El KitCaixa Comunica arriba a les escoles!

La-Caixa_001-CaixaComunica

Després de fer diferents tallers de co-creació per les escoles de tres comunitats autònomes diferents, treballar amb professionals de les arts escèniques i un equip de dissenyadors, lingüístes i comunicadors, i fer tallers de testeig amb noves escoles, ha nascut el KitCaixa Comunica. El KitCaixa Comunica és un recurs educatiu que vol contribuir a millorar les diferents competències dels alumnes en els centres educatius, fent especial èmfasi en les seves habilitats comunicatives.

Els objectius d’aquest kit són contribuir, d’una manera estimulant, a millorar les competències educatives de cada assignatura fent èmfasi en les habilitats comunicatives dels alumnes i familiaritzar la comunitat educativa amb les oportunitats i potencialitats de les arts escèniques.

Per tots aquells professors i mestres que esteu interessats en incloure aquests materials dins de la proposta educativa del nou curs, podeu adreçar-vos a EducaCaixa, de Fundació “la Caixa”. El trobareu en castellà, català, euskera, gallec i anglès!

Share

Kit Pedagògic CaixaEscena

Cakxa
Fa uns mesos que CaixaEscena i La Mandarina de Newton estan treballant per poder crear un Kit Pedagògic que doni un nou format a l’ensenyament i transmissió de les arts dramàtiques a l’aula. Per poder-ho, fer han considerat imprescindible buscar col·laboració de professionals de les arts escèniques i professors de diferents disciplines, que han acabat treballant conjuntament mitjançant processos de co-creació concentrats en tres úniques trobades.

Els tallers es van encetar a Múrcia el passat 24 de gener amb una sessió d’ideació. Es va proposar com el teatre ajuda en el rendiment acadèmic, la generació de debats i el creixement personal (millorant l’autostima i la percepció dels altres). En aquest taller van assistir una dotzena de participants i va ser molt inspirador.

La segona sessió va tenir lloc el 20 de febrer a Madrid i es va centrar en el procés de prototipatge. La desena de participants assistents van concretar totes les idees generades durant la sessió de Múrcia afegint-hi les propostes fetes online, tot concentrat en dos prototips de kit.

Entre els dos darrers tallers La Mandarina de Newton va treballar les propostes fetes pels participants i les va acabar acotant en una sola.

El darrer taller es va oferir a Barcelona el 20 de març i els assistents van testejar la proposta presentada per La Mandarina de Newton i van oferir idees per millorarla i ampliarla.

Ara, amb tot aquest material, i l’ajuda d’experts del món teatre, seguirem treballant per donar-li la forma final al Kit Pedagògic CaixaEscena.

Us mantindrem informats sobre els progressos!

Share

'La ciència a la ciutat, dins i fora de les institucions'

Irene Lapuente de La Mandarina de Newton va participar a l’última edició de Quaderns d’Educació Social, al número 14, dedicat a ‘L’educació social en temps de crisi. El desmantellament de l’estat del benestar’.

Quaderns d’Educació Social és la revista del CEESC (Col·legi d’ Educadors i Educadores Socials de Catalunya) que es publica des de l’any 2002. Una publicació de referència per al col·lectiu d’educadors i educadores socials i també per als estudiants, que tracta de manera monogràfica temes d’interès per a l’Educació Social.

El darrer número de la revista marca el començament d’una nova etapa. L’equip de la redacció de Quaderns d’Educació Social ha volgut compartir amb els seus lectors l’esperit de renovació que consideren essencial en un context de crisi econòmica, com el que vivim en aquests moments. Creuen que l’educació social necessita plantejar-se nous models d’interacció social, per  a donar resposta a les necessitats actuals de les persones. Aquests nous paradigmes comporten una necessitat de nous discursos, noves idees i noves pràctiques. Per això, en aquest número, ‘tocava obrir la porta a veus enteses i al mateix temps compromeses amb les persones en general, i amb l’educació social en particular, per parlar del desmantellament de l’estat del benestar, des d’opcions i visions transformadores’.

La Irene Lapuente, La Mandarina de Newton, ha estat una d’aquestes veus convidades. Al seu monogràfic ‘La ciència a la ciutat, dins i fora de les institucions’ (pàgines 114-121), la Irene parla del projecte Science of the City i, en particular, dels tallers realitzats al Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. Science of the City és un projecte que pretén aproximar la ciència i la ciutat d’una manera diferent, a través de la participació, co-creació i hibridació. El projecte procura també eliminar o diluir les barreres físiques que encara caracteritzen la forma de transmetre coneixements a algunes institucions. La Irene comparteix la seva experiència als tallers que va realitzar, dins l’àmbit de Science of the City, amb els interns del CP Joves. L’objectiu era fomentar la participació entre els joves, despertar el seu interès per temes científics relacionats amb el seu entorn i motivar-los a realitzar un vídeo científic sobre les preguntes que ells mateixos s’havien plantejat durant el taller. Segons la Irene, una experiència molt positiva i enriquidora. El gran interès per la ciència per part dels interns fou una de les descobertes que més la va captivar. El seu monogràfic termina amb una breu reflexió sobre el present i el futur de Science of the City. Explica que l’objectiu és seguir treballant i evolucionant, per arribar a consolidar una línia de treball en què ‘la ciutat sigui l’eix central, els ciutadans, els protagonistes, i el coneixement l’objectiu final’.

