II Jornades de Divulgació Innovadora D+I

JornadasZaragozaEls dies 17 i 18 d’octubre, al Etopia Centre d’Art i Tecnologia a Saragossa, va tenir lloc la segona edició de les Jornades de Divulgació Innovadora. Més de quaranta divulgadors d’arreu d’Espanya es van reunir durant aquests dies per presentar i compartir diferents enfocaments i estratègies per comunicar la ciència. Un jornada intensa on, sota el lema ‘La ciència emociona. Contar-la també’, els professionals del sector van poder descobrir nous enfocaments, estratègies i formats per parlar de ciència. Humor, teatre, dansa, màgia, música, videojocs, tallers… van ser algunes de les ‘eines’ divulgatives que es van presentar.

A més de les sessions professionals, els ciutadans també van tenir l’oportunitat de participar en aquestes jornades. A les tardes es van organitzar diverses activitats, D+I In Vivo, gratuïtes i obertes al públic: creacions col·lectives amb Lego, espectacles de màgia, concerts, experiments d’intel·ligència col·lectiva i monòlegs científics.

La Mandarina de Newton també va ser-hi present amb el taller ‘Creativity in Motion’. Aquest va ser un taller de dues sessions on, jugant amb metodologies per promoure la creativitat, i amb l’ajut dfe les noves tecnologies mòbils, els participants van tenir l’oportunitat d’explorar una tècnica audiovisual, el Stop Motion, que està a l’abast de tothom i que es pot usar per comunicar continguts de manera senzilla, vistosa i divertida.

En només tres hores de co-creació, es van produir vídeos com aquest:

Al nostre canal Youtube podeu veure tots els vídeos creats durant el taller ‘Creativity in Motion’ d’aquest cap de setmana.

A més, Irene Lapuente, de La Mandarina de Newton va ser la moderadora de la taula rodona “Barrejat, no remenat. Interseccions, tangències, mestissatges”. En aquesta taula hi van participar quatre experts de la hibridació entre ciència i altres disciplines, com ara la literatura, la música, l’art, els graffitis o la participació ciutatana. Dos físics, un músic i un matemàtic: Gustavo Ariel Schwartz, Antonio Arias, Josep Perelló i David Martín de Diego, van presentar les seves experiències i debatre entre ells i amb el públic les possibilitats de barrejar i el futur de la ciència.

Aquest esdeveniment ha estat organitzat per la Fundació Saragossa Ciutat del Coneixement, en col·laboració amb l’Ajuntament de la ciutat, juntament amb l’Associació Espanyola de Comunicació Científica, el CSIC, la Universitat de Saragossa, l’Observatori de Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Ibercivis.

Share

'ImproCiència' - ciència i literatura en escena

poster

 

El dijous 26 de Juny, 19:00h, a la Biblioteca de la Sagrada FamíliaLa Mandarina de Newton i la companyia de teatre Planeta Impro presentaran  l’espectacle d’improvisació, ‘ImproCiència’, a la gala de lliurament de premis del IV Concurs de Relats d’Inspiració Científica – Inspiraciència, organizat pel CSIC i amb suport de la FECYT.

L’espectacle està inspirat en les obres que van participar a l’ediciò d’aquest any del concurs. Són relats que ens parlen de conceptes com la tecnología, la genètica, les matemàtiques, nanotecnologia, la mecànica quàntica, l’astronomia, el so… L’espectacle que presentarem el dia 26 serà una obra d’improvisació de teatre que portarà la ciència i la literatura a escena. Un cop més volem oferir al públic una manera diferent de veure la ciència, aquesta vegada amb teatre i literatura.

No t’ho perdis!

Quan: Dijous 26 de Juny, 19:00h

Lloc: Sala d’actes de la Biblioteca de la Sagrada Família.

Activitat gratuïta, Aforament limitat

Share

TalentLab: s'inicia la 3a Edició i es re-inaugura l'Exposició a l'Espai Mandarina!

La 3a edició del projecte del CSIC, TalentLabcomença amb una nova sèrie de tallers i diàlegs interdisciplinaris oberts al públic (del 5 Març al 16 Juny 2014).

I per celebrar l’inici d’aquesta nova edició, aquest Divendres, 28 de Febrer, a les 19h a l’Espai Mandarinare-inaugurarem l’Exposició dels Recursos Educatius de TalentLab. 

Aquesta exposició es va exhibir per primera vegada a l’Octubre de 2013, a la Residència d’Investigadors (CSIC – Generalitat de Catalunya) i ara la re-obrim al públic. En aquesta mostra podreu accedir a tots els recursos educatius produïts a les últimes edicions de TalentLab i conèixer una mica més sobre la nova edició.

Us convidem a tots a passar pel nostre Espai i a conèixer una mica més sobre el projecte TalentLab  És un esdeveniment gratuït i obert a qualsevol interessat, amb registre.

