Kit Pedagògic CaixaEscena

Cakxa
Fa uns mesos que CaixaEscena i La Mandarina de Newton estan treballant per poder crear un Kit Pedagògic que doni un nou format a l’ensenyament i transmissió de les arts dramàtiques a l’aula. Per poder-ho, fer han considerat imprescindible buscar col·laboració de professionals de les arts escèniques i professors de diferents disciplines, que han acabat treballant conjuntament mitjançant processos de co-creació concentrats en tres úniques trobades.

Els tallers es van encetar a Múrcia el passat 24 de gener amb una sessió d’ideació. Es va proposar com el teatre ajuda en el rendiment acadèmic, la generació de debats i el creixement personal (millorant l’autostima i la percepció dels altres). En aquest taller van assistir una dotzena de participants i va ser molt inspirador.

La segona sessió va tenir lloc el 20 de febrer a Madrid i es va centrar en el procés de prototipatge. La desena de participants assistents van concretar totes les idees generades durant la sessió de Múrcia afegint-hi les propostes fetes online, tot concentrat en dos prototips de kit.

Entre els dos darrers tallers La Mandarina de Newton va treballar les propostes fetes pels participants i les va acabar acotant en una sola.

El darrer taller es va oferir a Barcelona el 20 de març i els assistents van testejar la proposta presentada per La Mandarina de Newton i van oferir idees per millorarla i ampliarla.

Ara, amb tot aquest material, i l’ajuda d’experts del món teatre, seguirem treballant per donar-li la forma final al Kit Pedagògic CaixaEscena.

Us mantindrem informats sobre els progressos!

Share

Kit Pedagògic CaixaEscena - co-creació de continguts educatius

CaixaEscena

 

La Mandarina de Newton inicia una nova col·laboració amb l’Obra Social “La Caixa”, en l’àmbit d’un dels seus projectes educatius, ‘CaixaEscena’.

CaixaEscena és un programa que té com a finalitat donar suport als docents que fan teatre en els centres educatius, fomentant l’intercanvi de coneixements entre aquests i els professionals del teatre. A través de diferents activitats dirigides tant als docents com a l’alumnat, CaixaEscena és un programa participatiu que proposa el teatre com a pràctica per al desenvolupament cultural, social i pedagògic dels joves.

Aquest any La Mandarina de Newton serà l’entitat responsable per l’organització d’una nova sèrie de tallers en l’àmbit d’aquest programa educatiu. L’objectiu és posar en comú el coneixement generat a les activitats anteriors i donar-li una nova forma que permeti expandir i compartir de manera útil i intuïtiva aquest coneixement – un kit pedagògic. Al llarg de diverses sessions de co-creació amb professors i professionals del teatre, crearem les idees base del contingut d’aquest kit didàctic que serà produït a posteriori per CaixaEscena, juntament amb dissenyadors especialitzats. Aquest kit estarà a disposició tant dels participants dels tallers, com de qualsevol altre docent que vulgui utilitzar-lo.

 

Impartirem 3 tallers de co-creació al llarg del primer trimestre del 2015, en tres comunitats autònomes:

Dia 24 de Gener 2015, Múrcia.
Taller 1: Ideació i prototipat. On crearem conjuntament les idees base del contingut del kit i li donarem una primera forma.

Dia 20 de febrer 2015, Madrid.
Taller 2: Sprint de contingut. On identificarem i produirem els continguts principals del kit.

Dia 20 de març 2015, Barcelona.
Taller 3: Test i prova final. Propostes de millora i gran gala de presentació.

Tots els participants seran reconeguts i citats en el disseny.

La participació en aquests tallers és oberta a tots els professionals interessats. La inscripció és gratuïta i les places limitades!

Per a confirmar la teva participació contacta’ns a través del correu electrònic espai@lamandarinadenewton.com.

La Mandarina de Newton, és l’entitat que col·labora amb CaixaEscena, ideant, coordinant, produint, executant i analitzant aquestes sessions.

Si teniu alguna pregunta, comentari o suggeriment, no dubteu a contactar-nos!

Share

La Mandarina de Newton per Holanda

Durant el primer cap de setmana de Març, la Irene Lapuente (La Mandarina de Newton) va viatjar a Holanda – Leiden i Amsterdam. Aquest viatge l’ha realitzat gràcies  a la col·laboració amb L’Atelier des Jours à Venir i el suport de la Fondation de France.

