TalentLab: Entre màquines intel·ligents – sessió II

El passat dimecres dia 21 de març vàrem realitzar la segona sessió del taller “Entre màquines intel·ligents” dins del projecte TalentLab. Només arribar, vàrem reprendre els grups de la sessió anterior i ens posàrem a treballar. Vàrem escalfar motors amb una activitat  que pretenia recuperar i posar en comú les idees que havien sorgit a la primera sessió. Així, cada grup va sintetitzar les principals línies que definien els recursos proposats en el brain-writting o pluja ràpida de recursos.

Un cop situats, vàrem entrar en matèria i els grups van haver de concretar una única proposta de recurs. Les propostes es van construir combinant sabers (imaginació, experiència, talent, etc.) i materials a l’abast (plastilina, cintes, palets, boles, etc.).

El primer grup va idear una plataforma (o caixa) de la qual sortirien reptes que els usuaris haurien de resoldre en base al coneixement de restriccions. Els reptes podrien ser dissenyar la gestió d’un ecosistema urbà (preses, centrals nuclears, etc.) i els usuaris serien diferents centres educatius que proposarien solucions en base a un treball col·laboratiu. El segon grup va proposar un joc que podria ser físic (de taula) o virtual que permetria treballar la presa de decisions i els valors (diners, cultura, benestar, autonomia, etc.) en relació amb la introducció de la tecnologia a la societat. L’objectiu seria mostrar la influència dels valors en les decisions dels ciutadans i d’una determinada societat. Finalment, el tercer grup va concebre un recurs que utilitzaria robòtica i informàtica amb l’objectiu de realitzar un treball  col·laboratiu. La idea seria que dos equips o usuaris haurien de dissenyar una tasca comuna que haurien de desenvolupar dos robots. Per exemple, podria ser que els dos robots haguessin de transportar algun objecte conjuntament. Per a fer-ho els caldria que els robots establissin comunicació i es podria utilitzar la programació scratch per a dissenyar i simular la tasca dels robots.

Quan les propostes van quedar prou definides, vàrem procedir a fer un seguit d’iteracions amb l’objectiu de millorar-les. Els grups es van dividir de tal manera que una meitat del grup es va quedar a defensar la proposta davant d’uns “usuaris potencials” que plantejaven dubtes i exposaven les limitacions que hi veien. L’altra meitat se’n va anar a conèixer la proposta d’un altre grup posant-se a la pell de la “persona” definida en la primera sessió. Després d’iterar un parell de vegades, cada grup va posar en comú les aportacions fetes pels altres participants, va detectar algunes mancances i va incorporar elements nous a partir dels suggeriments rebuts. D’aquesta manera, el primer grup va veure la necessitat d’acotar el plantejament de la plataforma a un únic repte amb uns objectius que haurien d’estar prèviament definits. El segon grup va incorporar la idea que les qüestions plantejades haurien d’estar basades en situacions concretes (com podria ser una filla que una tarda deixa la mare amb un robot de companyia). Es va dir que és en base a aquestes situacions que poden emergir de manera més evident les diferències en els valors entre les persones. També, es va suggerir la possibilitat que els propis usuaris siguin els que ponderin els valors associats a determinades activitats. D’altra banda, es va donar a conèixer l’existència de recursos similars com el Deliberatorium del MIT o un joc de cartes. El tercer grup va veure la necessitat que els robots estableixin algun tipus de comunicació en base a sensors.

Posteriorment, els participants van haver d’establir de manera més detallada els principals aspectes del recurs a dissenyar (filosofia, temàtica, metodologia, requeriments, dificultats, pressupost) i es va exposar a la resta de grups. Un cop fet això, es va procedir a la votació. La proposta més votada va ser la del segon grup, ArgumentaTIC, si bé totes van resultar força ben valorades i equilibrades. Es va comentar la possibilitat d’incorporar aspectes de la primera i la tercera proposta a la proposta escollida. A partir d’ara caldrà treballar la proposta i veure si és factible realitzar-la amb els recursos disponibles, i els que poguessin venir d’altres fonts (espònsors o patrocinadors) o si convindria més produir-lo en una fase posterior.

