Comprimint molt: què va passar en els tallers de la interacció a la co-creació

Genealogies de la participació

Tot dissenyant la participació

(Aquest és un post llarg, pot ser prefereixes llegir-lo amb calma en format PDF, el trobaràs aquí PDFPostResumCAST )

Els tallers que enguany vàrem co-organitzar amb el CCCB estaven centrats en explorar el lloc on la participació es defineix via la confluència de les seves diferents genealogies.

En efece, semblaria que, donat al fet que molts projectes participatius en institucions culturals s’han originit des dels àmbits de comunicació d’aquestes entitats, tot projecte participatiu només pogués sorgir des de la perspectiva del 2.0 entès com a “social media”.

Per ampliar una mica la perspectiva, vàrem definir els tallers per tal d’ana més enllà de la interacció entre institució i públic de manera que s’exploressin altres nivells de participació que nosaltres vàrem voler identificar amb la co-creació.

Com ja vàrem comentar a la presentació dels tallers i de totes les jornades i activitats complementàries, es tractava d’explicitar la interconnexió de les tradicions del Social Media, el Codi Obert i el disseny participatiu.

Si bé vàrem donar prou espai al prototipat també vàrem insistir en d’altres aspectes útils per iniciar y repensar el treball amb un públic més actiu, que a més de dialogar, construeix amb més col·laboradors.

“Amb qui”: la qüestió crucial

La pregunta imprescindible no és PER sino AMB qui. La fotografia és del centre autogestionat Tabacalera de Madrid (Foto CoCreating cultures/La Mandarina de Newton)

Varèm remarcar la importànica de tenir molt i molt clar en el moment inicial del disseny d’un projecte participatiu amb qui es realitzaria (no per a qui).

Creiem que aquesta disticnió es fonamental. Esdevé la pedra de toca per distingir projectes participatius on els usuaris són realmente co-dissenyadors i constructors d’un objecte, una activitat, un procés o fins i tot una organizació, d’aquells altres projectes on la participació es presenta com un procés de comunicació amb el públic a través d’eines 2.0.

Des del nostre punto de vista la participació pot aspirar a crear auténtiques comunitats de producció. No tant de creació conjunta de continguts sinó de tota mena d’objectes tangibles o intangibles (mòduls expositius, exposicions senceres, programació d’activitats, etc.). Per tant la participació en el sentit co-creatiu aniria més enllà d’una relació comunicativa, tot i que aquesta pot portar ulteriorment a endegar accions col·lectives conjuntes. Les comunitats de producció es poden articular en torn un grup de persones que lidera un projecte o d’un institució… que obre projectes a la participació.

El repte és trobar mètodes i plataformes de treball que permetin d’integrar processos dirigits a l’autonomia del públic participant. Projecte, que ajudin a mantenir una relació creativa de míútua influència entre el públic participant i la institució o entre el públic participant i el nucli de lideratge d’un projecte (associat o no a una institució).

Mentre les institucions continuint pensant en projectes “per a” un públic en comptes de projectes “amb un” públic, no sortirem de la “participació à la Facebook”

Aquests processos de creació col·lectiva conjunt on es nivella el punt d’entrada per a tothom (públic participant, líders del projecte, representants de la institució…), però, no estan pensats per mantenir rols estàtics. Al contrario, el seu diseeny demanaria anticipar els mecanismes gràcies als quals el públic participant pot arribar a convertir-se en nucli de lideratge.

En efecte, els participants podem mostrar un gran competència, capacitat de disseny i implementació. Per tant, esperen un cert reconeixement. Aquest s’expressa en termes d’augment de la seva capacitat d’intervenir en la pressa de decisions sobre el desenvolupament del projecte.

Tan bon punt inciem un procés realment co-creatiu (si més no en el sentit que nosaltres donem a la co-creació) cal anticipar de quina manera es tindran en compte les següents dimensions:

  • reconeixement a la participació
  • inclusión dels participants en la pressa de decisions i evolució dels seus rols en la decisió
  • i, la més complicada i dura, com gestionar les possibles perversions del procés.

