Un cap de setmana de diàleg i creació transdisciplinar a Hangar: Synergy

L’últim cap de setmana de Juny vam participar al workshop Synergy: Interdisciplinary Practice and Theory coordinat per Simon Penny,  Roc Parés i Mara Balestrini, amb el suport del programa GridSpinoza d’Hangar. Van ser dos dies i mig molt intensos i molt interessants on vam poder posar en comú interessos, mètodes i projectes.

A nosaltres ens va anar genial poder recuperar algunes de les preguntes que ja ens vam plantejar respecte a la transdisciplinarietat a Common Grounds el 2011. Allà ho vam fer a través del prototipat conjunt i aquí seguimnt el mètode de treball que van articular els organitzadors al voltant de la posta en comú i el diàleg.

El taller Synergy perseguia aquesta posta en comú però també la creació d’un protocol per a desenvolupament de projectes transdisciplinars. Per a això van ser molt clarificadores les intervencions dels tres coordinadors (Simon Penny, Roc Parés i Mara Balestrini) respecte a com consideraven ells la transdisciplinarietat, els seus objectius i mètodes de treball.

Simon Penny va aproximar-se al valor i els problemes de la transdisciplinarietat des d’una perspectiva general però va remarcar que la transdisciplinarietat és un procés emmarcat en els seus contextos socials i històrics. El que avui és transdisciplinar demà serà una disciplina establerta. Va remarcar la combinatòria de treball transdisciplinar com, per exemple, la translació dels mètodes d’una disciplina a una altra. També va remarcar les dificultats de comunicació i la necessitat de jugar amb els diferents llenguatges i pràctiques de cada disciplina.

Roc Parés va afrontar la seva aportació des de la seva experiència en l’entrecreuament entre art, ciència i tecnologia, en particular, new media. Va remarcar l’oportunitat de buscar en aquells llocs on encara no hi ha intersecció entre disciplines i d’aprofundir en elles per trobar noves possibilitats.

Mara Balestrini va enfocar la transdisciplinarietat des de la seva experiència en la intersecció entre les noves tecnologies, la ciutat i la participació ciutadana, una perpsectiva que ens resulta propera. Va posar exemples de projectes on l’ús de la tecnologia mòbil, i d’internet en espais públics genera autèntic engagement i va exposar els seus recents treballs en aspectes d’interacció entre estranys a l’espai públic i les seves conseqüències.

Els dos dia següents van ser intensos: cada participant va descriure els seus projectes i després tots vàrem treballar junts, el més transdisciplinàriament possible, per crear noves propostes.

Nosaltres vam arribar a Synergy amb ganes de conèixer nous mètodes però al final vam acabar aportant el nostre projecte sobre contaminació interna i sumant-nos a un altre la cultura de l’error. Els descriurem en futurs posts. En qualsevol cas va ser una experiència molt gratificant poder conèixer altres aproximacions a allò col·laboratiu des de disciplines diferents. Sortim també amb molt bones connexions i nous possibles col·laboradors.

Una molt bona iniciativa.

Share

Investigant la importància dels colors

Com sabeu, seguim treballant per Science of the City #2. Seguim rebent vídeos com a resultat de col·laboracions a diversos països, com Croàcia o Holanda, i vam començar a establir contactes entre alguns dels participants i científics de diferents temes.

El Divendres 5 d’Abril, vam estar a l’Institut Lluís de Requesens, de Molins de Rei, Barcelona, formant part d’un taller col·laboratiu entre alumnes i investigadors. Els alumnes d’aquest col·legi van participar en la 2a edició de Science of the City amb diversos vídeos: ‘Canvis de temperatura‘, ‘Un devessall de senyals‘, ‘Serveis publics a Molins‘ i ‘Avorriment a l’Institut‘. Aquest últim va ser un dels guanyadors d’aquesta edició i en ell els alumnes van qüestionar la importància de l’entorn arquitectònic, en particular dels colors utilitzats a les aules i passadissos, i com això es relaciona amb la capacitat de concentració dels alumnes durant les classes. Aquesta ens va semblar una qüestió molt interessant i per tant, amb l’ajuda de l’Atelier des Jours à Venir, vam intentar contactar amb experts en els àmbits de la percepció i la cognició.

Dos investigadors de l’Institut Donders (Nilmegen, Holanda), el Dr. Guillaume Sescousse (Controlo Cognitiu- Percepció, Acció i Control) i la Dra. Mathilde Bonnefond (Oscil·lacions Neuronals- Xarxes Cerebrals i Comunicació Neuronal) van acceptar la nostra invitació i van viatjar fins a Molins de Reis per participar en el taller que vam organitzar en col·laboració amb l’Atelier de Jours à Venir.

