2a. Edició TalentLab: resum del taller 'Tecnologies del passat'

Dimecres passat (23 de gener de 2013)  vàrem iniciar els tallers de la segona edició de TalentLab amb un taller dedicat a les Tecnologies del passat” a la Residència d’Investigadors (CSIC-Generalitat de Catalunya). La sessió tenia un programa intens de treball, que va començar amb una visita a les instal·lacions del departament d’Arqueologia de la Institució Milà i Fontanals (CSIC)  en la que els participants vàrem poder conèixer algunes de les línies de recerca de la mà dels investigadors: des de l’estudi de la producció d’eines lítiques i orgàniques i la georeferenciació en col·leccions de referència, a l’anàlisi combinat etnogràfic i arqueològic de les construccions en el passat, passant pels estudis paleobotànics i climàtics del passat.

Un cop acabada la visita ens vàrem dirigir a la Residència d’Investigadors on s’havia de desenvolupar el taller pròpiament dit, conduït per la Irene Lapuente de la Mandarina de Newton S.L -CoCreating Cultures. Després d’una breu presentació del projecte i de l’estructura de la sessió, els participants es van repartir en tres grups.

Els materials (objectes i imatges) que els participants havien cercat com a activitat prèvia al taller van servir en una primera activitat d’escalfament per fer emergir idees i discussió en el si de cada grup, que més tard, van posar en comú amb els altres grups. El primer grup va posar de manifest l’encara arrelada imatge sexista de la prehistòria, especialment en els llibres de text, i d’altra banda va destacar el doble caràcter positiu i negatiu de la tecnologia en funció de l’aplicació que se li doni. El segon grup va destacar el paper de la producció tecnològica en la socialització i l’emergència de la humanitat. El tercer grup va posar l’èmfasi en els estereotips dels arqueòlegs que busquen tresors que apareixen en pel·lícules (Indiana Jones, Lara Croft) que desdibuixen la seva activitat real que s’interessa per com vivien les societats del passat. També van comentar la necessitat de ser conscients que el patrimoni és de tothom.
D’aquestes presentacions en va sorgir una discussió interessant sobre el paper de les pel·lícules i sèries de televisió i el foment de les vocacions. Es va dir que l’arqueologia presentada a través d’aquests mitjans desvirtua l’activitat real i alhora en fomenta les vocacions, tot i que sobre una base irreal que pot generar algunes frustracions en els joves que s’hi aventurin.

Es va comentar que caldria apropar la recerca real a l’alumnat i també que seria necessari estimular l’esperit de la recerca més que no pas transmetre coneixements establerts. Cal recordar als alumnes, i a la societat en general, que encara ens falta molt per conèixer.

Després els grups van centrar-se en el públic objectiu al qual anirà dirigit el recurs educatiu. A partir de les fitxes que havien omplert amb informació de nois i noies reals, els grups van haver d’extreure les característiques principals dels seus interessos, preocupacions i situació en general. Això havia de permetre encarar les necessitats del recurs. En post-its, els participants van indicar com a prioritats la necessitat de reflexió, de fugir dels tòpics i d’aportar veracitat; allò que caldria evitar forçosament en el recurs serien les visions sexistes establertes com a fets i en general de la recerca com si ja fos tot conegut.

Després d’una curta pausa, vàrem reprendre l’activitat, ara amb la intenció d’anar acotant el recurs. Cada grup va organitzar les idees per donar-los un format de recurs educatiu, que finalment es va visualitzar amb un esquema i/o prototip. El primer grup va pensar una activitat de classe en la qual es treballés a partir d’imatges d’objectes i eines i els alumnes haguessin de confeccionar el paisatge o la situació en la qual pensarien que estarien presents aquests objectes. Aquestes composicions servirien per a la reflexió col·lectiva sobre les representacions que ens arriben del passat i seria l’inici per al coneixement d’allò que en recerca se sap actualment i d’allò que encara no es coneix.

El segon grup va idear un joc, Evolupoly, com una activitat avaluadora o de síntesi. Hi estarien representades les èpoques prehistòriques de manera concèntrica amb l’inici de l’escriptiura al centre, que seria la darrera casella. Els cercle estarien dividits en una sèrie de caselles amb preguntes que plantejarien uns reptes que posarien a prova els seus coneixements en prehistòria i que els participants haurien d’anar superant.

Finalment el tercer grup va plantejar un recurs educatiu que a partir d’imatges d’objectes els alumnes puguin estudiar i experimentar a l’aula. La idea seria que de les imatges dels objectes de ceràmica, els alumnes en puguin fer rèpliques amb un forn i experimentar de diferents maneres l’ús que se’n feia. Alhora es combinaria aquesta activitat amb una tasca de documentació per tal de conèixer l’origen i la procedència dels objectes.