Per desgràcia qualsevol sistema cooperatiu està exposat als “free riders” (els qui no participen ni contribueixen pero aprofiten la feina de la resta), als qui suplanten als altres i als que es poden colectivament d’acord per fer les dues anteriors coses i subvertir el projecte.

Creant i respectant sistemes humans complexos

Tot això ens porta de ple al camp de la complexitat. Una complexitat que s’origina en la interacció d’actors i accions que no sempre es poden anticipar a priori però que cal que garanteixin una mínima justicà pel que fa al procés participatiu.

Tot això sembla tremendament complicat però no és pas tant!.

“Dissenyar la complexitat” pot semblar una contradicció en els termes. Ho és una mica menys si considerem que es dissenyen normes, microconductes, recompesnes i microprocesos. Es posen en marxa i es veu si ajuden o no a crear un entorn on els participants pugui evolucionar junts, assolint resultats conjunts compartits.

El paper dels impulsors d’aquesta mena de projectes, doncs és el de crear les condicions per a que altres co-dissenyin, co-crein, co-aprenguin, co-dirigeixin. Un marc idoni per entomar aquesta tasca de disseny de les condicions on el disseny pot crèxier es l’escola congeuda com “Metadisseny” que connecta disseny i innovacio social comunitària.

El punt de contacte entre l’Open Source, 2.0 i Disseny Participatiu

Des del nostre punt de vista una institució cultural està al servei d’una comunitat (“amb” la comunitat no només “per a” la comunitat). Aquest punt de partida aixeca el nivell d’ambició i el tipus de participació. També comparteix algunes característiques amb d’altres formes de procedir que fan referència a la capacitat col·lectiva de creació:

  • l’Open Source, amb la seva insitència en el reconeixment del mèrit dels participants, la seva compartició de poder en la pressa de decisions segons el mèrit demostrat o la importància de la transparència informativa.
  • el 2.0 entès com a tecnologias socials col·laboratives, com plataformes tecnològiques que faciliten els processos d’agregació de conductes: en el seu grau mínim no passen d’una variant del marketing relacional però poden evolucionar més enllà de les antigues comunitats de pràctica i de coneixement y poden esdevenir el mitjà de cultiu de comunitats co-creadores.
  • el disseny amb les seves variants arrelades en l’usuari com a individu actiu i com a grup actiu, que ha evolucionat més enllà del disseny de serveis en l’àmbit empresarial y s’ha implicat en la innovació social (vegeu, per exemple, la xarxa DESIS que lidera la Parsons School of Design amb qui tenim certa relació).

Els tallers

Els tallers que hem dissenyat, per la seva duració molt limitada, no poden esgotar tota la caixa d’eines que poden ser necessàries per articular totes les diverses variants que calen per entomar projectes participatius. La nostra aproximació és força eclèctica. Prenem eines i mètodes que es poden combinar com un trencaclosques segons siguin les característiques participatives del projecte que encetem. Precisament adoptem el Metadisseny perquè el primer que postula es que el propi grup defineixi quin tipus de projecte participatiu vol i llavors en fixi el cicle de vida, integrant-hi les eines que resultin més adients.

Cadascún dels tres àmbits abans esmentats ens ofereix la seva pròpia col·lecció d’eines.

  • el Codi Obert: amb el seu concepte de versionat i les formes d’articular les revisions i la pressa de decisions col·lectives, etc.
  • el social: amb la multitud d’eines i recomanacions per a crear comuntiats actives
  • el disseny: des de les molt diverses escoles i col·leccions de mètodes que es preocupen de la relació amb l’usuari, la co-creació i el disseny participatiu

Els talleres duren tot just dos dies. Per tant, el que sobretot cerquem es els professionals de l’àmbit cultural que hi participin, experimentin què es posar-se en la pell d’aquest públic al que poden ja a començar a veure com a co-professionals.