Amb aquesta primera sessió volíem, d’una banda, crear un vincle entre els alumnes i els investigadors i, per un altre, trobar la manera de traslladar els conceptes científics abordats en el vídeo guanyador a preguntes que podrien ser objecte d’estudi al laboratori. Vam realitzar diverses activitats entorn dels conceptes aprenentatge, atenció, color,…

Vam començar amb un exercici per ‘trencar el gel’: ens vam ordenar segons el color dels nostres ulls, del més clar al més fosc. Ja més relaxats, vam demanar als alumnes que, en post-its de diferents colors, escrivissin el que cada color els recordava: alegria, eufòria, pau… Després van haver d’ordenar tots els post-its per temes. Un cop re-ordenats, vam poder concloure que inconscientment associem els diferents colors a temàtiques i/0 sentiments y emocions específics.

Els alumnes ens van explicar el que els havia motivat a realitzar el vídeo guanyador, i els científics van explicar el seu treball de recerca

Els alumnes creuen que l’entorn avorrit dels passadissos i les aules del col·legi pot ser un dels motius de la falta d’interès i atenció durant les classes. El neurocientífic Guillaume Sescousse va explicar com estudia el procés de recompensa durant l’aprenentatge en condicions normals, però també en cassos de trastorns psiquiàtrics. La Dra. Mathilde Bonnefond va explicar que part del seu treball es centra en entendre de quina forma el nostre cervell processa la informació i com les diferents regions cerebrals es comuniquen entre si durant els diferents processos cognitius, com per exemple durant el processament visual sota diversos nivells d’atenció. Per exemplificar de quina manera els colors poden interferir en el procés d’aprenentatge i en la nostra capacitat de mantenir els nivells d’atenció, els investigadors van desafiar els alumnes amb diversos exercicis. Un d’ells va consistir a intentar memoritzar el màxim nombre de paraules durant 2 minuts. Cada grup de paraules va ser presentat amb diferents colors de fons: vermell, blau i gris. Al final de l’exercici es va concloure que, tal com s’ha demostrat en estudis científics, els colors influeixen en la nostra capacitat de memorització i atenció. El color vermell crea tensió i això ens fa estar més concentrats, d’altra banda, el color blau ens relaxa, normalment ho associem a ambients creatius, però això implica una menor capacitat per retenir la informació.

Al final del taller vam proposar als alumnes que reformulessiu les qüestions plantejades en el vídeo. Volíem acabar la sessió amb un conjunt de preguntes més concretes sobre el tema. Aquestes van ser algunes de les qüestions formulades: Els colors afecten de la mateixa manera a persones de diferents edats? La percepció del color depèn del moment del dia o de l’estació de l’any? El color influeix de manera diferent a persones de diferents cultures? Quins colors s’haurien d’aplicar en els diferents espais de l’escola? Què passa en el cervell quan perceb un determinat color?

Ara, d’entre totes aquestes preguntes i temes que van sorgir durant el taller, els alumnes hauran de triar una, la que els agradaria explorar amb l’ajuda dels investigadors. La propera sessió conjunta va quedar agendada per al mes de Juliol. Us mantindrem informats dels avanços!

Share

Taller d’ideació i creació de vídeos científics a Arts Santa Mònica

Science of the City promou una mirada diferent i activa sobre què és la ciència i on podem trobar-la a la nostra ciutat. Science of the City anima als participants a fer un vídeo de dos minuts relacionant ciència i ciutat. Els vídeos poden fer una pregunta, mostrar una troballa científica o realitzar un experiment. Aquests vídeos participaran en un concurs internacional i podran optar a 8 premis diferents.

Durant el taller de demà dia 22 de juny a les 16h a Arts Santa Mònica farem treball creatiu per preparar els videos. Junts ens proposarem preguntes, ens imaginarem experiments i buscarem llocs. Farem un esboç dels guions i filmarem allò que volem expressar. Podeu portar els vostres telèfons mòbils amb càmera o les vostres càmeres.

No cal cap tipus de coneixement previ ni de ciència ni de video, però si us voleu apuntar, confirmeu la vostra assistència enviant un correu a irene@lamandarinadenewton.com. Us hi esperem!!

Share

Quart taller sobre institucions culturals 2.0

El dia 13 de maig es va realitzar el darrer dels quatre tallers “Projectes 2.0. Pràctiques per institucions culturals” organitzats per CCCBCitilab. Aquesta darrera sessió es va dur a terme a sala de la creació de Citilab.