El dia 1, la Irene va estar en la Facultat de Ciències de la Universitat de Leiden per donar una xerrada sobre els models de comunicació en ciència: ‘Beyond the Science Communication Model: Hybridization, Participation and Activism’. La Irene va ser convidada a participar en les Jornades de Comunicació de Ciència de Leiden, unes jornades mensuals amb l’objectiu de debatre temes de l’actualitat de la comunicació científica. La Irene va presentar el model que utilitzem i que creiem ser el que s’hauria d’adoptar per comunicar la Ciència: un model transdisciplinar i participatiu. Un model en el qual la comunicació és molt més que la simple transferència passiva d’informació: hibridem disciplines, coneixements, i formes de pensar i treballar, creiem en el veritable diàleg i evitem el monòleg. Com a exemple d’aquestes metodologies de treball, la Irene va explicar el concepte darrere del nostre projecte ‘Science of the City’. Com sabeu, és un projecte en el qual es barregen diferents disciplines (ciència, urbanisme, disseny, audiovisuals, art…) i en el qual és fonamental la participació a diferents nivells. Durant la xerrada van haver-hi bastants comentaris i al final es va generar un interessant debat entre el públic. Podeu veure la presentació completa aquí:

El dia següent, 2 de Març, la Irene, juntament amb en Livio Riboli-Sasco i la Leïla Perié, tenian una altra cita, ara a Amsterdam. Van presentar el projecte ‘Science of the City’ i impartir un taller per a nens. L’objectiu era motivar-los a qüestionar i explorar la ciència oculta pels carrers d’Amsterdam. Vam iniciar el taller amb un primer exercici: els nens havien de fer diàlegs a partir de frases que incloguessin preguntes. Després, vam llançar un altre desafiament interessant: havien de canviar els interrogatius (per què / quins / com / quan / on…?) de les seves preguntes i reflexionar sobre com canviava el seu significat. Seguidament, vam realitzar un exercici perquè pensessin i es qüestionessin sobre la ciència darrere d’algunes imatges que els vam proporcionar i, finalment els vàrem animar a sortir al carrer per anar a explorar la ciutat. Com si fossin petits científics, havien de definir les preguntes a les quals els agradaria obtenir les respostes.

   

Van prendre les seves pròpies notes i les seves pròpies fotos, un veritable ‘treball de camp’! En tornar a la sala, els alumnes ens van explicar els resultats de la seva aventura i les interessants preguntes i idees que havien anotat. Després va arribar el moment en el qual, cada grup, va triar una sola pregunta per seguir treballant. A partir d’aquesta qüestió, els nens van fer el ‘storyboard’ del que serà el seu video de ‘Science of the City’. El taller acabava així, però el treball seguirà! Els alumnes continuaran treballant en els seus projectes i l’objectiu final és que produeixin els seus propis vídeos, els quals seran exhibits al Centre de Ciència d’Amsterdam, el Museu Nemo, durant el Festival de Cinema i Ciència a mitjans d’abril. Us mantindrem informats!

Podeu trobar totes les fotos del taller a la pàgina de Facebook de Science of the City.

Share

Cicle Critical Design: resum del Primer Taller Participatiu sobre Contaminació Interna

Divendres passat (1 de Març 2013) a l’Espai Mandarina, vam tenir el primer taller participatiu per donar forma a les idees dels participants sobre  Contaminació Interna. Com sabeu, aquest tema va ser presentat i discutit en el debat posterior a la presentació del Dr. Miquel Porta (18/01/2013), un investigador reconegut a nivell internacional com a expert en contaminació interna. L’objectiu de la sessió de divendres era començar un procés de disseny crític i especulatiu sobre els conceptes i qüestions despertats en el debat.

El taller, facilitat per Ramon Sagüensa (La Mandarina de Newton), va començar amb un exercici d’inspiració per als participants. Vàrem llançar un desafiament en què cadascun havia de completar la pregunta ‘Què passaria si …?’ amb idees, dubtes o preocupacions que se’ls ocorregués sobre el tema ‘Contaminació Interna’. Havien de reflexionar sobre els aspectes positius i negatius. En només 10 minuts es van generar moltes idees: Què passaria si canviéssim el nostre estil de vida (si deixéssim de menjar carn, si abandonéssim l’estil de vida urbà)?, Què passaria si poguéssim mesurar detalladament els nivells dels tòxics interns, o dels tòxics dels productes que consumim?, Què passaria si poguéssim eliminar els tòxics del nostre cos, si els poguéssim reciclar o metabolitzar?, Què passaria si existís una zona al món sense contaminants?, Què passaria si la contaminació fos alguna cosa bona per a la salut, si al final pogués allargar les nostres vides? Què passaria si els nivells de contaminants interns fossin visibles?… I moltes més.

