Kit Pedagògic CaixaEscena

Cakxa
Fa uns mesos que CaixaEscena i La Mandarina de Newton estan treballant per poder crear un Kit Pedagògic que doni un nou format a l’ensenyament i transmissió de les arts dramàtiques a l’aula. Per poder-ho, fer han considerat imprescindible buscar col·laboració de professionals de les arts escèniques i professors de diferents disciplines, que han acabat treballant conjuntament mitjançant processos de co-creació concentrats en tres úniques trobades.

Els tallers es van encetar a Múrcia el passat 24 de gener amb una sessió d’ideació. Es va proposar com el teatre ajuda en el rendiment acadèmic, la generació de debats i el creixement personal (millorant l’autostima i la percepció dels altres). En aquest taller van assistir una dotzena de participants i va ser molt inspirador.

La segona sessió va tenir lloc el 20 de febrer a Madrid i es va centrar en el procés de prototipatge. La desena de participants assistents van concretar totes les idees generades durant la sessió de Múrcia afegint-hi les propostes fetes online, tot concentrat en dos prototips de kit.

Entre els dos darrers tallers La Mandarina de Newton va treballar les propostes fetes pels participants i les va acabar acotant en una sola.

El darrer taller es va oferir a Barcelona el 20 de març i els assistents van testejar la proposta presentada per La Mandarina de Newton i van oferir idees per millorarla i ampliarla.

Ara, amb tot aquest material, i l’ajuda d’experts del món teatre, seguirem treballant per donar-li la forma final al Kit Pedagògic CaixaEscena.

Us mantindrem informats sobre els progressos!

Share

Mandarina Beer Cafè - 2a Sessió

MandarinaBeerCafe_Online_2nsession

La Mandarina de Newton us convida a la 2a Sessió dels Mandarina Beer Cafès amb la artista Iris Heitzinger!!

 

QUÈ ÉS?
Des de La Mandarina de Newton pretenem contribuir com a ciutadans barcelonins a crear un espai, els Mandarina Beer Cafès, on es pugui parlar dels temes que ens apassionen al voltant de la ciència, l’art, la tecnologia, el disseny o l’aprenentatge.

 

TEMA
Hem escollit com a tema un que ens motiva molt i que té a veure amb el coneixement, la memòria i l’aprenentatge: el cos del coneixement. És a dir, aquell tipus de coneixement que procedeix del fet de tenir un cos, de l’experiència d’aquest cos i de que aquest cos estigui situat en un context concret.

 

COM? QUAN?

Ens aproparem durant els Beer Cafès (diversos divendres, a definir) a diferents formes d’entendre el cos, el coneixement i contrastarem maneres diferents d’entendre aquesta situació, algunes més fenomenològiques, d’altres més biologistes, d’altres procedents de l’experiència artística del cos i el moviment.

La 2a sessió tindrà lloc el divendres, 30 de Gener, a les 19h, a l’Espai Mandarina.

 

CONVIDAT / 2A SESSIÓ (30/01)
Iris Heitzinger, Artista, Dansa i Performance

 

INSCRIPCIÓ:
Enllaç Eventbrite

MÉS INFO:
espai@lamandarinadenewton.com
/ 936 673 774

Share

Mandarina Beer Cafè - 1a Sessió

MandarinaBeerCafe_postcard_online

La Mandarina de Newton us convida a la 1a Sessió dels Mandarina Beer Cafès!!


QUÈ ÉS?
Des de La Mandarina de Newton pretenem contribuir com a ciutadans barcelonins a crear un espai, els Mandarina Beer Cafès, on es pugui parlar dels temes que ens apassionen al voltant de la ciència, l’art, la tecnologia, el disseny o l’aprenentatge.


TEMA
Hem escollit com a tema un que ens motiva molt i que té a veure amb el coneixement, la memòria i l’aprenentatge: el cos del coneixement. És a dir, aquell tipus de coneixement que procedeix del fet de tenir un cos, de l’experiència d’aquest cos i de que aquest cos estigui situat en un context concret.


COM? QUAN?

Ens aproparem durant els Beer Cafès (diversos divendres, a definir) a diferents formes d’entendre el cos, el coneixement i contrastarem maneres diferents d’entendre aquesta situació, algunes més fenomenològiques, d’altres més biologistes, d’altres procedents de l’experiència artística del cos i el moviment.