L’edició d’aquest any de TalentLab tindrà dues línies de treball:

Línia ProfessoratTallers per a professors amb els que treballarem sobre els recursos educatius co-creats en les dues edicions anteriors. Es realitzaran 3 tallers al llarg del mes de Març (12, 19 i 26 de Març), cadascun dedicat a dos dels temes que es van explorar en TalentLab I i II.

Línia Públic: Una sèrie de diàlegs interdisciplinaris entre el públic i investigadors (5 de Març, Abril 7 i 16 de Juny) entorn a les hibridacions Naturalesa-Tecnologia : Transgènics , Ciborgs i Fukushima.

Tots aquests esdeveniments es duran a terme a la Residència d’Investigadors (CSIC -Generalitat de Catalunya), a les 18h.

Són esdeveniments gratuïts amb inscripció.

Tota la informació està disponible a: talentlab.csic.es

Share

Presents a les Jornades de Divulgació Innovadora, a Saragosa

Etopia Center for Art & Technology organitza les I Jornades de Divulgació Innovadora D+I amb l’objetiu d’explorar noves fórmules per a comunicar ciència. Comunicadors, divulgadors, científics i assistents reflexionaran sobre el per què de la divulgació científica i alguns dels possibles camins a explorar en aquest àmbit.

La Fundación Zaragoza Ciudad del Conocimiento, en col·laboració amb l’Ajuntament de la ciutat volen oferir un programa molt dinàmic que mostri encreuaments de camins entre la ciència, el teatre, la dansa, la màgia, la literatura, la música, la gastronomia o l’humor. Per dur-ho a terme, es compartiran una selecció de cassos, presentats pels seus protagonistes i oberts al debat, amb l’objectiu d’inspirar i estímular als divulgadors de la ciència. Entre alguns dels exemples que es presentaran, es troben els projectes Science of the City i TalentLab. Irene Lapuente, de la Mandarina de Newton, formarà part de la taula redonda Ciència que es cola por les escletxes, el proper dissabte dia 19 d’octubre a les 12:00h.

Per anar escalfant motors, l’organització va demanar un punt de partida als ponents … Aquest va ser el nostre:

Escurçant distàncies entre la ciència, la ciutat i els públics

Què és la ciència? On podem trobar-la? A qui li pertany? A priori, podríem pensar que aquestes són preguntes a l’atzar, fins i tot preguntes sense sentit … Preguntes sense recorregut. Però no és així.

Què és la ciència? és una qüestió no trivial a la qual hem dedicat molts i variats tallers. La primera vegada que vam proposar treballar amb imatges, post-its i diàleg al voltant d’aquesta pregunta va ser al centre penitenciari CP Joves de la Roca del Vallès. Les respostes i conclusions no van ser només sorprenents, sinó també molt interessants. Els interns veien el valor del coneixement científic per la seva capacitat de ser raonat, compartit i millorat d’una manera pràctica i directa, gairebé posava els pels de punta la seva claretat versus altres veus, a priori més expertes. Francament, va ser tota una lliçó.

On podem trobar-la? és el punt de partida del projecte Science of the City, ideat i dirigit per la Mandarina de Newton i que va comptar amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, del Ministerio de Economía y Competitividad de España, Fundació “la Caixa”, l’Institut de Cultura de la ciutat de Barcelona, el Tech Museum de San José a California i l’associació Paris-Montagne. Els participants del concurs de vídeos que iniciava aquesta aventura van saber trobar la ciència en molts racons: el lavabo, la cuina, els carrers, els cotxes, el jardí, les galetes … I és que nosaltres sempre hem cregut que la ciència és una actitud, una manera de mirar i interpretar el que ens envolta ia nosaltres mateixos, i no es troba confinada en cap lloc específic.

A qui li pertany? ens ho qüestionem en els nostres projectes; a la Mandarina de Newton creiem que la ciència és un commons més. La ciència és de tots, és quelcom humà, social, polític, econòmic … i sí, també científic. És per això que pensem que la distància entre ciència, ciutat i públics ha de ser reduïda. Així són els nostres treballs i les nostres exposicions.

Iniciàrem l’aventura en el camp de la co-creació expositiva amb De la contemplació a la participació i més enllà, per a seguir amb Science of the City i TalentLab, entre d’altres.
De tallers presencials a internet o dels concursos de vídeos al diàleg amb artistes, vàrem investigar camins que ens portessinn a l’aprenentatge col·lectiu i a la co-creació conjunta perquè defensem que la ciència és una actitud que pot estar present a qualsevol lloc a l’abast de tots.

Irene Lapuente

A només unes hores de que s’iniciïn les Jornades, estem molt il.lusionats i amb ganes de conèixer altres projectes interessants, altres companys de professió, altres punts de vista … Esperem que aquesta trobada sigui un èxit i aconseguim inspirar-nos mútuament. Us continuarem informant!

