La ciència com un projecte de disseny crític i participatiu

Tant el disseny crític com l’especulatiu són aproximacions poderoses per enfrontar-se a problemes complexos, per imaginar possibilitats i implicacions. Ens ho va recordar Roger Ibars en la sessió que realitzem amb ell i amb Lisa Ma sobre Disseny Crític i Especulatiu “a l’Espai de La Mandarina de Newton, desembre passat:

  • l’objectiu del disseny crític seria crear un “disseny sense final feliç” com diria el seu mestre Anthony Dunne del Royal College of Art Això és, un disseny que genera frec, fricció, dilemes, debat i preguntes. Els treballs d’Anthony Dunne i Fiona Raby sobre objectes aparentment inútils apareixen en totes les antologies de disseny. Ells van ser els que van crear el concepte de “Design Noir” per mostrar aquest aspecte del disseny en contraposició amb l’escola purament utilitària, funcional i comercial.
  • l’objectiu del disseny especulatiu és el de generar noves visions i noves formes d’enfrontar-se amb allò desconegut i ambigu, com va remarcar Lisa Ma en la mateixa sessió. Bruce Sterling es refereix sovint a la dissenyadora Anab Jain i el seu “Design for the New Normal” en aquesta direcció.

En ambdós casos, aquestes aproximacions de disseny configuren propostes obertes. Estan especialment dirigides a enfrontar-se amb les ambigüitats, temors i incerteses que genera la pròpia evolució de la ciència i la tecnologia. També ajuden a alliberar la imaginació per establir el marc de discussió al respecte. Els qui s’aproximen a aquestes propostes s’ubicaran en un lloc situat més enllà dels interessos creats tant els  empresarials com els de la “casta” tecnològica i científica al voltant de la ciència, la tecnologia, dels seus processos i productes.

Això els fa especialment adequats per a la nostra manera d’aproximar-nos a l’enorme camp que ha vingut a anomenar-se “comunicació de la ciència” o “divulgació de la ciència”, una etiqueta que ens sembla limitant i molt esbiaixada. En efecte, com diverses línies d’investigació i anàlisi han posat de relleu, els programes de “divulgació o comunicació de la ciència” tenen tendència a reforçar els interessos de la pròpia classe científica i el complex tecnològic i empresarial que l’envolta. Només cal que recordem com una i altra vegada es presenta als científics com herois individuals i desinteressats per remarcar un dels clixés més habituals. Caure en una visió hipercrítica tampoc ajuda. Per tant, trobar mètodes que permetin explorar i compartir l’ambigüitat ens sembla molt important.

El nostre punt de vista és el de crear una aproximació a la ciència el més emergent possible i el menys mediatitzada per grups de pressió, empresarials o professionals, possible. No per altra cosa, vam iniciar la nostra pròpia investigació fa ja temps pel camí de la hibridació i el disseny participatiu i emergent: per intentar trobar formes de que sigui la ciutadania la que dissenyi els seus propis camins d’acostament a la ciència.

Dins d’aquesta línia hi ha moments en què el debat pot motivar a partir de la interacció amb “objectes dilemátics”, com els que es creen amb l’actitud de disseny crític i especulatiu.

Suposem que ens conviden a l’exposició de Zoe Papadopoulou a qui ens va referir Lisa Ma “Nuclear Dialogues”. Ens acostarem a una taula on es pot veure un peculiar servei de te. Les pastetes principals són “Yellow Cakes”, nom pel qual es coneix una ganga de l’urani. El servei de te es complementa amb el soroll de la lectura d’un comptador Geiger. Convida a reflexionar sobre la contaminació radicativa del nostra pròpia menjar.

Mengem o no mengem el “yellow cake” que ens ofereixen? La resposta no és tan senzilla i l’exposició, com a “objecte dilemàtic” ha generat el que buscava: l’articulació d’un debat intens entre els visitants.

Els projectes de disseny crític i especulatiu ens semblen especialment adequats no tant per “comunicar” la ciència sinó per generar debat ciutadà i, al mateix temps, aprenentatge al seu voltant.

