2a. Edició TalentLab: resum del taller 'Vora el Mar'

Dimecres passat (6 de febrer de 2013) vàrem realitzar el tercer taller del projecte TalentLab a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC). El taller estava dedicat a l’ecosistema marí amb un focus especial a la seva humanització i tecnificació. L’activitat va començar amb una visita a les instal·lacions dels aquaris.Josep Maria Gili va mostrar els organismes marins que cultiven en diferents cambres, com pòlips, meduses, ctenòfors, etc. Va explicar el meticulós control que s’ha de seguir per cultivar les diferents espècies segons les seves necessitats -de llum, temperatura, circulació de l’aigua-, simulant de la manera més fidedigna possible el medi on viuen, i calcular variables difícils de mesurar “in situ”, com per exemple, la taxa de creixement dels organismes del bentos marí.

Un cop acabada la visita vàrem dirigir-nos a la sala de treball per iniciar el taller pròpiament dit. Els participants es van dividir en cinc grups i, conduïts per la Irene Lapuente (La Mandarina de Newton), van començar a discutir en el si del grup a partir de les imatges i objectes que havien portat. D’aquesta primera activitat d’inspiració,  el primer grup va destacar algunes idees en termes de dualitat: sistemes de vigilància marins que permeten el control però no tenen en compte la consciència; barreres de contenció del petroli que són útils però causen un gran impacte visual; bastonets de les orelles com objectes d’utilitat humana però que són armes de destrucció per a altres organismes; biodiversitat vs diversitat artificial.

taller 3 010 inspiracio totxana

El segon grup va llançar idees en tres direccions: el canvi climàtic ila necessitat de ser rigorós al fer divulgació; el que ens agrada d’anar a la platja (conèixer-la, conservar-la, records) i allò que no ens agrada (massificació, olors); i la tecnologia com a eina per a dibuixar paisatges marins no accessibles a l’ull humà. El tercer grup va partir de la idea del tauró com a símbol del predador que és víctima de l’impacte antropogènic (sobrepesca, contaminants), que alhora, a l’estar al cim de la cadena tròfica, per bioacumulació, té efecte sobre els humans (alimentació). Va fer referència també a l’illa de residus flotant que coneixem pelsfragments que se’n desprenen, sense que hi hagi conseqüents respostes d’actuació.

El quart grup va parlar dels residus ide l’artificialització del medi marí, tant de la creació de nous ecosistemes com els esculls coral·lins artificials com de la pròpia artificialització del litoral. Aquesta idea va derivar cap als conceptes de funcionalitat i estructura, de màxim rendiment sostenible i de la dualitat economia vs ecologia en la gestió dels ecosistemes.El cinquè grup va expressar la necessitat de recuperar el coneixement injustament oblidat, de tenir en compte el passat per comprendre el present i encarar el futur, i emfasitzà en la idea de descobrir el que el mar amaga per saber el que li han fet.

taller 3 005 inspiracio tauro

Deixant reposar aquestes idees de partida, vàrem prosseguir amb una activitat per analitzar les persones a les quals anirà dirigit el recurs educatiu. En general es va dibuixar una persona tipus que seria alegre, extrovertida, curiosa, amb interessos múltiples, com la música, els esports i elsamics; amb pocs canvis i problemes familiars. Diversos grups van destacar la diversitat de cultures: gitana, boliviana, xinesa; i l’ús de les tecnologies que promouen nous llenguatges (emoticones).

taller 3 006 prioritats semafor

Amb la idea de començar a acotar el recurs educatiu els grups van establir les prioritats i els punts negres en els quals no hauria de caure el recurs. El primer grup va dir que hauria de fomentar el debat, el paper actiu dels alumnes, que fos interdisciplinari i acotat en el temps, evitant els tòpics. El segon també va comentar la necessitat de fomentar el debat i el caràcter vivencial, incidint en promoure l’activitat física, el treball en grup, i evitant els estereotips, la competència excessiva i la manca de rigor.