En la reflexió final, alguns participants van manifestar el seu interès per tal que la feina feta al taller finalment es pogués veure traduïda en un recurs educatiu. Des de l’equip organitzador es va reiterar la idea que un dels objectius del projecte és poder produir els recursos educatius sorgits d’un procés de co-creació. Però també es va insistir que també és important el propi procés de treball, és a dir, el fet d’implicar a professors i investigadors, les dinàmiques de treball, els contactes establerts (worknetting), etc.

     

Amb aquest taller acabem el seguit de tallers previstos per aquest curs. Esperem que ben aviat veurem els recursos educatius produïts. També confiem que el curs que ve podrem realitzar la segona edició amb nous temes (arqueologia, ciències del mar, astronomia, etc.) i amb més centres de recerca que ja ens ho estan demanant, nous tallers i nous recursos.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

TalentLab: Entre màquines intel·ligents – sessió I

Dimecres passat dia 7 de març vàrem realitzar la primera sessió del taller “Entre màquines intel·ligents” a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (CSIC) dins del projecte TalentLab. La sessió tenia un programa intens de treball, que va començar amb una visita a les instal·lacions a càrrec d’en David Sierra. Les seves explicacions van servir per introduir les diferents línies de recerca que es duen a terme a l’institut; inclosa una demostració de gossos-robots futbolistes per a explicar com es treballa l’aprenentatge en les màquines.

Un cop a la sala de treball, els participants es varen distribuir en tres grups i vàrem començar la sessió pròpiament dita. En la fase d’inspiració, van sorgir idees comunes en el si de cada grup, tot i que amb enfocaments diferents. El primer grup va suggerir la idea de que “tot està connectat” i va plantejar una visió amable de la tecnologia que es basa en el pensament i en la realitat física (persones, natura) combinat amb l’ús de la xarxa i del “núvol”. L’entramat de connexions podria tallar-se si se’l sotmet a la pressió de les retallades. El segon grup va dibuixar uns “eixos” que es mourien entre el caos “informatiu” de la xarxa i l’ordre abstracte, d’una banda, i els límits entre la utopia (el pensament) i la realitat, de l’altra. Aquests eixos guien l’ús de les tecnologies que poden fer les persones en la vida diària, així com la presa de decisions. El tercer grup va posar de manifest el paper de les persones  en la “tria del futur” que volem, tenint en consideració el coneixement, les pròpies persones i les seves necessitats. Van situar la dicotomia entres dues realitats segons el paper que hi tingui la tecnologia: una que aposta per la autonomia, la responsabilitat i la sostenibilitat; i una altra que crea dependència, és insostenible i controladora.

Seguidament, els tres grups van procedir a imaginar els esdeveniments noticiables d’un 8 de març de 2025. Es va destacar la predominança del format digital i de les noves vies de comunicació, alhora que es va posar de manifest les mancances d‘infraestructura en temes de connectivitat dels centres educatius, i el problema del recursos energètics, així com la possibilitat de comptar amb automòbils de conducció autonòmica o la incorporació dels robots en la vida pràctica. També hi va haver coincidències a imaginar un retorn a la pesseta. Pel que fa al perfil dels usuaris es va comentar molt la idea de la curiositat entre els joves, malgrat la seva poca constància, i també es va tractar consistentment el fet de que treballem amb un públic molt interessat en la música, l’esport i la tecnologia, i molt basat en les relacions socials i d’amistat. També es va apuntar a la seva capacitat de no ser sempre fidels a la veritat o intentar buscar excuses una mica sospitoses.

Tenint en compte  les idees, conceptes i deabats posats damunt de la taula en els tres exercicis anteriors, els participants de cada grup van fer un brainwriting ràpid de recursos educatius que podrien permetre treballar la tecnologia i la intel·ligència artificial a l’aula. D’entre totes les propostes, el primer grup va mostrar preferència per generar un recurs en xarxa que promogués el joc individual per treballar temes d’ecologia i/o música. Varen plantejar la possibilitat de vincular aquest recurs amb robots o amb realitat virtual, i varen mostrar l’interès de fer-lo lúdic i a poder ser multi-plataforma. El segon grup va proposar un recurs en línia amb la intenció de promoure la col·laboració alhora de solucionar un repte o un problema actual. Finalment, el tercer grup va proposar treballar en un recurs transversal que inclogués la paciència com una capacitat a aprendre més.