Share

2a. Edició TalentLab: resum del taller 'Co-crear una exposició científica amb el públic' - 2a. Sessió

Segona sessió – iteració i integració

La segona sessió va reprendre les propostes allà on s’havien deixat al vespre anterior, tot i que els participants van venir carregats amb noves idees i materials per a complementar-les i/o millorar-les. Van tenir una estona per a treballar-les i després van començar les iteracions. La visita de participants d’altres grups va permetre establir un diàleg i fer una crítica constructiva sobre les propostes. Alhora, conèixer les propostes dels altres servia per enriquir la pròpia proposta.

Un cop polides, els grups van posar en comú les seves propostes. El primer grup va sintetitzar la seva proposta en la idea “la ciència s’expressa, l’home interpreta i s’emociona” que pretenia identificar el procés creatiu com emoció, emoció que al seu torn modifica el procés creatiu. Es van destacar dues zones, una “experimental o creativa”, on es mostrarien experiments de cristal·lització i de cultius progressius; i una zona “multimèdia” amb projeccions de les creacions que provocarien emocions. Tot plegat s’hauria de realitzar per un equip (científics, tècnic multimèdia, enginyer tècnic i equip pedagògic) que treballaria conjuntament les dues zones, sempre tenint present l’aspecte “pedagògic”. La proposta es va estimar en 23.000 €.

  

El segon grup va sintetitzar la seva proposta en el missatge “l’evolució no té direcció ni límits”, motivada per la necessitat de conèixer el passat per entendre el futur. Es va plantejar la creació d’un museu amb una “zona expositiva” que mostraria la línia del temps que seria interactiva a nivell individual; i una zona de “jocs interactius” on es treballaria el terme “evolució” i amb la relació de la tecnologia al llarg de la història. Per a dur-la a terme caldria un equip multidisciplinar (biòlegs, dissenyador, periodista, director-gerent, avis, voluntaris) i el cost de produir-la es va estimar en 500.000 €.

El tercer grup va resumir la seva proposta amb la idea “els límits de la tecnologia” per reflexionar sobre on aturar-se en l’evolució tecnològica. Es tractaria d’un recorregut virtual (holografia, 3D, Wii) per tres itineraris que tractarien la salut, l’alimentació i l’energia i en els quals es plantejarien dilemes al voltant de la relació entre natura i tecnologia, els quals passen per decisions humanes.  Al llarg de l’itinerari els visitants es trobarien amb nodes de reflexió i decisió amb aspectes positius i negatius (morals, històrics, hipotètics). La primera part mostraria els fets històrics i la segona part les dilemes actuals i de futur. Per a desenvolupar la proposta caldria un equip format per programadors, dissenyadors, comunicadors, divulgadors i experts científics. El cost es va estimar sobre la base de contractació de 20 persones durant sis mesos a raó de 2.000 € el mes: 240.000 €.

El quart grup va proposar viatjar “de la inspiració natural a la creació tecnològica” considerant que la natura és una font d’inspiració per imitar i desenvolupar tecnologia. Es va proposar fer un recorregut dins un túnel interactiu on es diferenciaren tres espais: “d’inspiració” amb la projecció d’estímuls visuals i auditius de diferents elements naturals; “de descobriment” d’exemples en els que la natura ha servit de model; i “de creació” per a generar noves idees de manera manipulativa, descriptiva… Totes aquestes idees es recollirien i projectarien en una gran pantalla i hi hauria la possibilitat de continuar fent aportacions fora de l’exposició. Per a dur a terme la proposta caldria assessorament científic, un escenògraf il·luminador, programador d’interactius, dissenyador gràfic i un dinamitzador de sala. Es va estimar un cost de 200.000 €, amb la possibilitat d’adaptar-se a un format més modest i barat que també permetés la interactivitat.

  

Finalment, el cinquè grup proposava explorar “les dues cares de la tecnologia” per conscienciar al públic dels avantatges i inconvenients dels avenços tecnològics  i conscienciar que l’accessibilitat és un factor que condiciona la qualitat de vida, els impactes i oportunitats que es tenen. Es crearia una taula tàctil (o de cartolina) i es jugaria amb la idea de fer parelles de contraris per als diferents avenços tecnològics, centrats en sis temes clau. El joc donaria una resposta oberta i enregistraria totes les aportacions, que haurien de servir per a provocar una transformació o canvi. No es va estimar econòmicament la producció de mòdul interactiu però es va comentar que seria adaptable a un ampli ventall de pressupostos.

Un cop presentades les propostes, els diferents grups van fer un exercici per a integrar diverses o totes les propostes en una proposta única i seguint un fil conductor que les enllaçaria. La intenció era veure les afinitats, complementarietats o divergències i la possibilitat d’integrar-les o no. Dels diferents itineraris va destacar l’afinitat entre la primera i la quarta proposta, al posar de manifest l’aspecte estètic i emotiu del procés creatiu; i, d’altra banda, la complementarietat i possibilitat d’integració de la segona, la tercera i la cinquena proposta, plantejant el paper de la tecnologia en la societat des d’una aproximació complexa: una evolució tecnològica que mostraria diverses cares, i que tindria límits que haurien de ser definits per decisions humanes.