Per tant, creiem que és possible enfocar projectes d’aproximació ciutadana i crítica a la ciència partint del llarg recorregut del disseny crític i especulatiu. Aquesta és una línia que estem treballant i que creiem que pot donar fruits interessants.

No obstant això … encara ens falta un pas

De què serviria una aproximació de disseny crític si tan sols creéssim “objectes dilemátics”? Si el públic quedés “exposat” al resultat del treball dels dissenyadors crítics … Quin seria l’efecte d’estructuració del debat? Potser es quedaria en l’impacte d’algunes aproximacions de “ArtScience” molt espectaculars en la seva presentació però amb poc recorregut quant a capacitat d’aprenentatge i mobilització. Que els projectes de comunicació de la ciència més avançats han d’anar una mica més enllà potser ho indiquen coses com el recent gir de la Science Gallery de Dublín. El seu director, Michael John Gorman, en l’última edició d’ECSITE, on es reuneixen els centres de ciència més importants va presentar una ponència centrada en  ”Speculative Design” per mostrar cap a on podria enfocar-se la seva institució que fins ara havia fet bandera del ArtScience, la col·laboració entre ciència i art.

A nosaltres no ens interessa aquest gir com a estratègia institucional sinó com pel seu possible impacte. Creiem que cal donar uns quants passos més enllà. Caldria desplaçar la implicació ciutadana des del resultat d’un procés de disseny crític cap al seu propi procés. Ja ho estem fent amb el nostre projecte sobre Contaminació Interna. Estem barrejant els mètodes de disseny participatiu amb els de disseny crític. És una de les línies de recerca que estem obrint aquest any.

Anirem comentant com anem trobat noves possibilitats. De moment, tan sols remarcar que val la pena explorar aquesta línia i les seves connexions amb altres cultures de pràctiques crítiques que freguen amb el disseny. Tan sols un apunt d’un conegut crític cultural sobre com es poden trobar punts de trobada i hibridació entre el disseny crític i altres cultures com la dels hackers i els “critical makers” de Matt Ratto.

Així que en algun moment la tecnologia ha de formar part de la conversa crítica. I aquí és on la cultura dels hackspaces, la cultura hacker, alguna part de la cultura maker, resulten tan increïblement útils. Consiteixen a equipar les persones amb un coneixement bàsic de com funciona en realitat el nostre món. Però cal afegir a això la qüestió de com podria funcionar millor. I fer-ho com una totalitat, no només com “Vull una andròmina millor.” Quin ha de ser aquest sistema millor? Aquesta és tota la qüestió del disseny crític. La qüestió central per a mi ara està a l’avantguarda del disseny “.

McKenzie Wark

I aquesta és la línia de treball on volem situar-nos en els nostres propers projectes amb l’afegit que creiem que l’aportació principal està a participar en el procés i en el debat, no només en un o l’altre.

Share

FID 2013: Un estadi ple de disseny

Vam pujar a l’escenari mentre el presentador udolava Aquí estan els científics del disseny i els dissenyadors de la ciència! ! Un aplaudiment! . Ens va colpejar una enorme ovació. Dues mil persones omplien a vessar l’edifici les Antigues Duanes de Sant Jose, a Costa Rica. Dues mil persones que no estaven en un concert de rock sinó al FID 2013 el Festival Internacional de Disseny de Costa Rica, una trobada de disseny molt especial que sacseja Costa Rica i Llatinoamèrica cada any.

A aquest públic entusiasta els varem comunicar la nostra visió del disseny col·laboratiu, i emergent, del disseny sense dissenyadors i també els nostres darrers projectes. I ens ho van agrair! I tant que sí!. Els tres dies que va durar el FID 2013, van ser un bany de llums, gurus, personalitats fulgurants i molt, molt xou. Però no només això.