Aquests dies anirem madurant les idees i a la propera sessió continuarem les dinàmiques de treball que ens ajudaran a concretar un únic recurs educatiu.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

TalentLab: Escolant la Terra - sessió II

Dimecres passat vàrem començar la segona sessió del taller “Escoltant la Terra” dins del projecte TalentLab, amb una visita a les instal·lacions centenàries de l’Observatori de l’Ebre de Roquetes. Des del seus inicis va centrar la seva activitat a estudiar les relacions entre el Sol i la Terra; una recerca pionera que, amb el temps, ha adquirit cada cop més rellevància.

La visita es va centrar en tres espais principals: l’observatori astronòmic, l’estació meteorològica i  la biblioteca. A l’observatori vàrem veure diferents telescopis que s’utilitzen per a l’observació de l’activitat del Sol i d’altres cossos celestes menys lluminosos. A l’estació meteorològica vàrem vaure els diferents aparells (tradicionals i moderns) que s’utilitzen per mesurar els paràmetres del temps meteorològic. L’Observatori té un registre de dades (temperatura, precipitacions, humitat, etc.) molt homogeni i estable, la qual cosa és de gran rellevància per a l’estudi del clima. Finalment, vàrem accedir a la biblioteca, especialitzada en ciències de la Terra, un indret acollidor que al llarg d’un segle ha acumulat més d’un quilòmetre lineal de publicacions. Un fons documental centenari que és fonamental per l’estudi de la història de les ciències; on hi ha els llibres tècnics de la biblioteca de Narcís Monturiol.

Un cop acabada la visita, ens vàrem dirigir a la sala per a continuar el taller amb l’objectiu d’arribar a una proposta concreta de recurs educatiu. Vàrem decidir reunir-nos tots en un únic grup i començar a treballar amb les mans. Però reprendre les propostes allà on les vàrem deixar a la primera sessió va costar un xic: teníem els motors freds!

Poc a poc, van sorgir les primeres idees: vegetació, instal·lacions de l’Observatori, vídeos, estudiants, investigadors, professors, una plataforma wiki, un canal, estacions meteorològiques, etc. i es va començar a modelar la seva forma del recurs. Podria ser una plataforma wiki per treballar el clima local combinant la presa de dades amb l’observació de la vegetació. Els alumnes intentarien trobar respostes als interrogants plantejats en un qüestionari i els resultats es publicarien a la plataforma amb vídeos curts de fàcil creació (Moviemaker). La idea és que sigui una pràctica independent, i interessant en sí mateixa, però que es podria complementar amb una visita a l’Observatori de l’Ebre; la qual cosa permetria donar valor afegit al recurs: comparar i discutir les dades amb investigadors professionals. La plataforma també permetrà comparar les dades de diferents localitats que aportin els diferents centres educatius i, si es fa amb continuïtat, establir registres temporals.

En aquest punt, la proposta va ser contrastada amb els “futurs usuaris” que van apuntar la necessitat que el recurs sigui pautat (fitxes), que es pugui fer a l’aula i sigui cooperatiu. Finalment, es va afinar la proposta amb el suggeriment d’introduir una pàgina wiki per a professors i investigadors on es vagin responent les preguntes, d’incorporar un protocol per a elaborar un pluviòmetre, si el centre educatiu no en té, i la possiblitat que la comparació de dades pugui establir-se també entre països.

Es va comentar que és imprescindible la coordinació entre l’Observatori de l’Ebre i la Delegació del CSIC per a tirar endavant el projecte, tant en l’elaboració dels continguts com en la gestió dels accessos a la plataforma wiki. El pressupost d’aquest recurs educatiu no hauria de ser massa elevat. Finalment, es va concloure que el títol podría ser “El meu temps”. No podíem demanar més concreció.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

TalentLab: Escoltant la Terra – sessió I

El passat dia 25 de gener vàrem començar el tercer taller de TalentLab, “Escoltant la Terra”, a l’Observatori de l’Ebre (CSIC-URL). A mesura que arribaven, els participants es van anar repartint en dos grups, tot procurant que fossin equilibrats. Vàrem presentar el taller i l’estructura de la sessió i, de seguida, ens vàrem posar a treballar.