  

El taller ha servit per reflexionar sobre les complexes relacions que existeixen entre natura, tecnologia que són indestriables de la societat. S’han fet moltes propostes per plasmar algunes d’aquestes relacions en una exposició i per posar de manifest l’interès dels públics a participar en la creació de continguts. A partir dels resultats i de les idees sorgides al taller s’elaborarà un dossier per crear una exposició de caire científic en el futur. La idea és continuar treballant i aprofundint al voltant de la dualitat natura-tecnologia, incorporant nous protagonistes i fases de treball, que finalment puguin concretar-se en una exposició.

Però l’activitat també ha servit per conèixer unes noves dinàmiques de treball, que afavoreixen la participació i la mirada interdisciplinària, i per establir xarxes de contactes, o workneting, prenent les paraules de La Mandarina de Newton. Esperem que aquest taller sigui l’inici d’una nova línia de treball del CSIC a Catalunya oberta a tothom.

Podeu trobar mès fotos a la nostra pàgina de facebook.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina de TalentLab.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. 
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

2a. Edició TalentLab: resum del taller 'Co-crear una exposició científica amb el públic' - 1a Sessió

La setmana passada va tenir lloc el darrer taller de la segona edició de TalentLab (21 i 22 de febrer de 2013) a la Residència d’Investigadors (CSIC). En aquesta ocasió el projecte iniciava una línia de treball oberta al públic amb l’objectiu de pensar i definir les línies bàsiques d’una futura exposició de caire científic, prenent com a punt de partida la dualitat natura-tecnologia. El procés de treball es va desenvolupar en el transcurs de dues sessions. Els participants van treballar en grups que van anar variant al llarg de les sessions. Quan ens hi referim, doncs, ho fem com una forma de posar ordre a les idees, més que amb la intenció d’associar aquestes idees a uns grups tancats i determinats.

Primera sessió – inspiració i ideació

La primera sessió va començar amb un plantejament al voltant de la dualitat natura-tecnologia. En l’imaginari col·lectiu, quan parlem de ‘natura’ o de ‘tecnologia’ de seguida els associem a certes imatges o idees, i molt sovint els presentem com a termes oposats. Realment, ho són? És fàcil delimitar la frontera entre allò que és ‘natural’ i allò que és ‘artificial’? Si no ho és, per què els seguim oposant? Llançant aquestes qüestions a l’aire, vàrem repartir els participants en grups i els enfrontàrem a unes imatges per animar la discussió i explorar les fronteres entre natura i tecnologia.

D’aquesta activitat inspiracional, el primer grup va destacar la idea que la ‘natura s’acaba imposant’ a partir de la imatge d’unes imponents arrels a les runes d’Angkor (Cambodja). També van comentar que la natura ens ofereix tecnologia que pot ser mimetitzada pels humans (imatge del rusc d’abelles). Va assenyalar el transport marítim com a exemple de la globalització mitjançant la tecnologia, amb aspectes positius (transport de mercaderies) i negatius (transport d’espècies invasores) que cal valorar. En aquest sentit també va comentar el paper de la tecnologia en la millora de la qualitat de vida i alhora devastador, quan s’utilitza per a la guerra.

El segon grup va parlar de la natura com a font d’inspiració per a desenvolupar tecnologia sostenible. A partir de la imatge dels efectes d’un terratrèmol va plantejar la idea de ‘re-enfocar la tecnologia’ a partir de l’observació de la natura.

co-crear 014    co-crear 013 

El tercer grup va comentar que el món globalitzat ha permès accedir a més recursos (mercaderies) però que caldria evitar abusar de la natura per part de la tecnologia. Com a exemple de les contradiccions del món global (i de retruc posant de manifest les híbridacions natura-tecnologia) es va comentar el fet que la fruita i la verdura que arriba a través del transport marítim pot fer més d’un any que va ser recollida i ha estat conservada en ambient anòxic per a evitar-ne l’oxidació. També va parlar de concebre la tecnologia com a aliada.

El quart grup va comentar que ‘la tecnologia som nosaltres’. A partir de la imatge d’unes pedres va dir que la natura no és una cosa feta sinó que es transforma. En contra del que havia manifestat el primer grup va expressar que la natura no s’acaba imposant perquè no hi ha cap lluita en joc. Es va destacar la idea que el coneixement tecnològic no té el control sobre tot, sobre la natura, malgrat que sigui una idea generalment estesa. També es va expressar la necessitat d’una “convivència”. La imatge d’una instal·lació d’Eduardo Kac on dues noies miren un microcosmos viu, els va suggerir la idea, d’una banda, de la curiositat i, de l’altra, del control de la natura.

Finalment, el cinquè grup va expressar la idea d’oposició d’ordre i caos a partir de les imatges de transport ordenat de mercaderies que contraposaven al caos de plàstics i residus. Una imatge de l’ús del DDT en el passat va il·lustrar la idea que no es pot predir els efectes i conseqüències de l’ús de la tecnologia, i reforçant la idea del quart grup, no es té el control sobre tot. Finalment, van comentar el cas de les patents qüestionant la possibilitat de considerar la natura com invent i d’atorgar drets d’explotació a companyies o en la gestió de recursos que són béns comuns, com per exemple, la gestió de l’aigua.

A partir d’aquestes idees generals, els participants van escriure les idees que creien importants en aquest tema i les van enganxar, en post-its, a uns plafons. Ells mateixos van anar agrupant les idees en grans grups de temes, fins a quedar-ne sis grans grups: inclusió-exclusió del coneixement tecnològic, alimentació, límits, evolució, models naturals, i creació i emocions. Cada participant va escollir el tema que l’interessava i es van formar cinc grups, finalment integrant el tema d’alimentació al d’inclusió i exclusió.