El tercer grup va destacar que el recurs hauria de garantir el rigor científic, estimular la curiositat, la creativitat i el treball en grup, que fos estètic visualment, tot evitant que sigui massa tècnic o teòric. El quart grup, per la seva banda, va tornar a destacar el debat, que faci pensar, sigui divertit i atractiu visualment, evitant donar solucions o que sigui una classe expositiva. Finalment, el cinquè grup va prioritzar l’estímul de la curiositat, de generació de preguntes i interacció, evitant utilitzar exclusivament les noves tecnologies de la informació.

taller 3 007 proposta 2

Després d’una breu pausa, els grups van traduir aquestes idees en forma d’una proposta d’activitat per a l’aula. La conceptualització de les propostes va viure diverses iteracions amb les visites de persones d’altres grups, que amb les seves preguntes i comentaris, van ajudar a reformular-les i millorar-les. En la seva versió “definitiva”, el primer grup va imaginar un recurs que es basaria en una aplicació mòbil per valorar l’estat de les platges: els serveis, les músiques, els esports, el medi ambient i que els participants valorarien amb emoticones. Les dades proporcionades podrien tenir interès per a la comunitat científica aplicant l’estadística. El segon grup va plantejar crear uns “jocs reunits del mar” a partir de jocs tradicionals adaptats al medi marí: el “joc del mocador” utilitzaria cartes de peixos; “qui és qui” consistiria a identificar espècies de peixos, crustacis, plàncton; “qui menja a qui” promouria l’esport; “memory” relacionaria espècies amb alguns efectes que pateixen aquestes mateixes espècies. Es podrien oferir com una activitat de gimcana en la setmana cultural o bé com a crèdit de síntesi.

                                                                                             taller 3 014 proposta 1

El tercer grup va idear un recurs basat en els residus i que s’adaptaria a diferents nivells educatius. Es va plantejar com una activitat de recollida i anàlisi de residus de la platja que podria plantejar un experiment a l’aula per analitzar els efectes dels contaminants químics al mar. El quart grup va pensar un joc per reflexionar sobre l’activitat pesquera en base a les variables econòmica i ecològica. Es jugaria en grups i s’assignaria (o bé triarien) una flota de vaixells diferent a cada grup. A través d’una aplicació mòbil, durant una setmana els grups anirien de pesca i al final es dibuixarien quatre escenaris diferents que permetrien discutir a classe els avantatges i inconvenients de cada un d’ells.

taller 3 012 proposta 5

El cinquè grup va proposar crear un “bloc de la pesca” per treballar a l’aula l’activitat pesquera actual i del passat. S’oferirien uns continguts i imatges introductoris i es plantejarien uns temes d’estudi: tipus d’embarcacions, peix que es pesca, com es ven el peix, la vida d’un pescador i les arts de la pesca. La classe es dividiria en grups per cobrir els temes en el passat i el present. Seria un recurs online que promouria el treball offline o presencial (arxius, museus, biblioteques, mercats, entrevistes). Els resultats es posarien en comú per intentar explicar com ha variat l’activitat humana al llarg del temps (canvis econòmics, socials, ambientals). Les conclusions es presentarien oralment i s’oferiria un resum i opinió de l’activitat al bloc. Aquesta darrera proposta va ser la que els participants van decidir que els agradaria portar a terme com així van mostrar els resultats de la votació.

D’aquesta manera va concloure el taller que en aquesta ocasió es va allargar una mica i ens va acostar a l’hora de sopar. Conclouen també els tallers amb professors i investigadors i ara caldrà posar-se a treballar en les propostes educatives.

Podeu trobar mès fotos a la nostra pàgina de facebook.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina de TalentLab.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. 
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

2a. Edició TalentLab: resum del taller 'Tecnologia a l’Espai'

El passat dimecres, 30 de gener de 2013, va tenir lloc el segon taller de TalentLab, ‘Tecnologia a l’Espai’, a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya. Abans d’iniciar la sessió, un dels participants, Francesc Vilardell, ens va ensenyar que és possible controlar en temps real el telescopi de Observatori del Montsec. Aquest és un recurs molt útil que permet que qualsevol institució que ho sol·liciti pugui reservar el telescopi per estudiar l’espai. A més, ens va explicar que altres observatoris a Espanya disposen també d’un servei dedicat als centres escolars perquè els seus alumnes puguin observar l’espai en directe.