La  llista de coses a fer més senzilla que es pot utilitzar

Per articular tots aquests processos, aquest anys vàrem proposar uns quants punts on cal centrar-se:

  • Dissenyar el procés a seguir: Com deiem el MetaDisseny incorpora que el grup defineixi el seu propi cicle de vida. Aquí vàrem fer un amica de trampa i directament vàrem proposar als nostres participants un cicle de vida lineal, que és el que descrivin a continuació. Esperem que ens perdonin per aquesta decisió. ;-)
  • Seleccionar el què: vàrem haver d’escollir plegats entre els vint i escaig projectes que els propis participants havien proposat en el “site” que vàrem muntar per aquests tallers. En van quedar tres, de projectes: Identitats Híbrides (sobre com potencia la fluidesa identitària com a valor positiu), Educació Artística (integrar l’aprenentatge formal i informal de les arts a través de la tecnologia de codi obert) i Hypermedia City (un projecte de rànquing de ciutats innovadores construint dinàmicament a partir dels inputs dels participants) .

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

Seleccionant el què: els participants van triar 3 dels 22 projectes. Foto CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • Imaginar “amb qui”: als tallers, els participants han de fer de dissenyadors i usuaris alhora. No podem baixar al carrer per a captar públic participant (O si? A que ho provem el proper any?). Es importante per tant saber precisar d’alguna manera les característiques dels potencials participants amb qui es treballarà. Calia ser el més precís i concret possible en aquesta caracterítzació per cadascún dels tres projectes. Com no podíem fer etnografia de carrer per manca de temps, vàrem recòrrer a l’ús de la tècnica coneguda com a “personas” avertint de les seves dificultats i de que està molt contestada quan no s’acompanya de dades etnogràfiques i demogràfiques reals. Pero estàvem “tancats” al CCCB!.

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

Imaginant com és el/la persona AMB qui co-crearem. Foto CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • Precisar les normes de participació inicials: reconeixement, mèrit, remuneració, entrada i sortida de la comuntitat, mecanismes de canvi en la pressa de decisions, tot això es pot expressar amb criteris fàcils i comprensibles per a tothom.

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

Tenir en ment les normes. Foto CCCB (c) Miquel Taverna, 2011.

  • Imaginar el sistema a crear: aquí recurrimos al prototipado low tech, que algunos identifican (erróneamente) con la marca de fábrica de los talleres. Este años practicamos la técnica del prototipado múltiple que está demostrado que mejora el resultado final, puesto que sobre una misma idea inicial, genera varios prototipos que luego pueden (o no) fundirse. En general esta variante aporta más diversidad de ideas, que es fundamental en el proceso de dibujo de posibles soluciones alternativas.
  • Imaginar el sistema a crear: aquí vàrem recòrrer al prototipat conceptual “low tech” que alguns identifiquem amb la marca de fàbrica d’aquests tallers. Aquest any hem practica la tècnica del prototipat múltiple que està demostrat que millor el resultat final. En efecte, d’una mateixa proposta inicial, en surten diversos prototips que després es poden (o no) fundir en un de sol. En tot cas, sempre s’ha reconegut com a molt important generar el màxim d’idees possibles. Es la idea que està per exemple, darrera del vell i conegudíssim “Brainstorming” o “Tempesta d’idees”. Es portar aquesta mateixa lògica multiplicadora al prototipatge.
  • Merge” o “Fork”?: Les diverses versions d’una mateixa proposta, ¿Són complementàries?. Dos equips que haguessin treballat per separat podian col·laborar en una nova versió conjunta? Al contrario, era necessari mantenir cada prototipus com l’inici d’un projecte essencialment diferent?.
  • Repetir

El tracte que es va fer amb els autors dels projectes que vàren estar seleccionats per ser portats endavant a l’inici de les sessions és que havien d’acceptar veure com el seu projecte era hipermodificat per la participació dels altres com a co-dissenyadors.

