La ciència com un projecte de disseny crític i participatiu

Tant el disseny crític com l’especulatiu són aproximacions poderoses per enfrontar-se a problemes complexos, per imaginar possibilitats i implicacions. Ens ho va recordar Roger Ibars en la sessió que realitzem amb ell i amb Lisa Ma sobre Disseny Crític i Especulatiu “a l’Espai de La Mandarina de Newton, desembre passat:

  • l’objectiu del disseny crític seria crear un “disseny sense final feliç” com diria el seu mestre Anthony Dunne del Royal College of Art Això és, un disseny que genera frec, fricció, dilemes, debat i preguntes. Els treballs d’Anthony Dunne i Fiona Raby sobre objectes aparentment inútils apareixen en totes les antologies de disseny. Ells van ser els que van crear el concepte de “Design Noir” per mostrar aquest aspecte del disseny en contraposició amb l’escola purament utilitària, funcional i comercial.
  • l’objectiu del disseny especulatiu és el de generar noves visions i noves formes d’enfrontar-se amb allò desconegut i ambigu, com va remarcar Lisa Ma en la mateixa sessió. Bruce Sterling es refereix sovint a la dissenyadora Anab Jain i el seu “Design for the New Normal” en aquesta direcció.

En ambdós casos, aquestes aproximacions de disseny configuren propostes obertes. Estan especialment dirigides a enfrontar-se amb les ambigüitats, temors i incerteses que genera la pròpia evolució de la ciència i la tecnologia. També ajuden a alliberar la imaginació per establir el marc de discussió al respecte. Els qui s’aproximen a aquestes propostes s’ubicaran en un lloc situat més enllà dels interessos creats tant els  empresarials com els de la “casta” tecnològica i científica al voltant de la ciència, la tecnologia, dels seus processos i productes.

Això els fa especialment adequats per a la nostra manera d’aproximar-nos a l’enorme camp que ha vingut a anomenar-se “comunicació de la ciència” o “divulgació de la ciència”, una etiqueta que ens sembla limitant i molt esbiaixada. En efecte, com diverses línies d’investigació i anàlisi han posat de relleu, els programes de “divulgació o comunicació de la ciència” tenen tendència a reforçar els interessos de la pròpia classe científica i el complex tecnològic i empresarial que l’envolta. Només cal que recordem com una i altra vegada es presenta als científics com herois individuals i desinteressats per remarcar un dels clixés més habituals. Caure en una visió hipercrítica tampoc ajuda. Per tant, trobar mètodes que permetin explorar i compartir l’ambigüitat ens sembla molt important.

El nostre punt de vista és el de crear una aproximació a la ciència el més emergent possible i el menys mediatitzada per grups de pressió, empresarials o professionals, possible. No per altra cosa, vam iniciar la nostra pròpia investigació fa ja temps pel camí de la hibridació i el disseny participatiu i emergent: per intentar trobar formes de que sigui la ciutadania la que dissenyi els seus propis camins d’acostament a la ciència.

Dins d’aquesta línia hi ha moments en què el debat pot motivar a partir de la interacció amb “objectes dilemátics”, com els que es creen amb l’actitud de disseny crític i especulatiu.

Suposem que ens conviden a l’exposició de Zoe Papadopoulou a qui ens va referir Lisa Ma “Nuclear Dialogues”. Ens acostarem a una taula on es pot veure un peculiar servei de te. Les pastetes principals són “Yellow Cakes”, nom pel qual es coneix una ganga de l’urani. El servei de te es complementa amb el soroll de la lectura d’un comptador Geiger. Convida a reflexionar sobre la contaminació radicativa del nostra pròpia menjar.

Mengem o no mengem el “yellow cake” que ens ofereixen? La resposta no és tan senzilla i l’exposició, com a “objecte dilemàtic” ha generat el que buscava: l’articulació d’un debat intens entre els visitants.

Els projectes de disseny crític i especulatiu ens semblen especialment adequats no tant per “comunicar” la ciència sinó per generar debat ciutadà i, al mateix temps, aprenentatge al seu voltant.

Per tant, creiem que és possible enfocar projectes d’aproximació ciutadana i crítica a la ciència partint del llarg recorregut del disseny crític i especulatiu. Aquesta és una línia que estem treballant i que creiem que pot donar fruits interessants.

No obstant això … encara ens falta un pas

De què serviria una aproximació de disseny crític si tan sols creéssim “objectes dilemátics”? Si el públic quedés “exposat” al resultat del treball dels dissenyadors crítics … Quin seria l’efecte d’estructuració del debat? Potser es quedaria en l’impacte d’algunes aproximacions de “ArtScience” molt espectaculars en la seva presentació però amb poc recorregut quant a capacitat d’aprenentatge i mobilització. Que els projectes de comunicació de la ciència més avançats han d’anar una mica més enllà potser ho indiquen coses com el recent gir de la Science Gallery de Dublín. El seu director, Michael John Gorman, en l’última edició d’ECSITE, on es reuneixen els centres de ciència més importants va presentar una ponència centrada en  ”Speculative Design” per mostrar cap a on podria enfocar-se la seva institució que fins ara havia fet bandera del ArtScience, la col·laboració entre ciència i art.