FID  busca motivar i cridar l’atenció sobre el disseny a Llatinoamèrica. La idea dels dos motors que hi ha al darrere (i al davant, i a sobre i a sota) del FID, Paco Cervillo i Alfredo Enciso, és que algun dia en el futur un dissenyador de renom digui la meva vocació va començar en un FID. I van camí d’aconseguir-. En només tres anys, han convertit el FID en un esdeveniment de referència amb un cartell de grans noms realment impressionant . Enguany any compartírem escenari amb Mikel Urmeneta, Aaron Koblin, Oliviero Toscani, Javier Mariscal, Fernanda Romnao, Marc Bretillot, James Victore i Catalina Estrada.

Però, a més,  l’organització ens va demanar fer tallers amb els participants per compartir la nostra visió i els nostres mètodes de disseny participatiu i emergent. Aquí vam poder interactuar amb professionals de Costa Rica, creatius i interessats en incorporar altres visions de disseny en el seu quefer. Les seves propostes van ser molt creatives i les discussions amb ells enormement enriquidores. Des d’una aproximació col·laborativa de l’ús dels espais públics i la seva relació amb el foment d’hàbits sans d’alimentació infantil fins a la reorganització d’una entitat bancària per innovar.

Axí vam poder, contactar també amb persones com Ana Domb que, després de doctorar-se en el MIT i treballar a Xile està aixecant un màster universitari en Disseny d’Interacció des del disseny col·laboratiu i centrat en l’usuari. També amb urbanistes i arquitectes centrats en el disseny participatiu i comunitari. Va ser molt gratificant, en aquest sentit, conèixer el treball d’Entre Nos Atelier, un equip d’arquitectes molt compromès amb el desenvolupament comunitari i sostenible que aplica tècniques de disseny participatiu amb què ens sentim molt identificats.

El FID s’orienta principalment al disseny gràfic, de moda, industrial i arquitectura, però també comença a tenir espai per a altres dissenys menys tradicionals i visions més artesanes del disseny, menys centrades en la gran personalitat. Més enllà dels grans noms i de la caça de l’autògraf-que ens van demanar un munt de gent  (una sensació ambivalent, per què negar-ho) també s’obren espais per a un altre forma de discussió sobre altres tipus de disseny. De fet, en Paco i l’Alfredo ens van convidar precisament perquè en apropem al disseny des d’un punt de vista menys habitual.

Vam poder interactuar amb dissenyadors que s’estaven plantejant altres formes de disseny. Especialment aclaridores van ser algunes converses amb Esteban Salgado d’Equador, un dissenyador que ha fet reflexions encertadíssimes de quina signifca aquesta activitat per crear coneixement compartit. O la mateixa Ana Domb amb qui va ser un plaer veure com emergia el seu projecte “volant” sobre disseny compartit.

En acabar, ens van convidar a pujar a tots els ponents convidats i formar un “Line up” de comiat. Tancada ovació i enorme energia la que notem des del públic.

Fora ja de les llums i l’espectacle, Paco i Alfredo van saber crear espais lluny del propi Sant José on tots els que figuràvem com a convidats especials vam poder tenir uns dies de conversa tranquil·la. A part de bones discussions sobre cultura visual amb Javier Mariscal també va resultar gratificant discutir la visió de la participació que té Aaron Koblin, Director Creatiu del Google Data Arts Team (qui ha posat en marxa entre molts altres projectes el Johnny Cash Project i acabava de llançar llavors un interessant procés col·laboratiu a la Tate Britain). També vam poder riure i discutir futures estratègies amb Mikel Urmeneta amb qui ja vam iniciar col·laboració fa temps i que va ser qui ens va portar fins al FID. Tot això mentre el Pacífic ens regalava amb unes postes de sol compartides impressionants. O mentre l’excel·lent cuina del Kalú ens meravellava i ens obria les portes a altres activitats d’innovació i al laboratori creatiu d’aquest restaurant que és qualsevol cosa menys només un restaurant.

Hi va haver oportunitat també de conèixer a moltes persones clau en la promoció de la cultura de canvi i innovació entorn de l’art i el disseny que estan darrere de FID 2013 com Fiorella Resenterra, directora del Museu d’Art i Disseny Contemporani, Karina Salguero-fantàstica amfitriona , motor cultural i, entre altres coses, editora de la meravellosa Orsai). Molts altres ens van mostrar un país amb ganes de fer coses noves. I per descomptat, va ser un regal poder gaudir dels paisatges tranquils de Costa Rica després de tanta adrenalina al FID.