Com a resultat d’una votació, els participants van escollir que la proposta que els agradaria més que es realitzés com a recurs educatiu seria aquesta tercera proposta. En la discussió final es va considerar la possibilitat d’incorporar idees de les altres propostes, si això servís per enriquir el recurs. Ara, doncs, caldrà treballar en la proposta a desenvolupar i esperem la col·laboració de tots!

Podeu trobar mès fotos a la nostra pàgina de facebook.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina de TalentLab.

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. 
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

Resultats i nous inicis del projecte TalentLab

Presentació del recursos educatius co-produïts amb professors i investigadors i nous tallers participatius a partir del gener

El proper dia 28 de novembre de 2012 es presentarà la segona edició del projecte Talentlab que impulsa la Unitat de Cultura Científica de la Delegació del CSIC a Catalunya, en col·laboració amb la Mandarina de Newton i el finançament de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) del Ministerio de Economía y Competitividad. L’acte de presentació de la segona edició de TalentLab està obert a tothom. Tindrà lloc a les 17h a la Delegació del CSIC a Catalunya (c/Egipcíaques, 15. Barcelona) i donarà conèixer el projecte, els recursos co-produïts a la primera edició i els tallers i les novetats de la propera edició. Inclourà un torn obert per a compartir les experiències dels participants.

TalentLab, el projecte. Passat i Futur.

TalentLab és un projecte de co-creació basat en tallers participatius que posen en relació a diferents comunitats amb l’objectiu de dissenyar conjuntament continguts científics educatius i divulgatius. La primera edició es va iniciar el curs 2011-2012 amb quatre tallers dirigits a professors i investigadors que tenien per objectiu crear conjuntament un recurs educatiu online. Com a resultat d’aquelles experiències s’han produït quatre recursos educatius que ofereixen una gran riquesa i varietat de continguts i formats. Des d’un protocol de pràctiques per estudiar el canvi de sexe dels cargols marins provocat per un contaminant fins a una proposta de treball transversal sobre les bioenergies que afavoreix el debat social; passant per un joc de taula per aprendre com aprenen les màquines o una recerca interdisciplinar sobre el clima i la vegetació locals tot promovent la representació gràfica dels resultats, a través de l’ús de la infografia. Tots aquests recursos tenen l’interès de situar als alumnes com a protagonistes de l’activitat, la qual cosa, ha d’afavorir les seves capacitats per a la recerca, la seva creativitat i també la reflexió.

La segona edició es prepara amb nous tallers per a professors i investigadors que, en aquesta ocasió, giraran al voltant de l’arqueologia, les ciències de l’espai i les ciències del mar, seguint un fil conductor que els enllaça, que té a veure amb el risc i la tecnologia. D’altra banda, s’ha obert una nova línia de treball que inclou la participació d’un públic més ampli amb l’objectiu d’involucrar-lo en la concepció i posterior creació d’una exposició científica.

Share

TalentLab: Entre màquines intel·ligents – sessió II

El passat dimecres dia 21 de març vàrem realitzar la segona sessió del taller “Entre màquines intel·ligents” dins del projecte TalentLab. Només arribar, vàrem reprendre els grups de la sessió anterior i ens posàrem a treballar. Vàrem escalfar motors amb una activitat  que pretenia recuperar i posar en comú les idees que havien sorgit a la primera sessió. Així, cada grup va sintetitzar les principals línies que definien els recursos proposats en el brain-writting o pluja ràpida de recursos.

Un cop situats, vàrem entrar en matèria i els grups van haver de concretar una única proposta de recurs. Les propostes es van construir combinant sabers (imaginació, experiència, talent, etc.) i materials a l’abast (plastilina, cintes, palets, boles, etc.).

El primer grup va idear una plataforma (o caixa) de la qual sortirien reptes que els usuaris haurien de resoldre en base al coneixement de restriccions. Els reptes podrien ser dissenyar la gestió d’un ecosistema urbà (preses, centrals nuclears, etc.) i els usuaris serien diferents centres educatius que proposarien solucions en base a un treball col·laboratiu. El segon grup va proposar un joc que podria ser físic (de taula) o virtual que permetria treballar la presa de decisions i els valors (diners, cultura, benestar, autonomia, etc.) en relació amb la introducció de la tecnologia a la societat. L’objectiu seria mostrar la influència dels valors en les decisions dels ciutadans i d’una determinada societat. Finalment, el tercer grup va concebre un recurs que utilitzaria robòtica i informàtica amb l’objectiu de realitzar un treball  col·laboratiu. La idea seria que dos equips o usuaris haurien de dissenyar una tasca comuna que haurien de desenvolupar dos robots. Per exemple, podria ser que els dos robots haguessin de transportar algun objecte conjuntament. Per a fer-ho els caldria que els robots establissin comunicació i es podria utilitzar la programació scratch per a dissenyar i simular la tasca dels robots.

