I... Ja tenim els guanyadors de la 3a edició de Science of the City!

Durant els 3 últims mesos, hem rebut diversos vídeos de participants de diferents llocs, edats i trajectòries. Vídeos que representen una infinitat de maneres de veure la ciència que ens envolta. Aquest any premiem dos vídeos, un triat pel públic per votació online i un altre triat per un jurat d’experts en ciència, tecnologia i audiovisuals. No va ser fàcil, però havia de prendre una decisió…

Els guanyadors d’aquesta edició de Science of the City són:

Rellotges Biològics: El ritme que ens mou, de Laia Torres i Laura Pardo.

 

Accelera’t, de Mar Batlle.



El jurat també vol fer una especial menció al vídeo de John Scott, Glasgow, City of Science. Aquest vídeo ens ofereix una visió nova i interessant d’aquesta ciutat escocesa. Si aquest estiu busqueu destinacions científiques, creiem que aquesta és altament recomanable.





Volem felicitar als guanyadors i a tots els que heu participat per l’esforç realitzat! Esperem que us hagueu divertit mentre creàveu els vostres vídeos i, clar, que hagueu après i descobert una mica més sobre la ciència de la vostra ciutat!

Seguiu Mirant la vostra ciutat amb ulls de científic i explicant i compartint el què veieu… perquè la ciència està per tot arreu!

Recordeu que Science of the City no s’acaba aquí! Alguns dels vídeos que hem rebut apareixeran a la tele, nosaltres seguirem treballant i organitzant activitats…

Us mantindrem informats!

Share

TalentLab: s'inicia la 3a Edició i es re-inaugura l'Exposició a l'Espai Mandarina!

La 3a edició del projecte del CSIC, TalentLabcomença amb una nova sèrie de tallers i diàlegs interdisciplinaris oberts al públic (del 5 Març al 16 Juny 2014).

I per celebrar l’inici d’aquesta nova edició, aquest Divendres, 28 de Febrer, a les 19h a l’Espai Mandarinare-inaugurarem l’Exposició dels Recursos Educatius de TalentLab. 

Aquesta exposició es va exhibir per primera vegada a l’Octubre de 2013, a la Residència d’Investigadors (CSIC – Generalitat de Catalunya) i ara la re-obrim al públic. En aquesta mostra podreu accedir a tots els recursos educatius produïts a les últimes edicions de TalentLab i conèixer una mica més sobre la nova edició.

Us convidem a tots a passar pel nostre Espai i a conèixer una mica més sobre el projecte TalentLab  És un esdeveniment gratuït i obert a qualsevol interessat, amb registre.

L’edició d’aquest any de TalentLab tindrà dues línies de treball:

Línia ProfessoratTallers per a professors amb els que treballarem sobre els recursos educatius co-creats en les dues edicions anteriors. Es realitzaran 3 tallers al llarg del mes de Març (12, 19 i 26 de Març), cadascun dedicat a dos dels temes que es van explorar en TalentLab I i II.

Línia Públic: Una sèrie de diàlegs interdisciplinaris entre el públic i investigadors (5 de Març, Abril 7 i 16 de Juny) entorn a les hibridacions Naturalesa-Tecnologia : Transgènics , Ciborgs i Fukushima.

Tots aquests esdeveniments es duran a terme a la Residència d’Investigadors (CSIC -Generalitat de Catalunya), a les 18h.

Són esdeveniments gratuïts amb inscripció.

Tota la informació està disponible a: talentlab.csic.es

Share

'Science of the City #3' - Concurs de Vídeo

Oberta la tercera edició de ‘Science of the City‘!!

IMATGE WEB

Mira la teva ciutat amb uns altres ulls. Mira amb un enfocament científic o tecnològic. Què veus? Conceptes coneguts, nous reptes, descobriments i descobridors o experiments en acció. Science of the City vol recollir múltiples mirades científiques i tecnològiques d’una ciutat fetes pels seus ciutadans.

La Mandarina de Newton, en el seu àmbit d’investigació i treball de Co-Creating Cultures, i després de l’èxit de la primera i segona edició, llança la tercera edició de Science of the City.