A nosaltres no ens interessa aquest gir com a estratègia institucional sinó com pel seu possible impacte. Creiem que cal donar uns quants passos més enllà. Caldria desplaçar la implicació ciutadana des del resultat d’un procés de disseny crític cap al seu propi procés. Ja ho estem fent amb el nostre projecte sobre Contaminació Interna. Estem barrejant els mètodes de disseny participatiu amb els de disseny crític. És una de les línies de recerca que estem obrint aquest any.

Anirem comentant com anem trobat noves possibilitats. De moment, tan sols remarcar que val la pena explorar aquesta línia i les seves connexions amb altres cultures de pràctiques crítiques que freguen amb el disseny. Tan sols un apunt d’un conegut crític cultural sobre com es poden trobar punts de trobada i hibridació entre el disseny crític i altres cultures com la dels hackers i els “critical makers” de Matt Ratto.

Així que en algun moment la tecnologia ha de formar part de la conversa crítica. I aquí és on la cultura dels hackspaces, la cultura hacker, alguna part de la cultura maker, resulten tan increïblement útils. Consiteixen a equipar les persones amb un coneixement bàsic de com funciona en realitat el nostre món. Però cal afegir a això la qüestió de com podria funcionar millor. I fer-ho com una totalitat, no només com “Vull una andròmina millor.” Quin ha de ser aquest sistema millor? Aquesta és tota la qüestió del disseny crític. La qüestió central per a mi ara està a l’avantguarda del disseny “.

McKenzie Wark

I aquesta és la línia de treball on volem situar-nos en els nostres propers projectes amb l’afegit que creiem que l’aportació principal està a participar en el procés i en el debat, no només en un o l’altre.

Share

Cicle Critical Design: resum de la presentació de Roger Ibars i Lisa Ma

Per iniciar el cicle 進化 – “Jinhuà, de la imatge a la ciència, de la ciència al disseny” vàrem tenir una doble sessió amb dos dissenyadors internacionals que han destacat per la seva personal aproximació al Disseny Crític i Especulatiu: Roger Ibars i Lisa Ma.

Presentació d’en Roger Ibars

En Roger Ibars va presentar les principals diferències entre el disseny tradicional  (que ell va anomenar “disseny afirmatiu”) i el disseny crític i especulatiu.

  • el disseny afirmatiu fa propostes tancades que marquen la interpretació que l’usuari ha de fer i els valors que comporta el disseny
  • el disseny crític i especulatiu fa propostes més obertes i està orientat cap a la generació de debat i polèmica per explrorar noves implicacions d’allò que encara no és una realitat estesa: noves tecnologies, futures possibles aplicacions de la ciència, etc.
  • les estratègies i tècniques d’un i altre són relativament diferents: mentre el disseny afirmatiu s’ha aproximat als usuaris a través de mètodes que ara popularitza, per exemple, el Design Thinking (persones, prototips, shadowing, etc.), el disseny crític i especulatiu crea objectes i sistemes originals i contradictoris (cultural probes, objectes “placebo”, etc.).

Va compartir amb els assistents un esquema on es comparen els diversos aspectes d’ambdós tipus de disseny:

Interessos i aproximacions del Critical Design (cliqueu a la imatge per engrandir-la)

Recordant les paraules d’Anthony Dunne el disseny afirmatiu busca un “final feliç” de la relación entre allò que es dissenya i els seus usuaris. Pel seu costat el disseny crític i especulatiu cercaria un “unhappy ending”, crear condicions de fricció i discussió.

Ara bé, l’interès del disseny especulatiu no s’esgota en la creació d’aquesta polèmica sinó que precisament a partir dels dilemes que genera permet descobrir i explorar aspectes de disseny que no podríem haver anticipat d’altra forma. I té un clar component de contribució al debat social.

Per això, és útil per explorar temes controvertits i ambigus com el que hem escollit per articular el cicle com és el de la contaminació interna.

Aquí teniu el primer video (de tres) en que està fragmentada la presentació de Roger Ibars. Podeu trobar al resta al canal de Youtube de La Mandarina de Newton.