Durant més de sis hores els participants varen desenvolupar i varen treballar en els sigüents projectes:

Pantalla global: 10 finestres al món
Un projecte que es planifica com a exposició per al 2011.
  • Pretén posar en evidència el poder de les pantalles a la societat contemporània.
  • La pantalla com una interfície que es connecta al món i la interpreta.
  • Es tracta per una banda d’una exposició física o offline amb diferents tipologies de pantalla:
    o La pantalla com a manifest (àmbit polític).
    o La pantalla joc (orientada a aspectes lúdics i de formació entre nens).
    o La pantalla social (la interfície visual com a àgora).
    o Etc.
  • En l’espai expositiu es compondrà d’un recorregut per una pantalla contínua.
  • Les peces inicials s’encarregaran a videocreadors i artistes en aquest àmbit.
  • També s’obrirà a que la gent pugui crear materials per a integrar-los a a l’exposició.
  • Els visitants de l’espai o internautes des de la distància agreguen intervencions personals i construeixen una reflexió. Aquestes es vinculen temàticament a la tipologia de pantalla que correspon, confrontant-se o afegint exemples.
  • També s’obre aquesta dinàmica a una plataforma web que serveixi per a rebre continguts prèviament a l’exposició. Al mateix temps, planteja la possibilitat que els continguts amb posterioritat a l’exposició segueixin evolucionant a Internet.
  • La pantalla principal de l’espai, per la seva banda, enregistrarà des de múltiples angles als participants (mostrant-los) per reflexionar sobre la privacitat.
Jo exposo a Caixafòrum
  • L’objectiu és de difusió: generar trànsit cap a una exposició, i així “crear marca” per al centre cultural.
  • Es planteja un concurs que s’acompanyarà de publicitat tradicional al mateix temps que de 2.0 per xarxes socials, etc.
  • Es podrà fer penjant fotos o vídeos a YouTube, o peces de música, no es planteja el format específic.
  • La votació per les peces presentades es podrà fer a través dels canals habituals de comunicació online dels participants.
  • Un jurat o similar de la institució seleccionarà entre els treballs presentats, que s’exposaran en el centre en una exposició.
  • S’establiran diferents tipologies per a premis, de manera que hi hagi diferents reconeixements.
  • Així mateix, als guanyadors se’ls animarà a participar en un workshop explicant la seva experiència i la ideació i creació de la seva peça.

El procés seria el següent:

    o Campanya unidireccional clàssica a mitjans tradicionals
    o Campanya viral/participativa convidant a participar en el concurs
    o Diversitat: cada obra s’acompanyarà de determinades dades personals que permetrà repartir els premis entre diferents perfils.
    o Agregació de les obres: sistema per enviar, qualitat, rebre i avaluar la informació presentada.
    o Workshop: mitjançant el qual es discutiran els processos de creació de les peces, també redefinirà l’esdeveniment de l’any següent.
Teatre 2.0
  • Una obra de teatre que arrenca des de zero, basada en un sondeig inicial sobre el que li interessa a la gent com a espectadora.
  • Es llança aquest sondeig des Twitter i Facebook demanant paraules clau que defineixin la temàtica de l’obra.
  • També es plantegen entrevistes i enquestes a peu de carrer, amb usuaris que no tenen Internet o no l’usen.
  • En les xarxes socials es plantegen preguntes i/o s’estimulen opinions amb inputs com notícies d’actualitat, fotos, assumptes estètics.
  • Es busca per tant provocar feedback sobre el procés i alhora integrar noves claus en el mateix segons respostes.
  • La clau al principi són #hashtags de Twitter i moure’ls entre la xarxa propera a les persones que impulsen la iniciativa.
  • Per tant al principi la clau és el seguiment de nínxols temàtics i anar integrant interessos i seguidors durant el procés.
  • Un cop recopilades dades sobre els continguts de més interès, s’elabora un esbós del guió de l’obra com informe d’aquesta investigació cultural.
  • L’obra es munta a continuació, sumant col·laboradors que la co-escriguin, i es presenta en un escenari real al mateix temps que s’emet per videostreaming.
  • També es planteja que l’obra pugui ser “intervinguda” amb participació en temps real mentre s’actua (presencialment o online).
  • Amb vista a publicitar l’obra s’activa tot el capital social generat durant la creació de l’arrel i cocreació del guió.
  • El feedback posterior a l’obra, les valoracions personals, es recullen també i reincorporen a la següent.
  • El perfil dels usuaris que intervenen en el sondeig, així com en l’escriptura i en l’actuació, podria permetre incorporar a persones en processos d’aprenentatge o fins i tot “espontanis” o amateurs.
  • També pot ser un projecte vàlid per a reclutar nous talents.
Escola eLearning
  • Es planteja com una escola en línia de formació basada en la participació.
  • Comprendria tres zones o àrees: una aula virtual amb continguts inicials, un espai per abocar o reciclar coneguts, i (més important) una metodologia i unes eines de participació.
  • Els usuaris del projecte són professors, dinamitzadors, estudiants i empreses (aquestes últimes són les que permeten plantejar casos pràctics).
  • Els continguts dels cursos canvien dia a dia, gràcies a les aportacions i la participació dels usuaris.
  • La clau és trobar la motivació per a generar continguts entre tots, principalment casos pràctics en empreses.
  • Aquesta educació virtual es basa en perfils a la xarxa i interessos temàtics, així com Porfolis i els continguts que generi cada usuari / participant.
  • Es planteja un apartat perquè els formadors pengin els seus continguts, però també podrien ser els estudiants els que ho facin.
  • Un altre tema clau vinculat al projecte és localitzar la informació, que hauria d’estar categoritzada de manera jeràrquica i/o per folksonomies.
  • El dipòsit hauria d’ajudar a classificar opinions, materials didàctics, exemples, etc.
  • El repte és que els continguts estiguin basats en casos pràctics reals, per així permetre un aprenentatge significatiu.
Associació excursionista
  • Una plataforma oberta que serveixi per impulsar i rellançar una entitat associativa al voltant del muntanyisme amb baixa activitat actual.
  • Motius: salts generacionals i falta d’incorporar coneixement a les persones que s’acosten i volen integrar en l’associació.
  • Quant a la part presencial, proposa superar la limitació de trobades presencials per a excursions.
  • Hauria de tenir un banc de recursos i eines i de tutorials sobre excursionisme per a iniciats.
  • També promouria aprofitar els continguts basats en el coneixement del territori.
  • Possibilitat de geolocalitzar itineraris i d’aquesta manera potenciar el compartir rutes, idees i ubicacions preferides.