La 1a sessió tindrà lloc el divendres, 21 de Novembre, a les 19h, a l’Espai Mandarina.


CONVIDAT / 1A SESSIÓ (21/11)
David Casacuberta, Departament de Filosofia, UAB


INSCRIPCIÓ:
Enllaç Eventbrite

MÉS INFO:
espai@lamandarinadenewton.com
/ 936 673 774

Share

Productes i processos oberts a la participació

Productes vs processos

Un producte és qualsevol objecte que pot ser ofert a un mercat i que satisfà un desig o una necessitat d’un determinat consumidor. Podem entendre els productes com a productes industrials, és a dir, els resultats obtinguts en un procés de fabricació, elaboració o confecció. Però no podem confondre producte amb objecte físic. Els productes també poden tenir una aparença força etèria, com per exemple: una ruta turística, un massatge, un espectacle, una lliçó educativa, un consell…

Els processos, en canvi, són el conjunt d’operacions, reaccions, càlculs o passos necessaris per modificar unes determinades característiques inicials. Per tant, la rellevància del procés rau en la capacitat de canvi o transformació.

Els productes i els processos conviuen amb nosaltres en el nostre dia a dia de forma natural. Molts cops, la creació d’un producte requereix d’un procés i la realització d’un procés molt sovint acaba en el desenvolupament de productes.  Fins i tot pot ser que un procés sigui un producte. A priori, això no suposa cap problema i segurament si els temps no estiguessin canviant, ni tan sols estaríem parlant de productes o de processos. On apareixen, doncs, les dissonàncies? Anirem pas a pas, intentant desvetllar el misteri en el procés d’escriure aquesta entrada, el nostre producte final.

Processant les dissonàncies

El terme procés ha esdevingut molt important durant la segona meitat del segle XX, molt segurament gràcies a la cibernètica i la computació o la teoria de sistemes. Durant molt de temps, el focus de les nostres accions estava situat en els resultats d’aquestes, i per tant vivíem moment de producte. La cibernètica, la computació i la teoria de sistemes van posar en rellevància la dificultat de programar canvis i transformacions i per tant, la necessitat de fixar-nos més en el procés. Vivim dies de processos, però els productes continuen estant al mercat! Així doncs, què ha canviat?

Ara valorem no només el resultat, si no també el camí per aconseguir aquest resultat. De fet, hem après a veure els camins, que abans, molt probablement quedaven en l’oblit. Juntament amb aquest aprenentatge també ens hem adonat que a vegades, el focus és el procés (gaudir, aprendre, tenir experiències… etc), però a vegades el continuem posant en el producte (la roba, els llibres, les piscines i molts dels objectes que ens envolten). És a dir, tot i que en la majoria de situacions processos i productes conviuen en harmonia, la majoria de cops, un dels dos és més rellevant que l’altre. Aquesta diferència pot jugar un paper molt important.

El s. XX, el segle de l’obertura!

Si el segle XX ens ha portat els processos, també ens ha facilitat els processos oberts, la interacció, la participació i la co-creació. Cada cop apareixen més iniciatives que animen a la ciutadania a col·laborar d’una manera o una altra. Vivim dies de co-. Co-Creació, co-producció, co-propietat, co-working… La filosofia co- té aspectes meravellosos, i de fer, penso que ens representa com a humanitat en general, però compta també amb uns perills importants.

Què passa quan obrim un procés on la part important, el focus de l’acció, és el propi procés? Què passa quan obrim un procés on la part més rellevant és el producte resultant? I què passa quan obrim a la participació un acció el resultat del qual beneficiarà a la humanitat en general, però existeix la possibilitat de que el producte desenvolupat per un procés participatiu quedi en mans d’uns pocs?

Si obrim un procés d’aprenentatge on el més important és que un determinat col·lectiu, a qui animem a participar, adquireixi uns certs coneixements i ho fem pensant que la participació implicarà un major aprenentatge, la justificació de dita apertura és intrínseca als nostres objectius. És conegut que ensenyar és aprendre dos cops. Doncs si perquè un alumne adquireixi un millor coneixement sobre les fraccions, per exemple, és més interessant animar-lo a fer un vídeo sobre fraccions que sotmetre’l a una xerrada exhaustiva sobre el tema, fem-ho! En aquest cas, el producte, el vídeo, és interessant, sí, però el nostre focus està posat en el procés. Volem que l’alumne sigui independent, busqui informació, l’analitzi, la processi, l’ordeni per poder-la adaptar al llenguatge audiovisual, construeixi un petit guió, ho expliqui i finalment pugui observar el resultat i fins i tot avaluar-lo! En aquest cas, el màxim beneficiari de la participació, sense ell saber-ho, és el participant.

