A punt per redescobrir la ciutat

Imatge d'Ana Domínguez

Queden ja pocs dies per a l’inauguració de l’exposició Science of the City i ja tenim llesta la comunicació per als mitjans. Aqui podeu descarregar-vos la nota de premsa en la que es presenta la mostra com una invitació per a que la ciutadania redescobreixi els espais urbans des d’una nova perspectiva científica.

Nota premsa Science of the City:

Share

Science of the City arriba a l’Arts Santa Mònica

Ha estat un llarg procés de co-creació, però finalment Science of the City arriba al centre Arts Santa Mònica per mostrar una exposició viva i que ens mostra la ciutat des d’angles i mirades artístiques ben diverses,  construïdes a partir dels 50 vídeos enviats per tots vosaltres a Scienceofthecity.net.

El dimarts 8 de maig, a les 19h, inaugurem aquesta exposició participativa que es podrà visitar fins el 19 de maig. Us hi esperem!

Allí hi trobareu les peces d’art creades pel grup de recerca IMARTE de la Universitat de Barcelona (UB) a partir de les preguntes, descobertes i experiments plantejades pels participants del concurs. Cada obra es relaciona amb els vídeos que han servit d’inspiració.

Darrera queda un procés minuciós en el que la Mandarina de Newton  ha estat aplicant tecnologies de transcripció i anàlisi a tot aquest material per crear un repositori documental sobre temes d’interès científic a la ciutat. A partir d’aquí els artistes han experimentat amb la creació de composicions i imatges derivades, reinterpretant els continguts o bé realitzant transposicions a altres llenguatges. El resultat final són nou peces artístiques que comparteixen la mateixa mirada de sorpresa i curiositat i que ens parlen de fòssils, líquens, ADN, del color de les parets, els constituents de la matèria, el mètode científic, les llums o el reconeixement de patrons.

És la curiositat el que ens ha mogut a tots, artistes, experts, ciutadans, a fer-nos preguntes en aquest procés de metadisseny i a iniciar recerques que avancen en paral·lel i es retroalimenten, amb resultats insospitats.

No volem deixar de comentar-vos que hem pogut arribar fins aquí gràcies a la col·laboració de FECYT, Obra Social “la Caixa”, el Tech Museum de San José a Califòrnia i París-Montagne a França, i a la participació i el suport de moltes persones i entitats. A tots, moltes gràcies!!

Recordeu que podeu veure tots els vídeos enviats a ScienceoftheCity.net i l’exposició creada a partir d’ells s’exposarà a Arts Santa Mònica, a partir del dia 8 de maig i fins el dia 19. No us la perdeu!!

Share

TalentLab: Escolant la Terra - sessió II

Dimecres passat vàrem començar la segona sessió del taller “Escoltant la Terra” dins del projecte TalentLab, amb una visita a les instal·lacions centenàries de l’Observatori de l’Ebre de Roquetes. Des del seus inicis va centrar la seva activitat a estudiar les relacions entre el Sol i la Terra; una recerca pionera que, amb el temps, ha adquirit cada cop més rellevància.

La visita es va centrar en tres espais principals: l’observatori astronòmic, l’estació meteorològica i  la biblioteca. A l’observatori vàrem veure diferents telescopis que s’utilitzen per a l’observació de l’activitat del Sol i d’altres cossos celestes menys lluminosos. A l’estació meteorològica vàrem vaure els diferents aparells (tradicionals i moderns) que s’utilitzen per mesurar els paràmetres del temps meteorològic. L’Observatori té un registre de dades (temperatura, precipitacions, humitat, etc.) molt homogeni i estable, la qual cosa és de gran rellevància per a l’estudi del clima. Finalment, vàrem accedir a la biblioteca, especialitzada en ciències de la Terra, un indret acollidor que al llarg d’un segle ha acumulat més d’un quilòmetre lineal de publicacions. Un fons documental centenari que és fonamental per l’estudi de la història de les ciències; on hi ha els llibres tècnics de la biblioteca de Narcís Monturiol.

Un cop acabada la visita, ens vàrem dirigir a la sala per a continuar el taller amb l’objectiu d’arribar a una proposta concreta de recurs educatiu. Vàrem decidir reunir-nos tots en un únic grup i començar a treballar amb les mans. Però reprendre les propostes allà on les vàrem deixar a la primera sessió va costar un xic: teníem els motors freds!