Share

Gala de lliurament de premis de Inspiraciencia

El Dimarts 30 d’Abril, a la Biblioteca de la Sagrada Família, La Mandarina de Newton va estar present a la gala de lliurament de premis del III Concurs de Relats d’Inspiració Científica – Inspiraciencia, organitzat pel CSIC (Consell Superior d’ Investigacions Científiques) i amb el suport de la FECYT i el Ministeri d’Economia i Competitivitat.

La Mandarina de Newton va participar com a part de l’organització de l’esdeveniment i va també presentar la peça de dansa contemporània ‘Transposicionals’, un espectacle de dansa co-dirigit amb el col·lectiu Big Bouncers.

Inspiraciencia és un projecte de la Unitat de Cultura Científica de la Delegació del CSIC a Catalunya i de l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (CSIC). És un concurs de relats d’inspiració científica obert a qualsevol persona interessada a imaginar la Ciència a través de la Literatura. Els participants poden enviar els seus relats curts o micro-relats en català, castellà o gallec, a una de les dues categories, públic general (majors de 18) o públic juvenil (menors de 18). Els guanyadors són triats per un jurat oficial i pel públic a través de votació on-line.

La tercera edició de Inspiraciencia va comptar amb la participació de més de 500 obres. En l’acte de lliurament de premis d’aquest any es van premiar les 15 obres guanyadores i les 13 finalistes. La cerimònia va comptar amb la presència de Lluís Calvo (Coordinador Institucional del CSIC a Catalunya) i amb Jordi Muñoz (Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès), a més de col·laboradors de Inspiraciencia i concursants.

 

L’acte va acabar amb l’actuació de les ballarines de Big Bouncers.

Amb aquesta peça preteníem oferir als assistents una oportunitat d’experimentar una forma diferent d’interpretar i comunicar la Ciència. L’art i la dansa van ser les ‘eines’ que vam triar per aquesta nit. Com us vam comentar a l’anterior post, l’espectacle ‘Transposicionals’ és una peça d’improvisació de dansa contemporània, inspirada en fragments d’alguns dels relats de l’edició d’aquest any de Inspiraciencia. El moviment de les ballarines juga amb els conceptes científics de cada un dels textos, els quals són projectats en l’escenari com a part de l’espectacle.

 

Podeu veure totes les fotos de l’acte a la nostra pàgina de Facebook.

També podeu veure el vídeo que vam produir com resum de la cerimònia:

Share

'Transposicionals' - dansa, ciència i relats

El dimarts 30 d’Abril, 19:00h, a la Biblioteca de la Sagrada Família, La Mandarina de Newton i el col·lectiu Big Bouncers presentaran la peça de dansa contemporània ‘Transposicionals’ a la gala de lliurament de premis del III Concurs de Relats d’Inspiració Científica – Inspiraciència, organizat pel CSIC i amb suport de la FECYTAquest és un espectacle de dansa co-dirigit per La Mandarina de Newton i per Big Bouncers.

 

La peça està inspirada en fragments de set dels textos que van participar al concurs. Són relats que ens parlen de conceptes com la clonació, la robòtica, la mecànica quàntica, l’infinit, la relativitat, la gravetat i el buit. L’espectacle que presentarem el dia 30 serà una peça d’improvisació de dansa acompanyada d’una projecció audiovisual dels textos. El moviment jugarà amb aquests conceptes científics vinculats als relats d’Inspiraciència. Volem oferir al públic una experiència diferent, una forma nova de comunicar ciència: a través de l’art i la dansa.

No t’ho perdis!

 

Quan: Dimarts 30 d’Abril, 19:00h

Lloc: Sala d’actes de la Biblioteca de la Sagrada Família.

Activitat gratuïta, Aforament limitat

Share

2a. Edició TalentLab: resum del taller 'Co-crear una exposició científica amb el públic' - 2a. Sessió

Segona sessió – iteració i integració

La segona sessió va reprendre les propostes allà on s’havien deixat al vespre anterior, tot i que els participants van venir carregats amb noves idees i materials per a complementar-les i/o millorar-les. Van tenir una estona per a treballar-les i després van començar les iteracions. La visita de participants d’altres grups va permetre establir un diàleg i fer una crítica constructiva sobre les propostes. Alhora, conèixer les propostes dels altres servia per enriquir la pròpia proposta.

Un cop polides, els grups van posar en comú les seves propostes. El primer grup va sintetitzar la seva proposta en la idea “la ciència s’expressa, l’home interpreta i s’emociona” que pretenia identificar el procés creatiu com emoció, emoció que al seu torn modifica el procés creatiu. Es van destacar dues zones, una “experimental o creativa”, on es mostrarien experiments de cristal·lització i de cultius progressius; i una zona “multimèdia” amb projeccions de les creacions que provocarien emocions. Tot plegat s’hauria de realitzar per un equip (científics, tècnic multimèdia, enginyer tècnic i equip pedagògic) que treballaria conjuntament les dues zones, sempre tenint present l’aspecte “pedagògic”. La proposta es va estimar en 23.000 €.