Quan les propostes van quedar prou definides, vàrem procedir a fer un seguit d’iteracions amb l’objectiu de millorar-les. Els grups es van dividir de tal manera que una meitat del grup es va quedar a defensar la proposta davant d’uns “usuaris potencials” que plantejaven dubtes i exposaven les limitacions que hi veien. L’altra meitat se’n va anar a conèixer la proposta d’un altre grup posant-se a la pell de la “persona” definida en la primera sessió. Després d’iterar un parell de vegades, cada grup va posar en comú les aportacions fetes pels altres participants, va detectar algunes mancances i va incorporar elements nous a partir dels suggeriments rebuts. D’aquesta manera, el primer grup va veure la necessitat d’acotar el plantejament de la plataforma a un únic repte amb uns objectius que haurien d’estar prèviament definits. El segon grup va incorporar la idea que les qüestions plantejades haurien d’estar basades en situacions concretes (com podria ser una filla que una tarda deixa la mare amb un robot de companyia). Es va dir que és en base a aquestes situacions que poden emergir de manera més evident les diferències en els valors entre les persones. També, es va suggerir la possibilitat que els propis usuaris siguin els que ponderin els valors associats a determinades activitats. D’altra banda, es va donar a conèixer l’existència de recursos similars com el Deliberatorium del MIT o un joc de cartes. El tercer grup va veure la necessitat que els robots estableixin algun tipus de comunicació en base a sensors.

Posteriorment, els participants van haver d’establir de manera més detallada els principals aspectes del recurs a dissenyar (filosofia, temàtica, metodologia, requeriments, dificultats, pressupost) i es va exposar a la resta de grups. Un cop fet això, es va procedir a la votació. La proposta més votada va ser la del segon grup, ArgumentaTIC, si bé totes van resultar força ben valorades i equilibrades. Es va comentar la possibilitat d’incorporar aspectes de la primera i la tercera proposta a la proposta escollida. A partir d’ara caldrà treballar la proposta i veure si és factible realitzar-la amb els recursos disponibles, i els que poguessin venir d’altres fonts (espònsors o patrocinadors) o si convindria més produir-lo en una fase posterior.

En la reflexió final, alguns participants van manifestar el seu interès per tal que la feina feta al taller finalment es pogués veure traduïda en un recurs educatiu. Des de l’equip organitzador es va reiterar la idea que un dels objectius del projecte és poder produir els recursos educatius sorgits d’un procés de co-creació. Però també es va insistir que també és important el propi procés de treball, és a dir, el fet d’implicar a professors i investigadors, les dinàmiques de treball, els contactes establerts (worknetting), etc.

     

Amb aquest taller acabem el seguit de tallers previstos per aquest curs. Esperem que ben aviat veurem els recursos educatius produïts. També confiem que el curs que ve podrem realitzar la segona edició amb nous temes (arqueologia, ciències del mar, astronomia, etc.) i amb més centres de recerca que ja ens ho estan demanant, nous tallers i nous recursos.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

TalentLab: Entre màquines intel·ligents – sessió I

Dimecres passat dia 7 de març vàrem realitzar la primera sessió del taller “Entre màquines intel·ligents” a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (CSIC) dins del projecte TalentLab. La sessió tenia un programa intens de treball, que va començar amb una visita a les instal·lacions a càrrec d’en David Sierra. Les seves explicacions van servir per introduir les diferents línies de recerca que es duen a terme a l’institut; inclosa una demostració de gossos-robots futbolistes per a explicar com es treballa l’aprenentatge en les màquines.

Un cop a la sala de treball, els participants es varen distribuir en tres grups i vàrem començar la sessió pròpiament dita. En la fase d’inspiració, van sorgir idees comunes en el si de cada grup, tot i que amb enfocaments diferents. El primer grup va suggerir la idea de que “tot està connectat” i va plantejar una visió amable de la tecnologia que es basa en el pensament i en la realitat física (persones, natura) combinat amb l’ús de la xarxa i del “núvol”. L’entramat de connexions podria tallar-se si se’l sotmet a la pressió de les retallades. El segon grup va dibuixar uns “eixos” que es mourien entre el caos “informatiu” de la xarxa i l’ordre abstracte, d’una banda, i els límits entre la utopia (el pensament) i la realitat, de l’altra. Aquests eixos guien l’ús de les tecnologies que poden fer les persones en la vida diària, així com la presa de decisions. El tercer grup va posar de manifest el paper de les persones  en la “tria del futur” que volem, tenint en consideració el coneixement, les pròpies persones i les seves necessitats. Van situar la dicotomia entres dues realitats segons el paper que hi tingui la tecnologia: una que aposta per la autonomia, la responsabilitat i la sostenibilitat; i una altra que crea dependència, és insostenible i controladora.