Science of the City té lloc a Barcelona, ​​Madrid, Silicon Valley, París, Zagreb, Amsterdam i altres ciutats. Les ciutats són excel·lents recursos educatius. Com podem utilitzar-los? Com podem relacionar conceptes científics amb les nostres ciutats? Podem construir un pont entre els ciutadans i els investigadors a través de mostrar les preocupacions dels ciutadans? Poden els ciutadans apuntar els nous reptes cientificotecnològics? Mostren les ciutats la història de la ciència? Science of the City vol trobar algunes respostes a aquestes preguntes.

Si vols participar en el diàleg, comença participant en el concurs de vídeo i envia un vídeo de dos minuts que relacioni ciutats i ciència. Per exemple, “Com es controla el trànsit en una ciutat?”. Si mires amb atenció, et sorprendràs amb la quantitat de fenòmens científics que es poden observar sense sortir de la teva ciutat. No obstant això, si encara tens dubtes sobre com plantejar, pots anar al canal de YouTube de La Mandarina de Newton i trobaràs alguns vídeos de mostra i altres de passades edicions.

Els millors vídeos presentats al concurs seran seleccionats per un jurat i per vot popular. En aquesta nova edició, hi ha dos premis de 500 €: per al vídeo més creatiu i per al més votat pel públic. A més d’això, alguns vídeos s’emetran per televisió.

Des d’ara i fins al 24 d’abril podeu enviar tants vídeos com desitgeu i nosaltres els pujarem a la nostra plataforma. Trieu una idea, feu un vídeo de 2 minuts, pugeu-ho al vostre compte de Youtube i envieu (cocreatingcultures (@) gmail.com) una breu descripció i l’enllaç.

Durant aquest temps també podreu veure els vídeos d’altres participants, comentar, demanar a altres persones a la plataforma assessorament per als vostres vídeos i, finalment, votar la proposta que més us agradi.

En breu més info a www.scienceofthecity.net

També ens podeu seguir a Facebook i Twitter.

Share

Investigant la importància dels colors

Com sabeu, seguim treballant per Science of the City #2. Seguim rebent vídeos com a resultat de col·laboracions a diversos països, com Croàcia o Holanda, i vam començar a establir contactes entre alguns dels participants i científics de diferents temes.

El Divendres 5 d’Abril, vam estar a l’Institut Lluís de Requesens, de Molins de Rei, Barcelona, formant part d’un taller col·laboratiu entre alumnes i investigadors. Els alumnes d’aquest col·legi van participar en la 2a edició de Science of the City amb diversos vídeos: ‘Canvis de temperatura‘, ‘Un devessall de senyals‘, ‘Serveis publics a Molins‘ i ‘Avorriment a l’Institut‘. Aquest últim va ser un dels guanyadors d’aquesta edició i en ell els alumnes van qüestionar la importància de l’entorn arquitectònic, en particular dels colors utilitzats a les aules i passadissos, i com això es relaciona amb la capacitat de concentració dels alumnes durant les classes. Aquesta ens va semblar una qüestió molt interessant i per tant, amb l’ajuda de l’Atelier des Jours à Venir, vam intentar contactar amb experts en els àmbits de la percepció i la cognició.

Dos investigadors de l’Institut Donders (Nilmegen, Holanda), el Dr. Guillaume Sescousse (Controlo Cognitiu- Percepció, Acció i Control) i la Dra. Mathilde Bonnefond (Oscil·lacions Neuronals- Xarxes Cerebrals i Comunicació Neuronal) van acceptar la nostra invitació i van viatjar fins a Molins de Reis per participar en el taller que vam organitzar en col·laboració amb l’Atelier de Jours à Venir.

Amb aquesta primera sessió volíem, d’una banda, crear un vincle entre els alumnes i els investigadors i, per un altre, trobar la manera de traslladar els conceptes científics abordats en el vídeo guanyador a preguntes que podrien ser objecte d’estudi al laboratori. Vam realitzar diverses activitats entorn dels conceptes aprenentatge, atenció, color,…

Vam començar amb un exercici per ‘trencar el gel’: ens vam ordenar segons el color dels nostres ulls, del més clar al més fosc. Ja més relaxats, vam demanar als alumnes que, en post-its de diferents colors, escrivissin el que cada color els recordava: alegria, eufòria, pau… Després van haver d’ordenar tots els post-its per temes. Un cop re-ordenats, vam poder concloure que inconscientment associem els diferents colors a temàtiques i/0 sentiments y emocions específics.