  

El segon grup va sintetitzar la seva proposta en el missatge “l’evolució no té direcció ni límits”, motivada per la necessitat de conèixer el passat per entendre el futur. Es va plantejar la creació d’un museu amb una “zona expositiva” que mostraria la línia del temps que seria interactiva a nivell individual; i una zona de “jocs interactius” on es treballaria el terme “evolució” i amb la relació de la tecnologia al llarg de la història. Per a dur-la a terme caldria un equip multidisciplinar (biòlegs, dissenyador, periodista, director-gerent, avis, voluntaris) i el cost de produir-la es va estimar en 500.000 €.

El tercer grup va resumir la seva proposta amb la idea “els límits de la tecnologia” per reflexionar sobre on aturar-se en l’evolució tecnològica. Es tractaria d’un recorregut virtual (holografia, 3D, Wii) per tres itineraris que tractarien la salut, l’alimentació i l’energia i en els quals es plantejarien dilemes al voltant de la relació entre natura i tecnologia, els quals passen per decisions humanes.  Al llarg de l’itinerari els visitants es trobarien amb nodes de reflexió i decisió amb aspectes positius i negatius (morals, històrics, hipotètics). La primera part mostraria els fets històrics i la segona part les dilemes actuals i de futur. Per a desenvolupar la proposta caldria un equip format per programadors, dissenyadors, comunicadors, divulgadors i experts científics. El cost es va estimar sobre la base de contractació de 20 persones durant sis mesos a raó de 2.000 € el mes: 240.000 €.

El quart grup va proposar viatjar “de la inspiració natural a la creació tecnològica” considerant que la natura és una font d’inspiració per imitar i desenvolupar tecnologia. Es va proposar fer un recorregut dins un túnel interactiu on es diferenciaren tres espais: “d’inspiració” amb la projecció d’estímuls visuals i auditius de diferents elements naturals; “de descobriment” d’exemples en els que la natura ha servit de model; i “de creació” per a generar noves idees de manera manipulativa, descriptiva… Totes aquestes idees es recollirien i projectarien en una gran pantalla i hi hauria la possibilitat de continuar fent aportacions fora de l’exposició. Per a dur a terme la proposta caldria assessorament científic, un escenògraf il·luminador, programador d’interactius, dissenyador gràfic i un dinamitzador de sala. Es va estimar un cost de 200.000 €, amb la possibilitat d’adaptar-se a un format més modest i barat que també permetés la interactivitat.

  

Finalment, el cinquè grup proposava explorar “les dues cares de la tecnologia” per conscienciar al públic dels avantatges i inconvenients dels avenços tecnològics  i conscienciar que l’accessibilitat és un factor que condiciona la qualitat de vida, els impactes i oportunitats que es tenen. Es crearia una taula tàctil (o de cartolina) i es jugaria amb la idea de fer parelles de contraris per als diferents avenços tecnològics, centrats en sis temes clau. El joc donaria una resposta oberta i enregistraria totes les aportacions, que haurien de servir per a provocar una transformació o canvi. No es va estimar econòmicament la producció de mòdul interactiu però es va comentar que seria adaptable a un ampli ventall de pressupostos.

Un cop presentades les propostes, els diferents grups van fer un exercici per a integrar diverses o totes les propostes en una proposta única i seguint un fil conductor que les enllaçaria. La intenció era veure les afinitats, complementarietats o divergències i la possibilitat d’integrar-les o no. Dels diferents itineraris va destacar l’afinitat entre la primera i la quarta proposta, al posar de manifest l’aspecte estètic i emotiu del procés creatiu; i, d’altra banda, la complementarietat i possibilitat d’integració de la segona, la tercera i la cinquena proposta, plantejant el paper de la tecnologia en la societat des d’una aproximació complexa: una evolució tecnològica que mostraria diverses cares, i que tindria límits que haurien de ser definits per decisions humanes.

  

El taller ha servit per reflexionar sobre les complexes relacions que existeixen entre natura, tecnologia que són indestriables de la societat. S’han fet moltes propostes per plasmar algunes d’aquestes relacions en una exposició i per posar de manifest l’interès dels públics a participar en la creació de continguts. A partir dels resultats i de les idees sorgides al taller s’elaborarà un dossier per crear una exposició de caire científic en el futur. La idea és continuar treballant i aprofundint al voltant de la dualitat natura-tecnologia, incorporant nous protagonistes i fases de treball, que finalment puguin concretar-se en una exposició.

Però l’activitat també ha servit per conèixer unes noves dinàmiques de treball, que afavoreixen la participació i la mirada interdisciplinària, i per establir xarxes de contactes, o workneting, prenent les paraules de La Mandarina de Newton. Esperem que aquest taller sigui l’inici d’una nova línia de treball del CSIC a Catalunya oberta a tothom.