Alguns apunts sobre els projectes i com van evolucionar

Va ser força interessant veure com la mateixa proposta de projecte genereva dos prototips completament diferents:

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

Educació artística, grupo 1. CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • El grup on participava l’atuor del projecte Educació Artística va remodelar diverses vegades la proposta inicial integrant nous rols i formant una xarxa que incloia noves funcions i accions d’escoles, professors, adolescents i tecnòlegs per tal d’aprofitar tots els inputs possibles per crear projectes entorn l’art.
  • El segon grup que va assumir el desenvolupament del mateix projecte i que no l‘havia proposat, es va centra en com professors, alumnes, artistes, i tecnòlegs podirien  crear continguts pedagògics en torn l’art. No només això sinó que van treballar de valent per trobar un model d’explotació sostenible i oberta dels continguts realitzats que anés en benefici de la comunitat participant.

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

"Identitats Híbrides. Alguna cosa bona". CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • El grup on estava l’autor de la proposta “Identitats Híbrides, una cosa bona”, va fer una primera proposta de disseny centrada en el concepte d’”Historia perosnal” per a mostrar com cada usuari participant podia compartir la seva experiència de canvi en la seva identitat explicant la seva història de canvi professional, geogràfic, etc. Vàren escollir el “social media” com a format i plataforma per a expressar aquestes històries personals.
  • El segon grupo sobre “Identitats Híbrides” on no estava el seu autor, va derivar cap un concepte de ràdio i mèdia comunitaris. Es vallençar a precisar els diversos rols dels participants i la seva evolució. També van pensar i proposar com un mateix participant podia anar canviant de rol i com això anava modificant la seva participació en la pressa de decisions de tot el projecte. Van crear una mecanisme de renovació del nucli liderador del projecte força clar i entenedor.

    I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

    "Identisound": el media hub comunitari de les identitats híbrides. CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • El grup on estava la persona que havia proposat “Hypermedia City” va dissenyar un complex sistema on la participació s’expressa més que res a través de votacions i concursos i un component algorítmic estava al càrrec de la creació del rànquing de ciutats innovadores.
  • El segon grup que va enfrontar-se al disseny d’Hypermedia City, que no contava amb el seu originador entre els participants, va donar una volta interessant i co-creativa al projecte. En efecte, el va convertir en un projecte de creació emergent de gairebé qualsevol tipus d’indicador d’innovació que algú estigués interessat en aconseguir. Ho van fer a base de que el projecte voltés en torn les Dades Obertes. Es disposava de dades obertes sobre les tendències de les diverses ciutats i la pròpia comunitat creava indexos sobre noves tendències fent combinacions a partir de les dades. Al mateix temps vàren explorar com crear un model de negoci sostenible. Alegrement van, fins i tot, canviar el nom del projecte original que es va convertir en “The Internet of Cabras” per la qüestió de la “bogeria” dels indexos d’innovació que podrien produir.

De "Hypermedia City" a "Internet of Cabras": co-creant amb dades abertes. Foto CoCreating Cultures

Durant la relflexió conjunta posterior es va veure què:

  • Les propostes d’Educació Artística es podien refondre en una que integrés els actors de la xarxa creada en el primer grup amb els processos de producció i negoci del segon. En
  • La base d’expressar les històries personals en nous mitjans d’identitats híbrides va connectar amb la ràdio comunitària del segon grup i es va beneficiar d’un sistema d’evolució de rols dels participants ben definit
  • Hypermedia City” sembla que es va dividir en dos projectes diferentes però la discussió estava força animada quan vàrem tenir que tancar els tallers.

De moment hem deixat el website col·laboratiu per a que els participants l’utilizin per fer evolucionar, si volen, els seus projectes. Ho harem de seguir!

Podeu consultar documentació sobre els temes que hem comentat aquí dins el material de referència que vàrem passsar a CCCB Lab i que es van oferir en paper durant les jornades. Les podeu trobar aquí, al final del post. També el CCCB Lab va ser tan amable d’integrar-les al Delicios del CCCB Lab. Aquí les podeu consultar. Si esteu interessats en saber més sobre aquestes referències, feu-nos-ho saber!