Seguidament, els tres grups van procedir a imaginar els esdeveniments noticiables d’un 8 de març de 2025. Es va destacar la predominança del format digital i de les noves vies de comunicació, alhora que es va posar de manifest les mancances d‘infraestructura en temes de connectivitat dels centres educatius, i el problema del recursos energètics, així com la possibilitat de comptar amb automòbils de conducció autonòmica o la incorporació dels robots en la vida pràctica. També hi va haver coincidències a imaginar un retorn a la pesseta. Pel que fa al perfil dels usuaris es va comentar molt la idea de la curiositat entre els joves, malgrat la seva poca constància, i també es va tractar consistentment el fet de que treballem amb un públic molt interessat en la música, l’esport i la tecnologia, i molt basat en les relacions socials i d’amistat. També es va apuntar a la seva capacitat de no ser sempre fidels a la veritat o intentar buscar excuses una mica sospitoses.

Tenint en compte  les idees, conceptes i deabats posats damunt de la taula en els tres exercicis anteriors, els participants de cada grup van fer un brainwriting ràpid de recursos educatius que podrien permetre treballar la tecnologia i la intel·ligència artificial a l’aula. D’entre totes les propostes, el primer grup va mostrar preferència per generar un recurs en xarxa que promogués el joc individual per treballar temes d’ecologia i/o música. Varen plantejar la possibilitat de vincular aquest recurs amb robots o amb realitat virtual, i varen mostrar l’interès de fer-lo lúdic i a poder ser multi-plataforma. El segon grup va proposar un recurs en línia amb la intenció de promoure la col·laboració alhora de solucionar un repte o un problema actual. Finalment, el tercer grup va proposar treballar en un recurs transversal que inclogués la paciència com una capacitat a aprendre més.

Aquests dies anirem madurant les idees i a la propera sessió continuarem les dinàmiques de treball que ens ajudaran a concretar un únic recurs educatiu.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

TalentLab: Escolant la Terra - sessió II

Dimecres passat vàrem començar la segona sessió del taller “Escoltant la Terra” dins del projecte TalentLab, amb una visita a les instal·lacions centenàries de l’Observatori de l’Ebre de Roquetes. Des del seus inicis va centrar la seva activitat a estudiar les relacions entre el Sol i la Terra; una recerca pionera que, amb el temps, ha adquirit cada cop més rellevància.

La visita es va centrar en tres espais principals: l’observatori astronòmic, l’estació meteorològica i  la biblioteca. A l’observatori vàrem veure diferents telescopis que s’utilitzen per a l’observació de l’activitat del Sol i d’altres cossos celestes menys lluminosos. A l’estació meteorològica vàrem vaure els diferents aparells (tradicionals i moderns) que s’utilitzen per mesurar els paràmetres del temps meteorològic. L’Observatori té un registre de dades (temperatura, precipitacions, humitat, etc.) molt homogeni i estable, la qual cosa és de gran rellevància per a l’estudi del clima. Finalment, vàrem accedir a la biblioteca, especialitzada en ciències de la Terra, un indret acollidor que al llarg d’un segle ha acumulat més d’un quilòmetre lineal de publicacions. Un fons documental centenari que és fonamental per l’estudi de la història de les ciències; on hi ha els llibres tècnics de la biblioteca de Narcís Monturiol.

Un cop acabada la visita, ens vàrem dirigir a la sala per a continuar el taller amb l’objectiu d’arribar a una proposta concreta de recurs educatiu. Vàrem decidir reunir-nos tots en un únic grup i començar a treballar amb les mans. Però reprendre les propostes allà on les vàrem deixar a la primera sessió va costar un xic: teníem els motors freds!

Poc a poc, van sorgir les primeres idees: vegetació, instal·lacions de l’Observatori, vídeos, estudiants, investigadors, professors, una plataforma wiki, un canal, estacions meteorològiques, etc. i es va començar a modelar la seva forma del recurs. Podria ser una plataforma wiki per treballar el clima local combinant la presa de dades amb l’observació de la vegetació. Els alumnes intentarien trobar respostes als interrogants plantejats en un qüestionari i els resultats es publicarien a la plataforma amb vídeos curts de fàcil creació (Moviemaker). La idea és que sigui una pràctica independent, i interessant en sí mateixa, però que es podria complementar amb una visita a l’Observatori de l’Ebre; la qual cosa permetria donar valor afegit al recurs: comparar i discutir les dades amb investigadors professionals. La plataforma també permetrà comparar les dades de diferents localitats que aportin els diferents centres educatius i, si es fa amb continuïtat, establir registres temporals.