Podeu trobar mès fotos a la nostra pàgina de facebook.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina de TalentLab.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. 
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

2a. Edició TalentLab: resum del taller 'Co-crear una exposició científica amb el públic' - 1a Sessió

La setmana passada va tenir lloc el darrer taller de la segona edició de TalentLab (21 i 22 de febrer de 2013) a la Residència d’Investigadors (CSIC). En aquesta ocasió el projecte iniciava una línia de treball oberta al públic amb l’objectiu de pensar i definir les línies bàsiques d’una futura exposició de caire científic, prenent com a punt de partida la dualitat natura-tecnologia. El procés de treball es va desenvolupar en el transcurs de dues sessions. Els participants van treballar en grups que van anar variant al llarg de les sessions. Quan ens hi referim, doncs, ho fem com una forma de posar ordre a les idees, més que amb la intenció d’associar aquestes idees a uns grups tancats i determinats.

Primera sessió – inspiració i ideació

La primera sessió va començar amb un plantejament al voltant de la dualitat natura-tecnologia. En l’imaginari col·lectiu, quan parlem de ‘natura’ o de ‘tecnologia’ de seguida els associem a certes imatges o idees, i molt sovint els presentem com a termes oposats. Realment, ho són? És fàcil delimitar la frontera entre allò que és ‘natural’ i allò que és ‘artificial’? Si no ho és, per què els seguim oposant? Llançant aquestes qüestions a l’aire, vàrem repartir els participants en grups i els enfrontàrem a unes imatges per animar la discussió i explorar les fronteres entre natura i tecnologia.

D’aquesta activitat inspiracional, el primer grup va destacar la idea que la ‘natura s’acaba imposant’ a partir de la imatge d’unes imponents arrels a les runes d’Angkor (Cambodja). També van comentar que la natura ens ofereix tecnologia que pot ser mimetitzada pels humans (imatge del rusc d’abelles). Va assenyalar el transport marítim com a exemple de la globalització mitjançant la tecnologia, amb aspectes positius (transport de mercaderies) i negatius (transport d’espècies invasores) que cal valorar. En aquest sentit també va comentar el paper de la tecnologia en la millora de la qualitat de vida i alhora devastador, quan s’utilitza per a la guerra.

El segon grup va parlar de la natura com a font d’inspiració per a desenvolupar tecnologia sostenible. A partir de la imatge dels efectes d’un terratrèmol va plantejar la idea de ‘re-enfocar la tecnologia’ a partir de l’observació de la natura.

co-crear 014    co-crear 013 

El tercer grup va comentar que el món globalitzat ha permès accedir a més recursos (mercaderies) però que caldria evitar abusar de la natura per part de la tecnologia. Com a exemple de les contradiccions del món global (i de retruc posant de manifest les híbridacions natura-tecnologia) es va comentar el fet que la fruita i la verdura que arriba a través del transport marítim pot fer més d’un any que va ser recollida i ha estat conservada en ambient anòxic per a evitar-ne l’oxidació. També va parlar de concebre la tecnologia com a aliada.

El quart grup va comentar que ‘la tecnologia som nosaltres’. A partir de la imatge d’unes pedres va dir que la natura no és una cosa feta sinó que es transforma. En contra del que havia manifestat el primer grup va expressar que la natura no s’acaba imposant perquè no hi ha cap lluita en joc. Es va destacar la idea que el coneixement tecnològic no té el control sobre tot, sobre la natura, malgrat que sigui una idea generalment estesa. També es va expressar la necessitat d’una “convivència”. La imatge d’una instal·lació d’Eduardo Kac on dues noies miren un microcosmos viu, els va suggerir la idea, d’una banda, de la curiositat i, de l’altra, del control de la natura.

Finalment, el cinquè grup va expressar la idea d’oposició d’ordre i caos a partir de les imatges de transport ordenat de mercaderies que contraposaven al caos de plàstics i residus. Una imatge de l’ús del DDT en el passat va il·lustrar la idea que no es pot predir els efectes i conseqüències de l’ús de la tecnologia, i reforçant la idea del quart grup, no es té el control sobre tot. Finalment, van comentar el cas de les patents qüestionant la possibilitat de considerar la natura com invent i d’atorgar drets d’explotació a companyies o en la gestió de recursos que són béns comuns, com per exemple, la gestió de l’aigua.

A partir d’aquestes idees generals, els participants van escriure les idees que creien importants en aquest tema i les van enganxar, en post-its, a uns plafons. Ells mateixos van anar agrupant les idees en grans grups de temes, fins a quedar-ne sis grans grups: inclusió-exclusió del coneixement tecnològic, alimentació, límits, evolució, models naturals, i creació i emocions. Cada participant va escollir el tema que l’interessava i es van formar cinc grups, finalment integrant el tema d’alimentació al d’inclusió i exclusió.

