint en PRUAB té un “color” que va més enllà de les habituals interaccions que es donen en aquests entorns. El PRUAB, sumant-se a aquest procés, està llançant un missatge important a la comunitat de Parcs Científics i Tecnològics.

Quatre. Sabem que funciona: després d’estar en contacte amb els acceleradors de diversos espais. Vam quedar convençuts amb els processos que es donen, per exemple, a Navy Yards de Brooklyn on el disseny està en les primeres fases de creació de startups i els dissenyadors són part dels equips fundadors de spin-offs. No tenim dubtes que el procés dóna resultats.

Seguirem informant!

Share

La Vanguardia - Cervells Units

El passat dia 8 de Juny, La Vanguardia va publicar un article sobre Intel·ligència Col·lectiva i Col·laborativa: ‘Cervells Units’.

‘La intel·ligència sempre ha estat col·lectiva, però ara les noves tecnologies potencien formes innovadores de col·laboració en la qual experts i aficionats s’uneixen per cooperar en projectes que donen resultats.’

La Mandarina de Newton va ser contactada per donar la seva visió sobre el tema i parlar de la seva experiència.

Us deixem l’enllaç al pdf on podeu llegir l’article complet:

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.