TalentLab: s'inicia la 3a Edició i es re-inaugura l'Exposició a l'Espai Mandarina!

La 3a edició del projecte del CSIC, TalentLabcomença amb una nova sèrie de tallers i diàlegs interdisciplinaris oberts al públic (del 5 Març al 16 Juny 2014).

I per celebrar l’inici d’aquesta nova edició, aquest Divendres, 28 de Febrer, a les 19h a l’Espai Mandarinare-inaugurarem l’Exposició dels Recursos Educatius de TalentLab. 

Aquesta exposició es va exhibir per primera vegada a l’Octubre de 2013, a la Residència d’Investigadors (CSIC – Generalitat de Catalunya) i ara la re-obrim al públic. En aquesta mostra podreu accedir a tots els recursos educatius produïts a les últimes edicions de TalentLab i conèixer una mica més sobre la nova edició.

Us convidem a tots a passar pel nostre Espai i a conèixer una mica més sobre el projecte TalentLab  És un esdeveniment gratuït i obert a qualsevol interessat, amb registre.

L’edició d’aquest any de TalentLab tindrà dues línies de treball:

Línia ProfessoratTallers per a professors amb els que treballarem sobre els recursos educatius co-creats en les dues edicions anteriors. Es realitzaran 3 tallers al llarg del mes de Març (12, 19 i 26 de Març), cadascun dedicat a dos dels temes que es van explorar en TalentLab I i II.

Línia Públic: Una sèrie de diàlegs interdisciplinaris entre el públic i investigadors (5 de Març, Abril 7 i 16 de Juny) entorn a les hibridacions Naturalesa-Tecnologia : Transgènics , Ciborgs i Fukushima.

Tots aquests esdeveniments es duran a terme a la Residència d’Investigadors (CSIC -Generalitat de Catalunya), a les 18h.

Són esdeveniments gratuïts amb inscripció.

Tota la informació està disponible a: talentlab.csic.es

Share

Presents a les Jornades de Divulgació Innovadora, a Saragosa

Etopia Center for Art & Technology organitza les I Jornades de Divulgació Innovadora D+I amb l’objetiu d’explorar noves fórmules per a comunicar ciència. Comunicadors, divulgadors, científics i assistents reflexionaran sobre el per què de la divulgació científica i alguns dels possibles camins a explorar en aquest àmbit.

La Fundación Zaragoza Ciudad del Conocimiento, en col·laboració amb l’Ajuntament de la ciutat volen oferir un programa molt dinàmic que mostri encreuaments de camins entre la ciència, el teatre, la dansa, la màgia, la literatura, la música, la gastronomia o l’humor. Per dur-ho a terme, es compartiran una selecció de cassos, presentats pels seus protagonistes i oberts al debat, amb l’objectiu d’inspirar i estímular als divulgadors de la ciència. Entre alguns dels exemples que es presentaran, es troben els projectes Science of the City i TalentLab. Irene Lapuente, de la Mandarina de Newton, formarà part de la taula redonda Ciència que es cola por les escletxes, el proper dissabte dia 19 d’octubre a les 12:00h.

Per anar escalfant motors, l’organització va demanar un punt de partida als ponents … Aquest va ser el nostre:

Escurçant distàncies entre la ciència, la ciutat i els públics

Què és la ciència? On podem trobar-la? A qui li pertany? A priori, podríem pensar que aquestes són preguntes a l’atzar, fins i tot preguntes sense sentit … Preguntes sense recorregut. Però no és així.

Què és la ciència? és una qüestió no trivial a la qual hem dedicat molts i variats tallers. La primera vegada que vam proposar treballar amb imatges, post-its i diàleg al voltant d’aquesta pregunta va ser al centre penitenciari CP Joves de la Roca del Vallès. Les respostes i conclusions no van ser només sorprenents, sinó també molt interessants. Els interns veien el valor del coneixement científic per la seva capacitat de ser raonat, compartit i millorat d’una manera pràctica i directa, gairebé posava els pels de punta la seva claretat versus altres veus, a priori més expertes. Francament, va ser tota una lliçó.

On podem trobar-la? és el punt de partida del projecte Science of the City, ideat i dirigit per la Mandarina de Newton i que va comptar amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología, del Ministerio de Economía y Competitividad de España, Fundació “la Caixa”, l’Institut de Cultura de la ciutat de Barcelona, el Tech Museum de San José a California i l’associació Paris-Montagne. Els participants del concurs de vídeos que iniciava aquesta aventura van saber trobar la ciència en molts racons: el lavabo, la cuina, els carrers, els cotxes, el jardí, les galetes … I és que nosaltres sempre hem cregut que la ciència és una actitud, una manera de mirar i interpretar el que ens envolta ia nosaltres mateixos, i no es troba confinada en cap lloc específic.

A qui li pertany? ens ho qüestionem en els nostres projectes; a la Mandarina de Newton creiem que la ciència és un commons més. La ciència és de tots, és quelcom humà, social, polític, econòmic … i sí, també científic. És per això que pensem que la distància entre ciència, ciutat i públics ha de ser reduïda. Així són els nostres treballs i les nostres exposicions.

Iniciàrem l’aventura en el camp de la co-creació expositiva amb De la contemplació a la participació i més enllà, per a seguir amb Science of the City i TalentLab, entre d’altres.
De tallers presencials a internet o dels concursos de vídeos al diàleg amb artistes, vàrem investigar camins que ens portessinn a l’aprenentatge col·lectiu i a la co-creació conjunta perquè defensem que la ciència és una actitud que pot estar present a qualsevol lloc a l’abast de tots.