Per passar de les idees generals a unes de més concretes es va fer una activitat anomenada “brainwriting” en la que tothom treballaria per a tothom. És a dir, cadascú havia d’escriure tres accions concretes que es podrien realitzar en cada un dels cinc temes a tractar. De les 250 accions proposades, els participants van indicar les que més els agradaven. Per al tema “Models naturals”, van agradar les idees de mostrar eines i materials copiats de morfologies d’animals o plantes, la figura de Gaudí, l’arquitectura i natura trobats a les flors o els models de productes industrials inspirats en la natura.

Per al tema “Inclusió-exclusió de la tecnologia” va agradar la idea d’una exposició de fotografies on es mostri el contrast, o d’imatges que no són el que són (el que hi a dintre està fora realment); també un mapamundi mostrant on crea la tecnologia, on s’usa i on es llença o una acció per debatre el tema de les patents exclusives al voltant de la natura i l’alimentació.

Per al tema “Creació i emocions” van destacar una acció per posar-se al lloc de persones que estan mancades d’algun sentit, un espai de la por per conèixer millor la resposta humana als problemes, un joc de rol per viure sense tecnologia i vivenciar com tot és tecnologia, crear una banda sonora de la natura, reutilització plàstica de la tecnologia obsoleta, passar d’un pla material a un pla sonor.

 

Per al tema “Evolució” van agradar les propostes de mostrar un cervell amb les seves parts cadascuna il·luminada i relacionada amb un grau d’evolució representada per una espècie, crear una escultura a partir de varis objectes, mostrar les diferents eines que hem fet servir com a humans al llarg de l’evolució, mostrar la producció massiva d’aliments, mostrar objectes que venen un de l’altre (pluma: bolígraf), mostrar fotografies d’un mateix lloc al llarg del temps o que oposin un abans i un després, exposar la tauleta com a objecte des de la de pedra fins a les tauletes tecnològiques; mostrar un mateix invent representat en diferents èpoques o diferents ètnies.

Per al tema “Límits” van destacar les propostes per donar a conèixer camps experimentals ètics en biotecnologia, crear un joc interactiu per trobar els límits de diferents coses ja siguin límits ètics, tecnològics, etc., mostrar el cervell envellit com a límit, parlar de l’exportació de residus o fer muntanyes de residus que exemplifiquin el consum.

 

A partir d’aquí, els grups van començar a treballar en l’elaboració d’una proposta concreta. Van dedicar una estona a clarificar les idees i triar opcions i, un cop fet, van començar a definir les propostes. A darrera hora de la tarda es van veure els primers prototips en 3D.

Podeu trobar mès fotos a la nostra pàgina de facebook.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina de TalentLab.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. 
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

2a. Edició TalentLab: resum del taller 'Vora el Mar'

Dimecres passat (6 de febrer de 2013) vàrem realitzar el tercer taller del projecte TalentLab a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC). El taller estava dedicat a l’ecosistema marí amb un focus especial a la seva humanització i tecnificació. L’activitat va començar amb una visita a les instal·lacions dels aquaris.Josep Maria Gili va mostrar els organismes marins que cultiven en diferents cambres, com pòlips, meduses, ctenòfors, etc. Va explicar el meticulós control que s’ha de seguir per cultivar les diferents espècies segons les seves necessitats -de llum, temperatura, circulació de l’aigua-, simulant de la manera més fidedigna possible el medi on viuen, i calcular variables difícils de mesurar “in situ”, com per exemple, la taxa de creixement dels organismes del bentos marí.

Un cop acabada la visita vàrem dirigir-nos a la sala de treball per iniciar el taller pròpiament dit. Els participants es van dividir en cinc grups i, conduïts per la Irene Lapuente (La Mandarina de Newton), van començar a discutir en el si del grup a partir de les imatges i objectes que havien portat. D’aquesta primera activitat d’inspiració,  el primer grup va destacar algunes idees en termes de dualitat: sistemes de vigilància marins que permeten el control però no tenen en compte la consciència; barreres de contenció del petroli que són útils però causen un gran impacte visual; bastonets de les orelles com objectes d’utilitat humana però que són armes de destrucció per a altres organismes; biodiversitat vs diversitat artificial.

taller 3 010 inspiracio totxana

El segon grup va llançar idees en tres direccions: el canvi climàtic ila necessitat de ser rigorós al fer divulgació; el que ens agrada d’anar a la platja (conèixer-la, conservar-la, records) i allò que no ens agrada (massificació, olors); i la tecnologia com a eina per a dibuixar paisatges marins no accessibles a l’ull humà. El tercer grup va partir de la idea del tauró com a símbol del predador que és víctima de l’impacte antropogènic (sobrepesca, contaminants), que alhora, a l’estar al cim de la cadena tròfica, per bioacumulació, té efecte sobre els humans (alimentació). Va fer referència també a l’illa de residus flotant que coneixem pelsfragments que se’n desprenen, sense que hi hagi conseqüents respostes d’actuació.