Per passar de les idees generals a unes de més concretes es va fer una activitat anomenada “brainwriting” en la que tothom treballaria per a tothom. És a dir, cadascú havia d’escriure tres accions concretes que es podrien realitzar en cada un dels cinc temes a tractar. De les 250 accions proposades, els participants van indicar les que més els agradaven. Per al tema “Models naturals”, van agradar les idees de mostrar eines i materials copiats de morfologies d’animals o plantes, la figura de Gaudí, l’arquitectura i natura trobats a les flors o els models de productes industrials inspirats en la natura.

Per al tema “Inclusió-exclusió de la tecnologia” va agradar la idea d’una exposició de fotografies on es mostri el contrast, o d’imatges que no són el que són (el que hi a dintre està fora realment); també un mapamundi mostrant on crea la tecnologia, on s’usa i on es llença o una acció per debatre el tema de les patents exclusives al voltant de la natura i l’alimentació.

Per al tema “Creació i emocions” van destacar una acció per posar-se al lloc de persones que estan mancades d’algun sentit, un espai de la por per conèixer millor la resposta humana als problemes, un joc de rol per viure sense tecnologia i vivenciar com tot és tecnologia, crear una banda sonora de la natura, reutilització plàstica de la tecnologia obsoleta, passar d’un pla material a un pla sonor.

 

Per al tema “Evolució” van agradar les propostes de mostrar un cervell amb les seves parts cadascuna il·luminada i relacionada amb un grau d’evolució representada per una espècie, crear una escultura a partir de varis objectes, mostrar les diferents eines que hem fet servir com a humans al llarg de l’evolució, mostrar la producció massiva d’aliments, mostrar objectes que venen un de l’altre (pluma: bolígraf), mostrar fotografies d’un mateix lloc al llarg del temps o que oposin un abans i un després, exposar la tauleta com a objecte des de la de pedra fins a les tauletes tecnològiques; mostrar un mateix invent representat en diferents èpoques o diferents ètnies.

Per al tema “Límits” van destacar les propostes per donar a conèixer camps experimentals ètics en biotecnologia, crear un joc interactiu per trobar els límits de diferents coses ja siguin límits ètics, tecnològics, etc., mostrar el cervell envellit com a límit, parlar de l’exportació de residus o fer muntanyes de residus que exemplifiquin el consum.

 

A partir d’aquí, els grups van començar a treballar en l’elaboració d’una proposta concreta. Van dedicar una estona a clarificar les idees i triar opcions i, un cop fet, van començar a definir les propostes. A darrera hora de la tarda es van veure els primers prototips en 3D.

Podeu trobar mès fotos a la nostra pàgina de facebook.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina de TalentLab.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. 
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

2a. Edició TalentLab: resum del taller 'Vora el Mar'

Dimecres passat (6 de febrer de 2013) vàrem realitzar el tercer taller del projecte TalentLab a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC). El taller estava dedicat a l’ecosistema marí amb un focus especial a la seva humanització i tecnificació. L’activitat va començar amb una visita a les instal·lacions dels aquaris.Josep Maria Gili va mostrar els organismes marins que cultiven en diferents cambres, com pòlips, meduses, ctenòfors, etc. Va explicar el meticulós control que s’ha de seguir per cultivar les diferents espècies segons les seves necessitats -de llum, temperatura, circulació de l’aigua-, simulant de la manera més fidedigna possible el medi on viuen, i calcular variables difícils de mesurar “in situ”, com per exemple, la taxa de creixement dels organismes del bentos marí.

Un cop acabada la visita vàrem dirigir-nos a la sala de treball per iniciar el taller pròpiament dit. Els participants es van dividir en cinc grups i, conduïts per la Irene Lapuente (La Mandarina de Newton), van començar a discutir en el si del grup a partir de les imatges i objectes que havien portat. D’aquesta primera activitat d’inspiració,  el primer grup va destacar algunes idees en termes de dualitat: sistemes de vigilància marins que permeten el control però no tenen en compte la consciència; barreres de contenció del petroli que són útils però causen un gran impacte visual; bastonets de les orelles com objectes d’utilitat humana però que són armes de destrucció per a altres organismes; biodiversitat vs diversitat artificial.

taller 3 010 inspiracio totxana

El segon grup va llançar idees en tres direccions: el canvi climàtic ila necessitat de ser rigorós al fer divulgació; el que ens agrada d’anar a la platja (conèixer-la, conservar-la, records) i allò que no ens agrada (massificació, olors); i la tecnologia com a eina per a dibuixar paisatges marins no accessibles a l’ull humà. El tercer grup va partir de la idea del tauró com a símbol del predador que és víctima de l’impacte antropogènic (sobrepesca, contaminants), que alhora, a l’estar al cim de la cadena tròfica, per bioacumulació, té efecte sobre els humans (alimentació). Va fer referència també a l’illa de residus flotant que coneixem pelsfragments que se’n desprenen, sense que hi hagi conseqüents respostes d’actuació.