Irene Lapuente

A només unes hores de que s’iniciïn les Jornades, estem molt il.lusionats i amb ganes de conèixer altres projectes interessants, altres companys de professió, altres punts de vista … Esperem que aquesta trobada sigui un èxit i aconseguim inspirar-nos mútuament. Us continuarem informant!

Share

2a. Edició TalentLab: resum del taller 'Co-crear una exposició científica amb el públic' - 2a. Sessió

Segona sessió – iteració i integració

La segona sessió va reprendre les propostes allà on s’havien deixat al vespre anterior, tot i que els participants van venir carregats amb noves idees i materials per a complementar-les i/o millorar-les. Van tenir una estona per a treballar-les i després van començar les iteracions. La visita de participants d’altres grups va permetre establir un diàleg i fer una crítica constructiva sobre les propostes. Alhora, conèixer les propostes dels altres servia per enriquir la pròpia proposta.

Un cop polides, els grups van posar en comú les seves propostes. El primer grup va sintetitzar la seva proposta en la idea “la ciència s’expressa, l’home interpreta i s’emociona” que pretenia identificar el procés creatiu com emoció, emoció que al seu torn modifica el procés creatiu. Es van destacar dues zones, una “experimental o creativa”, on es mostrarien experiments de cristal·lització i de cultius progressius; i una zona “multimèdia” amb projeccions de les creacions que provocarien emocions. Tot plegat s’hauria de realitzar per un equip (científics, tècnic multimèdia, enginyer tècnic i equip pedagògic) que treballaria conjuntament les dues zones, sempre tenint present l’aspecte “pedagògic”. La proposta es va estimar en 23.000 €.

  

El segon grup va sintetitzar la seva proposta en el missatge “l’evolució no té direcció ni límits”, motivada per la necessitat de conèixer el passat per entendre el futur. Es va plantejar la creació d’un museu amb una “zona expositiva” que mostraria la línia del temps que seria interactiva a nivell individual; i una zona de “jocs interactius” on es treballaria el terme “evolució” i amb la relació de la tecnologia al llarg de la història. Per a dur-la a terme caldria un equip multidisciplinar (biòlegs, dissenyador, periodista, director-gerent, avis, voluntaris) i el cost de produir-la es va estimar en 500.000 €.

El tercer grup va resumir la seva proposta amb la idea “els límits de la tecnologia” per reflexionar sobre on aturar-se en l’evolució tecnològica. Es tractaria d’un recorregut virtual (holografia, 3D, Wii) per tres itineraris que tractarien la salut, l’alimentació i l’energia i en els quals es plantejarien dilemes al voltant de la relació entre natura i tecnologia, els quals passen per decisions humanes.  Al llarg de l’itinerari els visitants es trobarien amb nodes de reflexió i decisió amb aspectes positius i negatius (morals, històrics, hipotètics). La primera part mostraria els fets històrics i la segona part les dilemes actuals i de futur. Per a desenvolupar la proposta caldria un equip format per programadors, dissenyadors, comunicadors, divulgadors i experts científics. El cost es va estimar sobre la base de contractació de 20 persones durant sis mesos a raó de 2.000 € el mes: 240.000 €.

El quart grup va proposar viatjar “de la inspiració natural a la creació tecnològica” considerant que la natura és una font d’inspiració per imitar i desenvolupar tecnologia. Es va proposar fer un recorregut dins un túnel interactiu on es diferenciaren tres espais: “d’inspiració” amb la projecció d’estímuls visuals i auditius de diferents elements naturals; “de descobriment” d’exemples en els que la natura ha servit de model; i “de creació” per a generar noves idees de manera manipulativa, descriptiva… Totes aquestes idees es recollirien i projectarien en una gran pantalla i hi hauria la possibilitat de continuar fent aportacions fora de l’exposició. Per a dur a terme la proposta caldria assessorament científic, un escenògraf il·luminador, programador d’interactius, dissenyador gràfic i un dinamitzador de sala. Es va estimar un cost de 200.000 €, amb la possibilitat d’adaptar-se a un format més modest i barat que també permetés la interactivitat.

  

Finalment, el cinquè grup proposava explorar “les dues cares de la tecnologia” per conscienciar al públic dels avantatges i inconvenients dels avenços tecnològics  i conscienciar que l’accessibilitat és un factor que condiciona la qualitat de vida, els impactes i oportunitats que es tenen. Es crearia una taula tàctil (o de cartolina) i es jugaria amb la idea de fer parelles de contraris per als diferents avenços tecnològics, centrats en sis temes clau. El joc donaria una resposta oberta i enregistraria totes les aportacions, que haurien de servir per a provocar una transformació o canvi. No es va estimar econòmicament la producció de mòdul interactiu però es va comentar que seria adaptable a un ampli ventall de pressupostos.

Un cop presentades les propostes, els diferents grups van fer un exercici per a integrar diverses o totes les propostes en una proposta única i seguint un fil conductor que les enllaçaria. La intenció era veure les afinitats, complementarietats o divergències i la possibilitat d’integrar-les o no. Dels diferents itineraris va destacar l’afinitat entre la primera i la quarta proposta, al posar de manifest l’aspecte estètic i emotiu del procés creatiu; i, d’altra banda, la complementarietat i possibilitat d’integració de la segona, la tercera i la cinquena proposta, plantejant el paper de la tecnologia en la societat des d’una aproximació complexa: una evolució tecnològica que mostraria diverses cares, i que tindria límits que haurien de ser definits per decisions humanes.

  

El taller ha servit per reflexionar sobre les complexes relacions que existeixen entre natura, tecnologia que són indestriables de la societat. S’han fet moltes propostes per plasmar algunes d’aquestes relacions en una exposició i per posar de manifest l’interès dels públics a participar en la creació de continguts. A partir dels resultats i de les idees sorgides al taller s’elaborarà un dossier per crear una exposició de caire científic en el futur. La idea és continuar treballant i aprofundint al voltant de la dualitat natura-tecnologia, incorporant nous protagonistes i fases de treball, que finalment puguin concretar-se en una exposició.

