A punt per redescobrir la ciutat

Imatge d'Ana Domínguez

Queden ja pocs dies per a l’inauguració de l’exposició Science of the City i ja tenim llesta la comunicació per als mitjans. Aqui podeu descarregar-vos la nota de premsa en la que es presenta la mostra com una invitació per a que la ciutadania redescobreixi els espais urbans des d’una nova perspectiva científica.

Nota premsa Science of the City:

Share

TalentLab: Entre màquines intel·ligents – sessió II

El passat dimecres dia 21 de març vàrem realitzar la segona sessió del taller “Entre màquines intel·ligents” dins del projecte TalentLab. Només arribar, vàrem reprendre els grups de la sessió anterior i ens posàrem a treballar. Vàrem escalfar motors amb una activitat  que pretenia recuperar i posar en comú les idees que havien sorgit a la primera sessió. Així, cada grup va sintetitzar les principals línies que definien els recursos proposats en el brain-writting o pluja ràpida de recursos.

Un cop situats, vàrem entrar en matèria i els grups van haver de concretar una única proposta de recurs. Les propostes es van construir combinant sabers (imaginació, experiència, talent, etc.) i materials a l’abast (plastilina, cintes, palets, boles, etc.).

El primer grup va idear una plataforma (o caixa) de la qual sortirien reptes que els usuaris haurien de resoldre en base al coneixement de restriccions. Els reptes podrien ser dissenyar la gestió d’un ecosistema urbà (preses, centrals nuclears, etc.) i els usuaris serien diferents centres educatius que proposarien solucions en base a un treball col·laboratiu. El segon grup va proposar un joc que podria ser físic (de taula) o virtual que permetria treballar la presa de decisions i els valors (diners, cultura, benestar, autonomia, etc.) en relació amb la introducció de la tecnologia a la societat. L’objectiu seria mostrar la influència dels valors en les decisions dels ciutadans i d’una determinada societat. Finalment, el tercer grup va concebre un recurs que utilitzaria robòtica i informàtica amb l’objectiu de realitzar un treball  col·laboratiu. La idea seria que dos equips o usuaris haurien de dissenyar una tasca comuna que haurien de desenvolupar dos robots. Per exemple, podria ser que els dos robots haguessin de transportar algun objecte conjuntament. Per a fer-ho els caldria que els robots establissin comunicació i es podria utilitzar la programació scratch per a dissenyar i simular la tasca dels robots.

Quan les propostes van quedar prou definides, vàrem procedir a fer un seguit d’iteracions amb l’objectiu de millorar-les. Els grups es van dividir de tal manera que una meitat del grup es va quedar a defensar la proposta davant d’uns “usuaris potencials” que plantejaven dubtes i exposaven les limitacions que hi veien. L’altra meitat se’n va anar a conèixer la proposta d’un altre grup posant-se a la pell de la “persona” definida en la primera sessió. Després d’iterar un parell de vegades, cada grup va posar en comú les aportacions fetes pels altres participants, va detectar algunes mancances i va incorporar elements nous a partir dels suggeriments rebuts. D’aquesta manera, el primer grup va veure la necessitat d’acotar el plantejament de la plataforma a un únic repte amb uns objectius que haurien d’estar prèviament definits. El segon grup va incorporar la idea que les qüestions plantejades haurien d’estar basades en situacions concretes (com podria ser una filla que una tarda deixa la mare amb un robot de companyia). Es va dir que és en base a aquestes situacions que poden emergir de manera més evident les diferències en els valors entre les persones. També, es va suggerir la possibilitat que els propis usuaris siguin els que ponderin els valors associats a determinades activitats. D’altra banda, es va donar a conèixer l’existència de recursos similars com el Deliberatorium del MIT o un joc de cartes. El tercer grup va veure la necessitat que els robots estableixin algun tipus de comunicació en base a sensors.

Posteriorment, els participants van haver d’establir de manera més detallada els principals aspectes del recurs a dissenyar (filosofia, temàtica, metodologia, requeriments, dificultats, pressupost) i es va exposar a la resta de grups. Un cop fet això, es va procedir a la votació. La proposta més votada va ser la del segon grup, ArgumentaTIC, si bé totes van resultar força ben valorades i equilibrades. Es va comentar la possibilitat d’incorporar aspectes de la primera i la tercera proposta a la proposta escollida. A partir d’ara caldrà treballar la proposta i veure si és factible realitzar-la amb els recursos disponibles, i els que poguessin venir d’altres fonts (espònsors o patrocinadors) o si convindria més produir-lo en una fase posterior.

En la reflexió final, alguns participants van manifestar el seu interès per tal que la feina feta al taller finalment es pogués veure traduïda en un recurs educatiu. Des de l’equip organitzador es va reiterar la idea que un dels objectius del projecte és poder produir els recursos educatius sorgits d’un procés de co-creació. Però també es va insistir que també és important el propi procés de treball, és a dir, el fet d’implicar a professors i investigadors, les dinàmiques de treball, els contactes establerts (worknetting), etc.

     

Amb aquest taller acabem el seguit de tallers previstos per aquest curs. Esperem que ben aviat veurem els recursos educatius produïts. També confiem que el curs que ve podrem realitzar la segona edició amb nous temes (arqueologia, ciències del mar, astronomia, etc.) i amb més centres de recerca que ja ens ho estan demanant, nous tallers i nous recursos.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

La ciència de les ciutats arriba a Belles Arts i més enllà

Fa dies que no parlem del projecte Science of the City. No és per falta de novetats, més aviat al contrari. Durant aquests darrers mesos hem estat tancats analitzant els vídeos amb cura i hem començat a dialogar amb els artistes.