Els alumnes ens van explicar el que els havia motivat a realitzar el vídeo guanyador, i els científics van explicar el seu treball de recerca

Els alumnes creuen que l’entorn avorrit dels passadissos i les aules del col·legi pot ser un dels motius de la falta d’interès i atenció durant les classes. El neurocientífic Guillaume Sescousse va explicar com estudia el procés de recompensa durant l’aprenentatge en condicions normals, però també en cassos de trastorns psiquiàtrics. La Dra. Mathilde Bonnefond va explicar que part del seu treball es centra en entendre de quina forma el nostre cervell processa la informació i com les diferents regions cerebrals es comuniquen entre si durant els diferents processos cognitius, com per exemple durant el processament visual sota diversos nivells d’atenció. Per exemplificar de quina manera els colors poden interferir en el procés d’aprenentatge i en la nostra capacitat de mantenir els nivells d’atenció, els investigadors van desafiar els alumnes amb diversos exercicis. Un d’ells va consistir a intentar memoritzar el màxim nombre de paraules durant 2 minuts. Cada grup de paraules va ser presentat amb diferents colors de fons: vermell, blau i gris. Al final de l’exercici es va concloure que, tal com s’ha demostrat en estudis científics, els colors influeixen en la nostra capacitat de memorització i atenció. El color vermell crea tensió i això ens fa estar més concentrats, d’altra banda, el color blau ens relaxa, normalment ho associem a ambients creatius, però això implica una menor capacitat per retenir la informació.

Al final del taller vam proposar als alumnes que reformulessiu les qüestions plantejades en el vídeo. Volíem acabar la sessió amb un conjunt de preguntes més concretes sobre el tema. Aquestes van ser algunes de les qüestions formulades: Els colors afecten de la mateixa manera a persones de diferents edats? La percepció del color depèn del moment del dia o de l’estació de l’any? El color influeix de manera diferent a persones de diferents cultures? Quins colors s’haurien d’aplicar en els diferents espais de l’escola? Què passa en el cervell quan perceb un determinat color?

Ara, d’entre totes aquestes preguntes i temes que van sorgir durant el taller, els alumnes hauran de triar una, la que els agradaria explorar amb l’ajuda dels investigadors. La propera sessió conjunta va quedar agendada per al mes de Juliol. Us mantindrem informats dels avanços!

Share

'Transposicionals' - dansa, ciència i relats

El dimarts 30 d’Abril, 19:00h, a la Biblioteca de la Sagrada Família, La Mandarina de Newton i el col·lectiu Big Bouncers presentaran la peça de dansa contemporània ‘Transposicionals’ a la gala de lliurament de premis del III Concurs de Relats d’Inspiració Científica – Inspiraciència, organizat pel CSIC i amb suport de la FECYTAquest és un espectacle de dansa co-dirigit per La Mandarina de Newton i per Big Bouncers.

 

La peça està inspirada en fragments de set dels textos que van participar al concurs. Són relats que ens parlen de conceptes com la clonació, la robòtica, la mecànica quàntica, l’infinit, la relativitat, la gravetat i el buit. L’espectacle que presentarem el dia 30 serà una peça d’improvisació de dansa acompanyada d’una projecció audiovisual dels textos. El moviment jugarà amb aquests conceptes científics vinculats als relats d’Inspiraciència. Volem oferir al públic una experiència diferent, una forma nova de comunicar ciència: a través de l’art i la dansa.

No t’ho perdis!

 

Quan: Dimarts 30 d’Abril, 19:00h

Lloc: Sala d’actes de la Biblioteca de la Sagrada Família.