Primer, en una sessió d’inspiració, es va fer una posada en comú per grups del context del canvi climàtic a partir d’imatges seleccionades i de les idees que els va suggerir a cada participant. El primer grup va emfasitzar la qüestió de les escales (global, local) a les que ens trobem davant del canvi climàtic i l’aigua. També la qüestió dels riscos associats amb el tema de l’aigua: és un recurs desitjable però també pot comportar situacions de perill o desastre.

El segon grup va suggerir la idea de “el camí” per posar de manifest el recorregut que caldria transcórrer des d’una situació en la que s’ubicarien els desastres (per causes naturals o antròpiques) fins a l’ideal d’una acció humana en harmonia amb l’entorn natural, a la qual s’arribaria passant pel filtre del pensament científic. Aquest plantejament va suscitar debat amb l’altre grup pel fet que aquest considerava que, en realitat, la natura (amb fenòmens naturals de gran magnitud inclosos) havia estat harmònica abans que hi actués la mà dels humans. Pensem que el camí proposat pel segon grup volia reflectir l’ideal d’una nova “racionalitat” o “pensament científic” que actuaria més d’acord amb el medi natural.

 

Seguidament, en l’escenari de futur els dos grups va coincidir a situar-se a nivell local. El primer grup va editar la portada del diari “La veu de Roquetes”, un dia 25 de gener de 2030, destacant la qüestió de l’aigua (les restriccions malmeten l’agricultura i el trasvassament Nord-Sud queda en desús) i l’energètica anunciant que el petroli ja no n’és la primera font. Va plasmar un canvi climàtic avançat, desgel del pol Nord, amb efectes político-comercials. Finalment, va situar l’esperança de vida als 100 anys. El segon grup va publicar la portada del diari “Lo Sud” destacant els moviments migratoris pels efectes canvi climàtic (cimera mundial d’urgència per una situació catastròfica, a Noruega arriben a -30 graus centígrads i s’ofereix el desert d’Andalusia per a la reubicació de la població noruega). També, la rellevància de la medicina genètica amb l’erradicació de la diabetis i el llançament d’un coet espacial reutilitzable.

Després es van establir els perfils dels usuaris hipotètics del recurs educatius i es van destacar aspectes relacionats amb la curiositat en general i l’interès per l’esport i la cultura. També un marcat interès per l’ús de les noves tecnologies de comunicació, especialment, l’ús del canal youtube. Aquest darrer aspecte va propiciar un petit debat sobre el potencial educatiu d’aquest mitjà en l’ensenyament de les ciències, sigui com a material útil per mostrar fenòmens científics difícils de visualitzar a l’aula, sigui per produir un recurs per aquest canal, sigui perquè els alumnes creïn vídeos amb experiències que després pengin a YouTube. És a dir, un mitjà a tenir en compte.

Resumint les idees sorgides en les activitats anteriors, els dos grups van plasmar “quadres” molt complets, que denoten la necessitat d’integració dels aspectes naturals i científics amb els econòmics i socials. El segon grup hi va incloure també les actituds.

A partir d’aquí cada grup va perfilar una idea de recurs educatiu. El primer grup va suggerir l’elaboració d’una plataforma (wiki, blog, videos, etc.) per a treballar els efectes locals del canvi climàtic amb informació científica integrada (física, biologia, química, etc.). El segon grup va suggerir la visita “in situ” dels llocs i realitats que es vulguin conèixer i la plasmació gràfica com a possible via d’integració del coneixement i l’aprenentatge, per exemple, a través d’il·lustracions, infografies, vídeos o altres.

Encara està tot per definir però sembla que hi hagués una certa convergència en la integració de coneixements, el centrar-se en realitats locals i la plasmació en mitjans gràfics. Veurem què passa en els propers dies i com evolucionen les propostes.

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

TalentLab: Reacciona amb el medi sessió I

El passat dia 23 de novembre vàrem començar el segon taller de TalentLab “Reacciona amb el medi”, a l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (CSIC). Abans de començar vàrem adequar la sala de seminaris a les nostres necessitats: les cadires amb tauleta incorporada (per prendre notes) es van substituir per un parell de taules i una mica d’espai. I, en comptes d’un ponent, teníem alguns investigadors i professors disposats a treballar, seguint el fil que els proposa la Irene Lapuente de La Mandarina de Newton S.L.