Fins ara, aquest és el nostre (llarg) resum. Anirem comentant altres aspectes de les jornades. En particular:

  • Alguns aspectes de la conferència d’en Bob Ketner, el nostre col·laborador del Tech Museum. Ens va fer molta il·lusió poder-lo portar a Barcelona amb l’ajut del CCCB Lab. Comentarem de la seva aportacio què suposa realment obrir una comunitat de co-disseny dels objectes físics típics que apareixen als museus. També el prototipat virtual de mòduls expositius i d’altres possibilitats no del disseny d’objectes sinó disseny a partir de narracions digitals.
  • Presentació del grup de treball “A+C+C Cocreació” que va sorgir de participants de l’anterior edició dels tallerse. Vàren presentar la seva “Contextopedia”, i.e, el seu vocabulari de treball sobre temes de co-creació en el sector cultural, útil per entendre el que vindrà després en la seva feina, que és la presentació de diversos casos d’estudi de projectes que han estat en major o menor grau participatius i co-creatius.
  • També comentarem la presentació de la guia 2.0 del CCCB i com connecta amb diverses de les seves iniciatives.

Com sempre volemdonar les gràcies a l’equip del CCCB Lab i els seus col·laboradors.

  • A Juan Insua per la seva constant tasca de permeabilització i augment de la porositat institucional
  • A Maria Farrás per la seva precisió organitzativa i la seva insistència quan toca
  • Eva Reixach per estar a Twitter a dues mans i, al mateix temps, al taller
  • A Eva Alonso per convertir-se en MacGyver II quant mé falta fa
  • A Laura Moreno, per la rapidesa amb els PDFs.
  • A Miquel Tavern per les estupendes fotos que sempre fa
  • A Paco Pérez per, com diuen el de la ràdio, “esatr als controls”
  • A Lucia Calvo per seguir tot i el cansament ;-)
  • Segur que ens deixem a algu però esperem que igualment li arribi el nostre agraïment

I, “last but not least”, un agraïment especial a tots els participants en aquests tallers que sempre ens fan aprendre més i tenir més ganes de seguir.

Share

Preparats, llestos, votem!!

La setmana passada va finalitzar el termini per presentar vídeos, que no fossin en llengua francesa (aquest termini acaba el dia 19 de juliol) per Science of the City. A partir d’ara, ja podeu començar a votar a través de la plataforma, que finalment acollirà l’exposició virtual de Science of the City. Recordeu que només podeu votar una sola vegada perquè el sistema reconeix l’IP.

Amb aquestes votacions estem buscant el vídeo que més us agrada per la seva claredat, originalitat i format. El període de votacions estarà obert fins el dia 14 de juliol del 2011. Aquest vídeo obtindrà un premi de 150$.

D’altra banda, un jurat format per cinc persones: la Irene Lapuente, en Ramon Sangüesa i l’Albert Folk integrants de Co-Creating Cultures, la Patrícia Homs, membre de l’àrea de ciència d’Arts Santa Mònica i en Bob Ketner, mànager del Tech Virtual al Tech Museum, triaran els vídeos guanyadors dels premis: el millor vídeo (600$), el millor vídeo en anglès (300$), el millor vídeo en castellà (300$), la millor troballa (150$), la  millor pregunta (150$) i el millor experiment (150$).

Els premis es faran públics el dia 15 de juliol del 2011 en aquest bloc.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració, esperem el vostre vot i molta sort a tots els participants!!

Share

Seguim treballant amb el Tech Museum of Innovation a San José

Ens hem traslladat a Califòrnia per seguir treballant en temes d’exposicions participatives amb l’equip del Tech Virtual Museum of Innovation de San José, durant el mes d’agost.

El dia ha començat amb una reunió de posta en comú, per seguir amb animades converses entorn dels mons virtuals i les comunitats d’usuaris, i fins i tot una entrevista de la Montclair University a Second Life.

Bob Ketner i Rob Stephenson ens han acullit meravellosament be. Aquí teniu les primeres imatges d’aquest viatge, que com no, són una mica especials… Comencem l’entrada amb una vista panoràmica, per acabar-lo amb una vista polar. Són el resultat d’un mòdul creat per un dels participants en els concursos que organitza el Tech Virtual a Second Life per desenvolupar exposicions.