Activitat gratuïta, Aforament limitat

Share

Nous vídeos a la plataforma de Science of the City

Tenim dos nous vídeos a la plataforma de Science of the City #2. Els vídeos són el resultat final del taller que vam realitzar el passat mes de Març a Àmsterdam, en col·laboració amb l’Atelier des Jours à Venir i New Urban Collective. Com us vam comentar en els posts anteriors, aquest taller va tenir lloc a Bijlmer, Àmsterdam, amb l’objectiu de motivar els alumnes a qüestionar i explorar la ciència del seu quotidià urbà. Durant aquests dos mesos ‘post-taller’, els alumnes han treballat les seves idees i propostes i les han resumit en dos vídeos: un, en el qual qüestionen la qualitat de l’aigua: Podem inferir la qualitat de l’aigua pel seu color?, i un altre, en el qual exploren les propietats del gas: Per què el gas és invisible?. – Per ara podeu veure els vídeos en versió original, hoandès, i en breu afegirem els subtítols.

   

El proper dia 19 d’Abril els vídeos es projectaran al Festival de Ciència i Cinema d’Àmsterdam, al Museu Nemo.

Share

Science of the City al Festival de Ciència i Cinema d'Amsterdam

Els propers dies 18, 19 i 20 d’abril tindrà lloc la tercera edició del Festival de Ciència i Cinema d’Amsterdam. Més d’una trentena de vídeos científics sota el tema ‘Ciutats del Futur’ seran exhibits en quatre institucions emblemàtiques d’Amsterdam: EYE Film Institute, Filmacademie, Museu Nemo i Institut Français / Maison Descartes. A part de la projecció dels vídeos, el públic tindrà l’oportunitat de participar en tallers i taules rodones. Els vídeos entraran a concurs i l’últim dia del festival seran anunciats els guanyadors de les dues categories: ‘Gran Premi’ i ​​’Premi Nous Talents’. Aquí podeu consultar el programa del Festival.

La Mandarina de Newton també estarà present en aquest festival! El dia 19, al Museu Nemo, es projectaran els vídeos produïts pels nens de Bijlmer que van participar al taller de Science of the City que vam organitzar al Març. Aquest va ser un taller organitzat en col·laboració amb l’Atelier des Jours à Venir i New Urban Collective amb l’objectiu de motivar-los a qüestionar i explorar la ciència oculta pels carrers d’Amsterdam.

Estem desitjosos de poder veure el resultat final del taller durant aquest Festival!

Share

Cicle Critical Design: resum del Primer Taller Participatiu sobre Contaminació Interna

Divendres passat (1 de Març 2013) a l’Espai Mandarina, vam tenir el primer taller participatiu per donar forma a les idees dels participants sobre  Contaminació Interna. Com sabeu, aquest tema va ser presentat i discutit en el debat posterior a la presentació del Dr. Miquel Porta (18/01/2013), un investigador reconegut a nivell internacional com a expert en contaminació interna. L’objectiu de la sessió de divendres era començar un procés de disseny crític i especulatiu sobre els conceptes i qüestions despertats en el debat.

El taller, facilitat per Ramon Sagüensa (La Mandarina de Newton), va començar amb un exercici d’inspiració per als participants. Vàrem llançar un desafiament en què cadascun havia de completar la pregunta ‘Què passaria si …?’ amb idees, dubtes o preocupacions que se’ls ocorregués sobre el tema ‘Contaminació Interna’. Havien de reflexionar sobre els aspectes positius i negatius. En només 10 minuts es van generar moltes idees: Què passaria si canviéssim el nostre estil de vida (si deixéssim de menjar carn, si abandonéssim l’estil de vida urbà)?, Què passaria si poguéssim mesurar detalladament els nivells dels tòxics interns, o dels tòxics dels productes que consumim?, Què passaria si poguéssim eliminar els tòxics del nostre cos, si els poguéssim reciclar o metabolitzar?, Què passaria si existís una zona al món sense contaminants?, Què passaria si la contaminació fos alguna cosa bona per a la salut, si al final pogués allargar les nostres vides? Què passaria si els nivells de contaminants interns fossin visibles?… I moltes més.

   

Aquest exercici individual va ser el punt de partida per al treball en equip. Ara calia discutir entre tots aquestes idees i els dilemes inherents. Per això es van penjar els post-its en un panell i, amb la participació de tots, es van reorganitzar per temes o conceptes. Al final es va arribar a un acord i es van crear diversos grups d’idees: alimentació, comunicació i informació, utopia, metodologia i eliminació dels CTPs (compostos tòxics persistents). A partir d’aquí, cada participant va triar el tema que més li interessava i així es van formar els grups de treball (quatre en total).

