TalentLab: Entre màquines intel·ligents – sessió II

El passat dimecres dia 21 de març vàrem realitzar la segona sessió del taller “Entre màquines intel·ligents” dins del projecte TalentLab. Només arribar, vàrem reprendre els grups de la sessió anterior i ens posàrem a treballar. Vàrem escalfar motors amb una activitat  que pretenia recuperar i posar en comú les idees que havien sorgit a la primera sessió. Així, cada grup va sintetitzar les principals línies que definien els recursos proposats en el brain-writting o pluja ràpida de recursos.

Un cop situats, vàrem entrar en matèria i els grups van haver de concretar una única proposta de recurs. Les propostes es van construir combinant sabers (imaginació, experiència, talent, etc.) i materials a l’abast (plastilina, cintes, palets, boles, etc.).

El primer grup va idear una plataforma (o caixa) de la qual sortirien reptes que els usuaris haurien de resoldre en base al coneixement de restriccions. Els reptes podrien ser dissenyar la gestió d’un ecosistema urbà (preses, centrals nuclears, etc.) i els usuaris serien diferents centres educatius que proposarien solucions en base a un treball col·laboratiu. El segon grup va proposar un joc que podria ser físic (de taula) o virtual que permetria treballar la presa de decisions i els valors (diners, cultura, benestar, autonomia, etc.) en relació amb la introducció de la tecnologia a la societat. L’objectiu seria mostrar la influència dels valors en les decisions dels ciutadans i d’una determinada societat. Finalment, el tercer grup va concebre un recurs que utilitzaria robòtica i informàtica amb l’objectiu de realitzar un treball  col·laboratiu. La idea seria que dos equips o usuaris haurien de dissenyar una tasca comuna que haurien de desenvolupar dos robots. Per exemple, podria ser que els dos robots haguessin de transportar algun objecte conjuntament. Per a fer-ho els caldria que els robots establissin comunicació i es podria utilitzar la programació scratch per a dissenyar i simular la tasca dels robots.

Quan les propostes van quedar prou definides, vàrem procedir a fer un seguit d’iteracions amb l’objectiu de millorar-les. Els grups es van dividir de tal manera que una meitat del grup es va quedar a defensar la proposta davant d’uns “usuaris potencials” que plantejaven dubtes i exposaven les limitacions que hi veien. L’altra meitat se’n va anar a conèixer la proposta d’un altre grup posant-se a la pell de la “persona” definida en la primera sessió. Després d’iterar un parell de vegades, cada grup va posar en comú les aportacions fetes pels altres participants, va detectar algunes mancances i va incorporar elements nous a partir dels suggeriments rebuts. D’aquesta manera, el primer grup va veure la necessitat d’acotar el plantejament de la plataforma a un únic repte amb uns objectius que haurien d’estar prèviament definits. El segon grup va incorporar la idea que les qüestions plantejades haurien d’estar basades en situacions concretes (com podria ser una filla que una tarda deixa la mare amb un robot de companyia). Es va dir que és en base a aquestes situacions que poden emergir de manera més evident les diferències en els valors entre les persones. També, es va suggerir la possibilitat que els propis usuaris siguin els que ponderin els valors associats a determinades activitats. D’altra banda, es va donar a conèixer l’existència de recursos similars com el Deliberatorium del MIT o un joc de cartes. El tercer grup va veure la necessitat que els robots estableixin algun tipus de comunicació en base a sensors.

Posteriorment, els participants van haver d’establir de manera més detallada els principals aspectes del recurs a dissenyar (filosofia, temàtica, metodologia, requeriments, dificultats, pressupost) i es va exposar a la resta de grups. Un cop fet això, es va procedir a la votació. La proposta més votada va ser la del segon grup, ArgumentaTIC, si bé totes van resultar força ben valorades i equilibrades. Es va comentar la possibilitat d’incorporar aspectes de la primera i la tercera proposta a la proposta escollida. A partir d’ara caldrà treballar la proposta i veure si és factible realitzar-la amb els recursos disponibles, i els que poguessin venir d’altres fonts (espònsors o patrocinadors) o si convindria més produir-lo en una fase posterior.