Poc a poc, van sorgir les primeres idees: vegetació, instal·lacions de l’Observatori, vídeos, estudiants, investigadors, professors, una plataforma wiki, un canal, estacions meteorològiques, etc. i es va començar a modelar la seva forma del recurs. Podria ser una plataforma wiki per treballar el clima local combinant la presa de dades amb l’observació de la vegetació. Els alumnes intentarien trobar respostes als interrogants plantejats en un qüestionari i els resultats es publicarien a la plataforma amb vídeos curts de fàcil creació (Moviemaker). La idea és que sigui una pràctica independent, i interessant en sí mateixa, però que es podria complementar amb una visita a l’Observatori de l’Ebre; la qual cosa permetria donar valor afegit al recurs: comparar i discutir les dades amb investigadors professionals. La plataforma també permetrà comparar les dades de diferents localitats que aportin els diferents centres educatius i, si es fa amb continuïtat, establir registres temporals.

En aquest punt, la proposta va ser contrastada amb els “futurs usuaris” que van apuntar la necessitat que el recurs sigui pautat (fitxes), que es pugui fer a l’aula i sigui cooperatiu. Finalment, es va afinar la proposta amb el suggeriment d’introduir una pàgina wiki per a professors i investigadors on es vagin responent les preguntes, d’incorporar un protocol per a elaborar un pluviòmetre, si el centre educatiu no en té, i la possiblitat que la comparació de dades pugui establir-se també entre països.

Es va comentar que és imprescindible la coordinació entre l’Observatori de l’Ebre i la Delegació del CSIC per a tirar endavant el projecte, tant en l’elaboració dels continguts com en la gestió dels accessos a la plataforma wiki. El pressupost d’aquest recurs educatiu no hauria de ser massa elevat. Finalment, es va concloure que el títol podría ser “El meu temps”. No podíem demanar més concreció.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

TalentLab: Escoltant la Terra – sessió I

El passat dia 25 de gener vàrem començar el tercer taller de TalentLab, “Escoltant la Terra”, a l’Observatori de l’Ebre (CSIC-URL). A mesura que arribaven, els participants es van anar repartint en dos grups, tot procurant que fossin equilibrats. Vàrem presentar el taller i l’estructura de la sessió i, de seguida, ens vàrem posar a treballar.

Primer, en una sessió d’inspiració, es va fer una posada en comú per grups del context del canvi climàtic a partir d’imatges seleccionades i de les idees que els va suggerir a cada participant. El primer grup va emfasitzar la qüestió de les escales (global, local) a les que ens trobem davant del canvi climàtic i l’aigua. També la qüestió dels riscos associats amb el tema de l’aigua: és un recurs desitjable però també pot comportar situacions de perill o desastre.

El segon grup va suggerir la idea de “el camí” per posar de manifest el recorregut que caldria transcórrer des d’una situació en la que s’ubicarien els desastres (per causes naturals o antròpiques) fins a l’ideal d’una acció humana en harmonia amb l’entorn natural, a la qual s’arribaria passant pel filtre del pensament científic. Aquest plantejament va suscitar debat amb l’altre grup pel fet que aquest considerava que, en realitat, la natura (amb fenòmens naturals de gran magnitud inclosos) havia estat harmònica abans que hi actués la mà dels humans. Pensem que el camí proposat pel segon grup volia reflectir l’ideal d’una nova “racionalitat” o “pensament científic” que actuaria més d’acord amb el medi natural.

 

Seguidament, en l’escenari de futur els dos grups va coincidir a situar-se a nivell local. El primer grup va editar la portada del diari “La veu de Roquetes”, un dia 25 de gener de 2030, destacant la qüestió de l’aigua (les restriccions malmeten l’agricultura i el trasvassament Nord-Sud queda en desús) i l’energètica anunciant que el petroli ja no n’és la primera font. Va plasmar un canvi climàtic avançat, desgel del pol Nord, amb efectes político-comercials. Finalment, va situar l’esperança de vida als 100 anys. El segon grup va publicar la portada del diari “Lo Sud” destacant els moviments migratoris pels efectes canvi climàtic (cimera mundial d’urgència per una situació catastròfica, a Noruega arriben a -30 graus centígrads i s’ofereix el desert d’Andalusia per a la reubicació de la població noruega). També, la rellevància de la medicina genètica amb l’erradicació de la diabetis i el llançament d’un coet espacial reutilitzable.