En aquest punt, la proposta va ser contrastada amb els “futurs usuaris” que van apuntar la necessitat que el recurs sigui pautat (fitxes), que es pugui fer a l’aula i sigui cooperatiu. Finalment, es va afinar la proposta amb el suggeriment d’introduir una pàgina wiki per a professors i investigadors on es vagin responent les preguntes, d’incorporar un protocol per a elaborar un pluviòmetre, si el centre educatiu no en té, i la possiblitat que la comparació de dades pugui establir-se també entre països.

Es va comentar que és imprescindible la coordinació entre l’Observatori de l’Ebre i la Delegació del CSIC per a tirar endavant el projecte, tant en l’elaboració dels continguts com en la gestió dels accessos a la plataforma wiki. El pressupost d’aquest recurs educatiu no hauria de ser massa elevat. Finalment, es va concloure que el títol podría ser “El meu temps”. No podíem demanar més concreció.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

TalentLab: Escoltant la Terra – sessió I

El passat dia 25 de gener vàrem començar el tercer taller de TalentLab, “Escoltant la Terra”, a l’Observatori de l’Ebre (CSIC-URL). A mesura que arribaven, els participants es van anar repartint en dos grups, tot procurant que fossin equilibrats. Vàrem presentar el taller i l’estructura de la sessió i, de seguida, ens vàrem posar a treballar.

Primer, en una sessió d’inspiració, es va fer una posada en comú per grups del context del canvi climàtic a partir d’imatges seleccionades i de les idees que els va suggerir a cada participant. El primer grup va emfasitzar la qüestió de les escales (global, local) a les que ens trobem davant del canvi climàtic i l’aigua. També la qüestió dels riscos associats amb el tema de l’aigua: és un recurs desitjable però també pot comportar situacions de perill o desastre.

El segon grup va suggerir la idea de “el camí” per posar de manifest el recorregut que caldria transcórrer des d’una situació en la que s’ubicarien els desastres (per causes naturals o antròpiques) fins a l’ideal d’una acció humana en harmonia amb l’entorn natural, a la qual s’arribaria passant pel filtre del pensament científic. Aquest plantejament va suscitar debat amb l’altre grup pel fet que aquest considerava que, en realitat, la natura (amb fenòmens naturals de gran magnitud inclosos) havia estat harmònica abans que hi actués la mà dels humans. Pensem que el camí proposat pel segon grup volia reflectir l’ideal d’una nova “racionalitat” o “pensament científic” que actuaria més d’acord amb el medi natural.

 

Seguidament, en l’escenari de futur els dos grups va coincidir a situar-se a nivell local. El primer grup va editar la portada del diari “La veu de Roquetes”, un dia 25 de gener de 2030, destacant la qüestió de l’aigua (les restriccions malmeten l’agricultura i el trasvassament Nord-Sud queda en desús) i l’energètica anunciant que el petroli ja no n’és la primera font. Va plasmar un canvi climàtic avançat, desgel del pol Nord, amb efectes político-comercials. Finalment, va situar l’esperança de vida als 100 anys. El segon grup va publicar la portada del diari “Lo Sud” destacant els moviments migratoris pels efectes canvi climàtic (cimera mundial d’urgència per una situació catastròfica, a Noruega arriben a -30 graus centígrads i s’ofereix el desert d’Andalusia per a la reubicació de la població noruega). També, la rellevància de la medicina genètica amb l’erradicació de la diabetis i el llançament d’un coet espacial reutilitzable.

Després es van establir els perfils dels usuaris hipotètics del recurs educatius i es van destacar aspectes relacionats amb la curiositat en general i l’interès per l’esport i la cultura. També un marcat interès per l’ús de les noves tecnologies de comunicació, especialment, l’ús del canal youtube. Aquest darrer aspecte va propiciar un petit debat sobre el potencial educatiu d’aquest mitjà en l’ensenyament de les ciències, sigui com a material útil per mostrar fenòmens científics difícils de visualitzar a l’aula, sigui per produir un recurs per aquest canal, sigui perquè els alumnes creïn vídeos amb experiències que després pengin a YouTube. És a dir, un mitjà a tenir en compte.

Resumint les idees sorgides en les activitats anteriors, els dos grups van plasmar “quadres” molt complets, que denoten la necessitat d’integració dels aspectes naturals i científics amb els econòmics i socials. El segon grup hi va incloure també les actituds.