El quart grup va parlar dels residus ide l’artificialització del medi marí, tant de la creació de nous ecosistemes com els esculls coral·lins artificials com de la pròpia artificialització del litoral. Aquesta idea va derivar cap als conceptes de funcionalitat i estructura, de màxim rendiment sostenible i de la dualitat economia vs ecologia en la gestió dels ecosistemes.El cinquè grup va expressar la necessitat de recuperar el coneixement injustament oblidat, de tenir en compte el passat per comprendre el present i encarar el futur, i emfasitzà en la idea de descobrir el que el mar amaga per saber el que li han fet.

taller 3 005 inspiracio tauro

Deixant reposar aquestes idees de partida, vàrem prosseguir amb una activitat per analitzar les persones a les quals anirà dirigit el recurs educatiu. En general es va dibuixar una persona tipus que seria alegre, extrovertida, curiosa, amb interessos múltiples, com la música, els esports i elsamics; amb pocs canvis i problemes familiars. Diversos grups van destacar la diversitat de cultures: gitana, boliviana, xinesa; i l’ús de les tecnologies que promouen nous llenguatges (emoticones).

taller 3 006 prioritats semafor

Amb la idea de començar a acotar el recurs educatiu els grups van establir les prioritats i els punts negres en els quals no hauria de caure el recurs. El primer grup va dir que hauria de fomentar el debat, el paper actiu dels alumnes, que fos interdisciplinari i acotat en el temps, evitant els tòpics. El segon també va comentar la necessitat de fomentar el debat i el caràcter vivencial, incidint en promoure l’activitat física, el treball en grup, i evitant els estereotips, la competència excessiva i la manca de rigor.

El tercer grup va destacar que el recurs hauria de garantir el rigor científic, estimular la curiositat, la creativitat i el treball en grup, que fos estètic visualment, tot evitant que sigui massa tècnic o teòric. El quart grup, per la seva banda, va tornar a destacar el debat, que faci pensar, sigui divertit i atractiu visualment, evitant donar solucions o que sigui una classe expositiva. Finalment, el cinquè grup va prioritzar l’estímul de la curiositat, de generació de preguntes i interacció, evitant utilitzar exclusivament les noves tecnologies de la informació.

taller 3 007 proposta 2

Després d’una breu pausa, els grups van traduir aquestes idees en forma d’una proposta d’activitat per a l’aula. La conceptualització de les propostes va viure diverses iteracions amb les visites de persones d’altres grups, que amb les seves preguntes i comentaris, van ajudar a reformular-les i millorar-les. En la seva versió “definitiva”, el primer grup va imaginar un recurs que es basaria en una aplicació mòbil per valorar l’estat de les platges: els serveis, les músiques, els esports, el medi ambient i que els participants valorarien amb emoticones. Les dades proporcionades podrien tenir interès per a la comunitat científica aplicant l’estadística. El segon grup va plantejar crear uns “jocs reunits del mar” a partir de jocs tradicionals adaptats al medi marí: el “joc del mocador” utilitzaria cartes de peixos; “qui és qui” consistiria a identificar espècies de peixos, crustacis, plàncton; “qui menja a qui” promouria l’esport; “memory” relacionaria espècies amb alguns efectes que pateixen aquestes mateixes espècies. Es podrien oferir com una activitat de gimcana en la setmana cultural o bé com a crèdit de síntesi.

                                                                                             taller 3 014 proposta 1

El tercer grup va idear un recurs basat en els residus i que s’adaptaria a diferents nivells educatius. Es va plantejar com una activitat de recollida i anàlisi de residus de la platja que podria plantejar un experiment a l’aula per analitzar els efectes dels contaminants químics al mar. El quart grup va pensar un joc per reflexionar sobre l’activitat pesquera en base a les variables econòmica i ecològica. Es jugaria en grups i s’assignaria (o bé triarien) una flota de vaixells diferent a cada grup. A través d’una aplicació mòbil, durant una setmana els grups anirien de pesca i al final es dibuixarien quatre escenaris diferents que permetrien discutir a classe els avantatges i inconvenients de cada un d’ells.

taller 3 012 proposta 5

El cinquè grup va proposar crear un “bloc de la pesca” per treballar a l’aula l’activitat pesquera actual i del passat. S’oferirien uns continguts i imatges introductoris i es plantejarien uns temes d’estudi: tipus d’embarcacions, peix que es pesca, com es ven el peix, la vida d’un pescador i les arts de la pesca. La classe es dividiria en grups per cobrir els temes en el passat i el present. Seria un recurs online que promouria el treball offline o presencial (arxius, museus, biblioteques, mercats, entrevistes). Els resultats es posarien en comú per intentar explicar com ha variat l’activitat humana al llarg del temps (canvis econòmics, socials, ambientals). Les conclusions es presentarien oralment i s’oferiria un resum i opinió de l’activitat al bloc. Aquesta darrera proposta va ser la que els participants van decidir que els agradaria portar a terme com així van mostrar els resultats de la votació.

D’aquesta manera va concloure el taller que en aquesta ocasió es va allargar una mica i ens va acostar a l’hora de sopar. Conclouen també els tallers amb professors i investigadors i ara caldrà posar-se a treballar en les propostes educatives.