Després d’aquesta breu presentació, la Irene Lapuente (La Mandarina de Newton) i Laura Valls (CSIC) van explicar com es conduiria la sessió i els participants es van dividir en tres grups heterogenis de professors i investigadors. La dinàmica de la sessió va ser similar a la del primer taller. Per començar, els grups van discutir i van intercanviar opinions tenint com a punt de partida imatges relacionades amb la temàtica tecnologia i espai. L’objectiu d’aquesta primera activitat era començar a crear un mapa d’idees, un primer esbós del que vindria a ser la proposta final de cada grup.

Curiosament, hi va haver temes destacats pels tres grups: l’exploració espacial i la gestió dels residus generats. El primer grup va proposar que seria interessant crear una mena de kit bàsic per explorar l’espai. Seria un treball en equip en què els alumnes haurien d’identificar el que necessitarien per fer un viatge destinat a explorar altres planetes, incorporant coneixements de diverses disciplines (història, biologia, tecnologia, …). El segon grup va destacar el problema que es genera pel fet d’utilitzar sovint imatges no reals per tractar aquests temes. Això dificulta que tant els adults com els estudiants puguin tenir una percepció realista del que és l’espai. Van destacar també que cal acabar amb la visió egocèntrica que molts segueixen tenint: ‘La Terra no és tot, hi ha tot un Univers més enllà de la Terra!’. El tercer grup va proposar una activitat en què l’objectiu seria el llançament d’un satèl·lit a l’espai. Seria un treball de grup que es desenvoluparia en diferents nivells i hi hauria una presentació al final del projecte.

La tasca següent va ser la identificació, per part de cada grup, de l’alumne ‘tipus’ i dels seus interessos. També van identificar els punts clau dels seus recursos i els que cal evitar. A partir d’aquí, els participants van començar a definir els detalls dels seus recursos i a construir un esquema o prototip final.

Encara que en aquesta sessió els grups van partir d’un tema molt similar, els formats de les propostes van ser ben diferents. El primer grup va presentar una aplicació informàtica dissenyada per a dispositius mòbils i que consistiria en un viatge espacial, en què els alumnes (12-13 anys) haurien de pujar informació i imatges a la plataforma i que els permetria avançar en els diferents nivells del viatge.

 

El segon grup va proposar un recurs en format web / bloc. Els alumnes (batxillerat) haurien de gestionar un projecte de posada en òrbita d’un satèl·lit. Seria un treball de grup en què els alumnes s’especialitzarien en una tasca específica necessària per al llançament del satèl·lit. La pàgina tindria enllaços a d’altres pàgines web de referència (NASA, ESA, etc.) I inclouria un dossier de preguntes i d’autoavaluació.

El tercer grup va presentar un altre tipus de format: un joc de taula tipus l’oca amb una versió digital en Scratch. En aquest cas, el projecte dels alumnes seria el llançament d’un coet a Mart i ells mateixos haurien de crear les fitxes del joc.

Al final vam triar una proposta de les tres presentades. En aquesta sessió els participants ens van sorprendre i van decidir canviar el format de la votació. Per primera vegada, els participants van voler que la decisió final fos presa per nosaltres, ‘els organitzadors’. La proposta triada foula primera per la qualitat del contingut i el format proposat. A partir d’aquí, caldrà estudiar la viabilitat econòmica del projecte i la possibilitat d’adaptar la proposta i incorporar idees dels altres recursos presentats.

Podeu trobar mès fotos a la nostra pàgina de facebook.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina de TalentLab.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. 
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

La Mandarina de Newton i Science of the City a Zagreb!