Els participants es van repartir en dos grups. Seguint l’esquema que vàrem veure en el primer taller, els grups es van introduir  en les dinàmiques de co-creació través de diferents tècniques que generen discussió en el sí de cada grup, en aquest cas amb la química ambiental com a teló de fons.

 

La primera activitat va servir per inspirar la discussió, a través del collage. Els participants van mostrar els seus interessos i preocupacions al voltant de la química ambiental i, a partir d’aquí, els grups van establir algunes línies d’interès. El primer grup va presentar una “Balança de la química” en la qual juga un paper important la qüestió dels riscos versus els beneficis utilitzant un exemple com és l’ús del DDT i la malària. El segon grup va lligar els aspectes de la contaminants de l’aigua (mercuri, estany, cosmètics, etc.) i la necessitat d’estimular la curiositat i les emocions per a fer-hi front.

Seguidament els dos grups van fer un exercici de previsió d’algunes fites per al futur 2030. El primer grup va presentar les notícies  del diari “Ara i avui”,  i va destacar el problema de l’aigua, de l’energia i  de l’alimentació en el context de la ciutat. El diari del segon grup, “TalentNews”, també va destacar la qüestió energètica, de l’aigua i del canvi climàtic. Curiosament, els dos diaris només presentaven noticies de caire científico-tèncic i cap d’ells comentava aspectes de política, cultura, esports, etc.

Al definir el perfil dels usuaris del recurs educatiu els participants van imaginar persones majoritàriament poc motivades, amb un cert passotisme i sense massa gust per l’esforç.

Un cop fet això, vàrem procedir a confeccionar un diagrama d’afinitats en el qual els grups havien de recuperar els aspectes que havien anat sorgint a les tres activitats anteriors a partir de paraules clau. Els dos grups van destacar la formació i l’actuació com a requeriments del recurs a produir.

Després, amb una activitat molt ràpida, cada participant dins el seu grup va proposar tres activitats. Seguidament, els participants vàren votar les que els agradaven més; i al final, el grup s’havia de posar d’acord per escollir-ne tan sols una. El primer grup va dibuixar un recurs per investigar els problemes ambientals al voltant de l’escola prioritzant la metodologia científica. A partir d’aquí se n’hauria d’escollir un per estudiar-lo amb més deteniment i proposar algunes actuacions. El segon grup va proposar la realització d’una recerca –que estigués vinculada a la recerca actual- amb l’ús del vídeo.

Al final es va generar un debat molt enriquidor i, a partir d’aquí, i fins la propera sessió el dia 30 de novembre, els participants hi aniran rumiant i també documentant les propostes en funció de la disponibilitat de cadascú.

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.
Share

TalentLab: Experiments vius, sessió II

El passat dimecres dia 2 de novembre vàrem realitzar la segona sessió del taller “Experiments vius” vinculada al projecte TalentLab, de nou al CRAG (Centre de Recerca en Agrigenòmica, CSIC-IRTA-UAB). De seguida vàrem recuperar els grups de la sessió anterior (amb tres noves incorporacions i una absència) i ens vàrem posar a treballar. D’entrada, per a l’escalfament, els grups van reprendre la proposta que havien definit en la primera sessió i van fer noves aportacions a partir de les reflexions que els participants havien pogut fer-se entre les dues sessions.

A partir d’aquí, els grups van fer un prototipat 3D de cada una de les propostes. La idea és pensar amb les mans: utilitzar materials “low tech” per visualitzar els recursos i, d’aquesta manera, introduir millores al detectar aspectes que no s’han tingut en compte o que cal reforçar, eliminar, etc. El primer grup va proposar un recurs de treball cooperatiu sobre les bioenergies per acostar la recerca actual en la producció d’energies netes utilitzant organismes vius (microorganismes, plantes transgèniques, etc.). La idea és oferir una plataforma online de documentació i plantejar un debat informat a partir d’un treball previ. El segon grup va proposar el plantejament d’un repte –una emergència al planeta per combatre la fam- a partir del qual els alumnes haurien de fer un treball per a proposar solucions des de diferents perspectives (científiques, socials, relacions nord-sud, etc.) també a partir d’una plataforma online de treball. El tercer grup va proposar la creació d’una aventura gràfica sobre la petjada ecològica. L’objectiu és que els alumnes prenguin consciència que el consum energètic al planeta és insostenible i que l’acció individual en accions quotidianes és important.