A partir d’aquí cada grup va perfilar una idea de recurs educatiu. El primer grup va suggerir l’elaboració d’una plataforma (wiki, blog, videos, etc.) per a treballar els efectes locals del canvi climàtic amb informació científica integrada (física, biologia, química, etc.). El segon grup va suggerir la visita “in situ” dels llocs i realitats que es vulguin conèixer i la plasmació gràfica com a possible via d’integració del coneixement i l’aprenentatge, per exemple, a través d’il·lustracions, infografies, vídeos o altres.

Encara està tot per definir però sembla que hi hagués una certa convergència en la integració de coneixements, el centrar-se en realitats locals i la plasmació en mitjans gràfics. Veurem què passa en els propers dies i com evolucionen les propostes.

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

TalentLab: Reacciona amb el medi sessió II

El passat dimecres dia 30 de novembre, vàrem realitzar la segona sessió del taller “Reacciona amb el medi”, a l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (CSIC). En aquesta sessió ens vàrem reunir tots els participants al voltant d’una única taula per posar en comú els aspectes més destacats de les propostes que s’havien presentat a la sessió anterior i elaborar una proposta única.

Es va destacar la necessitat de crear un recurs que fomentés la recerca per part dels alumnes, a partir de temàtiques que l’alumnat pugués relacionar amb la vida quotidiana. També es va parlar de la necessitat que aquesta recerca fos realitzable en petits grups i independent d’una visita al centre de recerca. En tot cas, l’activitat a l’aula podria adaptar-se de manera que l’alumnat més interessat pugues, més endavant, ampliar els seus coneixement a través d’un treball de recerca.

Es van discutir les temàtiques que podrien ser font de recerca, que cauen en els àmbits de la contaminació, la salut i l’alimentació. En aquest sentit, es va proposar treballar en tres línies de recerca per tractar alguns contaminants del medi com són el mercuri, els trialometans i el TBT (tributil estany), i també estudiar-ne els efectes sobre els organismes vius. Les dues primeres pràctiques estarien dirigides a l’alumnat de Batxillerat i la tercera al de 4t d’ESO. També hi hauria l’opció de fer una adaptació per a l’assignatura Ciències per al Món Contemporani.

Per a l’anàlisi de l’acumulació del mercuri a la cadena tròfica es va plantejar la idea de recopilar informació sobre la dieta dels alumnes i relacionar-la amb la presència de formes de mercuri orgànic als cabells d’aquests alumnes. Per a fer l’anàlisi caldria utilitzar una tècnica de laboratori a l’IDAEA, a la qual hi podrien anar un parell d’alumnes i el/la professor/a. Pel que fa als trialometans presents a l’aigua clorada (per exemple a les piscines), es posaria a disposició dels alumnes una recopilació de dades reals que es tractaria d’analitzar. Finalment, en relació als efectes del compost TBT que s’utilitza a les pintures de vaixell com a antiincrustant d’algues i d’altres organismes, es realitzaria un protocol per a observar l’efecte d’IMPOSEX en una espècie de cargol marí. A partir de l’observació de mostres obtingudes al mercat, els alumnes haurien d’estudiar el fenomen de masculinització d’aquests cargols.

Es va suggerir que les tres pràctiques de recerca disposessin d’un espai de documentació, un protocol d’experimentació i/o d’anàlisi de dades i de la possibilitat de publicació de resultats per part dels alumnes dels diferents centres. A més, es podria combinar amb petits vídeos i visites al centre de recerca en funció dels recursos econòmics i materials. En aquest sentit, s’ha comentat que es podrien concentrar les visites en un dia sencer dos cops a l’any, el primer durant el primer trimestre i el segon durant el segon trimestre escolar, i la necessitat d’estudiar els aspectes de l’assegurança i de la possibilitat de pagament d’un import econòmic moderat per part de les escoles.

Ara continuarà la feina per adaptar aquesta proposta educativa, que ja té un grau de concreció prou elevat, al format digital. També caldrà continuar el treball col·laboratiu amb professors i investigadors per documentar científicament les experiències i la seva adaptació a l’aula.

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Crèdits fotogràfics: Luís Echanove
Share

TalentLab: Reacciona amb el medi sessió I

El passat dia 23 de novembre vàrem començar el segon taller de TalentLab “Reacciona amb el medi”, a l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (CSIC). Abans de començar vàrem adequar la sala de seminaris a les nostres necessitats: les cadires amb tauleta incorporada (per prendre notes) es van substituir per un parell de taules i una mica d’espai. I, en comptes d’un ponent, teníem alguns investigadors i professors disposats a treballar, seguint el fil que els proposa la Irene Lapuente de La Mandarina de Newton S.L.

