Science of the City: més ciència i més ciutats!

Cada cop són més les institucions que donen suport al projecte Science of the City. Ja som 15! La Mandarina de Newton, creadora i coordinadora de la iniciativa, The Tech Museum, Arts Santa Mònica, Trànsit Projectes, l’Observatori de la Comunicació Científica de la UPF, l’Institut de Cultura de Barcelona, l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), Tercer Milenio, el suplement de ciència de El Heraldo de Aragón, Paris-Montagne, l’Acadèmia de Ciències de París, el Liberty Science Center, la NY Academy of Science, el NY Hall of Science, el Biobus i el Singapore Science Center.

Science of the City vol promoure una mirada diferent sobre què és la ciència i on podem trobar-la. Amb la intenció de democratitzar el mètode científic -la capacitat d’observar l’entorn, fer-se preguntes, ser crític, dissenyar experiments que verifiquin o falsegin hipòtesis i comunicar els resultats-. Science of the City anima als participants a fer un vídeo de dos minuts relacionant la seva ciutat amb la ciència via una pregunta, una troballa o un experiment. Aquestes darreres setmanes hem començat a rebre nous vídeos. Els participants ens plantegen interessants reptes com: podríem utilitzar l’energia del soroll per fer energia elèctrica? o per què l’esfera d’un rellotge desapareix en submergir-la en una bassa d’aigua?. També experimenten amb patins i donen respostes a preguntes d’òptica. A continuació podreu veure alguns d’aquests vídeos:


Science of the City estarà present al Parc de la Ciutadella el dia 18 de juny en motiu de la Festa de la Ciència de Barcelona, i també ens trobareu a la Festa de la Ciència de París.

D’altra banda, l’equip de Science of the City, ha estat fent xerrades i activitats al CP Joves (sòmnia), les escoles Garbí i el Benjamin Franklin Intenational School.

La convocatòria finalitza el dia 30 de juny pels vídeos en català, castellà i anglès, però s’allarga fins el 19 de juliol per als vídeos presentats en francès. Durant el mes de juliol s’entregaran 8 premis: al millor vídeo, al millor vídeo en castellà, anglès o francès, a la millor pregunta, a la millor troballa, al millor experiment i al més votat. Aneu a la web del Tech Virtual i animeu-vos a presentar-ne un!!

Share

De la Interactivitat a la Co-Creació

L’altre dia vam tenir una llarga discussió entre diversos membres del grup A+C+C CoCreació sobre les diferències entre els diversos projectes que estàvem revisant.

Ens va servir per preguntar-nos què és característic a les diferents etiquetes que s’estan utilitzant en parlar de diversos projectes en què grups i institucions culturals es plantegen noves formes de relació amb el públic. També ens questionàvem com el públic deixa de ser quelcom passiu i en quin grau cada institució o projecte s’atreveix amb el canvi. Cada terme té les seves dificultats i ambigüitats i segur que pot ser acotat en una escala diferent. Però, de moment, l’escala que us presentem ens ajuda a fer una primera aproximació. D’alguna manera, hem simplificat molt l’escala de participació que es pot trobar a “The Participatory Museum” i hem intentat introduir la nostra pròpia visió per anar una mica més enllà de la participació entesa com el foment de la relació social entre les comunitats al voltant d’un projecte o institució cultural. És a dir, va una mica més enllà del concepte de contribució i intenta veure com caracteritzar la co-creació.

Interactiu: Són aquells projectes i institucions que promouen una relació i un accés més ben acotada i predefinit. Bona part dels museus de ciència tradicionals que es van renovar o van sorgir entre els 60 i els 80 entrarien en aquesta categoria. Els usuaris poden interactuar de forma limitada seguint el patró que ha predeterminat la institució. Evidentment, aquest va ser un pas important en el seu moment per als museus. Un exemple paradigmàtic en l’àmbit de ciència és l’Exploratorium de San Francisco. En art, el concepte d’interactivitat és potser més ampli però el podríem identificar amb tota una tradició d’interacció amb els espectadors. Podem reservar aquesta definició per a tots aquells projectes en què l’usuari no aporta contingut i reacciona al contingut preparat per altres que no formen part del col·lectiu d’espectadors/usuaris.