Durant el proper cap de setmana (1-3 febrer, 2013) La Mandarina de Newton estarà a Zagreb, Croàcia, participant en una sèrie d’events de divulgació científica, organitzats per Aquis (membre de Ecsite) i L’Atelier des Jours à Venir. Irene Lapuente, fundadora de La Mandarina de Newton, presentarà el nostre projecte Science of the City. Serà un cap de setmana atrafegat: hi haurà tallers, projeccions de vídeo, taules rodones, entrevistes…

Algunes d’aquestes activitats seran obertes al públic. Demà hi haurà una conferència interactiva i l’exposició Science of the City podrà ser visitada al espai Student Center. Dissabte seran projectats alguns dels vídeos del projecte i el públic tindrà l’oportunitat de fer suggeriments i preguntes sobre el tema Ciència / Tecnologia / Ciutat.

La Mandarina pel món!!

En breu us explicarem tots els detalls d’aquest cap de setmana a Zagreb!

 

Science of the City també a Facebook!

Share

Cicle de Disseny Crític: resum de la presentació de Miquel Porta

El divendres, 18 de Gener, el Dr. Miquel Porta, un reconegut investigador i expert en el tema “Contaminació Interna”, va estar a l’Espai Mandarina per conduir un debat dins del Cicle de Disseny Crític.

Vam discutir sobre els diferents aspectes d’aquest complex i creixent problema que afecta a la nostra societat. ‘Tots estem contaminats!’, va ressaltar en Miquel Porta.

L’existència de compostos tòxics persistents en el nostre cos és una realitat. Pot ser que no tots en siguem conscients, però ‘ingerim’ contaminants quan respirem, mengem, bevem… Òbviament, la presentació va generar un interessant debat entre els participants. Al final, els desafiarem a reflexionar sobre els temes abordats i a escriure en post-its els punts positius i negatius, els seus dubtes i preocupacions… Van sortir reflexions molt interessants. Aquestes idees seran el punt de partida per a la propera activitat del Cicle de Disseny Crític que tindrà lloc el proper 1 de Març. Serà el primer taller participatiu del cicle i amb el qual pretenem iniciar un procés de disseny crític i especulatiu al voltant del tema ‘Contaminació Interna’.

Recordeu que podeu veure la presentació completa de Miquel Porta al nostre canal YouTube. Aquí teniu el primer video (de sis):


Al canal podeu també trobar les presentacions de Roger Ibars i Lisa Ma, els dos dissenyadors que vam tenir el plaure de tenir en el nostre espai al Desembre. Van parlar dels conceptes darrere del disseny crític i especulatiu.

A la nostra pàgina de Facebook podeu accedir àlbum de fotos de la sessió.

Share

Cicle Critical Design: Presentació sobre contaminació interna amb Miquel Porta

El proper divendres dia 18 a les 19:30 al nostre espai de Gràcia, tindrem una primera presentació sobre el tema del nostre cicle de disseny crític que fem en col·laboració amb l’Ateneu de Barcelona.

El seu focus serà la “contaminació interna”, és a dir, l’existència de materials tòxics persistents en el nostre cos a resultat de la nosrta interacció amb un entorn cada cop més artificial i més complex. Tot el problema serà presentat per Miquel Porta, un investigador de renom internacional i expert en aquests temes.

La contaminació interna és un problema amb moltes implicacions, causes entrellaçades i complexes xarxes d’interessos i comportaments. Vàrem pensar que era una tasca difícil poder parlar-ne. Es tracta d’un típic “problema pervers” (wicked  problem) i hem decidit que seria pràctic abordar-lo des de la perspectiva del “Disseny Crític” amb la finalitat de crear objectes dilemàtics i obrir un projecte per incloure a dissenyadors, científics, divulgadors científics, educadors i ciutadans en general.

El projecte està organitzat al voltant de diverses ponències i tallers que tindran lloc entre gener i abril de 2013.

Aquest és el primer i us convidem a unir-vos-hi. Si esteu interessat i creiu que hi podeu fer una aportació des de la vostra perspectiva i experiència, registreu-vos a través d’Eventbrite:

Esperem trobar-vos a l’Espai Mandarina!.

El ponent.

Tenim l’honor de comptar com a ponent a un dels experts més reconeguts en “contaminació interna”: Miquel Porta.