Després es van establir els perfils dels usuaris hipotètics del recurs educatius i es van destacar aspectes relacionats amb la curiositat en general i l’interès per l’esport i la cultura. També un marcat interès per l’ús de les noves tecnologies de comunicació, especialment, l’ús del canal youtube. Aquest darrer aspecte va propiciar un petit debat sobre el potencial educatiu d’aquest mitjà en l’ensenyament de les ciències, sigui com a material útil per mostrar fenòmens científics difícils de visualitzar a l’aula, sigui per produir un recurs per aquest canal, sigui perquè els alumnes creïn vídeos amb experiències que després pengin a YouTube. És a dir, un mitjà a tenir en compte.

Resumint les idees sorgides en les activitats anteriors, els dos grups van plasmar “quadres” molt complets, que denoten la necessitat d’integració dels aspectes naturals i científics amb els econòmics i socials. El segon grup hi va incloure també les actituds.

A partir d’aquí cada grup va perfilar una idea de recurs educatiu. El primer grup va suggerir l’elaboració d’una plataforma (wiki, blog, videos, etc.) per a treballar els efectes locals del canvi climàtic amb informació científica integrada (física, biologia, química, etc.). El segon grup va suggerir la visita “in situ” dels llocs i realitats que es vulguin conèixer i la plasmació gràfica com a possible via d’integració del coneixement i l’aprenentatge, per exemple, a través d’il·lustracions, infografies, vídeos o altres.

Encara està tot per definir però sembla que hi hagués una certa convergència en la integració de coneixements, el centrar-se en realitats locals i la plasmació en mitjans gràfics. Veurem què passa en els propers dies i com evolucionen les propostes.

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

TalentLab: Reacciona amb el medi sessió II

El passat dimecres dia 30 de novembre, vàrem realitzar la segona sessió del taller “Reacciona amb el medi”, a l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (CSIC). En aquesta sessió ens vàrem reunir tots els participants al voltant d’una única taula per posar en comú els aspectes més destacats de les propostes que s’havien presentat a la sessió anterior i elaborar una proposta única.

Es va destacar la necessitat de crear un recurs que fomentés la recerca per part dels alumnes, a partir de temàtiques que l’alumnat pugués relacionar amb la vida quotidiana. També es va parlar de la necessitat que aquesta recerca fos realitzable en petits grups i independent d’una visita al centre de recerca. En tot cas, l’activitat a l’aula podria adaptar-se de manera que l’alumnat més interessat pugues, més endavant, ampliar els seus coneixement a través d’un treball de recerca.

Es van discutir les temàtiques que podrien ser font de recerca, que cauen en els àmbits de la contaminació, la salut i l’alimentació. En aquest sentit, es va proposar treballar en tres línies de recerca per tractar alguns contaminants del medi com són el mercuri, els trialometans i el TBT (tributil estany), i també estudiar-ne els efectes sobre els organismes vius. Les dues primeres pràctiques estarien dirigides a l’alumnat de Batxillerat i la tercera al de 4t d’ESO. També hi hauria l’opció de fer una adaptació per a l’assignatura Ciències per al Món Contemporani.

Per a l’anàlisi de l’acumulació del mercuri a la cadena tròfica es va plantejar la idea de recopilar informació sobre la dieta dels alumnes i relacionar-la amb la presència de formes de mercuri orgànic als cabells d’aquests alumnes. Per a fer l’anàlisi caldria utilitzar una tècnica de laboratori a l’IDAEA, a la qual hi podrien anar un parell d’alumnes i el/la professor/a. Pel que fa als trialometans presents a l’aigua clorada (per exemple a les piscines), es posaria a disposició dels alumnes una recopilació de dades reals que es tractaria d’analitzar. Finalment, en relació als efectes del compost TBT que s’utilitza a les pintures de vaixell com a antiincrustant d’algues i d’altres organismes, es realitzaria un protocol per a observar l’efecte d’IMPOSEX en una espècie de cargol marí. A partir de l’observació de mostres obtingudes al mercat, els alumnes haurien d’estudiar el fenomen de masculinització d’aquests cargols.