Els participants es van repartir en dos grups. Seguint l’esquema que vàrem veure en el primer taller, els grups es van introduir  en les dinàmiques de co-creació través de diferents tècniques que generen discussió en el sí de cada grup, en aquest cas amb la química ambiental com a teló de fons.

 

La primera activitat va servir per inspirar la discussió, a través del collage. Els participants van mostrar els seus interessos i preocupacions al voltant de la química ambiental i, a partir d’aquí, els grups van establir algunes línies d’interès. El primer grup va presentar una “Balança de la química” en la qual juga un paper important la qüestió dels riscos versus els beneficis utilitzant un exemple com és l’ús del DDT i la malària. El segon grup va lligar els aspectes de la contaminants de l’aigua (mercuri, estany, cosmètics, etc.) i la necessitat d’estimular la curiositat i les emocions per a fer-hi front.

Seguidament els dos grups van fer un exercici de previsió d’algunes fites per al futur 2030. El primer grup va presentar les notícies  del diari “Ara i avui”,  i va destacar el problema de l’aigua, de l’energia i  de l’alimentació en el context de la ciutat. El diari del segon grup, “TalentNews”, també va destacar la qüestió energètica, de l’aigua i del canvi climàtic. Curiosament, els dos diaris només presentaven noticies de caire científico-tèncic i cap d’ells comentava aspectes de política, cultura, esports, etc.

Al definir el perfil dels usuaris del recurs educatiu els participants van imaginar persones majoritàriament poc motivades, amb un cert passotisme i sense massa gust per l’esforç.

Un cop fet això, vàrem procedir a confeccionar un diagrama d’afinitats en el qual els grups havien de recuperar els aspectes que havien anat sorgint a les tres activitats anteriors a partir de paraules clau. Els dos grups van destacar la formació i l’actuació com a requeriments del recurs a produir.

Després, amb una activitat molt ràpida, cada participant dins el seu grup va proposar tres activitats. Seguidament, els participants vàren votar les que els agradaven més; i al final, el grup s’havia de posar d’acord per escollir-ne tan sols una. El primer grup va dibuixar un recurs per investigar els problemes ambientals al voltant de l’escola prioritzant la metodologia científica. A partir d’aquí se n’hauria d’escollir un per estudiar-lo amb més deteniment i proposar algunes actuacions. El segon grup va proposar la realització d’una recerca –que estigués vinculada a la recerca actual- amb l’ús del vídeo.

Al final es va generar un debat molt enriquidor i, a partir d’aquí, i fins la propera sessió el dia 30 de novembre, els participants hi aniran rumiant i també documentant les propostes en funció de la disponibilitat de cadascú.

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.
Share

TalentLab: Experiments vius, sessió II

El passat dimecres dia 2 de novembre vàrem realitzar la segona sessió del taller “Experiments vius” vinculada al projecte TalentLab, de nou al CRAG (Centre de Recerca en Agrigenòmica, CSIC-IRTA-UAB). De seguida vàrem recuperar els grups de la sessió anterior (amb tres noves incorporacions i una absència) i ens vàrem posar a treballar. D’entrada, per a l’escalfament, els grups van reprendre la proposta que havien definit en la primera sessió i van fer noves aportacions a partir de les reflexions que els participants havien pogut fer-se entre les dues sessions.

A partir d’aquí, els grups van fer un prototipat 3D de cada una de les propostes. La idea és pensar amb les mans: utilitzar materials “low tech” per visualitzar els recursos i, d’aquesta manera, introduir millores al detectar aspectes que no s’han tingut en compte o que cal reforçar, eliminar, etc. El primer grup va proposar un recurs de treball cooperatiu sobre les bioenergies per acostar la recerca actual en la producció d’energies netes utilitzant organismes vius (microorganismes, plantes transgèniques, etc.). La idea és oferir una plataforma online de documentació i plantejar un debat informat a partir d’un treball previ. El segon grup va proposar el plantejament d’un repte –una emergència al planeta per combatre la fam- a partir del qual els alumnes haurien de fer un treball per a proposar solucions des de diferents perspectives (científiques, socials, relacions nord-sud, etc.) també a partir d’una plataforma online de treball. El tercer grup va proposar la creació d’una aventura gràfica sobre la petjada ecològica. L’objectiu és que els alumnes prenguin consciència que el consum energètic al planeta és insostenible i que l’acció individual en accions quotidianes és important.

En aquest punt, en el qual les propostes ja estaven força definides, es van realitzar diverses iteracions per tal de refinar-les. Cada grup va rebre dues persones d’un altre grup que els van plantejar dubtes i qüestions sobre el recurs educatiu, tot assumint el rol del personatge creat en la sessió anterior, és a dir, d’un hipotètic usuari final. Aquesta activitat es va repetir un parell de vegades canviant de grups i de personatges.