Obert: Es tractaria d’aquells projectes o institucions que proposen mostrar els seus processos de funcionament i preparació dels seus continguts. Per exemple el MOMA de Nova York ja fa un temps que convida al públic a veure la “tramoia” de la preparació de les seves exposicions. A mig camí entre l’observació i la captació d’interessos i necessitats dels espectadors, el Liberty Science Center ha obert alguna part del procés de disseny d’exposicions als usuaris, que poden participar en les reunions dels professionals del museu. És el que seria el “grau zero” de la participació.

Participatiu: La institució o el grup líder del projecte, convida a la participació, amb gran grau de diversitat sobre el que es demana en aquesta participació. Aquí de vegades val la pena fer una distinció entre el que és “participatiu” i “contributiu”. El participatiu pot limitar-se a donar opinió o arribar a afectar la presa de decisions sobre el propi procés del projecte (esdeveniment, exposició, etc.): La famosa escala de participació. La contribució també evoluciona des de la simple acció d’interacció mínima, l’aportació de feedback en forma d’opinió a l’aportació de continguts.

Un exemple seria el cas que hem analitzat de la mostra organitzada pel CCCB “La ciutat dels Horrors” que demanava als espectadors que contribuïssin amb fotografies de la seva ciutat que mostressin algun aspecte “horrorós”. El comentarem amb més detall.

Un altre exemple, seria l’exposició organitzada per Mediamatic a Amsterdam sobre el concepte de viatge. Mediamatic va desenvolupar diversos cicles d’invitació i comissariat col·lectiu. Es va crear un lloc web sobre diverses ciutats del món, imitant el típic web d’una agència de viatges. Es va convidar als artistes locals a actuar com a “guies turístics” de la seva ciutat. Els viatgers puntuaven als artistes segons la seva proposta. Això va ser la base per seleccionar un artista de cada ciutat perquè fes un mòdul expositiu sobre la seva ciutat (que havia d’ocupar un espai de 2x2x2 metres). Finalment, l’exposició es va realitzar a Mediamatic. El procés no fou dissenyat pels participants sinó per la institució. Hi va haver contribució col·lectiva, però cada artista va treballar de forma individual i la institució va actuar majoritàriament com a promotora de la iniciativa i com a agregadora de continguts. No està clar que hi hagués interacció de creació de contingut entre els artistes i els participants.

Co-Creatiu: En aquests processos pot ser difícil distingir qui és “públic” i qui és la institució, líder artístic o científic del projecte. En el màxim de la co-creativitat, el públic crea tant com els líders del projecte i de la institució. Contribueix a definir el procés, el contingut i el resultat. És difícil trobar projectes totalment cocreatius tant en l’àmbit de la cultura i de l’art com en el de la ciència. Té alguns punts en comú amb els processos de metadisseny (Open Design o P2P, per exemple) en què els participants (“co-creadors”) decideixen quin procés seguiran i després s’incorporen en diversos rols i nivells construint i aportant coneixement al procés. Al llarg del projecte “De la contemplació a la participació i més enllà“, els usuaris co-crearen els mòduls d’una exposició, però el procés de disseny va estar marcat pels líders del projecte. MediaLab Prado té diversos formats oberts en els que l’objectiu del projecte, el procés i les contribucions queden definits a través del treball amb el “públic”. En aquests casos es crea un diàleg col·lectiu creatiu.

Les institucions tradicionals s’estan replantejant on situar-se i com fer-ho. Des dels que consideren que els formats tradicionals del museu han de seguir sent els que són als que creuen que aquestes institucions, tant de ciència com d’art, han de treballar en espais més oberts i teixint relacions més co-creadores amb els “abans anomenats” públic. L’objectiu és saber si es vol evolucionar fins a la simbiosi (un concepte de la Contextopedia d’A+C+C CoCreació que anirem comentant) o explorar altres possibilitats intermèdies.

——————————————–

Credits of photographies:
- Alaskan Dude: http://www.flickr.com/photos/72213316@N00/
- La Mandarina de Newton S.L. 
Share

A + C + C: un pas rere l'altre en la cultura de la co-creació

Els tallers que va organitzar en el seu moment Co-Creating Cultures dins del cicle I + C + i del CCCB han tingut diversos resultats més enllà de l’èxit de participació.