Ara començàvem l’etapa d’ideació. En cada grup els participants van debatre les idees i van concretar les que els interessava explorar. Amb aquestes idees de treball definides, els participants van començar a donar forma a les seves propostes i construir els seus ‘prototips’.

   

El primer grup, que havia triat el tema ‘alimentació’, va idear ‘La BNQ – La Blanquejadora Corporal’. Proposaven un tractament que ‘blanquejava’ internament el cos. Amb una pastilla meravellosa es podria netejar el cos dels tòxics interns, el que es reflectiria en una bellesa exterior: ‘Net per dins, bell per fora’.

El segon grup, que es va basar en el tema ‘utopia’, va proposar una campanya en format còmics/dibuixos animats - ‘Superpoders CTPs’ – en què les històries girarien al voltant de personatges d’una família que tenien superpoders gràcies a l’acumulació de CTPs. El tercer grup, que va triar el tema ‘eliminació dels CTPs’, va crear el ‘Sintox’: un conjunt de pastilles desenvolupat per una empresa farmacèutica (‘Mandarinartis’) i comercialitzat a un cost bastant elevat, però que seria capaç d’eliminar per complet tots els tòxics interns. Finalment, el quart grup inspirat pels temes ‘comunicació i informació’ i ‘metodologia’, ens va presentar un dispositiu d’última generació, la ‘Anxiety Machine’. Aquest producte estava compost per una pastilla per ingerir amb un sensor de nanotecnoloia que detectaria els nivells de CTPs d’una persona i els transmetria a un aparell portàtil i personal.

Aquest presentaria els resultats, identificaria les malalties més probables de desenvolupar com a conseqüència del nivell i tipus de contaminació, i a més vindria amb l’opció de compartir la informació en xarxa (un tipus de facebook amb el perfil de contaminació de cada usuari).

Durant la presentació de les propostes es va generar també un interessant intercanvi d’idees i suggeriments entre els grups. Era divendres i l’hora de sopar, així que vam haver de donar per acabada la sessió. Una vegada més vam rebre un feedback molt positiu per part dels participants, una motivació extra perquè seguim apostant en sessions de reflexió, creativitat i co-creació multidisciplinar com aquesta.

Aquest va ser el primer taller que organitzem dins del Cicle de Disseny Critic sobre Contaminació Interna. Seguirem treballant sobre aquestes propostes el proper 5 d’Abril (divendres) a les 19:30, a l’Espai Mandarina (com sempre, crearem un espai perquè us podeu registrar). Us recordem que aquestes sessions són gratuïtes i obertes a tothom que vulgui participar, als que ja han vingut a les sessions prèvies, però també a qualsevol interessat i amb ganes de compartir les seves idees de forma co-creativa.

Us mantindrem informats!

Recordeu que teniu els resums de les altres sessions del cicle al nostre bloc i els vídeos de les presentacions al nostre canal Youtube.

Podeu trobar totes les fotos del taller a la nostra pàgina de Facebook.

Share

2a. Edició TalentLab: resum del taller 'Co-crear una exposició científica amb el públic' - 2a. Sessió

Segona sessió – iteració i integració

La segona sessió va reprendre les propostes allà on s’havien deixat al vespre anterior, tot i que els participants van venir carregats amb noves idees i materials per a complementar-les i/o millorar-les. Van tenir una estona per a treballar-les i després van començar les iteracions. La visita de participants d’altres grups va permetre establir un diàleg i fer una crítica constructiva sobre les propostes. Alhora, conèixer les propostes dels altres servia per enriquir la pròpia proposta.

Un cop polides, els grups van posar en comú les seves propostes. El primer grup va sintetitzar la seva proposta en la idea “la ciència s’expressa, l’home interpreta i s’emociona” que pretenia identificar el procés creatiu com emoció, emoció que al seu torn modifica el procés creatiu. Es van destacar dues zones, una “experimental o creativa”, on es mostrarien experiments de cristal·lització i de cultius progressius; i una zona “multimèdia” amb projeccions de les creacions que provocarien emocions. Tot plegat s’hauria de realitzar per un equip (científics, tècnic multimèdia, enginyer tècnic i equip pedagògic) que treballaria conjuntament les dues zones, sempre tenint present l’aspecte “pedagògic”. La proposta es va estimar en 23.000 €.