En aquest punt, en el qual les propostes ja estaven força definides, es van realitzar diverses iteracions per tal de refinar-les. Cada grup va rebre dues persones d’un altre grup que els van plantejar dubtes i qüestions sobre el recurs educatiu, tot assumint el rol del personatge creat en la sessió anterior, és a dir, d’un hipotètic usuari final. Aquesta activitat es va repetir un parell de vegades canviant de grups i de personatges.

Posteriorment, els membres de cada grup es van tornar a reunir per discutir els comentaris i suggeriments que havien rebut dels usuaris i van acabar de perfilar el recurs en la seva versió final. Seguidament, i per tal de baixar la proposta a la realitat, van elaborar una matriu en la que exposaven els diferents aspectes d’una manera concreta i concisa: tema, destinatari, metodologia, requisits tècnics, possibles dificultats, viabilitat, pressupost, etc. Els grups van presentar la seva proposta tenint en compte aquests aspectes i seguidament es va procedir a la votació.

De la votació va resultar un empat entre la segona i la tercera proposta. Després va tenir lloc una discussió general de grup. Entre d’altres aspectes es va plantejar els aspectes positius de la primera proposta que es podien incorporar a les propostes més votades, o si aquestes podien d’alguna manera integrar-se en una única proposta.

Amb això, concloem la primera fase de treball. A partir d’aquí es tindrem en compte les tres propostes, els resultats de la votació, les propostes d’integració i s’estudiaran diferents opcions per a produir el recurs educatiu online final. En aquesta segona fase, l’equip de TalentLab seguirà comptant amb les aportacions dels participants!

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.
Share

Primer taller de TalentLab: Experiments vius – I

Fa uns dies vàrem realitzar la primera sessió del taller “Experiments vius”, del projecte TalentLab, al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG, CSIC-IRTA-UAB). La sessió tenia un programa intens de treball, que va començar amb una visita a les instal·lacions del centre i les explicacions de la investigadora Ana Caño. Durant la visita als hivernacles i als laboratoris van sorgir les primeres mostres d’interès entre els professionals dels àmbits educatiu i científic.

Aprofitant aquest interès incipient, i tal com estava previst, vàrem prosseguir la sessió en una de les sales de reunions del CRAG. La Irene Lapuente de la Mandarina de Newton S.L -CoCreating Cultures- va fer una breu presentació de l’estructura del taller per a les dues sessions programades i els participants vàrem començar a treballar!

Els participants es van repartir en tres grups. A través de diferents tècniques es van generar discussions en el sí de cada grup i a nivell general, que van servir per a què, poc a poc, ens anéssim familiaritzant amb els processos de co-creació.

La primera activitat, pròpiament d’inspiració, va permetre als diferents grups establir discussions força genèriques entre la relació ciència-educació- societat. D’entre els diversos temes que es van tractar, el primer grup va destacar el paper de les pors com un aspecte clau a tenir en compte en la relació ciència-societat; el segon grup, va fer notar la dicotomia animal-planta i el paper que juguen els mitjans de comunicació i agents educatius en la predominança del món animal a l’imaginari col·lectiu; i el tercer grup, va mostrar l’objectiu de millora de la qualitat de vida i benestar que té la recerca científica, de la qual és possible apreciar les connotacions antropocèntriques.

Seguidament els grups van realitzar una activitat exploratòria en la línia del temps i van definir alguns dels reptes per a un futur a mig-llarg termini (2030). En aquesta activitat, es van detectar coincidències en els tres grups quant a la naturalesa del repte que, en especial, van atorgar un paper clau a la qüestió energètica. A més, el primer grup va projectar un canvi geopolític important al planeta; el segon grup, un canvi positiu en la consideració professional dels professors i investigadors; i el tercer grup va projectar la intensificació dels conflictes sobre els recursos naturals, sobretot pel que fa a l’aigua.