Share

Dos dies de disseny obert i col·laboració per impulsar la vostra creativitat!

El 5 i 6 de Juliol tindrà lloc la 2a edició de la Conferència Internacional Open Design / Shared Creativity (ODSC) com a part del FADfest 2013, a Barcelona.

La Mandarina de Newton va participar a la primera edició del congrés i col·labora en la present edició com programme partner.

L’ODSC és un espai anual de reflexió sobre la cultura del disseny obert i el seu potencial en les professions creatives. El congrés busca apropar, compartir i debatre amb la comunitat del disseny el panorama d’obertura i d’intercanvi sorgit arran de la maduresa de les tecnologies digitals, les xarxes socials i l’emergència de la cultura lliure i l’economia col·laborativa.

Consulta el programa aquí i usa el codi promocional “PPA20″ per obtenir un descompte del 20%!

Inscripcions online: http://odscbarcelona.eventbrite.com

Share

Gala de lliurament de premis de Inspiraciencia

El Dimarts 30 d’Abril, a la Biblioteca de la Sagrada Família, La Mandarina de Newton va estar present a la gala de lliurament de premis del III Concurs de Relats d’Inspiració Científica – Inspiraciencia, organitzat pel CSIC (Consell Superior d’ Investigacions Científiques) i amb el suport de la FECYT i el Ministeri d’Economia i Competitivitat.

La Mandarina de Newton va participar com a part de l’organització de l’esdeveniment i va també presentar la peça de dansa contemporània ‘Transposicionals’, un espectacle de dansa co-dirigit amb el col·lectiu Big Bouncers.

Inspiraciencia és un projecte de la Unitat de Cultura Científica de la Delegació del CSIC a Catalunya i de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (CSIC). És un concurs de relats d’inspiració científica obert a qualsevol persona interessada a imaginar la Ciència a través de la Literatura. Els participants poden enviar els seus relats curts o micro-relats en català, castellà o gallec, a una de les dues categories, públic general (majors de 18) o públic juvenil (menors de 18). Els guanyadors són triats per un jurat oficial i pel públic a través de votació on-line.

La tercera edició de Inspiraciencia va comptar amb la participació de més de 500 obres. En l’acte de lliurament de premis d’aquest any es van premiar les 15 obres guanyadores i les 13 finalistes. La cerimònia va comptar amb la presència de Lluís Calvo (Coordinador Institucional del CSIC a Catalunya) i amb Jordi Muñoz (Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès), a més de col·laboradors de Inspiraciencia i concursants.

 

L’acte va acabar amb l’actuació de les ballarines de Big Bouncers.

Amb aquesta peça preteníem oferir als assistents una oportunitat d’experimentar una forma diferent d’interpretar i comunicar la Ciència. L’art i la dansa van ser les ‘eines’ que vam triar per aquesta nit. Com us vam comentar a l’anterior post, l’espectacle ‘Transposicionals’ és una peça d’improvisació de dansa contemporània, inspirada en fragments d’alguns dels relats de l’edició d’aquest any de Inspiraciencia. El moviment de les ballarines juga amb els conceptes científics de cada un dels textos, els quals són projectats en l’escenari com a part de l’espectacle.

 

Podeu veure totes les fotos de l’acte a la nostra pàgina de Facebook.

També podeu veure el vídeo que vam produir com resum de la cerimònia:

Share

Science of the City a Menorca


Durant aquesta setmana, del dijous 16 al dissabte 18 de Maig, La Mandarina de Newton estarà a Menorca per presentar el projecte Science of the City. Aquests dies, a l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) a Maó, es durà a terme la 7ª European Spring School d’Història i Divulgació de la Ciència, aquest any dedicada ‘La Ciència a la Televisió’.

En aquesta edició, estudiants, acadèmics, investigadors i professionals tindran l’oportunitat de discutir sobre el paper de la Televisió i la Ciència en la nostra quotidiana. Irene Lapuente (La Mandarina de Newton) participarà a la conferència i presentarà el projecte Science of the City l’últim dia de l’esdeveniment. Els participants tindran també l’oportunitat de veure alguns dels vídeos de la primera i segona edició.