El quart grup va parlar dels residus ide l’artificialització del medi marí, tant de la creació de nous ecosistemes com els esculls coral·lins artificials com de la pròpia artificialització del litoral. Aquesta idea va derivar cap als conceptes de funcionalitat i estructura, de màxim rendiment sostenible i de la dualitat economia vs ecologia en la gestió dels ecosistemes.El cinquè grup va expressar la necessitat de recuperar el coneixement injustament oblidat, de tenir en compte el passat per comprendre el present i encarar el futur, i emfasitzà en la idea de descobrir el que el mar amaga per saber el que li han fet.

taller 3 005 inspiracio tauro

Deixant reposar aquestes idees de partida, vàrem prosseguir amb una activitat per analitzar les persones a les quals anirà dirigit el recurs educatiu. En general es va dibuixar una persona tipus que seria alegre, extrovertida, curiosa, amb interessos múltiples, com la música, els esports i elsamics; amb pocs canvis i problemes familiars. Diversos grups van destacar la diversitat de cultures: gitana, boliviana, xinesa; i l’ús de les tecnologies que promouen nous llenguatges (emoticones).

taller 3 006 prioritats semafor

Amb la idea de començar a acotar el recurs educatiu els grups van establir les prioritats i els punts negres en els quals no hauria de caure el recurs. El primer grup va dir que hauria de fomentar el debat, el paper actiu dels alumnes, que fos interdisciplinari i acotat en el temps, evitant els tòpics. El segon també va comentar la necessitat de fomentar el debat i el caràcter vivencial, incidint en promoure l’activitat física, el treball en grup, i evitant els estereotips, la competència excessiva i la manca de rigor.

El tercer grup va destacar que el recurs hauria de garantir el rigor científic, estimular la curiositat, la creativitat i el treball en grup, que fos estètic visualment, tot evitant que sigui massa tècnic o teòric. El quart grup, per la seva banda, va tornar a destacar el debat, que faci pensar, sigui divertit i atractiu visualment, evitant donar solucions o que sigui una classe expositiva. Finalment, el cinquè grup va prioritzar l’estímul de la curiositat, de generació de preguntes i interacció, evitant utilitzar exclusivament les noves tecnologies de la informació.

taller 3 007 proposta 2

Després d’una breu pausa, els grups van traduir aquestes idees en forma d’una proposta d’activitat per a l’aula. La conceptualització de les propostes va viure diverses iteracions amb les visites de persones d’altres grups, que amb les seves preguntes i comentaris, van ajudar a reformular-les i millorar-les. En la seva versió “definitiva”, el primer grup va imaginar un recurs que es basaria en una aplicació mòbil per valorar l’estat de les platges: els serveis, les músiques, els esports, el medi ambient i que els participants valorarien amb emoticones. Les dades proporcionades podrien tenir interès per a la comunitat científica aplicant l’estadística. El segon grup va plantejar crear uns “jocs reunits del mar” a partir de jocs tradicionals adaptats al medi marí: el “joc del mocador” utilitzaria cartes de peixos; “qui és qui” consistiria a identificar espècies de peixos, crustacis, plàncton; “qui menja a qui” promouria l’esport; “memory” relacionaria espècies amb alguns efectes que pateixen aquestes mateixes espècies. Es podrien oferir com una activitat de gimcana en la setmana cultural o bé com a crèdit de síntesi.

                                                                                             taller 3 014 proposta 1

El tercer grup va idear un recurs basat en els residus i que s’adaptaria a diferents nivells educatius. Es va plantejar com una activitat de recollida i anàlisi de residus de la platja que podria plantejar un experiment a l’aula per analitzar els efectes dels contaminants químics al mar. El quart grup va pensar un joc per reflexionar sobre l’activitat pesquera en base a les variables econòmica i ecològica. Es jugaria en grups i s’assignaria (o bé triarien) una flota de vaixells diferent a cada grup. A través d’una aplicació mòbil, durant una setmana els grups anirien de pesca i al final es dibuixarien quatre escenaris diferents que permetrien discutir a classe els avantatges i inconvenients de cada un d’ells.

taller 3 012 proposta 5

El cinquè grup va proposar crear un “bloc de la pesca” per treballar a l’aula l’activitat pesquera actual i del passat. S’oferirien uns continguts i imatges introductoris i es plantejarien uns temes d’estudi: tipus d’embarcacions, peix que es pesca, com es ven el peix, la vida d’un pescador i les arts de la pesca. La classe es dividiria en grups per cobrir els temes en el passat i el present. Seria un recurs online que promouria el treball offline o presencial (arxius, museus, biblioteques, mercats, entrevistes). Els resultats es posarien en comú per intentar explicar com ha variat l’activitat humana al llarg del temps (canvis econòmics, socials, ambientals). Les conclusions es presentarien oralment i s’oferiria un resum i opinió de l’activitat al bloc. Aquesta darrera proposta va ser la que els participants van decidir que els agradaria portar a terme com així van mostrar els resultats de la votació.