Un grup de participants va pensar en el seu moment que calia fer alguna cosa més en la línia de la participació i co-creació i així ha començat a créixer A + C + C: Art, Ciència, Cultura i Tecnologia.

Partim d’una constatació: la total hibridació dels diversos camps de pràctica des de l’art fins a la tecnologia que s’amplifica i reforça amb la irrupció de les noves formes de creació i compartició del coneixement que ha aportat la cultura tecnològica i internet de forma més evident .

El camp és ampli i admet moltes accions.

Nosaltres, ens hem centrat en l’àmbit de la co-creació com a espai de present i de futur en la intersecció entre Art, Ciència i Cultura. Sí, ja sabem que la ciència és part de la nostra cultura, per exemple, però de moment sembla que encara cal referir-se a aquest espai de la cultura artcientífica així, enumerant els seus components.

“Co-creació” és un terme que s’utilitza en un sentit restringit dins l’àmbit de disseny centrat en els usuaris però A + C + C el pren de forma més àmplia i oberta per a estudiar i promoure els processos de creació col laborativa i tot el que es connecta amb ells. I és molt: des de noves formes d’organitzar-se a noves formes de produir. En aquest punt trobarem influències i necessitarem conceptes i pràctiques d’iniciatives molt diverses, des de l’Open Source al Design Thinking passant per l’ArtCiencia.

Hem definit la nostra “Contextopedia” per donar a entendre millor alguns termes que es corresponen amb aquestes accions i possibilitats noves. Uns són vells termes als quals els donem el nostre significat precís, altres són invencions noves. Per exemple: “simbiosi”, “open earning”, “acció dialògica” o “mediadors de coneixement”.

És un primer pas per situar les noves referències d’acció.

El pla de treball que tenim en marxa “sota el radar” des de la tardor passada comprèn una primera fase de clarificació de l’àmbit “co-creació”, una recollida i estudi de casos d’iniciatives que van des del interactiu fins la co-creació passant per experiències participatives en art, cultura, ciència, tecnologia i disseny. I després anirem construint projectes i accions concretes.

En aquesta primera fase, hem d’agrair la col.laboració de diverses persones i entitats que s’han prestat a compartir el seu coneixement a través d’entrevistes directes. Amasté, Liberty Science Center, CCCB i el Museu d’Història de la Immigració són alguns dels nostres pacients “observats”.

Seguirem interactuant amb ells i amb altres col.lectius i entitats que d’una manera o altra exploren i promouen el camp de la co-creació.

Començarem a poc a poc a publicar aquí i en altres plataformes el que anem trobant, el que anem fent i el que obrim a la col.laboració.

Share

Cuinant una nova exposició al Liberty Science Center

El Liberty Science Center de New Jersey està treballant en la creació d’una nova exposició sobre  cuina anomenada “Cooking“. Aquesta vegada, però, han decidit obrir la seva cuina al públic i deixar que la gent participi en el procés de creació de l’exposició Cooking.

Han creat una xarxa per reunir l’equip intern i la gent  de fora que estan interessats en participar en el desenvolupament i disseny d’aquesta nova exposició. El seu objectiu principal és crear un grup de persones que comparteixin idees i afegeixin nous gustos a l’exposició final. De moment, tenen més de 700 membres que s’han unit ja a la seva xarxa.

També conviden a la gent a anar a les seves reunions setmanals, on nosaltres hem assistit  les darreres dues setmanes. A cada sessió es discuteix sobre nous espais dins de la globalitat de l’exposició. Es tracten tots  i cadascun dels detalls involucrats i les conclusions finals es pugen a la plataforma online. El procés de creació viatja del  online al offline, per tornar a l’online i acabar esdevenint un ent offline … Durant tot aquest viatge el contingut canvia gràcies a les contribucions de les persones.  A més, qualsevol persona que ho segueixi, està exposat, segur, a aprendre més coses sobre ciència, alimentació, cuina, aplicacions tecnològiques i trucs museístics.

Aquest és un gran projecte i nosaltres estem molt contents de seguir-lo!

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.