Anunciem els guanyadors la segona edició de Science of the City!

Aquesta segona edició de Science of the City, comptarà amb diferents fases i anirà recorrent diferents ciutats del món per anar incorporant nous vídeos, noves idees i nous debats.

De moment, la primera fase va tancar el passat dia 15 de desembre amb una participació de molt alt nivell. Aquest any, el jurat format per la Irene Lapuente, en Ramon Sangüesa, l’Albert Folk, la Claire Ribrault i en Livio Riboli-Sasco, ho ha tingut força difícil. Finalment, ha decidit entregar els tres premis als següents vídeos:

La basura en la ciudad (150€)

Avorriment a l’Institut (150€)
Biogas (150€)

Volem felicitar als guanyadors i a tots els participants per l’esforç i l’aprenentatge experimentat!

Els següents passos ens portaran a connectar a aquests participants amb investigadors en l’àmbit dels residus, la percepció i l’energia. Us seguirem informant!

Share

Llestos per votar els vídeos de la primera fase de Science of the City II

Finalitza la primera fase del concurs de vídeos Science of the city #2.

En aquesta ocasió els temes que preocupen són l’energia, els residus i els colors! Podríem aconseguir que els alumnes estiguessin més interessats en el que aprenen si els instituts tinguessin altres colors a les parets? com afecten els colors de les senyals de trànsit? Per què els cuvells de reciclatge són grocs i blaus, dos colors que alguns daltònics no distingeixes? Podem fer energia de les passes de les persones? I amb biogas? I amb turbines? Estalviar energia amb l’ús de més transports públics? I disminuint els contrastos tèrmics? Què fem de les nostres deixalles?… són algunes de les preguntes i propostes que ens envien.

Si vol eu votar per elles, entreu a http://scienceofthecity.net/2013.

A partir de finals de gener, Science of the City viatja cap a Croàcia… El termini de crear vídeos encara no ha acabat! Us seguirem informant!

Share

Primer taller de TalentLab: Experiments vius – I

Fa uns dies vàrem realitzar la primera sessió del taller “Experiments vius”, del projecte TalentLab, al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG, CSIC-IRTA-UAB). La sessió tenia un programa intens de treball, que va començar amb una visita a les instal·lacions del centre i les explicacions de la investigadora Ana Caño. Durant la visita als hivernacles i als laboratoris van sorgir les primeres mostres d’interès entre els professionals dels àmbits educatiu i científic.

Aprofitant aquest interès incipient, i tal com estava previst, vàrem prosseguir la sessió en una de les sales de reunions del CRAG. La Irene Lapuente de la Mandarina de Newton S.L -CoCreating Cultures- va fer una breu presentació de l’estructura del taller per a les dues sessions programades i els participants vàrem començar a treballar!

Els participants es van repartir en tres grups. A través de diferents tècniques es van generar discussions en el sí de cada grup i a nivell general, que van servir per a què, poc a poc, ens anéssim familiaritzant amb els processos de co-creació.

La primera activitat, pròpiament d’inspiració, va permetre als diferents grups establir discussions força genèriques entre la relació ciència-educació- societat. D’entre els diversos temes que es van tractar, el primer grup va destacar el paper de les pors com un aspecte clau a tenir en compte en la relació ciència-societat; el segon grup, va fer notar la dicotomia animal-planta i el paper que juguen els mitjans de comunicació i agents educatius en la predominança del món animal a l’imaginari col·lectiu; i el tercer grup, va mostrar l’objectiu de millora de la qualitat de vida i benestar que té la recerca científica, de la qual és possible apreciar les connotacions antropocèntriques.

Seguidament els grups van realitzar una activitat exploratòria en la línia del temps i van definir alguns dels reptes per a un futur a mig-llarg termini (2030). En aquesta activitat, es van detectar coincidències en els tres grups quant a la naturalesa del repte que, en especial, van atorgar un paper clau a la qüestió energètica. A més, el primer grup va projectar un canvi geopolític important al planeta; el segon grup, un canvi positiu en la consideració professional dels professors i investigadors; i el tercer grup va projectar la intensificació dels conflictes sobre els recursos naturals, sobretot pel que fa a l’aigua.

Posteriorment, els participants van definir el perfil dels usuaris del recurs educatiu a partir de la imaginació o de l’experiència pròpia. Les persones imaginades eren majoritàriament poc motivades, força descregudes, familiaritzades amb les noves tecnologies -però no necessàriament coneixedors d’aquestes-, i amb poca confiança en les seves capacitats.

Finalment, la darrera activitat va consistir en l’elaboració d’un diagrama d’afinitats en el qual els grups havien de posar sobre la taula els elements sorgits en les tres activitats anteriors i definir a grans trets com hauria de ser el recurs educatiu a crear. El primer grup va considerar oportú idear una activitat a l’aula sobre l’energia utilitzant metodologies participatives; el segon grup, una activitat experimental que permeti establir una relació directa entre els investigadors i els alumnes; i el tercer grup va decidir que seria oportú crear una aventura gràfica sobre la qüestió energètica.

L’ambient va ser molt distès i favorable al treball. Els participants va poder avançar des dels aspectes de discussió més genèrics fins a un primer nivell de concreció. Ara, i fins a la segona sessió el 2 de novembre, s’ha obert una fase de documentació interna online entre els participants.

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.
Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.