Share

Nit de projectes

Aquesta nit ha estat molt activa, gairebé s’assemblava a la nit de Reis. Ens hem llevat, i eren 5 les noves propostes que omplien la carpeta de projectes de la web del Tech Museum. Us en fem cinc cèntims i continuem treballant per poder tenir-ho tot llest per començar les votacions avui mateix a partir de les 22h, hora local a Barcelona.

Llançament de records

Llançament de records és una instal·lació que proposa l’enviament de records en forma de vídeo, fotografia o objectes des de qualsevol lloc d’Expolab als amics dles visitants que es troben a l’exterior.

Internet ha canviat la nostra manera de compartir records fent que es puguin transmetre a persones que estan molt lluny. Els records són compartits  gràcies a fotografies i  vídeos, … Des de Citilab el visitant podrà enviar un instant, un record a gent de l’exterior. Com canvia això la noció de memòria enfront del que està passant ara?

Aquestes idees ens les proposa en Kyle Walker.

Tipus de missatges

Aquest cub explora l’experiència i la prova de tres tipus diferents de comunicació. Permet als visitants enviar missatges a una persona a l’altre costat  del cub, utilitzant tres mitjans: l’escriptura,  el xat, i la videoconferència. Els visitants podran gaudir i observar les seves impressions utilitzant aquests tipus de comunicació. Quins són més ràpids? Existeix alguna diferència en la manera com ens comuniquem utilitzant un mitjà o un altre?

Aquesta proposta ens la fa arribar en Bob Ketner.

Docuvers Dinàmic

El “docuverse” és un concepte utilitzat per Ted Nelson l’any 1974, en la conceptualització d’Internet com una font centralitzada d’informació. Ara, Internet permet que els documents canviin constantment, i permet que existeixin moltes versions d’un mateix document. No només això, els documents  poden canviar simulatàniament en plataformes multi-usuari. Internet ens permet mantenir els nostres documents dinàmics i posa en dubte “el que és un document”… Aquest cub analitza com col.laborar en un document en temps real canvia la nostra concepció de documents en general.

Aquest prototip és obra d’en Bob Ketner.

El món és pla

En una pantalla d’ordinador, el món és pla. I és en aquest món pla on les persones es connecten i visiten diversos llocs a través de vídeos, d’imatges, de text … En aquest mòdul el visitant té quatre pantalles tàctils. Cada pantalla té diverses opcions: Google Earth, imatges de Google, YouTube i una càmera web, i és lliure de viatjar en dues dimensions per aquest món pla i compartir-ho amb els altres.

Aquesta proposta pertany a en Huodig Nguyen.

Futurs escriptoris

Aquesta instal·lació representa una vista prèvia d’una estació de treball del futur. Es mostra com els treballadors podran utilitzar la mateixa finestra. Cada taula tindrà un conjunt de pantalles col·locades en cercle i així podran trebalar en diferents projectes.

Aquesta fou una de les primeres propostes, que ha estat finalment documentada per en Daffodil Yuhara.

Aquesta nit, comencen les votacions!

Com veieu això és una caixa de sorpreses! Seguim en contacte i esperem els vostres vots on-line o acompanyant-nos a Citilab demà dijous dia 8 d’abril a partir de les 17h. Recordeu que a les 18:30h (hora local de Barcelona) tancament l’espai de votacions, no us quedeu sense dir la vostra!!

Share

Les propostes es preparen per ser votades!!

S’acaba la Setmana Santa, i amb ella, està a punt d’acabar el termini per presentar dissenys per la primera exposició organitzada dins del marc d’Expolab. Durant gairebé dos mesos, dissenyadors i aficionats de tot el món han estat aportant les seves idees i propostes a través de Second Life i la web del Tech Virtual Museum de Califòrnia. Fins ara, hem recollit deu propostes complertes amb disseny i descripció i cinc  o sis propostes més que encara estan en procés de maduració.

Aquesta entrada vol compartir amb tots vosaltres aquestes propostes per tal de començar a escalfar motors de cara al dia de les votacions, el 8 d’abril a partir de les 17h a l’entrada de Citilab Cornellà. No us perdeu el brindis i l’ambient que ben segur es respirarà aquella tarda, però si tot i així no podeu venir, no teniu perquè quedar-vos fora, sempre us quedarà la possibilitat de votar online! (us informarem de com fer-ho).