Posteriorment, els participants van definir el perfil dels usuaris del recurs educatiu a partir de la imaginació o de l’experiència pròpia. Les persones imaginades eren majoritàriament poc motivades, força descregudes, familiaritzades amb les noves tecnologies -però no necessàriament coneixedors d’aquestes-, i amb poca confiança en les seves capacitats.

Finalment, la darrera activitat va consistir en l’elaboració d’un diagrama d’afinitats en el qual els grups havien de posar sobre la taula els elements sorgits en les tres activitats anteriors i definir a grans trets com hauria de ser el recurs educatiu a crear. El primer grup va considerar oportú idear una activitat a l’aula sobre l’energia utilitzant metodologies participatives; el segon grup, una activitat experimental que permeti establir una relació directa entre els investigadors i els alumnes; i el tercer grup va decidir que seria oportú crear una aventura gràfica sobre la qüestió energètica.

L’ambient va ser molt distès i favorable al treball. Els participants va poder avançar des dels aspectes de discussió més genèrics fins a un primer nivell de concreció. Ara, i fins a la segona sessió el 2 de novembre, s’ha obert una fase de documentació interna online entre els participants.

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.
Share

TalentLab, un projecte de co-creació amb professors i investigadors

Talentlab és un projecte on l’objectiu és dissenyar conjuntament recursos educatius online per a l’aula

El projecte es basa en tallers de co-creació sobre ciències de la vida, química ambiental, ciències de la terra i intel·ligència artificial. El període d’inscripcions ja està obert!

El CSIC, a través de la Unitat de Cultura Científica de la Delegació del CSIC a Catalunya i diversos instituts, i La Mandarina de Newton S.L., posen en marxa el projecte TalentLab, un projecte concebut com un laboratori de co-creació de recursos educatius online per a l’aula.

TalentLab reunirà, en diferents tallers, professionals de la comunitat educativa i la científica amb l’objectiu de sumar idees, esforços, capacitats i talents, i participar conjuntament en el procés de disseny dels recursos. Està adreçat a professors de cicle superior de primària, ESO, Batxillerat i cicles formatius.

Tallers d’experimentació
TalentLab preveu la realització de quatre tallers, de dues sessions cadascun, sobre diverses disciplines científiques. El període d’inscripcions a aquests tallers ja està obert i es pot realitzar a través del web del projecte: http://talentlab.csic.es.

El primer taller té lloc el 19 d’octubre. Es tracta de Experiments vius i es realitzarà al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB). Aquest taller gira en torn l’eix temàtic dels organismes model, o de laboratori, i permet plantejar grans línies que envolten la recerca en ciències de la vida i suggerir possibles focus d’interès de les propostes educatives online. Durant el taller, que tindrà continuïtat en una segona sessió el 2 de novembre, es treballa en grup amb l’objectiu de dissenyar conjuntament un recurs educatiu online.

Seguint la mateixa estructura s’organitzaran tres tallers més: Reacciona amb el medi, de temàtica química, que tindrà lloc a l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (CSIC), els dies 23 i 30 de novembre; Escoltant la terra, sobre la dinàmiques de la Terra en el marc del canvi global, que tindrà lloc a l’Observatori de l’Ebre (CSIC-URL) els dies 25 de gener i 8 de febrer de 2012; i, finalment, Entre màquines intel·ligents, que tractarà la recerca en intel·ligència artificial i tindrà lloc a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (CSIC), els dies 7 i 21 de març de 2012.

Els recursos educatius que resultin d’aquests quatre tallers hauran estat co-creats per membres de la comunitat científica i educativa. D’aquesta manera es vol aconseguir generar productes d’alta qualitat que satisfacin tant a investigadors com a professors i mestres.

TalentLab vol ser un projecte innovador que generi debat, diàleg i productes innovadors amb la finalitat d’afavorir la creativitat científica dels joves. És una iniciativa de la Unitat de Cultura Científica de la Delegació del CSIC a Catalunya, en col·laboració amb de diversos instituts del CSIC a Catalunya, i La Mandarina de Newton S.L. Està finançat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i compta amb el suport del Consell de Coordinació Pedagògica de l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.