Una vegada acabada equesta sessió, l’equip d’Expolab s’ha posat a treballar per organitzar tot el material, trobar punts comuns entre els projectes, buscar línies de treball i recerca, etc. La propera trobada serà aquest dijous dia 20 de maig al Breakout organitzat per Citilab a la Casa Golferichs.

Si voleu veure més imatges d’aquesta primera sessió, les trobareu a Flickr!

Share

Tercer taller sobre pràctiques 2.0 en institucions culturals

El 6 de maig vam realitzar el tercer taller de “Projectes 2.0. Pràctiques per a institucions culturals” organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Citilab. Aquest cop fou al Citilab de Cornellà. De nou, una trentena de participants van compartir els seus coneixements i desitjos per acabar definint sis grups d’entre dos i vuit persones. Aquests grups van treballar en la creació de prototips amb cartulines, LEGO, plastilina…per acabar definint un projecte participatiu. Al llarg del dia aquests prototips van ser la llavor que va desencadenar grans debats, que va plantejar situacions de conflicte, que va motivar a analitzar unes passes a seguir o que va propossar una reflexió sobre les motivacions per introduïr la participació ciutadana en les pràctiques de les institucions culturals del nostre entorn.

L’estructura de treball va ser participativa, va comptar amb la col·laboració de tots els assistents, va propiciar el codisseny i va utilitzar estratègies de…Podríem dir que el propi taller fou en si una acció 2.0 que, a més, va voler anar més enllà de les 6 hores de treball col·lectiu, creant un grup de treball online per continuar debatent i analitzant el com, el què, a qui i el per què de la participació.

Els projectes proposats per aquest grup van ser els següents:

Art a casa
  • Portar l’art a casa per democratitzar l’art i promocionar nous artistes.
  • Plataforma autogestionada de joves creadors, tipus ONG o Cooperativa, on s’ha de pagar una quota d’inscripció. També es
  • va contemplar la possibilitat que l’artista pugui pagar un marge pel servei contractat que sigui alternativa a la quota fixa, o
  • de que al principi pugui funcionar com una cooperativa o banc de temps.
  • Sistema per proposar i sol·licitar a domicili intervencions o esdeveniments artístics.
  • Plataforma com a mitjancera i facilitadora/canal d’ofertes i demandes d’aquesta mena de servei.
  • Apte per tot tipus d’art (música, teatre, dança, performance, pintura, vídeo, etc).
  • Possibilitat d’obtenir feedback a posteriori sobre el servei amb una estructura similar a Menéame, per fomentar el bocaorella.
  • Es contempla la possibilitat de poder fer participar el “públic” en les accions/obres, depenent de l’ artista.
Tú què fas?
  • Projecte per fomentar la sociabilització. Espai obert per oferir/proposar activitats culturals per part dels ciutadans.
  • Centre d’inspiració obert, que provoqui la reacció o el cambi d’estat d’ànim dels usuaris.
  • Presència de música, pintura, dança, instal·lacions, ordinadors, Internet…
  • Que permeti treballar individualment o amb més persones “estimular” per l’art teatral.
  • Les persones s’apropen per curiositat, fent un recorregut artístic que les impulsa a un canvi d’ànim.
  • Tot això busca una transformació de les persones cap a l’ànim/mode. Es cerca una transformació.
  • Ubicació urbana, al voltant d’un centre concret o la seva àrea d’activitats.
  • Es planteja que pugui ser impulsat per un consorci públic-privat, o que pugui patrocinar-se en clau de responsabilitat social corporativa.
  • Després d’interactuar amb els continguts, els ciutadans podrien proposar nous continguts, activant contactes.
  • Possibilitat d’inscriure’s presencialment o via web.
  • La filosofia del projecte és la d’incidir en el ciutadà per fer-lo reflexionar i cambiar de rols.
People’ maps
  • Plataforma de geolocalització per fomentar el coneixement entre persones a nivell local i trencar les distàncies pròximes.
  • Interfície sobre pla que permet presentar-se a l’usuari en vídeo i geoposicionar-se en la ciutat.
  • Permitiria autopromocionar ofertes culturals i artístiques però també socials o inclús negocis.
  • Tambié disposaria d’una capa de comunicació sincrònica vía Skype o similar.
  • Incorpora sistemes de votació/valoració sobre els continguts.
  • Permet establir rutes presencials per barris per conèixer i apropar gent/iniciatives pròximes.
  • Mashup d’eines: API Google maps, valoració de continguts, Skype o similar.
  • Permetria crear un arxiu documental de la ciutat on trobar continguts d’institucions o entitats
  • També podria ampliar-se presencialment a codis QR o adhesius que vinculin els llocs físics amb el mapa digital.
“Macba” 2.0
  • Refundació participativa d’un museu existent per reflexar la participació com allò que interessa a la societat contemporània.
  • També per generar coneixement d’una manera participativa i per revaloritzar el seu caràcter públic o per tant ha de compartir-se.
  • Permet l’agregació d’opinions, idees, propostes sobre la institució i la seva activitat.
  • Promou passar de la institució estàtica a una d’emergent basada en el caos creatiu.
  • L’usuari planteja o “s’introdueix” en els procesos que integren el funcionament intern i extern del centre.

Propostes d’exemple:
• Vinculació amb empreses.
• Més feedback usuaris > institució > artistes.
• Possibilitat d’allotjar pica-picas en els espais.
• Permetre el redisseny dels espais expositius.
• Possibilitat d’utilizació de llicències copyleft sobre les obres.
• Espai per l’autoexposició.
• Visites guiades amb els propis artistes.
• Puntuació sobre exposicions o obres completes.
• Base de dades amb paraules clau recuperables sobre cada obra.
• Recolza nous artistes i l’associacionisme.
• Espaci de jocs per grans i petits.
• S’obriria als videojocs com a col·lectiu potencial.
• Genera recursos econòmics per guanyar independència.
• Presència online oberta per promoure i opinar.
• L’essència és passar del museu al centre d’art.

“Qui és artista i qui no?”
  • Projecte virtual presencial per generar debat sobre els drets d’autor.
  • Parteix de la distinció entre “prosumers” i artistes per comparar el seu tipus d’obres i intervencions
  • Posar en crisis el concepte d’autoria de les obres artístiques.

Procés:
• Es generen/capten obres amb llicència copyleft d’artistes.
• També d’obres generades pels propis ciutadans.
• Es permeten formats de pintura, escultura, fotografia, vídeo…
• S’intercambien les obres i cada grup es reparteix les de l’altre sense modifirar-les.
• Els resultats a continuació s’exposen virtualment i presencial.
• Es promou la reflexió també sobre el propi concepte d’autoria.
• Es planteja la possibilitat que un tercer les pogués vendre amb el copyleft.
• El DJ com a metàfora del que modifica i refà continguts.
• Les obres es poden modificar tant presencialment com online.
• També es promou que les obres puguin passar per diferents formats.
• Integra la idea de realitzar trobades periòdiques de modificació intensiva de les obres.

La obra està viva i en aquest sentit no s’acaba mai.