Les propostes dels participants

Banc d’Idees

Realitzat per en Bob Ketner. Representa un gran bol amb targetes amb text i imatge que proposen idees i que estan numerades. El visitant, agafaria una de les targetes i a partir d’aquí suggeriria una nova proposta que numeraria amb el nombre que correspongués a la imatge o el text inicial. Aquesta nova proposta entraria a formar part del bol d’idees inicial i així totes les propostes inicials anirien evolucionant cap a noves suggerències i es mantindria la numeració per poder-ne veure l’evolució. Amb aquest cub es pretén analitzar com són els enllaços que ajuden a fer evolucionar el nostre pensament a través d’Internet.

Aquesta és la proposta analògica, la versió digital es treballaria mitjançant Twitter i gràcies a fer servir hashtags, petites paraules o conjunts de lletres que serveixen per identificar entrades a Twitter d’una temàtica concreta.

Quin és el teu punt de vista sobre la seguretat?

Aquest cub està realitzat per Marie i Stephen Crandell. Analitza la sensació de seguretat del visitant en relació al passat i al present. Proposa la creació de dues habitacions dins del cub, en una d’elles es veuria representada la figura dels antics “serenos” i una persona t’obriria la porta i podria entrar i sortir quan li semblés convenient. En l’altre, col·locaríem una càmera CCTV que mostraria les imatges en una altra part de l’exposició.

A la part exterior d’aquest cub, una paret blanca encoratjaria als visitants a escriure grafittis explicant com s’han sentit, quina opció els ha fet trobar-se millor… Les altres parets exteriors s’utilitzarien per explicar com funciona i quina és la història de les CCTV i per mostrar els twitters de tots aquells qui participessin ampliant les fronteres de l’exposició. Aquest cub, ens proposa, establir un hashtag tipus “#cctv” i animar a tothom que expliqui on ha vist o trobat una CCTV i com s’ha sentit. Els propis visitants vigilarien les càmeres del seu voltant.

Connexions

Aquesta proposta està dissenyada amb el suport de la Maria Bobes. Analitza les connexions entre persones i les xarxes socials. Aquests conceptes estan representats per dues parets, una on s’anirien amuntegant les relacions i lligams que tenen els visitants amb d’altres persones mitjançant fils de diferents colors i textures. I una altra on ens questionaríem la quantitat de relacions fortes i febles que podem mantenir.

Escaner analògic d’agulles

Aquesta proposta ens la ofereix en Philip Dolman. En ella analitza el món del treball i la globalització en àmbits del disseny i de la construcció. És una il·lustració interactiva de la globalització del disseny que proposa fer un núvol de punts de cada visitant que s’acosti, digitalitzar-ho i construir un petit objecte.

Aquesta proposta ens sembla molt interessant… però quin repte de realització… A veure, a veure com evoluciona!

Xarxes Socials

Aquest disseny s’ha realitzat amb el suport d’en Lars Stalling. A la part interna del cub es mostraria un vídeo on s’observarien interaccions entre persones. Aquest vídeo pot estar realitzat participativament. I de fet, es poden crear tallers a Citilab que donin les pautes necessàries per poder realitzar els enregistraments i la creació dels vídeos que es mostrin. D’aquesta manera els propis visitants anirien modelant l’escena del cub.

A les cares exteriors s’explicaria la ciència  que hi ha darrera de les xarxes: tipus, estructura, evolució… i molt més!

Cels Digitals

Aquesta encissadora proposta pertany a en Bob Ketner. Analitza el fet de desplaçar-se per l’espai i el temps en l’era d’Internet. Proposa crear un cub aïllant on el visitant pugui entrar les dades del lloc a on desitjaria viatjar i la franja horària d’aquesta destinació. Una pantalla mostraria les imatges del lloc triat i un sistema d’il·luminació simularia la quantitat de Sol o foscar de la zona triada. Si fos de nit a la ciutat escollida, al sostre del cub el visitant veuria les estrelles pròpies d’aqueslla regió en aquell moment de l’any. Així, aconseguiria viure un viatge global.