Però l’activitat també ha servit per conèixer unes noves dinàmiques de treball, que afavoreixen la participació i la mirada interdisciplinària, i per establir xarxes de contactes, o workneting, prenent les paraules de La Mandarina de Newton. Esperem que aquest taller sigui l’inici d’una nova línia de treball del CSIC a Catalunya oberta a tothom.

Podeu trobar mès fotos a la nostra pàgina de facebook.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina de TalentLab.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. 
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

2a. Edició TalentLab: resum del taller 'Co-crear una exposició científica amb el públic' - 1a Sessió

La setmana passada va tenir lloc el darrer taller de la segona edició de TalentLab (21 i 22 de febrer de 2013) a la Residència d’Investigadors (CSIC). En aquesta ocasió el projecte iniciava una línia de treball oberta al públic amb l’objectiu de pensar i definir les línies bàsiques d’una futura exposició de caire científic, prenent com a punt de partida la dualitat natura-tecnologia. El procés de treball es va desenvolupar en el transcurs de dues sessions. Els participants van treballar en grups que van anar variant al llarg de les sessions. Quan ens hi referim, doncs, ho fem com una forma de posar ordre a les idees, més que amb la intenció d’associar aquestes idees a uns grups tancats i determinats.

Primera sessió – inspiració i ideació

La primera sessió va començar amb un plantejament al voltant de la dualitat natura-tecnologia. En l’imaginari col·lectiu, quan parlem de ‘natura’ o de ‘tecnologia’ de seguida els associem a certes imatges o idees, i molt sovint els presentem com a termes oposats. Realment, ho són? És fàcil delimitar la frontera entre allò que és ‘natural’ i allò que és ‘artificial’? Si no ho és, per què els seguim oposant? Llançant aquestes qüestions a l’aire, vàrem repartir els participants en grups i els enfrontàrem a unes imatges per animar la discussió i explorar les fronteres entre natura i tecnologia.

D’aquesta activitat inspiracional, el primer grup va destacar la idea que la ‘natura s’acaba imposant’ a partir de la imatge d’unes imponents arrels a les runes d’Angkor (Cambodja). També van comentar que la natura ens ofereix tecnologia que pot ser mimetitzada pels humans (imatge del rusc d’abelles). Va assenyalar el transport marítim com a exemple de la globalització mitjançant la tecnologia, amb aspectes positius (transport de mercaderies) i negatius (transport d’espècies invasores) que cal valorar. En aquest sentit també va comentar el paper de la tecnologia en la millora de la qualitat de vida i alhora devastador, quan s’utilitza per a la guerra.

El segon grup va parlar de la natura com a font d’inspiració per a desenvolupar tecnologia sostenible. A partir de la imatge dels efectes d’un terratrèmol va plantejar la idea de ‘re-enfocar la tecnologia’ a partir de l’observació de la natura.

co-crear 014    co-crear 013 

El tercer grup va comentar que el món globalitzat ha permès accedir a més recursos (mercaderies) però que caldria evitar abusar de la natura per part de la tecnologia. Com a exemple de les contradiccions del món global (i de retruc posant de manifest les híbridacions natura-tecnologia) es va comentar el fet que la fruita i la verdura que arriba a través del transport marítim pot fer més d’un any que va ser recollida i ha estat conservada en ambient anòxic per a evitar-ne l’oxidació. També va parlar de concebre la tecnologia com a aliada.

El quart grup va comentar que ‘la tecnologia som nosaltres’. A partir de la imatge d’unes pedres va dir que la natura no és una cosa feta sinó que es transforma. En contra del que havia manifestat el primer grup va expressar que la natura no s’acaba imposant perquè no hi ha cap lluita en joc. Es va destacar la idea que el coneixement tecnològic no té el control sobre tot, sobre la natura, malgrat que sigui una idea generalment estesa. També es va expressar la necessitat d’una “convivència”. La imatge d’una instal·lació d’Eduardo Kac on dues noies miren un microcosmos viu, els va suggerir la idea, d’una banda, de la curiositat i, de l’altra, del control de la natura.

Finalment, el cinquè grup va expressar la idea d’oposició d’ordre i caos a partir de les imatges de transport ordenat de mercaderies que contraposaven al caos de plàstics i residus. Una imatge de l’ús del DDT en el passat va il·lustrar la idea que no es pot predir els efectes i conseqüències de l’ús de la tecnologia, i reforçant la idea del quart grup, no es té el control sobre tot. Finalment, van comentar el cas de les patents qüestionant la possibilitat de considerar la natura com invent i d’atorgar drets d’explotació a companyies o en la gestió de recursos que són béns comuns, com per exemple, la gestió de l’aigua.

A partir d’aquestes idees generals, els participants van escriure les idees que creien importants en aquest tema i les van enganxar, en post-its, a uns plafons. Ells mateixos van anar agrupant les idees en grans grups de temes, fins a quedar-ne sis grans grups: inclusió-exclusió del coneixement tecnològic, alimentació, límits, evolució, models naturals, i creació i emocions. Cada participant va escollir el tema que l’interessava i es van formar cinc grups, finalment integrant el tema d’alimentació al d’inclusió i exclusió.

Per passar de les idees generals a unes de més concretes es va fer una activitat anomenada “brainwriting” en la que tothom treballaria per a tothom. És a dir, cadascú havia d’escriure tres accions concretes que es podrien realitzar en cada un dels cinc temes a tractar. De les 250 accions proposades, els participants van indicar les que més els agradaven. Per al tema “Models naturals”, van agradar les idees de mostrar eines i materials copiats de morfologies d’animals o plantes, la figura de Gaudí, l’arquitectura i natura trobats a les flors o els models de productes industrials inspirats en la natura.