Es va suggerir que les tres pràctiques de recerca disposessin d’un espai de documentació, un protocol d’experimentació i/o d’anàlisi de dades i de la possibilitat de publicació de resultats per part dels alumnes dels diferents centres. A més, es podria combinar amb petits vídeos i visites al centre de recerca en funció dels recursos econòmics i materials. En aquest sentit, s’ha comentat que es podrien concentrar les visites en un dia sencer dos cops a l’any, el primer durant el primer trimestre i el segon durant el segon trimestre escolar, i la necessitat d’estudiar els aspectes de l’assegurança i de la possibilitat de pagament d’un import econòmic moderat per part de les escoles.

Ara continuarà la feina per adaptar aquesta proposta educativa, que ja té un grau de concreció prou elevat, al format digital. També caldrà continuar el treball col·laboratiu amb professors i investigadors per documentar científicament les experiències i la seva adaptació a l’aula.

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Crèdits fotogràfics: Luís Echanove
Share

TalentLab: Reacciona amb el medi sessió I

El passat dia 23 de novembre vàrem començar el segon taller de TalentLab “Reacciona amb el medi”, a l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (CSIC). Abans de començar vàrem adequar la sala de seminaris a les nostres necessitats: les cadires amb tauleta incorporada (per prendre notes) es van substituir per un parell de taules i una mica d’espai. I, en comptes d’un ponent, teníem alguns investigadors i professors disposats a treballar, seguint el fil que els proposa la Irene Lapuente de La Mandarina de Newton S.L.

Els participants es van repartir en dos grups. Seguint l’esquema que vàrem veure en el primer taller, els grups es van introduir  en les dinàmiques de co-creació través de diferents tècniques que generen discussió en el sí de cada grup, en aquest cas amb la química ambiental com a teló de fons.

 

La primera activitat va servir per inspirar la discussió, a través del collage. Els participants van mostrar els seus interessos i preocupacions al voltant de la química ambiental i, a partir d’aquí, els grups van establir algunes línies d’interès. El primer grup va presentar una “Balança de la química” en la qual juga un paper important la qüestió dels riscos versus els beneficis utilitzant un exemple com és l’ús del DDT i la malària. El segon grup va lligar els aspectes de la contaminants de l’aigua (mercuri, estany, cosmètics, etc.) i la necessitat d’estimular la curiositat i les emocions per a fer-hi front.

Seguidament els dos grups van fer un exercici de previsió d’algunes fites per al futur 2030. El primer grup va presentar les notícies  del diari “Ara i avui”,  i va destacar el problema de l’aigua, de l’energia i  de l’alimentació en el context de la ciutat. El diari del segon grup, “TalentNews”, també va destacar la qüestió energètica, de l’aigua i del canvi climàtic. Curiosament, els dos diaris només presentaven noticies de caire científico-tèncic i cap d’ells comentava aspectes de política, cultura, esports, etc.

Al definir el perfil dels usuaris del recurs educatiu els participants van imaginar persones majoritàriament poc motivades, amb un cert passotisme i sense massa gust per l’esforç.

Un cop fet això, vàrem procedir a confeccionar un diagrama d’afinitats en el qual els grups havien de recuperar els aspectes que havien anat sorgint a les tres activitats anteriors a partir de paraules clau. Els dos grups van destacar la formació i l’actuació com a requeriments del recurs a produir.

Després, amb una activitat molt ràpida, cada participant dins el seu grup va proposar tres activitats. Seguidament, els participants vàren votar les que els agradaven més; i al final, el grup s’havia de posar d’acord per escollir-ne tan sols una. El primer grup va dibuixar un recurs per investigar els problemes ambientals al voltant de l’escola prioritzant la metodologia científica. A partir d’aquí se n’hauria d’escollir un per estudiar-lo amb més deteniment i proposar algunes actuacions. El segon grup va proposar la realització d’una recerca –que estigués vinculada a la recerca actual- amb l’ús del vídeo.

Al final es va generar un debat molt enriquidor i, a partir d’aquí, i fins la propera sessió el dia 30 de novembre, els participants hi aniran rumiant i també documentant les propostes en funció de la disponibilitat de cadascú.

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.
Share

TalentLab, un projecte de co-creació amb professors i investigadors

Talentlab és un projecte on l’objectiu és dissenyar conjuntament recursos educatius online per a l’aula

El projecte es basa en tallers de co-creació sobre ciències de la vida, química ambiental, ciències de la terra i intel·ligència artificial. El període d’inscripcions ja està obert!