  

El segon grup va sintetitzar la seva proposta en el missatge “l’evolució no té direcció ni límits”, motivada per la necessitat de conèixer el passat per entendre el futur. Es va plantejar la creació d’un museu amb una “zona expositiva” que mostraria la línia del temps que seria interactiva a nivell individual; i una zona de “jocs interactius” on es treballaria el terme “evolució” i amb la relació de la tecnologia al llarg de la història. Per a dur-la a terme caldria un equip multidisciplinar (biòlegs, dissenyador, periodista, director-gerent, avis, voluntaris) i el cost de produir-la es va estimar en 500.000 €.

El tercer grup va resumir la seva proposta amb la idea “els límits de la tecnologia” per reflexionar sobre on aturar-se en l’evolució tecnològica. Es tractaria d’un recorregut virtual (holografia, 3D, Wii) per tres itineraris que tractarien la salut, l’alimentació i l’energia i en els quals es plantejarien dilemes al voltant de la relació entre natura i tecnologia, els quals passen per decisions humanes.  Al llarg de l’itinerari els visitants es trobarien amb nodes de reflexió i decisió amb aspectes positius i negatius (morals, històrics, hipotètics). La primera part mostraria els fets històrics i la segona part les dilemes actuals i de futur. Per a desenvolupar la proposta caldria un equip format per programadors, dissenyadors, comunicadors, divulgadors i experts científics. El cost es va estimar sobre la base de contractació de 20 persones durant sis mesos a raó de 2.000 € el mes: 240.000 €.

El quart grup va proposar viatjar “de la inspiració natural a la creació tecnològica” considerant que la natura és una font d’inspiració per imitar i desenvolupar tecnologia. Es va proposar fer un recorregut dins un túnel interactiu on es diferenciaren tres espais: “d’inspiració” amb la projecció d’estímuls visuals i auditius de diferents elements naturals; “de descobriment” d’exemples en els que la natura ha servit de model; i “de creació” per a generar noves idees de manera manipulativa, descriptiva… Totes aquestes idees es recollirien i projectarien en una gran pantalla i hi hauria la possibilitat de continuar fent aportacions fora de l’exposició. Per a dur a terme la proposta caldria assessorament científic, un escenògraf il·luminador, programador d’interactius, dissenyador gràfic i un dinamitzador de sala. Es va estimar un cost de 200.000 €, amb la possibilitat d’adaptar-se a un format més modest i barat que també permetés la interactivitat.

  

Finalment, el cinquè grup proposava explorar “les dues cares de la tecnologia” per conscienciar al públic dels avantatges i inconvenients dels avenços tecnològics  i conscienciar que l’accessibilitat és un factor que condiciona la qualitat de vida, els impactes i oportunitats que es tenen. Es crearia una taula tàctil (o de cartolina) i es jugaria amb la idea de fer parelles de contraris per als diferents avenços tecnològics, centrats en sis temes clau. El joc donaria una resposta oberta i enregistraria totes les aportacions, que haurien de servir per a provocar una transformació o canvi. No es va estimar econòmicament la producció de mòdul interactiu però es va comentar que seria adaptable a un ampli ventall de pressupostos.

Un cop presentades les propostes, els diferents grups van fer un exercici per a integrar diverses o totes les propostes en una proposta única i seguint un fil conductor que les enllaçaria. La intenció era veure les afinitats, complementarietats o divergències i la possibilitat d’integrar-les o no. Dels diferents itineraris va destacar l’afinitat entre la primera i la quarta proposta, al posar de manifest l’aspecte estètic i emotiu del procés creatiu; i, d’altra banda, la complementarietat i possibilitat d’integració de la segona, la tercera i la cinquena proposta, plantejant el paper de la tecnologia en la societat des d’una aproximació complexa: una evolució tecnològica que mostraria diverses cares, i que tindria límits que haurien de ser definits per decisions humanes.