Per al tema “Inclusió-exclusió de la tecnologia” va agradar la idea d’una exposició de fotografies on es mostri el contrast, o d’imatges que no són el que són (el que hi a dintre està fora realment); també un mapamundi mostrant on crea la tecnologia, on s’usa i on es llença o una acció per debatre el tema de les patents exclusives al voltant de la natura i l’alimentació.

Per al tema “Creació i emocions” van destacar una acció per posar-se al lloc de persones que estan mancades d’algun sentit, un espai de la por per conèixer millor la resposta humana als problemes, un joc de rol per viure sense tecnologia i vivenciar com tot és tecnologia, crear una banda sonora de la natura, reutilització plàstica de la tecnologia obsoleta, passar d’un pla material a un pla sonor.

 

Per al tema “Evolució” van agradar les propostes de mostrar un cervell amb les seves parts cadascuna il·luminada i relacionada amb un grau d’evolució representada per una espècie, crear una escultura a partir de varis objectes, mostrar les diferents eines que hem fet servir com a humans al llarg de l’evolució, mostrar la producció massiva d’aliments, mostrar objectes que venen un de l’altre (pluma: bolígraf), mostrar fotografies d’un mateix lloc al llarg del temps o que oposin un abans i un després, exposar la tauleta com a objecte des de la de pedra fins a les tauletes tecnològiques; mostrar un mateix invent representat en diferents èpoques o diferents ètnies.

Per al tema “Límits” van destacar les propostes per donar a conèixer camps experimentals ètics en biotecnologia, crear un joc interactiu per trobar els límits de diferents coses ja siguin límits ètics, tecnològics, etc., mostrar el cervell envellit com a límit, parlar de l’exportació de residus o fer muntanyes de residus que exemplifiquin el consum.

 

A partir d’aquí, els grups van començar a treballar en l’elaboració d’una proposta concreta. Van dedicar una estona a clarificar les idees i triar opcions i, un cop fet, van començar a definir les propostes. A darrera hora de la tarda es van veure els primers prototips en 3D.

Podeu trobar mès fotos a la nostra pàgina de facebook.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina de TalentLab.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. 
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

2a. Edició TalentLab: resum del taller 'Vora el Mar'

Dimecres passat (6 de febrer de 2013) vàrem realitzar el tercer taller del projecte TalentLab a l’Institut de Ciències del Mar (CSIC). El taller estava dedicat a l’ecosistema marí amb un focus especial a la seva humanització i tecnificació. L’activitat va començar amb una visita a les instal·lacions dels aquaris.Josep Maria Gili va mostrar els organismes marins que cultiven en diferents cambres, com pòlips, meduses, ctenòfors, etc. Va explicar el meticulós control que s’ha de seguir per cultivar les diferents espècies segons les seves necessitats -de llum, temperatura, circulació de l’aigua-, simulant de la manera més fidedigna possible el medi on viuen, i calcular variables difícils de mesurar “in situ”, com per exemple, la taxa de creixement dels organismes del bentos marí.

Un cop acabada la visita vàrem dirigir-nos a la sala de treball per iniciar el taller pròpiament dit. Els participants es van dividir en cinc grups i, conduïts per la Irene Lapuente (La Mandarina de Newton), van començar a discutir en el si del grup a partir de les imatges i objectes que havien portat. D’aquesta primera activitat d’inspiració,  el primer grup va destacar algunes idees en termes de dualitat: sistemes de vigilància marins que permeten el control però no tenen en compte la consciència; barreres de contenció del petroli que són útils però causen un gran impacte visual; bastonets de les orelles com objectes d’utilitat humana però que són armes de destrucció per a altres organismes; biodiversitat vs diversitat artificial.

taller 3 010 inspiracio totxana

El segon grup va llançar idees en tres direccions: el canvi climàtic ila necessitat de ser rigorós al fer divulgació; el que ens agrada d’anar a la platja (conèixer-la, conservar-la, records) i allò que no ens agrada (massificació, olors); i la tecnologia com a eina per a dibuixar paisatges marins no accessibles a l’ull humà. El tercer grup va partir de la idea del tauró com a símbol del predador que és víctima de l’impacte antropogènic (sobrepesca, contaminants), que alhora, a l’estar al cim de la cadena tròfica, per bioacumulació, té efecte sobre els humans (alimentació). Va fer referència també a l’illa de residus flotant que coneixem pelsfragments que se’n desprenen, sense que hi hagi conseqüents respostes d’actuació.

El quart grup va parlar dels residus ide l’artificialització del medi marí, tant de la creació de nous ecosistemes com els esculls coral·lins artificials com de la pròpia artificialització del litoral. Aquesta idea va derivar cap als conceptes de funcionalitat i estructura, de màxim rendiment sostenible i de la dualitat economia vs ecologia en la gestió dels ecosistemes.El cinquè grup va expressar la necessitat de recuperar el coneixement injustament oblidat, de tenir en compte el passat per comprendre el present i encarar el futur, i emfasitzà en la idea de descobrir el que el mar amaga per saber el que li han fet.

taller 3 005 inspiracio tauro

Deixant reposar aquestes idees de partida, vàrem prosseguir amb una activitat per analitzar les persones a les quals anirà dirigit el recurs educatiu. En general es va dibuixar una persona tipus que seria alegre, extrovertida, curiosa, amb interessos múltiples, com la música, els esports i elsamics; amb pocs canvis i problemes familiars. Diversos grups van destacar la diversitat de cultures: gitana, boliviana, xinesa; i l’ús de les tecnologies que promouen nous llenguatges (emoticones).

taller 3 006 prioritats semafor

Amb la idea de començar a acotar el recurs educatiu els grups van establir les prioritats i els punts negres en els quals no hauria de caure el recurs. El primer grup va dir que hauria de fomentar el debat, el paper actiu dels alumnes, que fos interdisciplinari i acotat en el temps, evitant els tòpics. El segon també va comentar la necessitat de fomentar el debat i el caràcter vivencial, incidint en promoure l’activitat física, el treball en grup, i evitant els estereotips, la competència excessiva i la manca de rigor.