El CSIC, a través de la Unitat de Cultura Científica de la Delegació del CSIC a Catalunya i diversos instituts, i La Mandarina de Newton S.L., posen en marxa el projecte TalentLab, un projecte concebut com un laboratori de co-creació de recursos educatius online per a l’aula.

TalentLab reunirà, en diferents tallers, professionals de la comunitat educativa i la científica amb l’objectiu de sumar idees, esforços, capacitats i talents, i participar conjuntament en el procés de disseny dels recursos. Està adreçat a professors de cicle superior de primària, ESO, Batxillerat i cicles formatius.

Tallers d’experimentació
TalentLab preveu la realització de quatre tallers, de dues sessions cadascun, sobre diverses disciplines científiques. El període d’inscripcions a aquests tallers ja està obert i es pot realitzar a través del web del projecte: http://talentlab.csic.es.

El primer taller té lloc el 19 d’octubre. Es tracta de Experiments vius i es realitzarà al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB). Aquest taller gira en torn l’eix temàtic dels organismes model, o de laboratori, i permet plantejar grans línies que envolten la recerca en ciències de la vida i suggerir possibles focus d’interès de les propostes educatives online. Durant el taller, que tindrà continuïtat en una segona sessió el 2 de novembre, es treballa en grup amb l’objectiu de dissenyar conjuntament un recurs educatiu online.

Seguint la mateixa estructura s’organitzaran tres tallers més: Reacciona amb el medi, de temàtica química, que tindrà lloc a l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (CSIC), els dies 23 i 30 de novembre; Escoltant la terra, sobre la dinàmiques de la Terra en el marc del canvi global, que tindrà lloc a l’Observatori de l’Ebre (CSIC-URL) els dies 25 de gener i 8 de febrer de 2012; i, finalment, Entre màquines intel·ligents, que tractarà la recerca en intel·ligència artificial i tindrà lloc a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (CSIC), els dies 7 i 21 de març de 2012.

Els recursos educatius que resultin d’aquests quatre tallers hauran estat co-creats per membres de la comunitat científica i educativa. D’aquesta manera es vol aconseguir generar productes d’alta qualitat que satisfacin tant a investigadors com a professors i mestres.

TalentLab vol ser un projecte innovador que generi debat, diàleg i productes innovadors amb la finalitat d’afavorir la creativitat científica dels joves. És una iniciativa de la Unitat de Cultura Científica de la Delegació del CSIC a Catalunya, en col·laboració amb de diversos instituts del CSIC a Catalunya, i La Mandarina de Newton S.L. Està finançat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i compta amb el suport del Consell de Coordinació Pedagògica de l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.

Share

De la Interactivitat a la Co-Creació

L’altre dia vam tenir una llarga discussió entre diversos membres del grup A+C+C CoCreació sobre les diferències entre els diversos projectes que estàvem revisant.

Ens va servir per preguntar-nos què és característic a les diferents etiquetes que s’estan utilitzant en parlar de diversos projectes en què grups i institucions culturals es plantegen noves formes de relació amb el públic. També ens questionàvem com el públic deixa de ser quelcom passiu i en quin grau cada institució o projecte s’atreveix amb el canvi. Cada terme té les seves dificultats i ambigüitats i segur que pot ser acotat en una escala diferent. Però, de moment, l’escala que us presentem ens ajuda a fer una primera aproximació. D’alguna manera, hem simplificat molt l’escala de participació que es pot trobar a “The Participatory Museum” i hem intentat introduir la nostra pròpia visió per anar una mica més enllà de la participació entesa com el foment de la relació social entre les comunitats al voltant d’un projecte o institució cultural. És a dir, va una mica més enllà del concepte de contribució i intenta veure com caracteritzar la co-creació.

Interactiu: Són aquells projectes i institucions que promouen una relació i un accés més ben acotada i predefinit. Bona part dels museus de ciència tradicionals que es van renovar o van sorgir entre els 60 i els 80 entrarien en aquesta categoria. Els usuaris poden interactuar de forma limitada seguint el patró que ha predeterminat la institució. Evidentment, aquest va ser un pas important en el seu moment per als museus. Un exemple paradigmàtic en l’àmbit de ciència és l’Exploratorium de San Francisco. En art, el concepte d’interactivitat és potser més ampli però el podríem identificar amb tota una tradició d’interacció amb els espectadors. Podem reservar aquesta definició per a tots aquells projectes en què l’usuari no aporta contingut i reacciona al contingut preparat per altres que no formen part del col·lectiu d’espectadors/usuaris.