Et mantindrem informat!

Share

Investigant la importància dels colors

Com sabeu, seguim treballant per Science of the City #2. Seguim rebent vídeos com a resultat de col·laboracions a diversos països, com Croàcia o Holanda, i vam començar a establir contactes entre alguns dels participants i científics de diferents temes.

El Divendres 5 d’Abril, vam estar a l’Institut Lluís de Requesens, de Molins de Rei, Barcelona, formant part d’un taller col·laboratiu entre alumnes i investigadors. Els alumnes d’aquest col·legi van participar en la 2a edició de Science of the City amb diversos vídeos: ‘Canvis de temperatura‘, ‘Un devessall de senyals‘, ‘Serveis publics a Molins‘ i ‘Avorriment a l’Institut‘. Aquest últim va ser un dels guanyadors d’aquesta edició i en ell els alumnes van qüestionar la importància de l’entorn arquitectònic, en particular dels colors utilitzats a les aules i passadissos, i com això es relaciona amb la capacitat de concentració dels alumnes durant les classes. Aquesta ens va semblar una qüestió molt interessant i per tant, amb l’ajuda de l’Atelier des Jours à Venir, vam intentar contactar amb experts en els àmbits de la percepció i la cognició.

Dos investigadors de l’Institut Donders (Nilmegen, Holanda), el Dr. Guillaume Sescousse (Controlo Cognitiu- Percepció, Acció i Control) i la Dra. Mathilde Bonnefond (Oscil·lacions Neuronals- Xarxes Cerebrals i Comunicació Neuronal) van acceptar la nostra invitació i van viatjar fins a Molins de Reis per participar en el taller que vam organitzar en col·laboració amb l’Atelier de Jours à Venir.

Amb aquesta primera sessió volíem, d’una banda, crear un vincle entre els alumnes i els investigadors i, per un altre, trobar la manera de traslladar els conceptes científics abordats en el vídeo guanyador a preguntes que podrien ser objecte d’estudi al laboratori. Vam realitzar diverses activitats entorn dels conceptes aprenentatge, atenció, color,…

Vam començar amb un exercici per ‘trencar el gel’: ens vam ordenar segons el color dels nostres ulls, del més clar al més fosc. Ja més relaxats, vam demanar als alumnes que, en post-its de diferents colors, escrivissin el que cada color els recordava: alegria, eufòria, pau… Després van haver d’ordenar tots els post-its per temes. Un cop re-ordenats, vam poder concloure que inconscientment associem els diferents colors a temàtiques i/0 sentiments y emocions específics.

Els alumnes ens van explicar el que els havia motivat a realitzar el vídeo guanyador, i els científics van explicar el seu treball de recerca

Els alumnes creuen que l’entorn avorrit dels passadissos i les aules del col·legi pot ser un dels motius de la falta d’interès i atenció durant les classes. El neurocientífic Guillaume Sescousse va explicar com estudia el procés de recompensa durant l’aprenentatge en condicions normals, però també en cassos de trastorns psiquiàtrics. La Dra. Mathilde Bonnefond va explicar que part del seu treball es centra en entendre de quina forma el nostre cervell processa la informació i com les diferents regions cerebrals es comuniquen entre si durant els diferents processos cognitius, com per exemple durant el processament visual sota diversos nivells d’atenció. Per exemplificar de quina manera els colors poden interferir en el procés d’aprenentatge i en la nostra capacitat de mantenir els nivells d’atenció, els investigadors van desafiar els alumnes amb diversos exercicis. Un d’ells va consistir a intentar memoritzar el màxim nombre de paraules durant 2 minuts. Cada grup de paraules va ser presentat amb diferents colors de fons: vermell, blau i gris. Al final de l’exercici es va concloure que, tal com s’ha demostrat en estudis científics, els colors influeixen en la nostra capacitat de memorització i atenció. El color vermell crea tensió i això ens fa estar més concentrats, d’altra banda, el color blau ens relaxa, normalment ho associem a ambients creatius, però això implica una menor capacitat per retenir la informació.