El tercer grup va destacar que el recurs hauria de garantir el rigor científic, estimular la curiositat, la creativitat i el treball en grup, que fos estètic visualment, tot evitant que sigui massa tècnic o teòric. El quart grup, per la seva banda, va tornar a destacar el debat, que faci pensar, sigui divertit i atractiu visualment, evitant donar solucions o que sigui una classe expositiva. Finalment, el cinquè grup va prioritzar l’estímul de la curiositat, de generació de preguntes i interacció, evitant utilitzar exclusivament les noves tecnologies de la informació.

taller 3 007 proposta 2

Després d’una breu pausa, els grups van traduir aquestes idees en forma d’una proposta d’activitat per a l’aula. La conceptualització de les propostes va viure diverses iteracions amb les visites de persones d’altres grups, que amb les seves preguntes i comentaris, van ajudar a reformular-les i millorar-les. En la seva versió “definitiva”, el primer grup va imaginar un recurs que es basaria en una aplicació mòbil per valorar l’estat de les platges: els serveis, les músiques, els esports, el medi ambient i que els participants valorarien amb emoticones. Les dades proporcionades podrien tenir interès per a la comunitat científica aplicant l’estadística. El segon grup va plantejar crear uns “jocs reunits del mar” a partir de jocs tradicionals adaptats al medi marí: el “joc del mocador” utilitzaria cartes de peixos; “qui és qui” consistiria a identificar espècies de peixos, crustacis, plàncton; “qui menja a qui” promouria l’esport; “memory” relacionaria espècies amb alguns efectes que pateixen aquestes mateixes espècies. Es podrien oferir com una activitat de gimcana en la setmana cultural o bé com a crèdit de síntesi.

                                                                                             taller 3 014 proposta 1

El tercer grup va idear un recurs basat en els residus i que s’adaptaria a diferents nivells educatius. Es va plantejar com una activitat de recollida i anàlisi de residus de la platja que podria plantejar un experiment a l’aula per analitzar els efectes dels contaminants químics al mar. El quart grup va pensar un joc per reflexionar sobre l’activitat pesquera en base a les variables econòmica i ecològica. Es jugaria en grups i s’assignaria (o bé triarien) una flota de vaixells diferent a cada grup. A través d’una aplicació mòbil, durant una setmana els grups anirien de pesca i al final es dibuixarien quatre escenaris diferents que permetrien discutir a classe els avantatges i inconvenients de cada un d’ells.

taller 3 012 proposta 5

El cinquè grup va proposar crear un “bloc de la pesca” per treballar a l’aula l’activitat pesquera actual i del passat. S’oferirien uns continguts i imatges introductoris i es plantejarien uns temes d’estudi: tipus d’embarcacions, peix que es pesca, com es ven el peix, la vida d’un pescador i les arts de la pesca. La classe es dividiria en grups per cobrir els temes en el passat i el present. Seria un recurs online que promouria el treball offline o presencial (arxius, museus, biblioteques, mercats, entrevistes). Els resultats es posarien en comú per intentar explicar com ha variat l’activitat humana al llarg del temps (canvis econòmics, socials, ambientals). Les conclusions es presentarien oralment i s’oferiria un resum i opinió de l’activitat al bloc. Aquesta darrera proposta va ser la que els participants van decidir que els agradaria portar a terme com així van mostrar els resultats de la votació.

D’aquesta manera va concloure el taller que en aquesta ocasió es va allargar una mica i ens va acostar a l’hora de sopar. Conclouen també els tallers amb professors i investigadors i ara caldrà posar-se a treballar en les propostes educatives.

Podeu trobar mès fotos a la nostra pàgina de facebook.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina de TalentLab.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. 
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

2a. Edició TalentLab: resum del taller 'Tecnologia a l’Espai'

El passat dimecres, 30 de gener de 2013, va tenir lloc el segon taller de TalentLab, ‘Tecnologia a l’Espai’, a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya. Abans d’iniciar la sessió, un dels participants, Francesc Vilardell, ens va ensenyar que és possible controlar en temps real el telescopi de Observatori del Montsec. Aquest és un recurs molt útil que permet que qualsevol institució que ho sol·liciti pugui reservar el telescopi per estudiar l’espai. A més, ens va explicar que altres observatoris a Espanya disposen també d’un servei dedicat als centres escolars perquè els seus alumnes puguin observar l’espai en directe.

Després d’aquesta breu presentació, la Irene Lapuente (La Mandarina de Newton) i Laura Valls (CSIC) van explicar com es conduiria la sessió i els participants es van dividir en tres grups heterogenis de professors i investigadors. La dinàmica de la sessió va ser similar a la del primer taller. Per començar, els grups van discutir i van intercanviar opinions tenint com a punt de partida imatges relacionades amb la temàtica tecnologia i espai. L’objectiu d’aquesta primera activitat era començar a crear un mapa d’idees, un primer esbós del que vindria a ser la proposta final de cada grup.