Obert: Es tractaria d’aquells projectes o institucions que proposen mostrar els seus processos de funcionament i preparació dels seus continguts. Per exemple el MOMA de Nova York ja fa un temps que convida al públic a veure la “tramoia” de la preparació de les seves exposicions. A mig camí entre l’observació i la captació d’interessos i necessitats dels espectadors, el Liberty Science Center ha obert alguna part del procés de disseny d’exposicions als usuaris, que poden participar en les reunions dels professionals del museu. És el que seria el “grau zero” de la participació.

Participatiu: La institució o el grup líder del projecte, convida a la participació, amb gran grau de diversitat sobre el que es demana en aquesta participació. Aquí de vegades val la pena fer una distinció entre el que és “participatiu” i “contributiu”. El participatiu pot limitar-se a donar opinió o arribar a afectar la presa de decisions sobre el propi procés del projecte (esdeveniment, exposició, etc.): La famosa escala de participació. La contribució també evoluciona des de la simple acció d’interacció mínima, l’aportació de feedback en forma d’opinió a l’aportació de continguts.

Un exemple seria el cas que hem analitzat de la mostra organitzada pel CCCB “La ciutat dels Horrors” que demanava als espectadors que contribuïssin amb fotografies de la seva ciutat que mostressin algun aspecte “horrorós”. El comentarem amb més detall.

Un altre exemple, seria l’exposició organitzada per Mediamatic a Amsterdam sobre el concepte de viatge. Mediamatic va desenvolupar diversos cicles d’invitació i comissariat col·lectiu. Es va crear un lloc web sobre diverses ciutats del món, imitant el típic web d’una agència de viatges. Es va convidar als artistes locals a actuar com a “guies turístics” de la seva ciutat. Els viatgers puntuaven als artistes segons la seva proposta. Això va ser la base per seleccionar un artista de cada ciutat perquè fes un mòdul expositiu sobre la seva ciutat (que havia d’ocupar un espai de 2x2x2 metres). Finalment, l’exposició es va realitzar a Mediamatic. El procés no fou dissenyat pels participants sinó per la institució. Hi va haver contribució col·lectiva, però cada artista va treballar de forma individual i la institució va actuar majoritàriament com a promotora de la iniciativa i com a agregadora de continguts. No està clar que hi hagués interacció de creació de contingut entre els artistes i els participants.

Co-Creatiu: En aquests processos pot ser difícil distingir qui és “públic” i qui és la institució, líder artístic o científic del projecte. En el màxim de la co-creativitat, el públic crea tant com els líders del projecte i de la institució. Contribueix a definir el procés, el contingut i el resultat. És difícil trobar projectes totalment cocreatius tant en l’àmbit de la cultura i de l’art com en el de la ciència. Té alguns punts en comú amb els processos de metadisseny (Open Design o P2P, per exemple) en què els participants (“co-creadors”) decideixen quin procés seguiran i després s’incorporen en diversos rols i nivells construint i aportant coneixement al procés. Al llarg del projecte “De la contemplació a la participació i més enllà“, els usuaris co-crearen els mòduls d’una exposició, però el procés de disseny va estar marcat pels líders del projecte. MediaLab Prado té diversos formats oberts en els que l’objectiu del projecte, el procés i les contribucions queden definits a través del treball amb el “públic”. En aquests casos es crea un diàleg col·lectiu creatiu.

Les institucions tradicionals s’estan replantejant on situar-se i com fer-ho. Des dels que consideren que els formats tradicionals del museu han de seguir sent els que són als que creuen que aquestes institucions, tant de ciència com d’art, han de treballar en espais més oberts i teixint relacions més co-creadores amb els “abans anomenats” públic. L’objectiu és saber si es vol evolucionar fins a la simbiosi (un concepte de la Contextopedia d’A+C+C CoCreació que anirem comentant) o explorar altres possibilitats intermèdies.

——————————————–

Credits of photographies:
- Alaskan Dude: http://www.flickr.com/photos/72213316@N00/
- La Mandarina de Newton S.L. 
Share

A + C + C: un pas rere l'altre en la cultura de la co-creació

Els tallers que va organitzar en el seu moment Co-Creating Cultures dins del cicle I + C + i del CCCB han tingut diversos resultats més enllà de l’èxit de participació.