El grup de recerca imarte de la Universitat de Barcelona (UB) s’ha sumat al projecte. Els debats sobre què és la ciutat, què no és ciutat, què és la ciència i què no és  ciència ja han començat! També han aparegut referències a obres d’artistes que poden ser vinculades als vídeos dels participants, i fins i tot s’han començat a esbossar les primeres propostes artístiques.

D’altra banda, la Fundació “la Caixa” ha decidit apostar per aquest projecte i esponsoritzar-lo. La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) l’ha triat com a exemple de pràctiques inspiradores per a la comunicació científica.

La ciència de les ciutats ens ha arribat de nuclis urbans molt diferents, Barcelona, Sevilla, Nova York, San José, Bogotà, París, Singapur… Han estat molts els participants que han contribuït amb els seus vídeos, els seus comentaris i les seves votacions. Nosaltres hem intentat portar aquest material a nous indrets, universitats, centres de recerca, museus, escoles, congressos… Tot aquest camí per poder arribar a oferir-vos una exposició presencial ben aviat. Esperem trobar-vos allà!

Share

TalentLab: Reacciona amb el medi sessió II

El passat dimecres dia 30 de novembre, vàrem realitzar la segona sessió del taller “Reacciona amb el medi”, a l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (CSIC). En aquesta sessió ens vàrem reunir tots els participants al voltant d’una única taula per posar en comú els aspectes més destacats de les propostes que s’havien presentat a la sessió anterior i elaborar una proposta única.

Es va destacar la necessitat de crear un recurs que fomentés la recerca per part dels alumnes, a partir de temàtiques que l’alumnat pugués relacionar amb la vida quotidiana. També es va parlar de la necessitat que aquesta recerca fos realitzable en petits grups i independent d’una visita al centre de recerca. En tot cas, l’activitat a l’aula podria adaptar-se de manera que l’alumnat més interessat pugues, més endavant, ampliar els seus coneixement a través d’un treball de recerca.

Es van discutir les temàtiques que podrien ser font de recerca, que cauen en els àmbits de la contaminació, la salut i l’alimentació. En aquest sentit, es va proposar treballar en tres línies de recerca per tractar alguns contaminants del medi com són el mercuri, els trialometans i el TBT (tributil estany), i també estudiar-ne els efectes sobre els organismes vius. Les dues primeres pràctiques estarien dirigides a l’alumnat de Batxillerat i la tercera al de 4t d’ESO. També hi hauria l’opció de fer una adaptació per a l’assignatura Ciències per al Món Contemporani.

Per a l’anàlisi de l’acumulació del mercuri a la cadena tròfica es va plantejar la idea de recopilar informació sobre la dieta dels alumnes i relacionar-la amb la presència de formes de mercuri orgànic als cabells d’aquests alumnes. Per a fer l’anàlisi caldria utilitzar una tècnica de laboratori a l’IDAEA, a la qual hi podrien anar un parell d’alumnes i el/la professor/a. Pel que fa als trialometans presents a l’aigua clorada (per exemple a les piscines), es posaria a disposició dels alumnes una recopilació de dades reals que es tractaria d’analitzar. Finalment, en relació als efectes del compost TBT que s’utilitza a les pintures de vaixell com a antiincrustant d’algues i d’altres organismes, es realitzaria un protocol per a observar l’efecte d’IMPOSEX en una espècie de cargol marí. A partir de l’observació de mostres obtingudes al mercat, els alumnes haurien d’estudiar el fenomen de masculinització d’aquests cargols.

Es va suggerir que les tres pràctiques de recerca disposessin d’un espai de documentació, un protocol d’experimentació i/o d’anàlisi de dades i de la possibilitat de publicació de resultats per part dels alumnes dels diferents centres. A més, es podria combinar amb petits vídeos i visites al centre de recerca en funció dels recursos econòmics i materials. En aquest sentit, s’ha comentat que es podrien concentrar les visites en un dia sencer dos cops a l’any, el primer durant el primer trimestre i el segon durant el segon trimestre escolar, i la necessitat d’estudiar els aspectes de l’assegurança i de la possibilitat de pagament d’un import econòmic moderat per part de les escoles.

Ara continuarà la feina per adaptar aquesta proposta educativa, que ja té un grau de concreció prou elevat, al format digital. També caldrà continuar el treball col·laboratiu amb professors i investigadors per documentar científicament les experiències i la seva adaptació a l’aula.

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Crèdits fotogràfics: Luís Echanove
Share

Science of the City al Campus Gutenberg

En aquesta nova entrada, publiquem la presentació del projecte Science of the City al Campus Gutenberg 2011 a Barcelona. Si voleu llegir més informació sobre aquestes jornades, podeu consultar l’article que la biòloga i periodista Cristina Ribas va escriure al seu bloc.

Share

11è Congrés Internacional en Public Communication of Science and Technology

La comunicació pública de la ciència i la tecnologia és important per al benestar econòmic i social de la societat i per a l’exercici de la democràcia participativa. Aquest és el lema del 11è Congrés Internacional en Public Communication of Science and Technology que es celebra a New Delhi, la Índia. Co-Creating Cultures va estar allà presentant la publicació “Engaging Users in Science and Technology Exhibition Codesign Online and Offline: the Expolab Experience“:

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.