Miquel Porta (Barcelona, 1957) és metge i epidemiòleg. Ha promogut la integració dels coneixements biològics, clínics i socioambientals a en la investigació i l’ensenyament de les ciències de la salut.

Actualment és el cap de la Unitat d’Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer a l’Institut d’Investigacions Mèdiques Hospital del Mar (IMIM). També és catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i catedràtic adjunt d’Epidemiologia a la Facultat de Salut Pública de la Universitat de Carolina del Nord.

Les seves investigacions se centren en: 1) l’epidemiologia clínica i molecular del càncer de pàncrees, 2) el ‘retard diagnòstic’ i la detecció precoç del càncer, i 3) els efectes sobre la salut dels compostos tòxics persistents. Pertany al consell editorial de diverses revistes internacionals i ha publicat més de 300 treballs científics en revistes de projecció internacional. Ha impartit docència en nombroses universitats americanes i europees, com Imperial College (Londres) i Harvard, on va gaudir d’un any sabàtic. Ha estat president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia, de la Federació Europea d’Epidemiologia i de Científics pel Medi Ambient.

Miquel Porta entén que el lideratge científic s’ha de projectar més enllà del món acadèmic i, per això, intervé ocasionalment en els mitjans de comunicació, com el diari El País. El seu últim article no científic (titulat “Las quiero a morir”) és a propòsit de Spotify i el gaudi massiu de la música (revista “Claves de Razón Pràctica”, gener – febrer 2013).

進化 – Cicle: Jinhuà, de la imatge a la ciència, de la ciència al disseny

Una cooperació entre La Mandarina de Newton i la Secció de Ciència de l’Ateneu Barcelonès.

Share

Preparats, llestos, votem!!

La setmana passada va finalitzar el termini per presentar vídeos, que no fossin en llengua francesa (aquest termini acaba el dia 19 de juliol) per Science of the City. A partir d’ara, ja podeu començar a votar a través de la plataforma, que finalment acollirà l’exposició virtual de Science of the City. Recordeu que només podeu votar una sola vegada perquè el sistema reconeix l’IP.

Amb aquestes votacions estem buscant el vídeo que més us agrada per la seva claredat, originalitat i format. El període de votacions estarà obert fins el dia 14 de juliol del 2011. Aquest vídeo obtindrà un premi de 150$.

D’altra banda, un jurat format per cinc persones: la Irene Lapuente, en Ramon Sangüesa i l’Albert Folk integrants de Co-Creating Cultures, la Patrícia Homs, membre de l’àrea de ciència d’Arts Santa Mònica i en Bob Ketner, mànager del Tech Virtual al Tech Museum, triaran els vídeos guanyadors dels premis: el millor vídeo (600$), el millor vídeo en anglès (300$), el millor vídeo en castellà (300$), la millor troballa (150$), la  millor pregunta (150$) i el millor experiment (150$).

Els premis es faran públics el dia 15 de juliol del 2011 en aquest bloc.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració, esperem el vostre vot i molta sort a tots els participants!!

Share

Science of the City!

Co-Creating Cultures iniciarà en breu la creació d’una nova exposició participativa sobre la ciència i la tecnologia presents a la ciutat.  Treballarem amb la col·laboració del Tech Virtual Museum de San Jose, a Califòrnia.

Un dels seus principals objectius serà explorar la tecnologia i els principis  cientifics que es troben dins i al voltant d’una ciutat.

Science of  the City vol ser una exposició que permeti als ciutadans participar en la seva pròpia creació. Animarem als participants a pujar vídeos sobre la ciència i la tecnologia que troben a les seves ciutats o a les visiten. Aquest projecte vol mostrar que la ciència i la tecnologia no són només disciplines realitzats en un laboratori. Ens trobem amb elles cada dia, en el nostre camí a l’escola o gaudint d’una pel·lícula al cinema. Amb aquesta iniciativa volem animar a les persones a buscar la ciència i la tecnologia que es troba a les seves ciutats, per si mateixos. Ells seran els nous comunicadors de  ciència i tecnologia!

Aquí trobareu més informació!

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.