D’aquesta manera va concloure el taller que en aquesta ocasió es va allargar una mica i ens va acostar a l’hora de sopar. Conclouen també els tallers amb professors i investigadors i ara caldrà posar-se a treballar en les propostes educatives.

Podeu trobar mès fotos a la nostra pàgina de facebook.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina de TalentLab.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. 
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

2a. Edició TalentLab: resum del taller 'Tecnologia a l’Espai'

El passat dimecres, 30 de gener de 2013, va tenir lloc el segon taller de TalentLab, ‘Tecnologia a l’Espai’, a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya. Abans d’iniciar la sessió, un dels participants, Francesc Vilardell, ens va ensenyar que és possible controlar en temps real el telescopi de Observatori del Montsec. Aquest és un recurs molt útil que permet que qualsevol institució que ho sol·liciti pugui reservar el telescopi per estudiar l’espai. A més, ens va explicar que altres observatoris a Espanya disposen també d’un servei dedicat als centres escolars perquè els seus alumnes puguin observar l’espai en directe.

Després d’aquesta breu presentació, la Irene Lapuente (La Mandarina de Newton) i Laura Valls (CSIC) van explicar com es conduiria la sessió i els participants es van dividir en tres grups heterogenis de professors i investigadors. La dinàmica de la sessió va ser similar a la del primer taller. Per començar, els grups van discutir i van intercanviar opinions tenint com a punt de partida imatges relacionades amb la temàtica tecnologia i espai. L’objectiu d’aquesta primera activitat era començar a crear un mapa d’idees, un primer esbós del que vindria a ser la proposta final de cada grup.

Curiosament, hi va haver temes destacats pels tres grups: l’exploració espacial i la gestió dels residus generats. El primer grup va proposar que seria interessant crear una mena de kit bàsic per explorar l’espai. Seria un treball en equip en què els alumnes haurien d’identificar el que necessitarien per fer un viatge destinat a explorar altres planetes, incorporant coneixements de diverses disciplines (història, biologia, tecnologia, …). El segon grup va destacar el problema que es genera pel fet d’utilitzar sovint imatges no reals per tractar aquests temes. Això dificulta que tant els adults com els estudiants puguin tenir una percepció realista del que és l’espai. Van destacar també que cal acabar amb la visió egocèntrica que molts segueixen tenint: ‘La Terra no és tot, hi ha tot un Univers més enllà de la Terra!’. El tercer grup va proposar una activitat en què l’objectiu seria el llançament d’un satèl·lit a l’espai. Seria un treball de grup que es desenvoluparia en diferents nivells i hi hauria una presentació al final del projecte.

La tasca següent va ser la identificació, per part de cada grup, de l’alumne ‘tipus’ i dels seus interessos. També van identificar els punts clau dels seus recursos i els que cal evitar. A partir d’aquí, els participants van començar a definir els detalls dels seus recursos i a construir un esquema o prototip final.

Encara que en aquesta sessió els grups van partir d’un tema molt similar, els formats de les propostes van ser ben diferents. El primer grup va presentar una aplicació informàtica dissenyada per a dispositius mòbils i que consistiria en un viatge espacial, en què els alumnes (12-13 anys) haurien de pujar informació i imatges a la plataforma i que els permetria avançar en els diferents nivells del viatge.

 

El segon grup va proposar un recurs en format web / bloc. Els alumnes (batxillerat) haurien de gestionar un projecte de posada en òrbita d’un satèl·lit. Seria un treball de grup en què els alumnes s’especialitzarien en una tasca específica necessària per al llançament del satèl·lit. La pàgina tindria enllaços a d’altres pàgines web de referència (NASA, ESA, etc.) I inclouria un dossier de preguntes i d’autoavaluació.

El tercer grup va presentar un altre tipus de format: un joc de taula tipus l’oca amb una versió digital en Scratch. En aquest cas, el projecte dels alumnes seria el llançament d’un coet a Mart i ells mateixos haurien de crear les fitxes del joc.

Al final vam triar una proposta de les tres presentades. En aquesta sessió els participants ens van sorprendre i van decidir canviar el format de la votació. Per primera vegada, els participants van voler que la decisió final fos presa per nosaltres, ‘els organitzadors’. La proposta triada foula primera per la qualitat del contingut i el format proposat. A partir d’aquí, caldrà estudiar la viabilitat econòmica del projecte i la possibilitat d’adaptar la proposta i incorporar idees dels altres recursos presentats.

Podeu trobar mès fotos a la nostra pàgina de facebook.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina de TalentLab.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. 
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.