  

El taller ha servit per reflexionar sobre les complexes relacions que existeixen entre natura, tecnologia que són indestriables de la societat. S’han fet moltes propostes per plasmar algunes d’aquestes relacions en una exposició i per posar de manifest l’interès dels públics a participar en la creació de continguts. A partir dels resultats i de les idees sorgides al taller s’elaborarà un dossier per crear una exposició de caire científic en el futur. La idea és continuar treballant i aprofundint al voltant de la dualitat natura-tecnologia, incorporant nous protagonistes i fases de treball, que finalment puguin concretar-se en una exposició.

Però l’activitat també ha servit per conèixer unes noves dinàmiques de treball, que afavoreixen la participació i la mirada interdisciplinària, i per establir xarxes de contactes, o workneting, prenent les paraules de La Mandarina de Newton. Esperem que aquest taller sigui l’inici d’una nova línia de treball del CSIC a Catalunya oberta a tothom.

Podeu trobar mès fotos a la nostra pàgina de facebook.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina de TalentLab.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. 
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

2a. Edició TalentLab: resum del taller 'Co-crear una exposició científica amb el públic' - 1a Sessió

La setmana passada va tenir lloc el darrer taller de la segona edició de TalentLab (21 i 22 de febrer de 2013) a la Residència d’Investigadors (CSIC). En aquesta ocasió el projecte iniciava una línia de treball oberta al públic amb l’objectiu de pensar i definir les línies bàsiques d’una futura exposició de caire científic, prenent com a punt de partida la dualitat natura-tecnologia. El procés de treball es va desenvolupar en el transcurs de dues sessions. Els participants van treballar en grups que van anar variant al llarg de les sessions. Quan ens hi referim, doncs, ho fem com una forma de posar ordre a les idees, més que amb la intenció d’associar aquestes idees a uns grups tancats i determinats.

Primera sessió – inspiració i ideació

La primera sessió va començar amb un plantejament al voltant de la dualitat natura-tecnologia. En l’imaginari col·lectiu, quan parlem de ‘natura’ o de ‘tecnologia’ de seguida els associem a certes imatges o idees, i molt sovint els presentem com a termes oposats. Realment, ho són? És fàcil delimitar la frontera entre allò que és ‘natural’ i allò que és ‘artificial’? Si no ho és, per què els seguim oposant? Llançant aquestes qüestions a l’aire, vàrem repartir els participants en grups i els enfrontàrem a unes imatges per animar la discussió i explorar les fronteres entre natura i tecnologia.

D’aquesta activitat inspiracional, el primer grup va destacar la idea que la ‘natura s’acaba imposant’ a partir de la imatge d’unes imponents arrels a les runes d’Angkor (Cambodja). També van comentar que la natura ens ofereix tecnologia que pot ser mimetitzada pels humans (imatge del rusc d’abelles). Va assenyalar el transport marítim com a exemple de la globalització mitjançant la tecnologia, amb aspectes positius (transport de mercaderies) i negatius (transport d’espècies invasores) que cal valorar. En aquest sentit també va comentar el paper de la tecnologia en la millora de la qualitat de vida i alhora devastador, quan s’utilitza per a la guerra.

El segon grup va parlar de la natura com a font d’inspiració per a desenvolupar tecnologia sostenible. A partir de la imatge dels efectes d’un terratrèmol va plantejar la idea de ‘re-enfocar la tecnologia’ a partir de l’observació de la natura.

co-crear 014    co-crear 013 

El tercer grup va comentar que el món globalitzat ha permès accedir a més recursos (mercaderies) però que caldria evitar abusar de la natura per part de la tecnologia. Com a exemple de les contradiccions del món global (i de retruc posant de manifest les híbridacions natura-tecnologia) es va comentar el fet que la fruita i la verdura que arriba a través del transport marítim pot fer més d’un any que va ser recollida i ha estat conservada en ambient anòxic per a evitar-ne l’oxidació. També va parlar de concebre la tecnologia com a aliada.