En la reflexió final, alguns participants van manifestar el seu interès per tal que la feina feta al taller finalment es pogués veure traduïda en un recurs educatiu. Des de l’equip organitzador es va reiterar la idea que un dels objectius del projecte és poder produir els recursos educatius sorgits d’un procés de co-creació. Però també es va insistir que també és important el propi procés de treball, és a dir, el fet d’implicar a professors i investigadors, les dinàmiques de treball, els contactes establerts (worknetting), etc.

     

Amb aquest taller acabem el seguit de tallers previstos per aquest curs. Esperem que ben aviat veurem els recursos educatius produïts. També confiem que el curs que ve podrem realitzar la segona edició amb nous temes (arqueologia, ciències del mar, astronomia, etc.) i amb més centres de recerca que ja ens ho estan demanant, nous tallers i nous recursos.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

TalentLab: Entre màquines intel·ligents – sessió I

Dimecres passat dia 7 de març vàrem realitzar la primera sessió del taller “Entre màquines intel·ligents” a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (CSIC) dins del projecte TalentLab. La sessió tenia un programa intens de treball, que va començar amb una visita a les instal·lacions a càrrec d’en David Sierra. Les seves explicacions van servir per introduir les diferents línies de recerca que es duen a terme a l’institut; inclosa una demostració de gossos-robots futbolistes per a explicar com es treballa l’aprenentatge en les màquines.

Un cop a la sala de treball, els participants es varen distribuir en tres grups i vàrem començar la sessió pròpiament dita. En la fase d’inspiració, van sorgir idees comunes en el si de cada grup, tot i que amb enfocaments diferents. El primer grup va suggerir la idea de que “tot està connectat” i va plantejar una visió amable de la tecnologia que es basa en el pensament i en la realitat física (persones, natura) combinat amb l’ús de la xarxa i del “núvol”. L’entramat de connexions podria tallar-se si se’l sotmet a la pressió de les retallades. El segon grup va dibuixar uns “eixos” que es mourien entre el caos “informatiu” de la xarxa i l’ordre abstracte, d’una banda, i els límits entre la utopia (el pensament) i la realitat, de l’altra. Aquests eixos guien l’ús de les tecnologies que poden fer les persones en la vida diària, així com la presa de decisions. El tercer grup va posar de manifest el paper de les persones  en la “tria del futur” que volem, tenint en consideració el coneixement, les pròpies persones i les seves necessitats. Van situar la dicotomia entres dues realitats segons el paper que hi tingui la tecnologia: una que aposta per la autonomia, la responsabilitat i la sostenibilitat; i una altra que crea dependència, és insostenible i controladora.

Seguidament, els tres grups van procedir a imaginar els esdeveniments noticiables d’un 8 de març de 2025. Es va destacar la predominança del format digital i de les noves vies de comunicació, alhora que es va posar de manifest les mancances d‘infraestructura en temes de connectivitat dels centres educatius, i el problema del recursos energètics, així com la possibilitat de comptar amb automòbils de conducció autonòmica o la incorporació dels robots en la vida pràctica. També hi va haver coincidències a imaginar un retorn a la pesseta. Pel que fa al perfil dels usuaris es va comentar molt la idea de la curiositat entre els joves, malgrat la seva poca constància, i també es va tractar consistentment el fet de que treballem amb un públic molt interessat en la música, l’esport i la tecnologia, i molt basat en les relacions socials i d’amistat. També es va apuntar a la seva capacitat de no ser sempre fidels a la veritat o intentar buscar excuses una mica sospitoses.

Tenint en compte  les idees, conceptes i deabats posats damunt de la taula en els tres exercicis anteriors, els participants de cada grup van fer un brainwriting ràpid de recursos educatius que podrien permetre treballar la tecnologia i la intel·ligència artificial a l’aula. D’entre totes les propostes, el primer grup va mostrar preferència per generar un recurs en xarxa que promogués el joc individual per treballar temes d’ecologia i/o música. Varen plantejar la possibilitat de vincular aquest recurs amb robots o amb realitat virtual, i varen mostrar l’interès de fer-lo lúdic i a poder ser multi-plataforma. El segon grup va proposar un recurs en línia amb la intenció de promoure la col·laboració alhora de solucionar un repte o un problema actual. Finalment, el tercer grup va proposar treballar en un recurs transversal que inclogués la paciència com una capacitat a aprendre més.

Aquests dies anirem madurant les idees i a la propera sessió continuarem les dinàmiques de treball que ens ajudaran a concretar un únic recurs educatiu.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.