Al final del taller vam proposar als alumnes que reformulessiu les qüestions plantejades en el vídeo. Volíem acabar la sessió amb un conjunt de preguntes més concretes sobre el tema. Aquestes van ser algunes de les qüestions formulades: Els colors afecten de la mateixa manera a persones de diferents edats? La percepció del color depèn del moment del dia o de l’estació de l’any? El color influeix de manera diferent a persones de diferents cultures? Quins colors s’haurien d’aplicar en els diferents espais de l’escola? Què passa en el cervell quan perceb un determinat color?

Ara, d’entre totes aquestes preguntes i temes que van sorgir durant el taller, els alumnes hauran de triar una, la que els agradaria explorar amb l’ajuda dels investigadors. La propera sessió conjunta va quedar agendada per al mes de Juliol. Us mantindrem informats dels avanços!

Share

'Transposicionals' - dansa, ciència i relats

El dimarts 30 d’Abril, 19:00h, a la Biblioteca de la Sagrada Família, La Mandarina de Newton i el col·lectiu Big Bouncers presentaran la peça de dansa contemporània ‘Transposicionals’ a la gala de lliurament de premis del III Concurs de Relats d’Inspiració Científica – Inspiraciència, organizat pel CSIC i amb suport de la FECYTAquest és un espectacle de dansa co-dirigit per La Mandarina de Newton i per Big Bouncers.

 

La peça està inspirada en fragments de set dels textos que van participar al concurs. Són relats que ens parlen de conceptes com la clonació, la robòtica, la mecànica quàntica, l’infinit, la relativitat, la gravetat i el buit. L’espectacle que presentarem el dia 30 serà una peça d’improvisació de dansa acompanyada d’una projecció audiovisual dels textos. El moviment jugarà amb aquests conceptes científics vinculats als relats d’Inspiraciència. Volem oferir al públic una experiència diferent, una forma nova de comunicar ciència: a través de l’art i la dansa.

No t’ho perdis!

 

Quan: Dimarts 30 d’Abril, 19:00h

Lloc: Sala d’actes de la Biblioteca de la Sagrada Família.

Activitat gratuïta, Aforament limitat

Share

Nous vídeos a la plataforma de Science of the City

Tenim dos nous vídeos a la plataforma de Science of the City #2. Els vídeos són el resultat final del taller que vam realitzar el passat mes de Març a Àmsterdam, en col·laboració amb l’Atelier des Jours à Venir i New Urban Collective. Com us vam comentar en els posts anteriors, aquest taller va tenir lloc a Bijlmer, Àmsterdam, amb l’objectiu de motivar els alumnes a qüestionar i explorar la ciència del seu quotidià urbà. Durant aquests dos mesos ‘post-taller’, els alumnes han treballat les seves idees i propostes i les han resumit en dos vídeos: un, en el qual qüestionen la qualitat de l’aigua: Podem inferir la qualitat de l’aigua pel seu color?, i un altre, en el qual exploren les propietats del gas: Per què el gas és invisible?. – Per ara podeu veure els vídeos en versió original, hoandès, i en breu afegirem els subtítols.

   

El proper dia 19 d’Abril els vídeos es projectaran al Festival de Ciència i Cinema d’Àmsterdam, al Museu Nemo.

Share

Science of the City al Festival de Ciència i Cinema d'Amsterdam

Els propers dies 18, 19 i 20 d’abril tindrà lloc la tercera edició del Festival de Ciència i Cinema d’Amsterdam. Més d’una trentena de vídeos científics sota el tema ‘Ciutats del Futur’ seran exhibits en quatre institucions emblemàtiques d’Amsterdam: EYE Film Institute, Filmacademie, Museu Nemo i Institut Français / Maison Descartes. A part de la projecció dels vídeos, el públic tindrà l’oportunitat de participar en tallers i taules rodones. Els vídeos entraran a concurs i l’últim dia del festival seran anunciats els guanyadors de les dues categories: ‘Gran Premi’ i ​​’Premi Nous Talents’. Aquí podeu consultar el programa del Festival.