Curiosament, hi va haver temes destacats pels tres grups: l’exploració espacial i la gestió dels residus generats. El primer grup va proposar que seria interessant crear una mena de kit bàsic per explorar l’espai. Seria un treball en equip en què els alumnes haurien d’identificar el que necessitarien per fer un viatge destinat a explorar altres planetes, incorporant coneixements de diverses disciplines (història, biologia, tecnologia, …). El segon grup va destacar el problema que es genera pel fet d’utilitzar sovint imatges no reals per tractar aquests temes. Això dificulta que tant els adults com els estudiants puguin tenir una percepció realista del que és l’espai. Van destacar també que cal acabar amb la visió egocèntrica que molts segueixen tenint: ‘La Terra no és tot, hi ha tot un Univers més enllà de la Terra!’. El tercer grup va proposar una activitat en què l’objectiu seria el llançament d’un satèl·lit a l’espai. Seria un treball de grup que es desenvoluparia en diferents nivells i hi hauria una presentació al final del projecte.

La tasca següent va ser la identificació, per part de cada grup, de l’alumne ‘tipus’ i dels seus interessos. També van identificar els punts clau dels seus recursos i els que cal evitar. A partir d’aquí, els participants van començar a definir els detalls dels seus recursos i a construir un esquema o prototip final.

Encara que en aquesta sessió els grups van partir d’un tema molt similar, els formats de les propostes van ser ben diferents. El primer grup va presentar una aplicació informàtica dissenyada per a dispositius mòbils i que consistiria en un viatge espacial, en què els alumnes (12-13 anys) haurien de pujar informació i imatges a la plataforma i que els permetria avançar en els diferents nivells del viatge.

 

El segon grup va proposar un recurs en format web / bloc. Els alumnes (batxillerat) haurien de gestionar un projecte de posada en òrbita d’un satèl·lit. Seria un treball de grup en què els alumnes s’especialitzarien en una tasca específica necessària per al llançament del satèl·lit. La pàgina tindria enllaços a d’altres pàgines web de referència (NASA, ESA, etc.) I inclouria un dossier de preguntes i d’autoavaluació.

El tercer grup va presentar un altre tipus de format: un joc de taula tipus l’oca amb una versió digital en Scratch. En aquest cas, el projecte dels alumnes seria el llançament d’un coet a Mart i ells mateixos haurien de crear les fitxes del joc.

Al final vam triar una proposta de les tres presentades. En aquesta sessió els participants ens van sorprendre i van decidir canviar el format de la votació. Per primera vegada, els participants van voler que la decisió final fos presa per nosaltres, ‘els organitzadors’. La proposta triada foula primera per la qualitat del contingut i el format proposat. A partir d’aquí, caldrà estudiar la viabilitat econòmica del projecte i la possibilitat d’adaptar la proposta i incorporar idees dels altres recursos presentats.

Podeu trobar mès fotos a la nostra pàgina de facebook.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina de TalentLab.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. 
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

TalentLab: Entre màquines intel·ligents – sessió I

Dimecres passat dia 7 de març vàrem realitzar la primera sessió del taller “Entre màquines intel·ligents” a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (CSIC) dins del projecte TalentLab. La sessió tenia un programa intens de treball, que va començar amb una visita a les instal·lacions a càrrec d’en David Sierra. Les seves explicacions van servir per introduir les diferents línies de recerca que es duen a terme a l’institut; inclosa una demostració de gossos-robots futbolistes per a explicar com es treballa l’aprenentatge en les màquines.

Un cop a la sala de treball, els participants es varen distribuir en tres grups i vàrem començar la sessió pròpiament dita. En la fase d’inspiració, van sorgir idees comunes en el si de cada grup, tot i que amb enfocaments diferents. El primer grup va suggerir la idea de que “tot està connectat” i va plantejar una visió amable de la tecnologia que es basa en el pensament i en la realitat física (persones, natura) combinat amb l’ús de la xarxa i del “núvol”. L’entramat de connexions podria tallar-se si se’l sotmet a la pressió de les retallades. El segon grup va dibuixar uns “eixos” que es mourien entre el caos “informatiu” de la xarxa i l’ordre abstracte, d’una banda, i els límits entre la utopia (el pensament) i la realitat, de l’altra. Aquests eixos guien l’ús de les tecnologies que poden fer les persones en la vida diària, així com la presa de decisions. El tercer grup va posar de manifest el paper de les persones  en la “tria del futur” que volem, tenint en consideració el coneixement, les pròpies persones i les seves necessitats. Van situar la dicotomia entres dues realitats segons el paper que hi tingui la tecnologia: una que aposta per la autonomia, la responsabilitat i la sostenibilitat; i una altra que crea dependència, és insostenible i controladora.

Seguidament, els tres grups van procedir a imaginar els esdeveniments noticiables d’un 8 de març de 2025. Es va destacar la predominança del format digital i de les noves vies de comunicació, alhora que es va posar de manifest les mancances d‘infraestructura en temes de connectivitat dels centres educatius, i el problema del recursos energètics, així com la possibilitat de comptar amb automòbils de conducció autonòmica o la incorporació dels robots en la vida pràctica. També hi va haver coincidències a imaginar un retorn a la pesseta. Pel que fa al perfil dels usuaris es va comentar molt la idea de la curiositat entre els joves, malgrat la seva poca constància, i també es va tractar consistentment el fet de que treballem amb un públic molt interessat en la música, l’esport i la tecnologia, i molt basat en les relacions socials i d’amistat. També es va apuntar a la seva capacitat de no ser sempre fidels a la veritat o intentar buscar excuses una mica sospitoses.