Ateus tecnològics
  • Projecte que busca mitjançant la participació activar el debat i la crítica entorn el fet d’estar sempre connectats, o no.
  • Una plataforma que permeti ubicar, visualitzar i connectar amb els desconnectats digitals i les seves motivacions per això.
  • Tant en els països més desenvolupats (amb usuaris que no pugen o bé es s’abaixen en marxa del carro de les TIC) com en els països menys desenvolupats.
  • Implica un viatge pel món per detectar casos en llocs diferents a nivell cultural, polític i econòmic.
  • Un reporter amb GPS que seguiria indicacions d’internautes per localitzar a gent sense Internet, mòbil o unes altres TIC.
  • S’utilitza principalment un blog per informar de les passes que es donen en localitzar i entrevistar la persona desconnectada.
  • Cada entrevistat expressa què implica per ell estar desconnectat.
  • El “públic” a l’altre banda emet la seva opinió sobre si aquesta persona hauria d’estar connectada o no.
  • Pretén obrir el debat per contrastar opinions sobre l’interès i/o necessitat de “connectar” o no.
  • El projecte pot acabar en un reportatge o producte audiovisual per projectar, fruit de cada càpsula de vídeo.
  • Podria ser patrocinat per empreses de mòbils o similar que al mateix temps tindrien estudis qualitatius sobre el terreny.

Durant aquestes setmanes hem recollit pràcticament una vintena de projectes, i encara falta la darrera edició que es realitzarà el dia 13 de maig quan el treball es traslladarà a l’espai digital i entre tots continuarem construïnt un nou camí cultural amb més presència social.

Si voleu veure més imatges d’aquesta primera sessió, les trobareu a Flickr!

Share

Segon taller d'Institucions culturals 2.0 al CCCB

El segon taller “Projectes 2.0. Pràctiques en institucions culturals” organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Citilab es va realitzar el dia 28 d’abril a la Sala del Mirador del CCCB. De nou, un gran nombre de participants va posar fil a l’agulla per definir sis projectes que incloïen la participació dels usuaris.

Aquestes varen ser les seves propostes:

Arxiu-us
  • Un espai però també un mapa conceptual de revisió del concepte de biblioteca
  • L’usuari pot accedir a la producció de la indústria cultural “oficial” en múltiples formats
  • També on l’usuari pot produïr i consumir producció pròpia i d’altres usuaris
  • Una estructura en xarxa, on tothom pot tenir accés a tots els continguts
  • El rol de la biblioteca és oferir eines i facilitar rols més actius
  • S’arxiven materials al voltant de la memòria personal (testimonis de la memòria històrica)
  • Es cerca construïr una comunitat on la biblioteca té un rol actiu potenciant els seus materials
  • Com a espai físic comprendre d’un espai per catalogació i accés i un altre de producció de continguts
  • La catalogació (també participativa) s’organitzarà per temàtiques obertes i paraules clau
  • Seguirà un model de llicències copyleft per les obres dels usuaris amb diferents opcions
I-lab (laboratori d’idees)
  • Projecte virtual obert a institucions i individuals de difusió d’idees
  • Qualsevol institució pot portar les seves necessitats perquè es vehiculin i es portin a terme.
  • Espai facilitador basat en l’etiquetació d’idees
  • Persegueix l’objectiu de democratitzar la cultura i col·laborar en el seu entorn
  • Permitiria agrupar idees i persones actualment desconnectades
  • Els usuaris poden aportar projectes en els que volen treballar
  • Malgrat ser virtual podria també tenir alguna ubicació o referència física
  • Es tracta en principi de fer-ho funcionar només com a connector, sense seguiment posterior dels resultats.
“Be the expo”
  • Projecte per fer la divulgació científica més participativa, on l’usuari se senti part del procés

Planteja dues possibilitats de participació:

  • Dinàmiques per escollir col·lectivament les temàtiques a tractar en l’exposició
  • Identificació concreta d’inquietuds i d’aspectes a exposar en la temàtica escollida
  • En ambdós casos es contempla el filtratge mitjançant el criteri d’experts a cada àmbit
  • També es contempla consultar als usuaris sobre com ha d’articular-se l’exposició
  • Es convida al llarg del procés a que la gent aprengui i sigui més activa entorn al tema tractat
  • Es pot interactuar online modificant els objectes i elements expositius des de casa
  • L’exposició es va modificant en conseqüència durant el procés de participació
  • No només es promou la opinió, per tant, sino modificar activament el que succeix presencialment.
  • Es potencia que l’exposició tingui un reflex online fora de l’àmbit del museu o institució
  • Es promouen dinàmiques per “protagonitzar” elements de l’exposició (en simulacions víriques per exemple)
Trànsit

Projecte a ubicar en espais de trànsit o espera, els “no-llocs”, sovint com a molt de consum

Contempla tres fases:

  • Comunicació amb el públic que utilitza aquests espais: preguntes obertes sobre quin ús donar a l’espai.
  • Disseny d’una instal·lació concreta a l’espai que respongui positivament.
  • Celebració d’esdeveniments, accions, exposicions, concerts, en base a allò rebut en els inputs.