Un grup de participants va pensar en el seu moment que calia fer alguna cosa més en la línia de la participació i co-creació i així ha començat a créixer A + C + C: Art, Ciència, Cultura i Tecnologia.

Partim d’una constatació: la total hibridació dels diversos camps de pràctica des de l’art fins a la tecnologia que s’amplifica i reforça amb la irrupció de les noves formes de creació i compartició del coneixement que ha aportat la cultura tecnològica i internet de forma més evident .

El camp és ampli i admet moltes accions.

Nosaltres, ens hem centrat en l’àmbit de la co-creació com a espai de present i de futur en la intersecció entre Art, Ciència i Cultura. Sí, ja sabem que la ciència és part de la nostra cultura, per exemple, però de moment sembla que encara cal referir-se a aquest espai de la cultura artcientífica així, enumerant els seus components.

“Co-creació” és un terme que s’utilitza en un sentit restringit dins l’àmbit de disseny centrat en els usuaris però A + C + C el pren de forma més àmplia i oberta per a estudiar i promoure els processos de creació col laborativa i tot el que es connecta amb ells. I és molt: des de noves formes d’organitzar-se a noves formes de produir. En aquest punt trobarem influències i necessitarem conceptes i pràctiques d’iniciatives molt diverses, des de l’Open Source al Design Thinking passant per l’ArtCiencia.

Hem definit la nostra “Contextopedia” per donar a entendre millor alguns termes que es corresponen amb aquestes accions i possibilitats noves. Uns són vells termes als quals els donem el nostre significat precís, altres són invencions noves. Per exemple: “simbiosi”, “open earning”, “acció dialògica” o “mediadors de coneixement”.

És un primer pas per situar les noves referències d’acció.

El pla de treball que tenim en marxa “sota el radar” des de la tardor passada comprèn una primera fase de clarificació de l’àmbit “co-creació”, una recollida i estudi de casos d’iniciatives que van des del interactiu fins la co-creació passant per experiències participatives en art, cultura, ciència, tecnologia i disseny. I després anirem construint projectes i accions concretes.

En aquesta primera fase, hem d’agrair la col.laboració de diverses persones i entitats que s’han prestat a compartir el seu coneixement a través d’entrevistes directes. Amasté, Liberty Science Center, CCCB i el Museu d’Història de la Immigració són alguns dels nostres pacients “observats”.

Seguirem interactuant amb ells i amb altres col.lectius i entitats que d’una manera o altra exploren i promouen el camp de la co-creació.

Començarem a poc a poc a publicar aquí i en altres plataformes el que anem trobant, el que anem fent i el que obrim a la col.laboració.

Share

Taller pràctic de mètodes de treball amb el que abans anomenàvem públic

Els dies 10, 11 i 12 la Mandarina de Newton va assistir al Mercado Atlántico de Creación Contemporánea (MACC) a Santiago de Compostela. Ramon Sangüesa i Irene Lapuente varen presentar el taller pràctic de mètodes de treball amb el que abans anomenàvem públic, on els assistents van ser convidats a crear projectes culturals amb materials a les mans i tècniques de prototipat ràpid. Va ser un èxit d’assistència. Els participants varen gaudir de tres hores intenses de treball i la creativitat va estar present durant tota la sessió.

En aquesta ocasió els projectes que es crearen varen estar relacionats amb les exposicions, els espais de creació, el disseny i l’entreteniment. Els participants van donar vida, si més no en forma de prototip, a circuits amb bicicleta amb parades per comprendre com funciona aquest vehicle de transport personal, llegir novel·les que parlin de bicicletes o mostrar les imatges gravades durant el recorregut; pobles reconstruits gràcies a accions artístiques de reciclatge, experiències per a la integració del disseny i un espai per comprendre la cultura jamaicana.

Mitjançant role playing, una tècnica a través de la qual es simula una situació que podria presentar-se en la vida real i en la qual s’adopta el paper d’un personatge concret, els participants van poder millorar i testejar les seves propostes.

Finalment, la posta en comú de l’experiència i un breu debat sobre el que havia succeït van fer de tancament de la sessió. Tot i així, creiem que el material treballat no es quedarà en un simple prototipatge ja que els assistents, persones creatives, il·lusionades i lluitadores, van expressar haver vist nous camins. Moltes gràcies a tots ells per compartir amb nosaltres 3 hores tan interessants!

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.