Tenint en compte  les idees, conceptes i deabats posats damunt de la taula en els tres exercicis anteriors, els participants de cada grup van fer un brainwriting ràpid de recursos educatius que podrien permetre treballar la tecnologia i la intel·ligència artificial a l’aula. D’entre totes les propostes, el primer grup va mostrar preferència per generar un recurs en xarxa que promogués el joc individual per treballar temes d’ecologia i/o música. Varen plantejar la possibilitat de vincular aquest recurs amb robots o amb realitat virtual, i varen mostrar l’interès de fer-lo lúdic i a poder ser multi-plataforma. El segon grup va proposar un recurs en línia amb la intenció de promoure la col·laboració alhora de solucionar un repte o un problema actual. Finalment, el tercer grup va proposar treballar en un recurs transversal que inclogués la paciència com una capacitat a aprendre més.

Aquests dies anirem madurant les idees i a la propera sessió continuarem les dinàmiques de treball que ens ajudaran a concretar un únic recurs educatiu.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

TalentLab: Escoltant la Terra – sessió I

El passat dia 25 de gener vàrem començar el tercer taller de TalentLab, “Escoltant la Terra”, a l’Observatori de l’Ebre (CSIC-URL). A mesura que arribaven, els participants es van anar repartint en dos grups, tot procurant que fossin equilibrats. Vàrem presentar el taller i l’estructura de la sessió i, de seguida, ens vàrem posar a treballar.

Primer, en una sessió d’inspiració, es va fer una posada en comú per grups del context del canvi climàtic a partir d’imatges seleccionades i de les idees que els va suggerir a cada participant. El primer grup va emfasitzar la qüestió de les escales (global, local) a les que ens trobem davant del canvi climàtic i l’aigua. També la qüestió dels riscos associats amb el tema de l’aigua: és un recurs desitjable però també pot comportar situacions de perill o desastre.

El segon grup va suggerir la idea de “el camí” per posar de manifest el recorregut que caldria transcórrer des d’una situació en la que s’ubicarien els desastres (per causes naturals o antròpiques) fins a l’ideal d’una acció humana en harmonia amb l’entorn natural, a la qual s’arribaria passant pel filtre del pensament científic. Aquest plantejament va suscitar debat amb l’altre grup pel fet que aquest considerava que, en realitat, la natura (amb fenòmens naturals de gran magnitud inclosos) havia estat harmònica abans que hi actués la mà dels humans. Pensem que el camí proposat pel segon grup volia reflectir l’ideal d’una nova “racionalitat” o “pensament científic” que actuaria més d’acord amb el medi natural.

 

Seguidament, en l’escenari de futur els dos grups va coincidir a situar-se a nivell local. El primer grup va editar la portada del diari “La veu de Roquetes”, un dia 25 de gener de 2030, destacant la qüestió de l’aigua (les restriccions malmeten l’agricultura i el trasvassament Nord-Sud queda en desús) i l’energètica anunciant que el petroli ja no n’és la primera font. Va plasmar un canvi climàtic avançat, desgel del pol Nord, amb efectes político-comercials. Finalment, va situar l’esperança de vida als 100 anys. El segon grup va publicar la portada del diari “Lo Sud” destacant els moviments migratoris pels efectes canvi climàtic (cimera mundial d’urgència per una situació catastròfica, a Noruega arriben a -30 graus centígrads i s’ofereix el desert d’Andalusia per a la reubicació de la població noruega). També, la rellevància de la medicina genètica amb l’erradicació de la diabetis i el llançament d’un coet espacial reutilitzable.

Després es van establir els perfils dels usuaris hipotètics del recurs educatius i es van destacar aspectes relacionats amb la curiositat en general i l’interès per l’esport i la cultura. També un marcat interès per l’ús de les noves tecnologies de comunicació, especialment, l’ús del canal youtube. Aquest darrer aspecte va propiciar un petit debat sobre el potencial educatiu d’aquest mitjà en l’ensenyament de les ciències, sigui com a material útil per mostrar fenòmens científics difícils de visualitzar a l’aula, sigui per produir un recurs per aquest canal, sigui perquè els alumnes creïn vídeos amb experiències que després pengin a YouTube. És a dir, un mitjà a tenir en compte.

Resumint les idees sorgides en les activitats anteriors, els dos grups van plasmar “quadres” molt complets, que denoten la necessitat d’integració dels aspectes naturals i científics amb els econòmics i socials. El segon grup hi va incloure també les actituds.

A partir d’aquí cada grup va perfilar una idea de recurs educatiu. El primer grup va suggerir l’elaboració d’una plataforma (wiki, blog, videos, etc.) per a treballar els efectes locals del canvi climàtic amb informació científica integrada (física, biologia, química, etc.). El segon grup va suggerir la visita “in situ” dels llocs i realitats que es vulguin conèixer i la plasmació gràfica com a possible via d’integració del coneixement i l’aprenentatge, per exemple, a través d’il·lustracions, infografies, vídeos o altres.

Encara està tot per definir però sembla que hi hagués una certa convergència en la integració de coneixements, el centrar-se en realitats locals i la plasmació en mitjans gràfics. Veurem què passa en els propers dies i com evolucionen les propostes.

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

TalentLab: Reacciona amb el medi sessió II

El passat dimecres dia 30 de novembre, vàrem realitzar la segona sessió del taller “Reacciona amb el medi”, a l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (CSIC). En aquesta sessió ens vàrem reunir tots els participants al voltant d’una única taula per posar en comú els aspectes més destacats de les propostes que s’havien presentat a la sessió anterior i elaborar una proposta única.

Es va destacar la necessitat de crear un recurs que fomentés la recerca per part dels alumnes, a partir de temàtiques que l’alumnat pugués relacionar amb la vida quotidiana. També es va parlar de la necessitat que aquesta recerca fos realitzable en petits grups i independent d’una visita al centre de recerca. En tot cas, l’activitat a l’aula podria adaptar-se de manera que l’alumnat més interessat pugues, més endavant, ampliar els seus coneixement a través d’un treball de recerca.