Exemple: sala de pas i espera de la terminal 1 de l’aeroport de Barcelona

  • Lloc on els usuaris poden decidir què succeeix a mode d’experiència cultural.
  • L’espai s’ompliria amb els continguts promoguts i generats online o presencialment.
  • L’usuari pot agregar continguts i suggerències o ser merament espectador.
  • Podria per exemple ser una plataforma per creadors emergents, que ideïn en base a les propostes.
  • S’habilitaria una graella virtual per participar a distància o presencialment, amb antelació o in situ.
  • A nivell econòmic podria obrir-se a patrocinis comercials, o promoure com a oportunitat per donar valor afegit a l’espai.
Porta oberta

Projecte online facilitador de connexions i llançador de joves creadors.

Proposa tres línies d’actuació:

  • Formació: accés a coneixement per la creació artística i cultural basat en dinàmiques transversals de compartir entre usuaris, por un costat, i per l’altre assessorament d’ experts en aspectes concrets.
  • Promou activament la motivació i facilitació entorn a que es realitzin produccions. La plataforma aquí serveix de canal de networking i distribució de l’assessorament.
  • Divulgació de las obres creades a través de la presència web de la plataforma i les seves xarxes de contactes.
  • Es planteja també un espai per a què els galeristes i experts detectin talent accedint a la plataforma.
  • Com a element motivacional es destaquen l’aprenentatge, per un costat, i per l’altre el reconeixement a les aportacions.
El primer petó
  • Projecte basat en les possibilitats de participació entorn a històries sobre el primer petó
  • Proposta-exemple l’objectiu de la qual és aconseguir ressonància cultural entorn a experiències vitals
  • Pretén provocar i promoure que succeeixin coses en l’espai públic
  • En aquest cas partint per exemple del Carrer dels Petons de Barcelona
  • Ubica un vídeo-foto-matón per explicar el primer amor partint de l’anècdota del primer petó
  • O invitant a representar-ho. També primers petons famosos o de la història del cine.
  • S’habilitaria senyalèctica al carrer per identificar i ubicar la iniciativa.
  • Una pàgina web publicaria els continguts, i seria també visible des de l’espai de captació.
  • El projecte busca fer de detonant d’experiències, estimular per l’acció significativa.
  • Obert a totes les edats i procedències, així com al seu ús per portar a col·lació la memòria històrica.
  • Projecte i plataforma es plantegen com apropiables per altres experiències similars.

Si voleu veure més imatges d’aquesta primera sessió, les trobareu a Flickr!

Share

Primer taller sobre pràctiques 2.0 a institucions culturals

El 22 d’abril part de l’equip d’Expolab format per Irene Lapuente, Ramon Sangüesa, i Enric Senabre, es va traslladar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per realitzar el primer de quatre tallers sobre pràctiques 2.0 en institucions culturals.

Al llarg de sis hores, professionals de la comunicació, la divulgació, o la gestió, entre d’altres, van plantejar projectes imaginaris on incloïen en major o menor grau propostes de participació. En general, els prototips establien relacions participatives amb usuaris “artistes” tot i que algun dels grups també va obrir la participació a la ciutadania en general. Una vegada construït el projecte imaginari amb cartulines, plastilina, pals i enganxines, els assistents es van dividir en grups per fer d’usuaris o de presentadors del projecte. La tarda va portar les reflexions: ¿Què era el millor que li podia passar a cada projecte? ¿I què el pitjor? ¿Com aconseguirien superar el pitjor i quines passes haurien de seguir? I el més important: ¿Per què volien incloure la participació en el seu projecte? ¿Quins eren els objectius per que es trobessin beneficiats per la participació? Totes aquestes preguntes ens van conduïr a un petit debat…que no va finalitzar a la sala, sino que continuarà on-line a través d’un grup de treball generat amb tots els participants als quatre tallers sobre pràctiques 2.0 en institucions culturals.