Podeu trobar mès fotos a la nostra pàgina de facebook.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina de TalentLab.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. 
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

2a. Edició TalentLab: resum del taller 'Tecnologia a l’Espai'

El passat dimecres, 30 de gener de 2013, va tenir lloc el segon taller de TalentLab, ‘Tecnologia a l’Espai’, a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya. Abans d’iniciar la sessió, un dels participants, Francesc Vilardell, ens va ensenyar que és possible controlar en temps real el telescopi de Observatori del Montsec. Aquest és un recurs molt útil que permet que qualsevol institució que ho sol·liciti pugui reservar el telescopi per estudiar l’espai. A més, ens va explicar que altres observatoris a Espanya disposen també d’un servei dedicat als centres escolars perquè els seus alumnes puguin observar l’espai en directe.

Després d’aquesta breu presentació, la Irene Lapuente (La Mandarina de Newton) i Laura Valls (CSIC) van explicar com es conduiria la sessió i els participants es van dividir en tres grups heterogenis de professors i investigadors. La dinàmica de la sessió va ser similar a la del primer taller. Per començar, els grups van discutir i van intercanviar opinions tenint com a punt de partida imatges relacionades amb la temàtica tecnologia i espai. L’objectiu d’aquesta primera activitat era començar a crear un mapa d’idees, un primer esbós del que vindria a ser la proposta final de cada grup.

Curiosament, hi va haver temes destacats pels tres grups: l’exploració espacial i la gestió dels residus generats. El primer grup va proposar que seria interessant crear una mena de kit bàsic per explorar l’espai. Seria un treball en equip en què els alumnes haurien d’identificar el que necessitarien per fer un viatge destinat a explorar altres planetes, incorporant coneixements de diverses disciplines (història, biologia, tecnologia, …). El segon grup va destacar el problema que es genera pel fet d’utilitzar sovint imatges no reals per tractar aquests temes. Això dificulta que tant els adults com els estudiants puguin tenir una percepció realista del que és l’espai. Van destacar també que cal acabar amb la visió egocèntrica que molts segueixen tenint: ‘La Terra no és tot, hi ha tot un Univers més enllà de la Terra!’. El tercer grup va proposar una activitat en què l’objectiu seria el llançament d’un satèl·lit a l’espai. Seria un treball de grup que es desenvoluparia en diferents nivells i hi hauria una presentació al final del projecte.

La tasca següent va ser la identificació, per part de cada grup, de l’alumne ‘tipus’ i dels seus interessos. També van identificar els punts clau dels seus recursos i els que cal evitar. A partir d’aquí, els participants van començar a definir els detalls dels seus recursos i a construir un esquema o prototip final.

Encara que en aquesta sessió els grups van partir d’un tema molt similar, els formats de les propostes van ser ben diferents. El primer grup va presentar una aplicació informàtica dissenyada per a dispositius mòbils i que consistiria en un viatge espacial, en què els alumnes (12-13 anys) haurien de pujar informació i imatges a la plataforma i que els permetria avançar en els diferents nivells del viatge.

 

El segon grup va proposar un recurs en format web / bloc. Els alumnes (batxillerat) haurien de gestionar un projecte de posada en òrbita d’un satèl·lit. Seria un treball de grup en què els alumnes s’especialitzarien en una tasca específica necessària per al llançament del satèl·lit. La pàgina tindria enllaços a d’altres pàgines web de referència (NASA, ESA, etc.) I inclouria un dossier de preguntes i d’autoavaluació.

El tercer grup va presentar un altre tipus de format: un joc de taula tipus l’oca amb una versió digital en Scratch. En aquest cas, el projecte dels alumnes seria el llançament d’un coet a Mart i ells mateixos haurien de crear les fitxes del joc.

Al final vam triar una proposta de les tres presentades. En aquesta sessió els participants ens van sorprendre i van decidir canviar el format de la votació. Per primera vegada, els participants van voler que la decisió final fos presa per nosaltres, ‘els organitzadors’. La proposta triada foula primera per la qualitat del contingut i el format proposat. A partir d’aquí, caldrà estudiar la viabilitat econòmica del projecte i la possibilitat d’adaptar la proposta i incorporar idees dels altres recursos presentats.

Podeu trobar mès fotos a la nostra pàgina de facebook.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina de TalentLab.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. 
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

TalentLab: Entre màquines intel·ligents – sessió II

El passat dimecres dia 21 de març vàrem realitzar la segona sessió del taller “Entre màquines intel·ligents” dins del projecte TalentLab. Només arribar, vàrem reprendre els grups de la sessió anterior i ens posàrem a treballar. Vàrem escalfar motors amb una activitat  que pretenia recuperar i posar en comú les idees que havien sorgit a la primera sessió. Així, cada grup va sintetitzar les principals línies que definien els recursos proposats en el brain-writting o pluja ràpida de recursos.

Un cop situats, vàrem entrar en matèria i els grups van haver de concretar una única proposta de recurs. Les propostes es van construir combinant sabers (imaginació, experiència, talent, etc.) i materials a l’abast (plastilina, cintes, palets, boles, etc.).

El primer grup va idear una plataforma (o caixa) de la qual sortirien reptes que els usuaris haurien de resoldre en base al coneixement de restriccions. Els reptes podrien ser dissenyar la gestió d’un ecosistema urbà (preses, centrals nuclears, etc.) i els usuaris serien diferents centres educatius que proposarien solucions en base a un treball col·laboratiu. El segon grup va proposar un joc que podria ser físic (de taula) o virtual que permetria treballar la presa de decisions i els valors (diners, cultura, benestar, autonomia, etc.) en relació amb la introducció de la tecnologia a la societat. L’objectiu seria mostrar la influència dels valors en les decisions dels ciutadans i d’una determinada societat. Finalment, el tercer grup va concebre un recurs que utilitzaria robòtica i informàtica amb l’objectiu de realitzar un treball  col·laboratiu. La idea seria que dos equips o usuaris haurien de dissenyar una tasca comuna que haurien de desenvolupar dos robots. Per exemple, podria ser que els dos robots haguessin de transportar algun objecte conjuntament. Per a fer-ho els caldria que els robots establissin comunicació i es podria utilitzar la programació scratch per a dissenyar i simular la tasca dels robots.