Presentació de Lisa Ma

Lisa Ma s’ha especialitat en treball amb comunitats “fringe” aplicant Disseny Crític i Especulatiu. Una de les seves motivacions per fer-ho és evitar la sobre-explotació d’aquestes comunitats marginals per part de les grans marques. En efecte, afegim, tindríem el cas dels departaments de disseny de empreses com les de moda que exploren les comunitats desfavorides a la recerca, per exemple, de noves formes de vestir. Aquestes inspiracions després  s’utilitzen per desenvolupar productes i serveis per les comunitats “mainstream”, benestans i integrades. És a dir, que el benefici real de l’exploració de les comunitats “fringe” va a parar a d’altres persones i usuaris, sense que les comunitats originals en treguin un benefici clar, tot i haver-hi contribuit.

Lisa Ma es va mostrar diversos projectes de creació de serveis en què dues o més comunitats “fringe” acabaven desenvolupant serveis i activitats que donaven suport a d’ambdues comunitats.

Va posar exemples dels seus projectes, realment originals:

- Association for Feline Association: on s’utilitzen certs efectes del contacte amb els gats (de fer, amb la toxoplasmosi) per millorar l’aspecte femení. El resultat posa en contacte adictes a la bellesa amb “Ladycats”, dones que cuidan de grans quantitats de gats.

- Heathrow Heritage: on es posa encontacte la comunitat de passatgers que han de passar moltes hores a l’aeroport de Heathrow amb activites en contra l’aeroport. El resultat és una ruta turística pels punts d’interès de Heathrow que inclouen, per exemple, llocs  relacionats amb Shakespeare.

- Farmification: un projecte amb els treballadors de les fàbriques xineses de “joysticks”, la gran majoria d’origen camperol, per recuperar espais on actuar com a grangers novament.

Aquí teniu el primer video (de tres) en que està fragmentada la presentació de Lisa Ma. Podeu trobar al resta al canal de Youtube de La Mandarina de Newton.

A partir de la sessió d’en Miquel Porta, iniciarem un procés de Disseny Crític i Especulatiu compartit per tal de desenvolupar resultats al voltant de la contaminació interna.

Share

Comencem el Cicle de Critical Design i Ciència

進化 – De la imatge a la ciència, de la ciència al disseny

"Anatomía" de Vesalio

Descodificar imatges del passat i dissenyar objectes que apunten al futur, per abordar reptes d’alt contingut científic del present.

Quatre conferències de Desembre a Març a l’Ateneu i Quatre tallers a l’Espai Mandarina.

Un projecte de l’Ateneu Barcelonès i l’Espai Mandarina, que es durà a terme des de Desembre fins l’Abril en aquests dos espais. Aquí teniu la descripció completa en PDF.

L’11 de Desembre a les 19:30 a a Sala Oriol Bohigas  de l’Ateneu serem en la presentació de tot el cicle i explicarem com La Mandarina de Newton hi col·labora.

En poques paraules: les conferències de l’Ateneu donen peu a preparar projectes de Critical Design i el que passi als tallers es porta a la següent conferència a l’Ateneu.

Focus: disseny crític i especulatiu

El disseny crític utilitza propostes especulatives de disseny per qüestionar els supòsits  massa estrets, preconceptes i suposicions sobre el rol que els productes i serveis tenen en la vida quotidiana. És més una actitud que una altra cosa, una posició en lloc d’un mètode. El disseny crític genera dilemes per poder parlar i encara problemes”. Paola Antonelli.

De "Farmification". Lisa Ma.

La ciència i la tecnologia en la seva accelerada evolució ens plantegen possibilitats i ens situen sobre dilemes de decisió molt complexos que es poden aproximar des del disseny d’objectes contradictoris amb la nostra experiència i expectativa.  D’aquí la col·laboració entre l’Ateneu i La Mandarina de Newton dins la plataforma de projectes Co-Creating Cultures.

Què farem en el primer taller? (dia 21 de Desembre, 19:30, Espai Mandarina. Carrer Montseny, 12. Barcelona)

  1. Una presentació sobre Critical Design per Roger Ibars i Lisa Ma a l’Espai Mandarina
  2. Roger i Lisa presentaran els conceptes principals de Critical DesignSpeculative Design
  3. Comentaran projectes que s’adiuen amb aquesta forma d’encarar el disseny
  4. Debatrem possibiles projectes a desenvolupar en posteriors tallers al voltatnt d’un dels temes que paral.lelament es tractaran al cicle “La imatge de la ciència” dins la secció de ciència de l’Ateneu de Barcelona.

Públic i inscripcions

Els actes són gratuïts i oberts a tots els qui s’hi vulguin sumar: públic general, científics, tecnòlegs, dissenyadors i artistes. Pel que fa al tallers cal registrar-s’hi. Hi ha places reservades pels alumnes de disseny  i per a socis de l’Ateneu de Barcelona.

Inscriviu-vos via eventbrite: http://criticalmandarina.eventbrite.es.

Si ho preferiu, envieu un  mail a: espai@lamandarinadenewton.com

Intrigats per l’ideograma xinès? ;-)

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.