Aquí teniu les propostes que van sorgir arran del primer dia de treball:

Emolab
  • Un centre expositiu orientat a tot tipus de públic per les emocions.
  • Focus entorn de com es canalitzen les emocions, amb dispositius d’entrada tipus videomaton per recollir la participació dels usuaris.
  • Importància de l”enganxada” i de com s’acosta la gent al centre.
  • Comptaria amb una part virtual o de “núvol” per bolcar els continguts i el nivell de compromís dels participants amb el projecte.
  • Potenciaria el fet d’evocar amb l’experiència, al marge de categories artístiques clàssiques (teatre, dansa, pintura, etc).
  • Es potenciaria la socialització en línia gràcies a la “digitalització” de les mostres d’emocions.
  • Possibilitat de traslladar a d’altres espais, de forma itinerant, potenciant l’experiència presencial.
Projecte públic de consum i co-creació d’art
  • Un espai físic per a què els creadors mostrin les seves obres i aquestes siguin rebudes pel públic.
  • Pensat per un espai públic, no un equipament.
  • Però seria una referència física i un espai de treball.
  • Importància de l’acompanyament: comptaria amb un gestor cultural com a facilitador.
  • Criteris de selecció d’obres: es generarien comissions que integraran també als usuaris, públic.
  • El programador/director hauria de tenir un paper més aviat de mitjancer.
  • Reposicionant la institució, que, com a valor afegit, cercaria involucrar l’usuari.
  • Es potenciarien els projectes d’art col·lectius, donant-los a conèixer en l’espai públic des de la mateixa plataforma.
  • Es legitimaria la qualitat o interès gràcies a activar una massa crítica d’usuaris amb poder de decisió.
  • Una espècie de centre cultural “a la carta”, amb presència al carrer i en espacis adjacents.
La veu de la plaça
  • Projecte itinerant de patrimoni cultural adreçat a diferents públics i edats.
  • S’origina a partir d’una espècie de cub en blanc al que els participants poden afegir continguts.
  • Una sèrie de “bústies” recullen i digitalitzen vivències sobre l’espai públic dels participants.
  • Es recopilen mostres entorn el patrimoni i la identitat local (fotos, veu, vídeo, text).
  • S’integra també el conflicte mostrant-lo com un diàleg viu entre l’exposició i el públic.
  • El contingut és consultable des d’unes taules digital específiques, des d’on es poden remesclar.
  • A mesura que l’exposició viatja acumul·la el material previ i convida a la reacció sobre aquest.
  • Incorpora un espai físic de trobada tipus àgora, de reconeixement entre participants.
  • S’ha d’arribar als col·lectius locals abans que “desembarqui” l’exposició.
  • Posteriorment es difon i reflecteix tot online, i s’afegeix l’estudi etnogràfic sobre allò recopilat.
Comunitat de projectes socials
  • Un espai d’encreuament i d’intercanvi d’experts, interessat en diferents àmbits.
  • Des de museus rurals, fins a exposicions fotogràfiques, passant per ONG’s o grups de periodistes (professionals i ciutadans).
  • Una metacomunitat de projectes, per aconseguir impulsors, recursos, objectius comuns, etc.
  • Genera aplicacions voluntàries en funció dels projectes que es desenvoluparan.
  • Seria una xarxa social de persones i idees en moviment, per la remescla (per exemple periodisme i literatura catalana).
  • Integraria inicialment continguts d’experts d’altres xarxes i llocs de prestigi, com a motors de cada grup.
Projecte Laboratori cultural en xarxa
  • Una xarxa online d’usuaris que s’ajuden mutuament per desenvolupar obres col·lectives.
  • Moderat i seguit d’aprop per un comissari.
  • Plataforma d’artistes, usuaris amb capacitat d’intervenció i observadors.
  • Un organisme viu, al marge de la caducitat temporal de les exposicions.
  • La plataforma virtual incorporaria eines per a la presa de decisions.
Plataforma híbrida de producció artística
  • Un espaci físic que serveixi com a node de centres de producció artística.
  • Un espai virtual com a cultiu d’idees entre diferents agents.
  • Potenciant dinàmiques per potenciar la interacció de perfils.
  • Dilema de la plataforma online nova vs apropiar-se de plataformes ja existents.
  • Buscant posar en contacte el creador amb l’usuari final.

Si voleu veure més imatges d’aquesta primera sessió, les trobareu a Flickr!

Totes les fotografies copyright CCCB / Carlos Cazurro

Share

El taller d'expo-disseny, el precedent al concurs en Second Life

L’equip d’Expolab ja està treballant en la gestió del concurs de disseny organitzat a Second Life amb la col·laboració del Tech Museum de Califòrnia, i de fet, fa uns dies que el concurs ha començat. Han aparegut els primers dissenyadors mostrant el seu interès en el projecte i nosaltres estem seguint tot el procés per veure quan us podem començar a mostrar alguna primícia.

De moment, però, volem compartir amb vosaltres, el vídeo del taller d’expo-disseny que vàrem fer aquí al Citilab, el passat dia 14 de gener. A partir d’aquesta trobada, juntament amb un parell de sessions de treball que realitzàrem prèviament, hem triat el temes i la proposat de disseny per al concurs. No us ho podeu perdre, són els orígens de la primera exposició d’Expolab!!

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.