La Mandarina de Newton també estarà present en aquest festival! El dia 19, al Museu Nemo, es projectaran els vídeos produïts pels nens de Bijlmer que van participar al taller de Science of the City que vam organitzar al Març. Aquest va ser un taller organitzat en col·laboració amb l’Atelier des Jours à Venir i New Urban Collective amb l’objectiu de motivar-los a qüestionar i explorar la ciència oculta pels carrers d’Amsterdam.

Estem desitjosos de poder veure el resultat final del taller durant aquest Festival!

Share

La Mandarina de Newton per Holanda

Durant el primer cap de setmana de Març, la Irene Lapuente (La Mandarina de Newton) va viatjar a Holanda – Leiden i Amsterdam. Aquest viatge l’ha realitzat gràcies  a la col·laboració amb L’Atelier des Jours à Venir i el suport de la Fondation de France.

El dia 1, la Irene va estar en la Facultat de Ciències de la Universitat de Leiden per donar una xerrada sobre els models de comunicació en ciència: ‘Beyond the Science Communication Model: Hybridization, Participation and Activism’. La Irene va ser convidada a participar en les Jornades de Comunicació de Ciència de Leiden, unes jornades mensuals amb l’objectiu de debatre temes de l’actualitat de la comunicació científica. La Irene va presentar el model que utilitzem i que creiem ser el que s’hauria d’adoptar per comunicar la Ciència: un model transdisciplinar i participatiu. Un model en el qual la comunicació és molt més que la simple transferència passiva d’informació: hibridem disciplines, coneixements, i formes de pensar i treballar, creiem en el veritable diàleg i evitem el monòleg. Com a exemple d’aquestes metodologies de treball, la Irene va explicar el concepte darrere del nostre projecte ‘Science of the City’. Com sabeu, és un projecte en el qual es barregen diferents disciplines (ciència, urbanisme, disseny, audiovisuals, art…) i en el qual és fonamental la participació a diferents nivells. Durant la xerrada van haver-hi bastants comentaris i al final es va generar un interessant debat entre el públic. Podeu veure la presentació completa aquí:

El dia següent, 2 de Març, la Irene, juntament amb en Livio Riboli-Sasco i la Leïla Perié, tenian una altra cita, ara a Amsterdam. Van presentar el projecte ‘Science of the City’ i impartir un taller per a nens. L’objectiu era motivar-los a qüestionar i explorar la ciència oculta pels carrers d’Amsterdam. Vam iniciar el taller amb un primer exercici: els nens havien de fer diàlegs a partir de frases que incloguessin preguntes. Després, vam llançar un altre desafiament interessant: havien de canviar els interrogatius (per què / quins / com / quan / on…?) de les seves preguntes i reflexionar sobre com canviava el seu significat. Seguidament, vam realitzar un exercici perquè pensessin i es qüestionessin sobre la ciència darrere d’algunes imatges que els vam proporcionar i, finalment els vàrem animar a sortir al carrer per anar a explorar la ciutat. Com si fossin petits científics, havien de definir les preguntes a les quals els agradaria obtenir les respostes.

   

Van prendre les seves pròpies notes i les seves pròpies fotos, un veritable ‘treball de camp’! En tornar a la sala, els alumnes ens van explicar els resultats de la seva aventura i les interessants preguntes i idees que havien anotat. Després va arribar el moment en el qual, cada grup, va triar una sola pregunta per seguir treballant. A partir d’aquesta qüestió, els nens van fer el ‘storyboard’ del que serà el seu video de ‘Science of the City’. El taller acabava així, però el treball seguirà! Els alumnes continuaran treballant en els seus projectes i l’objectiu final és que produeixin els seus propis vídeos, els quals seran exhibits al Centre de Ciència d’Amsterdam, el Museu Nemo, durant el Festival de Cinema i Ciència a mitjans d’abril. Us mantindrem informats!

Podeu trobar totes les fotos del taller a la pàgina de Facebook de Science of the City.

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.