Quan les propostes van quedar prou definides, vàrem procedir a fer un seguit d’iteracions amb l’objectiu de millorar-les. Els grups es van dividir de tal manera que una meitat del grup es va quedar a defensar la proposta davant d’uns “usuaris potencials” que plantejaven dubtes i exposaven les limitacions que hi veien. L’altra meitat se’n va anar a conèixer la proposta d’un altre grup posant-se a la pell de la “persona” definida en la primera sessió. Després d’iterar un parell de vegades, cada grup va posar en comú les aportacions fetes pels altres participants, va detectar algunes mancances i va incorporar elements nous a partir dels suggeriments rebuts. D’aquesta manera, el primer grup va veure la necessitat d’acotar el plantejament de la plataforma a un únic repte amb uns objectius que haurien d’estar prèviament definits. El segon grup va incorporar la idea que les qüestions plantejades haurien d’estar basades en situacions concretes (com podria ser una filla que una tarda deixa la mare amb un robot de companyia). Es va dir que és en base a aquestes situacions que poden emergir de manera més evident les diferències en els valors entre les persones. També, es va suggerir la possibilitat que els propis usuaris siguin els que ponderin els valors associats a determinades activitats. D’altra banda, es va donar a conèixer l’existència de recursos similars com el Deliberatorium del MIT o un joc de cartes. El tercer grup va veure la necessitat que els robots estableixin algun tipus de comunicació en base a sensors.

Posteriorment, els participants van haver d’establir de manera més detallada els principals aspectes del recurs a dissenyar (filosofia, temàtica, metodologia, requeriments, dificultats, pressupost) i es va exposar a la resta de grups. Un cop fet això, es va procedir a la votació. La proposta més votada va ser la del segon grup, ArgumentaTIC, si bé totes van resultar força ben valorades i equilibrades. Es va comentar la possibilitat d’incorporar aspectes de la primera i la tercera proposta a la proposta escollida. A partir d’ara caldrà treballar la proposta i veure si és factible realitzar-la amb els recursos disponibles, i els que poguessin venir d’altres fonts (espònsors o patrocinadors) o si convindria més produir-lo en una fase posterior.

En la reflexió final, alguns participants van manifestar el seu interès per tal que la feina feta al taller finalment es pogués veure traduïda en un recurs educatiu. Des de l’equip organitzador es va reiterar la idea que un dels objectius del projecte és poder produir els recursos educatius sorgits d’un procés de co-creació. Però també es va insistir que també és important el propi procés de treball, és a dir, el fet d’implicar a professors i investigadors, les dinàmiques de treball, els contactes establerts (worknetting), etc.

     

Amb aquest taller acabem el seguit de tallers previstos per aquest curs. Esperem que ben aviat veurem els recursos educatius produïts. També confiem que el curs que ve podrem realitzar la segona edició amb nous temes (arqueologia, ciències del mar, astronomia, etc.) i amb més centres de recerca que ja ens ho estan demanant, nous tallers i nous recursos.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

TalentLab: Entre màquines intel·ligents – sessió I

Dimecres passat dia 7 de març vàrem realitzar la primera sessió del taller “Entre màquines intel·ligents” a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (CSIC) dins del projecte TalentLab. La sessió tenia un programa intens de treball, que va començar amb una visita a les instal·lacions a càrrec d’en David Sierra. Les seves explicacions van servir per introduir les diferents línies de recerca que es duen a terme a l’institut; inclosa una demostració de gossos-robots futbolistes per a explicar com es treballa l’aprenentatge en les màquines.

Un cop a la sala de treball, els participants es varen distribuir en tres grups i vàrem començar la sessió pròpiament dita. En la fase d’inspiració, van sorgir idees comunes en el si de cada grup, tot i que amb enfocaments diferents. El primer grup va suggerir la idea de que “tot està connectat” i va plantejar una visió amable de la tecnologia que es basa en el pensament i en la realitat física (persones, natura) combinat amb l’ús de la xarxa i del “núvol”. L’entramat de connexions podria tallar-se si se’l sotmet a la pressió de les retallades. El segon grup va dibuixar uns “eixos” que es mourien entre el caos “informatiu” de la xarxa i l’ordre abstracte, d’una banda, i els límits entre la utopia (el pensament) i la realitat, de l’altra. Aquests eixos guien l’ús de les tecnologies que poden fer les persones en la vida diària, així com la presa de decisions. El tercer grup va posar de manifest el paper de les persones  en la “tria del futur” que volem, tenint en consideració el coneixement, les pròpies persones i les seves necessitats. Van situar la dicotomia entres dues realitats segons el paper que hi tingui la tecnologia: una que aposta per la autonomia, la responsabilitat i la sostenibilitat; i una altra que crea dependència, és insostenible i controladora.