El quart grup va comentar que ‘la tecnologia som nosaltres’. A partir de la imatge d’unes pedres va dir que la natura no és una cosa feta sinó que es transforma. En contra del que havia manifestat el primer grup va expressar que la natura no s’acaba imposant perquè no hi ha cap lluita en joc. Es va destacar la idea que el coneixement tecnològic no té el control sobre tot, sobre la natura, malgrat que sigui una idea generalment estesa. També es va expressar la necessitat d’una “convivència”. La imatge d’una instal·lació d’Eduardo Kac on dues noies miren un microcosmos viu, els va suggerir la idea, d’una banda, de la curiositat i, de l’altra, del control de la natura.

Finalment, el cinquè grup va expressar la idea d’oposició d’ordre i caos a partir de les imatges de transport ordenat de mercaderies que contraposaven al caos de plàstics i residus. Una imatge de l’ús del DDT en el passat va il·lustrar la idea que no es pot predir els efectes i conseqüències de l’ús de la tecnologia, i reforçant la idea del quart grup, no es té el control sobre tot. Finalment, van comentar el cas de les patents qüestionant la possibilitat de considerar la natura com invent i d’atorgar drets d’explotació a companyies o en la gestió de recursos que són béns comuns, com per exemple, la gestió de l’aigua.

A partir d’aquestes idees generals, els participants van escriure les idees que creien importants en aquest tema i les van enganxar, en post-its, a uns plafons. Ells mateixos van anar agrupant les idees en grans grups de temes, fins a quedar-ne sis grans grups: inclusió-exclusió del coneixement tecnològic, alimentació, límits, evolució, models naturals, i creació i emocions. Cada participant va escollir el tema que l’interessava i es van formar cinc grups, finalment integrant el tema d’alimentació al d’inclusió i exclusió.

Per passar de les idees generals a unes de més concretes es va fer una activitat anomenada “brainwriting” en la que tothom treballaria per a tothom. És a dir, cadascú havia d’escriure tres accions concretes que es podrien realitzar en cada un dels cinc temes a tractar. De les 250 accions proposades, els participants van indicar les que més els agradaven. Per al tema “Models naturals”, van agradar les idees de mostrar eines i materials copiats de morfologies d’animals o plantes, la figura de Gaudí, l’arquitectura i natura trobats a les flors o els models de productes industrials inspirats en la natura.

Per al tema “Inclusió-exclusió de la tecnologia” va agradar la idea d’una exposició de fotografies on es mostri el contrast, o d’imatges que no són el que són (el que hi a dintre està fora realment); també un mapamundi mostrant on crea la tecnologia, on s’usa i on es llença o una acció per debatre el tema de les patents exclusives al voltant de la natura i l’alimentació.

Per al tema “Creació i emocions” van destacar una acció per posar-se al lloc de persones que estan mancades d’algun sentit, un espai de la por per conèixer millor la resposta humana als problemes, un joc de rol per viure sense tecnologia i vivenciar com tot és tecnologia, crear una banda sonora de la natura, reutilització plàstica de la tecnologia obsoleta, passar d’un pla material a un pla sonor.

 

Per al tema “Evolució” van agradar les propostes de mostrar un cervell amb les seves parts cadascuna il·luminada i relacionada amb un grau d’evolució representada per una espècie, crear una escultura a partir de varis objectes, mostrar les diferents eines que hem fet servir com a humans al llarg de l’evolució, mostrar la producció massiva d’aliments, mostrar objectes que venen un de l’altre (pluma: bolígraf), mostrar fotografies d’un mateix lloc al llarg del temps o que oposin un abans i un després, exposar la tauleta com a objecte des de la de pedra fins a les tauletes tecnològiques; mostrar un mateix invent representat en diferents èpoques o diferents ètnies.

Per al tema “Límits” van destacar les propostes per donar a conèixer camps experimentals ètics en biotecnologia, crear un joc interactiu per trobar els límits de diferents coses ja siguin límits ètics, tecnològics, etc., mostrar el cervell envellit com a límit, parlar de l’exportació de residus o fer muntanyes de residus que exemplifiquin el consum.

 

A partir d’aquí, els grups van començar a treballar en l’elaboració d’una proposta concreta. Van dedicar una estona a clarificar les idees i triar opcions i, un cop fet, van començar a definir les propostes. A darrera hora de la tarda es van veure els primers prototips en 3D.

Podeu trobar mès fotos a la nostra pàgina de facebook.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina de TalentLab.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. 
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.