Posteriorment, els membres de cada grup es van tornar a reunir per discutir els comentaris i suggeriments que havien rebut dels usuaris i van acabar de perfilar el recurs en la seva versió final. Seguidament, i per tal de baixar la proposta a la realitat, van elaborar una matriu en la que exposaven els diferents aspectes d’una manera concreta i concisa: tema, destinatari, metodologia, requisits tècnics, possibles dificultats, viabilitat, pressupost, etc. Els grups van presentar la seva proposta tenint en compte aquests aspectes i seguidament es va procedir a la votació.

De la votació va resultar un empat entre la segona i la tercera proposta. Després va tenir lloc una discussió general de grup. Entre d’altres aspectes es va plantejar els aspectes positius de la primera proposta que es podien incorporar a les propostes més votades, o si aquestes podien d’alguna manera integrar-se en una única proposta.

Amb això, concloem la primera fase de treball. A partir d’aquí es tindrem en compte les tres propostes, els resultats de la votació, les propostes d’integració i s’estudiaran diferents opcions per a produir el recurs educatiu online final. En aquesta segona fase, l’equip de TalentLab seguirà comptant amb les aportacions dels participants!

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.
Share

Primer taller de TalentLab: Experiments vius – I

Fa uns dies vàrem realitzar la primera sessió del taller “Experiments vius”, del projecte TalentLab, al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG, CSIC-IRTA-UAB). La sessió tenia un programa intens de treball, que va començar amb una visita a les instal·lacions del centre i les explicacions de la investigadora Ana Caño. Durant la visita als hivernacles i als laboratoris van sorgir les primeres mostres d’interès entre els professionals dels àmbits educatiu i científic.

Aprofitant aquest interès incipient, i tal com estava previst, vàrem prosseguir la sessió en una de les sales de reunions del CRAG. La Irene Lapuente de la Mandarina de Newton S.L -CoCreating Cultures- va fer una breu presentació de l’estructura del taller per a les dues sessions programades i els participants vàrem començar a treballar!

Els participants es van repartir en tres grups. A través de diferents tècniques es van generar discussions en el sí de cada grup i a nivell general, que van servir per a què, poc a poc, ens anéssim familiaritzant amb els processos de co-creació.

La primera activitat, pròpiament d’inspiració, va permetre als diferents grups establir discussions força genèriques entre la relació ciència-educació- societat. D’entre els diversos temes que es van tractar, el primer grup va destacar el paper de les pors com un aspecte clau a tenir en compte en la relació ciència-societat; el segon grup, va fer notar la dicotomia animal-planta i el paper que juguen els mitjans de comunicació i agents educatius en la predominança del món animal a l’imaginari col·lectiu; i el tercer grup, va mostrar l’objectiu de millora de la qualitat de vida i benestar que té la recerca científica, de la qual és possible apreciar les connotacions antropocèntriques.

Seguidament els grups van realitzar una activitat exploratòria en la línia del temps i van definir alguns dels reptes per a un futur a mig-llarg termini (2030). En aquesta activitat, es van detectar coincidències en els tres grups quant a la naturalesa del repte que, en especial, van atorgar un paper clau a la qüestió energètica. A més, el primer grup va projectar un canvi geopolític important al planeta; el segon grup, un canvi positiu en la consideració professional dels professors i investigadors; i el tercer grup va projectar la intensificació dels conflictes sobre els recursos naturals, sobretot pel que fa a l’aigua.

Posteriorment, els participants van definir el perfil dels usuaris del recurs educatiu a partir de la imaginació o de l’experiència pròpia. Les persones imaginades eren majoritàriament poc motivades, força descregudes, familiaritzades amb les noves tecnologies -però no necessàriament coneixedors d’aquestes-, i amb poca confiança en les seves capacitats.

Finalment, la darrera activitat va consistir en l’elaboració d’un diagrama d’afinitats en el qual els grups havien de posar sobre la taula els elements sorgits en les tres activitats anteriors i definir a grans trets com hauria de ser el recurs educatiu a crear. El primer grup va considerar oportú idear una activitat a l’aula sobre l’energia utilitzant metodologies participatives; el segon grup, una activitat experimental que permeti establir una relació directa entre els investigadors i els alumnes; i el tercer grup va decidir que seria oportú crear una aventura gràfica sobre la qüestió energètica.

L’ambient va ser molt distès i favorable al treball. Els participants va poder avançar des dels aspectes de discussió més genèrics fins a un primer nivell de concreció. Ara, i fins a la segona sessió el 2 de novembre, s’ha obert una fase de documentació interna online entre els participants.

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.
Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.