Seguidament, els tres grups van procedir a imaginar els esdeveniments noticiables d’un 8 de març de 2025. Es va destacar la predominança del format digital i de les noves vies de comunicació, alhora que es va posar de manifest les mancances d‘infraestructura en temes de connectivitat dels centres educatius, i el problema del recursos energètics, així com la possibilitat de comptar amb automòbils de conducció autonòmica o la incorporació dels robots en la vida pràctica. També hi va haver coincidències a imaginar un retorn a la pesseta. Pel que fa al perfil dels usuaris es va comentar molt la idea de la curiositat entre els joves, malgrat la seva poca constància, i també es va tractar consistentment el fet de que treballem amb un públic molt interessat en la música, l’esport i la tecnologia, i molt basat en les relacions socials i d’amistat. També es va apuntar a la seva capacitat de no ser sempre fidels a la veritat o intentar buscar excuses una mica sospitoses.

Tenint en compte  les idees, conceptes i deabats posats damunt de la taula en els tres exercicis anteriors, els participants de cada grup van fer un brainwriting ràpid de recursos educatius que podrien permetre treballar la tecnologia i la intel·ligència artificial a l’aula. D’entre totes les propostes, el primer grup va mostrar preferència per generar un recurs en xarxa que promogués el joc individual per treballar temes d’ecologia i/o música. Varen plantejar la possibilitat de vincular aquest recurs amb robots o amb realitat virtual, i varen mostrar l’interès de fer-lo lúdic i a poder ser multi-plataforma. El segon grup va proposar un recurs en línia amb la intenció de promoure la col·laboració alhora de solucionar un repte o un problema actual. Finalment, el tercer grup va proposar treballar en un recurs transversal que inclogués la paciència com una capacitat a aprendre més.

Aquests dies anirem madurant les idees i a la propera sessió continuarem les dinàmiques de treball que ens ajudaran a concretar un únic recurs educatiu.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

TalentLab: Escolant la Terra - sessió II

Dimecres passat vàrem començar la segona sessió del taller “Escoltant la Terra” dins del projecte TalentLab, amb una visita a les instal·lacions centenàries de l’Observatori de l’Ebre de Roquetes. Des del seus inicis va centrar la seva activitat a estudiar les relacions entre el Sol i la Terra; una recerca pionera que, amb el temps, ha adquirit cada cop més rellevància.

La visita es va centrar en tres espais principals: l’observatori astronòmic, l’estació meteorològica i  la biblioteca. A l’observatori vàrem veure diferents telescopis que s’utilitzen per a l’observació de l’activitat del Sol i d’altres cossos celestes menys lluminosos. A l’estació meteorològica vàrem vaure els diferents aparells (tradicionals i moderns) que s’utilitzen per mesurar els paràmetres del temps meteorològic. L’Observatori té un registre de dades (temperatura, precipitacions, humitat, etc.) molt homogeni i estable, la qual cosa és de gran rellevància per a l’estudi del clima. Finalment, vàrem accedir a la biblioteca, especialitzada en ciències de la Terra, un indret acollidor que al llarg d’un segle ha acumulat més d’un quilòmetre lineal de publicacions. Un fons documental centenari que és fonamental per l’estudi de la història de les ciències; on hi ha els llibres tècnics de la biblioteca de Narcís Monturiol.

Un cop acabada la visita, ens vàrem dirigir a la sala per a continuar el taller amb l’objectiu d’arribar a una proposta concreta de recurs educatiu. Vàrem decidir reunir-nos tots en un únic grup i començar a treballar amb les mans. Però reprendre les propostes allà on les vàrem deixar a la primera sessió va costar un xic: teníem els motors freds!

Poc a poc, van sorgir les primeres idees: vegetació, instal·lacions de l’Observatori, vídeos, estudiants, investigadors, professors, una plataforma wiki, un canal, estacions meteorològiques, etc. i es va començar a modelar la seva forma del recurs. Podria ser una plataforma wiki per treballar el clima local combinant la presa de dades amb l’observació de la vegetació. Els alumnes intentarien trobar respostes als interrogants plantejats en un qüestionari i els resultats es publicarien a la plataforma amb vídeos curts de fàcil creació (Moviemaker). La idea és que sigui una pràctica independent, i interessant en sí mateixa, però que es podria complementar amb una visita a l’Observatori de l’Ebre; la qual cosa permetria donar valor afegit al recurs: comparar i discutir les dades amb investigadors professionals. La plataforma també permetrà comparar les dades de diferents localitats que aportin els diferents centres educatius i, si es fa amb continuïtat, establir registres temporals.

En aquest punt, la proposta va ser contrastada amb els “futurs usuaris” que van apuntar la necessitat que el recurs sigui pautat (fitxes), que es pugui fer a l’aula i sigui cooperatiu. Finalment, es va afinar la proposta amb el suggeriment d’introduir una pàgina wiki per a professors i investigadors on es vagin responent les preguntes, d’incorporar un protocol per a elaborar un pluviòmetre, si el centre educatiu no en té, i la possiblitat que la comparació de dades pugui establir-se també entre països.

Es va comentar que és imprescindible la coordinació entre l’Observatori de l’Ebre i la Delegació del CSIC per a tirar endavant el projecte, tant en l’elaboració dels continguts com en la gestió dels accessos a la plataforma wiki. El pressupost d’aquest recurs educatiu no hauria de ser massa elevat. Finalment, es va concloure que el títol podría ser “El meu temps”. No podíem demanar més concreció.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.