Wild Portrait (Retrat Salvatge): exposició itinerant d’art i ciència

ImagenPrensa-610x768

Wild Portrait (Retrato Salvaje / Retrat Salvatge) és una exposició itinerant d’art i ciència co-produïda per la Mandarina de Newton i Fundació MONA, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Pinzells, pintures i paper.

Objectes inicialment desconeguts per als ximpanzés de la Fundació MONA, però que ràpidament es van transformar en eines.

Les làmines de Wild Portrait són el resultat – artístic (o no), creatiu (o no) – de diferents moments d’espontaneïtat dels ximpanzés, en l’àmbit d’un dels projectes d’enriquiment de la Fundació MONA.

Què és l’estètica? Què entenem per creativitat? És quelcom exclusiu de l’ésser humà? O poden aquests termes ser aplicats a la resta del món animal?

Com veuen ells la realitat que els envolta? Com podríem saber-ho? Què representen aquestes pintures?

Wild Portrait (Retrato Salvaje / Retrat Salvatge) pretén despertar la reflexió sobre aquestes i d’altres qüestions, i us convida, a través de les seves pintures, a conèixer una mica més sobre cada un dels ximpanzés de la Fundació MONA, les seves històries de vida i el seu caràcter. Així mateix, vol mostrar la recerca (“El sentit estètic dels primats no humans”) que s’està duent a terme en relació a les capacitats estètiques dels primats no humans.

La sessió inaugural va tenir lloc el 19 de desembre de 2015 i vam comptar amb la presència del Dr. Miquel Llorente, investigador principal i responsable de la Unitat d’Investigació i Etologia de la Fundació MONA i president de l’Associació Primatológica Espanyola (APE), que ens va presentar el projecte d’investigació que va inspirar la creació de Wild Portrait. D’altra banda, Iván Garcia, estudiant de doctorat en primatologia, Universitat de Durham, i vocal de l’APE, ens va guiar per les obres dels ximpanzés.

LamandarinadeNewton_InauguracioWildPortrait_04 copyLamandarinadeNewton_InauguracioWildPortrait_19 copyLamandarinadeNewton_InauguracioWildPortrait_27 copy

Durant el període  d’exhibició de Wild Portrait a l’Espai Mandarina, organitzarem un cicle de trobades que visen promoure la reflexió i debat sobre la temàtica. Per aquestes trobades comptarem amb la presència de diversos investigadors de la Fundació MONA:

  • Un viatge al món dels primats

Iván García, estudiant de doctorat en primatologia, Universitat de Durham, i vocal de l’Associació Primatológica Espanyola (APE). Gener de 2016 – Dijous 28 de gener, a les 19h

  • L’aprenentatge social en ximpanzés i l’evolució de la cultura

Dr. David Riba, investigador associat a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i a la Fundació MONA Febrer de 2016

  • Ments germanes: simis emocionals i humans racionals

Dr. Miquel Llorente, investigador principal i responsable de la Unitat d’Investigació i Etologia de la Fundació MONA i president de l’Associació Primatológica Espanyola (APE). Març de 2016

  • El sentit estètic en els primats (humans i no humans)

Daniela D’amore, estudiant de màster en primatologia, Unitat de Recerca i Etologia de la Fundació MONA i Università del Molise. Abril de 2016

(Les dates definitives seran anunciades en www.lamandarinadenewton.com)

Durant aquest període Wild Portrait estarà oberta al públic i podrà ser visitada de forma gratuïta.

A més de la possibilitat de veure les obres exposades, els visitants es podran emportar a casa originals i còpies de les peces dels ximpanzés, així com souvenirs de la Fundació MONA.

En aquest pdf podeu veure algunes d’aquestes peces:

I aquí podeu veure algunes fotos de l’exposició.

Us hi esperem!!

 

 

 

Share

Neurociència i dansa

El passat dimarts dia 17 de gener vaig assistir a la conferència “Dancing as an expression of chroreographic thought of physical intelligence” per l’Scott Delahunta a CosmoCaixa. Aquesta conferència formava part del cicle “El cervell envaeix la ciutat

L’Scott Delahunta és ballarí de formació, però la seva investigació no està basa en l’àmbit de l’art sinó en l’àmbit dels processos i les experiències. El seu focus d’interès és la ment (i no el cervell) dels ballarins i coreògrafs. Li interessa com s’arriben a crear les peces artístiques i les coses en general.

Delahunta ens proposa que la relació entre la dansa i la ciència va més enllà del sistema motor. La dansa i la ciència també es relacionen mitjançant la psicologia cognitiva.

Durant molt de temps la humanitat ha pensat que el coneixement només es produïa a través de les paraules i el llenguatge, però Delahunta ha descobert que hi ha d’altres factors clau en aquest procés. Per arribar a aquestes conclusions ha treballat amb coreògrafs de diferents països, com per exemple Malpelo, Wayne McGregor o Trisha Brown.

Les idees en moviment canvien i evolucionen constantment. La dansa és expressió d’emocions i pensaments. Potser no hi ha una distinció tan clara entre el fer i el pensar. Delahunta proposa que el fer també té pensament. També parla del pensament coreogràfic i apunta cap a la ment col·lectiva dels ballarins durant una peça apresa o improvisada. En una peça on intervenen diversos ballarins, les relacions entre aquests són molt importants. Això ens fa pensar en una ment col·lectiva. A les connexions entre els ballarins és on es troba la ment de la peça.

Delahunta comenta que les preguntes que es fan els ballarins són molt similars a les qüestions que es plantegen els científics. Per això, conclou que aquests dos mons no estan tan allunyats.

Delahunta s’ha interessat per les maneres d’anotar la dansa. S’ha preguntat com les llibretes i les pàgines són o poden ser l’extensió del propi cos per a un ballarí/a. Les anotacions que ells i elles fan estan relacionades amb un coneixement que està dins del seu cos. De fet, els ballarins han d’externalitzar i representar constantment gran part del coneixement que està al seu interior.

Ell i els seus equips han dut a terme projectes vinculats a aquests temes i han escrit alguns articles científics, com per exemple:

  • Choreography and cognition (AtaXia 2004)
  • Chroreographic Thinking Tools: Aquest projecte tenia l’objectiu d’augmentar el procés creatiu. La idea era estudiar els estímuls de la ment dels ballarins per ajudar-los a entendre el seu propi procés i incrementar la seva imaginació.
  • The choreographer language agent
  • Improvisation technologies: a tool for the analitycal dance eye 1994/1999. (William Forsythe: Improvisation Technologies. A Tool for the Analytical Dance Eye. CD-ROM and booklet with a text by Roslyn Sulcas. Stuttgart, 1999 – ISBN 3-7757-0850-2)
  • Synchronous objects for one flat thing beta, reproduced by William Forsythe

Delahunta va explicar diferents tècniques de creativitat utilitzades per diferents coreògrafs. A més, va comentar que en la dansa contemporània els coreògrafs ja no marquen uns passos als ballarins, sinó que creen processos de creació i són els ballarins qui componen. D’aquesta forma és més ric i els ballarins ho troben més satisfactori.

Algunes tasques per estimular la creativitat:

  • Visualitzar imatges
  • Recordar melodies
  • Passar d’imatges acústiques a imatges visuals
  • Els 27 punts d’un cub (Trisha Brown Locus) –> 27 punts –> 27 lletres => paraules –> emocions –> moviment. (Va més enllà de la forma estètica. Amb aquesta tècnica creem nous espais)

Delahunta també va comentar que es poden trobar més tècniques creatives a:

Per saber-ne més, podeu consultar:

A més, trobareu conferències de Scott delahunta a Youtube.

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.