Tot i que el visitant que es trobés fent el viatge digital estaria aïllat, des de fora, els altres visitants, podrien observar el que està succeïnt a l’interior. Això es podria aconseguir gràcies a utilitzar vidres polaritzats.

Gràcies a questa instal·lació podríem estar connectats entre institucions, i pot ser qui sap, el Tech Museum de San Jose, Califòrnia, qui ha estat col·laborant amb nosaltres en tot aquest procés podria estar encara més present.

Compartir els records: la fotografia

Aquest cub ha estat desenvolupat per l’equip que treballa actualment al projecte d’Expolab dins del Citilab. A partir d’una de les anècdotes que ens varen explicar durant els tallers d’Expo-disseny, analitzem l’evolució de les càmeres analògiques a les digitals i l’impacte social associat. Abans només teniem un parell de fotografies de moments altament importants, ara, en canvi, fem mil fotografies de cada racó. El procés de revelat mitjançant productes químics imposava unes restriccions físiques que impedien l’excessiva manipulació de les fotografies. Ara, en canvi, gràcies a l’ús de semiconductors i el pas de llum a zeros i uns, el llenguatge dels ordinadors, podem manipular aquesta informació fàcilment.

Dins d’aquest cub mostrem també el funcionament bàsic d’una càmera de fotografies, un joc de lents que sí que és comú, tan per les càmeres analògiques, com digitals i proposem la construcció d’una càmera estenopeica. Així com animem als visitants a pujar les seves fotografies a través de Flickr perquè es mostrin a la resta de públics.

El món s’encongeix, les connexionscreixen

Aquesta aportació està feta per en Rob Stephenson. Representa un mapa de la xarxa social d’una persona abans i després d’Internet. Utilitza un globus terraqui per animar als visitants a indicar les seves amistats i coneixences arreu del món. Ens proposa reflexionar sobre on es trobaven les persones amb qui ens relacionàvem abans d’utilitzar Internet.

L’Evolució de les Xarxes Socials

Aquesta proposta ha estat plantejada per Jason Spriggs, un noi de menys de 18 anys, membre de la Teed Greed. En Jason vol parlar de com les xarxes socials començaren amb el veïnatge comú i han acabat sent un negoci.

El cub d’Introducció

Els equips d’Expolab de Citilab i del Tech Virtual del Tech Museum estem encara treballant per presentar un cub introductori on mostrarem tot el procés mitjançant el qual s’ha realitzat aquesta exposició i on proposarem als visitants que recomanin itineraris a nous visitants.

La imatge que tenim és encara un esboç que ha d’anar millorant per poder donar a conèixer a totes les persones que han estat protagonistes de la creació de la primera exposició d’Expolab, que han estat moltes! També volem compartir amb els visitants, les imatges de tots els prototips que s’han creat i de totes les bones idees que s’han anat generant, ja que tot aquest material és Creative Commons. Finalment, no volem fer un cub perquè només se senti la veu de l’equip organitzador, i és per això que l’itinerari queda en mans de la participació.

Aquestes són les propostes que han estat més desenvolupades, però al llarg de les sessions de co-disseny i de les trobades a Second Life també s’han creat d’altres prototips que es poden arribar a completar i podrien arribar a formar part de l’exposició final, si vosaltres els triéssiu… No volem deixar cap idea fora del vostre judici!

Així doncs, aquí les teniu:

Viatjar en temps i espai gràcies a Internet


Instantaneïtat: viatjar en temps i espai

 

Evolució de les Xarxes Socials II

 

Altres propostes

 

Esperem els vostres comentaris i opinions al blog… Així com us animem a venir al Citilab a votar per les propostes que més us hagin captivat! No us perdeu l’oportunitat de participar en aquesta primera exposició dins del context d’Expolab, una nova via d’entendre les exposicions obrint-les al públic!! Animeu-vos, feu-la vostra!

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.