Es van discutir les temàtiques que podrien ser font de recerca, que cauen en els àmbits de la contaminació, la salut i l’alimentació. En aquest sentit, es va proposar treballar en tres línies de recerca per tractar alguns contaminants del medi com són el mercuri, els trialometans i el TBT (tributil estany), i també estudiar-ne els efectes sobre els organismes vius. Les dues primeres pràctiques estarien dirigides a l’alumnat de Batxillerat i la tercera al de 4t d’ESO. També hi hauria l’opció de fer una adaptació per a l’assignatura Ciències per al Món Contemporani.

Per a l’anàlisi de l’acumulació del mercuri a la cadena tròfica es va plantejar la idea de recopilar informació sobre la dieta dels alumnes i relacionar-la amb la presència de formes de mercuri orgànic als cabells d’aquests alumnes. Per a fer l’anàlisi caldria utilitzar una tècnica de laboratori a l’IDAEA, a la qual hi podrien anar un parell d’alumnes i el/la professor/a. Pel que fa als trialometans presents a l’aigua clorada (per exemple a les piscines), es posaria a disposició dels alumnes una recopilació de dades reals que es tractaria d’analitzar. Finalment, en relació als efectes del compost TBT que s’utilitza a les pintures de vaixell com a antiincrustant d’algues i d’altres organismes, es realitzaria un protocol per a observar l’efecte d’IMPOSEX en una espècie de cargol marí. A partir de l’observació de mostres obtingudes al mercat, els alumnes haurien d’estudiar el fenomen de masculinització d’aquests cargols.

Es va suggerir que les tres pràctiques de recerca disposessin d’un espai de documentació, un protocol d’experimentació i/o d’anàlisi de dades i de la possibilitat de publicació de resultats per part dels alumnes dels diferents centres. A més, es podria combinar amb petits vídeos i visites al centre de recerca en funció dels recursos econòmics i materials. En aquest sentit, s’ha comentat que es podrien concentrar les visites en un dia sencer dos cops a l’any, el primer durant el primer trimestre i el segon durant el segon trimestre escolar, i la necessitat d’estudiar els aspectes de l’assegurança i de la possibilitat de pagament d’un import econòmic moderat per part de les escoles.

Ara continuarà la feina per adaptar aquesta proposta educativa, que ja té un grau de concreció prou elevat, al format digital. També caldrà continuar el treball col·laboratiu amb professors i investigadors per documentar científicament les experiències i la seva adaptació a l’aula.

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Crèdits fotogràfics: Luís Echanove
Share

TalentLab: Experiments vius, sessió II

El passat dimecres dia 2 de novembre vàrem realitzar la segona sessió del taller “Experiments vius” vinculada al projecte TalentLab, de nou al CRAG (Centre de Recerca en Agrigenòmica, CSIC-IRTA-UAB). De seguida vàrem recuperar els grups de la sessió anterior (amb tres noves incorporacions i una absència) i ens vàrem posar a treballar. D’entrada, per a l’escalfament, els grups van reprendre la proposta que havien definit en la primera sessió i van fer noves aportacions a partir de les reflexions que els participants havien pogut fer-se entre les dues sessions.

A partir d’aquí, els grups van fer un prototipat 3D de cada una de les propostes. La idea és pensar amb les mans: utilitzar materials “low tech” per visualitzar els recursos i, d’aquesta manera, introduir millores al detectar aspectes que no s’han tingut en compte o que cal reforçar, eliminar, etc. El primer grup va proposar un recurs de treball cooperatiu sobre les bioenergies per acostar la recerca actual en la producció d’energies netes utilitzant organismes vius (microorganismes, plantes transgèniques, etc.). La idea és oferir una plataforma online de documentació i plantejar un debat informat a partir d’un treball previ. El segon grup va proposar el plantejament d’un repte –una emergència al planeta per combatre la fam- a partir del qual els alumnes haurien de fer un treball per a proposar solucions des de diferents perspectives (científiques, socials, relacions nord-sud, etc.) també a partir d’una plataforma online de treball. El tercer grup va proposar la creació d’una aventura gràfica sobre la petjada ecològica. L’objectiu és que els alumnes prenguin consciència que el consum energètic al planeta és insostenible i que l’acció individual en accions quotidianes és important.

En aquest punt, en el qual les propostes ja estaven força definides, es van realitzar diverses iteracions per tal de refinar-les. Cada grup va rebre dues persones d’un altre grup que els van plantejar dubtes i qüestions sobre el recurs educatiu, tot assumint el rol del personatge creat en la sessió anterior, és a dir, d’un hipotètic usuari final. Aquesta activitat es va repetir un parell de vegades canviant de grups i de personatges.

Posteriorment, els membres de cada grup es van tornar a reunir per discutir els comentaris i suggeriments que havien rebut dels usuaris i van acabar de perfilar el recurs en la seva versió final. Seguidament, i per tal de baixar la proposta a la realitat, van elaborar una matriu en la que exposaven els diferents aspectes d’una manera concreta i concisa: tema, destinatari, metodologia, requisits tècnics, possibles dificultats, viabilitat, pressupost, etc. Els grups van presentar la seva proposta tenint en compte aquests aspectes i seguidament es va procedir a la votació.

De la votació va resultar un empat entre la segona i la tercera proposta. Després va tenir lloc una discussió general de grup. Entre d’altres aspectes es va plantejar els aspectes positius de la primera proposta que es podien incorporar a les propostes més votades, o si aquestes podien d’alguna manera integrar-se en una única proposta.

Amb això, concloem la primera fase de treball. A partir d’aquí es tindrem en compte les tres propostes, els resultats de la votació, les propostes d’integració i s’estudiaran diferents opcions per a produir el recurs educatiu online final. En aquesta segona fase, l’equip de TalentLab seguirà comptant amb les aportacions dels participants!

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.
Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.