Si el que obrim, en canvi, és el procés creatiu de la nova campanya publicitària d’un determinat producte, amb l’únic objectiu d’aconseguir l’estratègia que més enganxi als consumidors, llavors tenim un mètode efectiu, sí, però no tenim justificada l’obertura. En aquest cas, simplement estem abaratint costos i assegurant l’eficiència. El focus d’aquesta activitat, és el producte, no el procés. Cal dir, però, que si ho presentem en aquests termes, i el públic, tot i així, té ganes de participar perquè es considera recompensat per un altra via, benvingudes siguin aquestes iniciatives. Al final, és tot un intercanvi. L’important és que totes les parts es sentin satisfetes. Jo, personalment, no em sento tan còmoda amb els processos participatius que tenen el focus en el producte.

Les majors dificultats es troben quan no és ni blanc, ni negre, és gris!

A les zones intermitges encara se’ns plantegen reptes encara més difícils… A vegades, el focus està en el producte, però aquest producte té un impacte positiu en la totalitat de la humanitat. Per exemple, la cura d’una malaltia o la generació d’un determinat contingut. En aquest cas, sembla impossible no estar d’acord en què com més esforços sumem, com més obrim el procés, millor! Jo sóc la primera que estic a favor d’aquesta obertura i m’agradaria posar un exemple d’èxit que pot incloure’s en aquest grup: la creació de Wikipèdia. Però de nou, vull girar la moneda i mirar l’altra cara, en aquest cas, The Huffington Post. Tots aquells qui dediquen esforços per generar processos participatius o contribueixen al benefici col·lectiu mitjançant la col·laboració grupal, tenen tot el dret a atribuir-se el mèrit de la ideació i producció del seu procés, però no haurien de poder tancar els resultats obtinguts a un cercle petit o enriquir-se dels resultats co-creats. Si la humanitat desenvolupa conjuntament quelcom per avançar, aquest avenç ha de ser de la humanitat!

Són totes aquestes reflexions, les que em porten a pensar que és molt important entendre què són els processos, què són els productes, on es troba el focus de la nostra acció, quins són els nostres objectius i quin és el retorn que reben les persones involucrades, tant els generadors de processos participatius, com els participants. Penso que és de vital importància analitzar cada cas amb calma, no només perquè crec que aquests processos han de contribuir a generar beneficis col·lectius, sinó també perquè si no entenem la diferència entre procés i producte també ens perdrem les avantatges d’obrir processos. Vull acabar, portant tot això al món dels museus. Què és més important per un museu tenir objectes i/o exposicions o promoure la cultura i/o generar canvis socials? És això producte o procés? Podem beneficiar-nos tots d’aquests canvis de paradigmes?

Productes_i_processos_oberts_a_la_participacio_PDF

——————————————–

Credits of photographies:
- Rowdy Kittens
- Seychelles 88 

Share

Science of the City!

Co-Creating Cultures iniciarà en breu la creació d’una nova exposició participativa sobre la ciència i la tecnologia presents a la ciutat.  Treballarem amb la col·laboració del Tech Virtual Museum de San Jose, a Califòrnia.

Un dels seus principals objectius serà explorar la tecnologia i els principis  cientifics que es troben dins i al voltant d’una ciutat.

Science of  the City vol ser una exposició que permeti als ciutadans participar en la seva pròpia creació. Animarem als participants a pujar vídeos sobre la ciència i la tecnologia que troben a les seves ciutats o a les visiten. Aquest projecte vol mostrar que la ciència i la tecnologia no són només disciplines realitzats en un laboratori. Ens trobem amb elles cada dia, en el nostre camí a l’escola o gaudint d’una pel·lícula al cinema. Amb aquesta iniciativa volem animar a les persones a buscar la ciència i la tecnologia que es troba a les seves ciutats, per si mateixos. Ells seran els nous comunicadors de  ciència i tecnologia!

Aquí trobareu més informació!

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.