   

Aquest exercici individual va ser el punt de partida per al treball en equip. Ara calia discutir entre tots aquestes idees i els dilemes inherents. Per això es van penjar els post-its en un panell i, amb la participació de tots, es van reorganitzar per temes o conceptes. Al final es va arribar a un acord i es van crear diversos grups d’idees: alimentació, comunicació i informació, utopia, metodologia i eliminació dels CTPs (compostos tòxics persistents). A partir d’aquí, cada participant va triar el tema que més li interessava i així es van formar els grups de treball (quatre en total).

Ara començàvem l’etapa d’ideació. En cada grup els participants van debatre les idees i van concretar les que els interessava explorar. Amb aquestes idees de treball definides, els participants van començar a donar forma a les seves propostes i construir els seus ‘prototips’.

   

El primer grup, que havia triat el tema ‘alimentació’, va idear ‘La BNQ – La Blanquejadora Corporal’. Proposaven un tractament que ‘blanquejava’ internament el cos. Amb una pastilla meravellosa es podria netejar el cos dels tòxics interns, el que es reflectiria en una bellesa exterior: ‘Net per dins, bell per fora’.

El segon grup, que es va basar en el tema ‘utopia’, va proposar una campanya en format còmics/dibuixos animats - ‘Superpoders CTPs’ – en què les històries girarien al voltant de personatges d’una família que tenien superpoders gràcies a l’acumulació de CTPs. El tercer grup, que va triar el tema ‘eliminació dels CTPs’, va crear el ‘Sintox’: un conjunt de pastilles desenvolupat per una empresa farmacèutica (‘Mandarinartis’) i comercialitzat a un cost bastant elevat, però que seria capaç d’eliminar per complet tots els tòxics interns. Finalment, el quart grup inspirat pels temes ‘comunicació i informació’ i ‘metodologia’, ens va presentar un dispositiu d’última generació, la ‘Anxiety Machine’. Aquest producte estava compost per una pastilla per ingerir amb un sensor de nanotecnoloia que detectaria els nivells de CTPs d’una persona i els transmetria a un aparell portàtil i personal.

Aquest presentaria els resultats, identificaria les malalties més probables de desenvolupar com a conseqüència del nivell i tipus de contaminació, i a més vindria amb l’opció de compartir la informació en xarxa (un tipus de facebook amb el perfil de contaminació de cada usuari).

Durant la presentació de les propostes es va generar també un interessant intercanvi d’idees i suggeriments entre els grups. Era divendres i l’hora de sopar, així que vam haver de donar per acabada la sessió. Una vegada més vam rebre un feedback molt positiu per part dels participants, una motivació extra perquè seguim apostant en sessions de reflexió, creativitat i co-creació multidisciplinar com aquesta.

Aquest va ser el primer taller que organitzem dins del Cicle de Disseny Critic sobre Contaminació Interna. Seguirem treballant sobre aquestes propostes el proper 5 d’Abril (divendres) a les 19:30, a l’Espai Mandarina (com sempre, crearem un espai perquè us podeu registrar). Us recordem que aquestes sessions són gratuïtes i obertes a tothom que vulgui participar, als que ja han vingut a les sessions prèvies, però també a qualsevol interessat i amb ganes de compartir les seves idees de forma co-creativa.

Us mantindrem informats!

Recordeu que teniu els resums de les altres sessions del cicle al nostre bloc i els vídeos de les presentacions al nostre canal Youtube.

Podeu trobar totes les fotos del taller a la nostra pàgina de Facebook.

Share

2a. Edició TalentLab: resum del taller 'Co-crear una exposició científica amb el públic' - 2a. Sessió

Segona sessió – iteració i integració

La segona sessió va reprendre les propostes allà on s’havien deixat al vespre anterior, tot i que els participants van venir carregats amb noves idees i materials per a complementar-les i/o millorar-les. Van tenir una estona per a treballar-les i després van començar les iteracions. La visita de participants d’altres grups va permetre establir un diàleg i fer una crítica constructiva sobre les propostes. Alhora, conèixer les propostes dels altres servia per enriquir la pròpia proposta.

Un cop polides, els grups van posar en comú les seves propostes. El primer grup va sintetitzar la seva proposta en la idea “la ciència s’expressa, l’home interpreta i s’emociona” que pretenia identificar el procés creatiu com emoció, emoció que al seu torn modifica el procés creatiu. Es van destacar dues zones, una “experimental o creativa”, on es mostrarien experiments de cristal·lització i de cultius progressius; i una zona “multimèdia” amb projeccions de les creacions que provocarien emocions. Tot plegat s’hauria de realitzar per un equip (científics, tècnic multimèdia, enginyer tècnic i equip pedagògic) que treballaria conjuntament les dues zones, sempre tenint present l’aspecte “pedagògic”. La proposta es va estimar en 23.000 €.

  

El segon grup va sintetitzar la seva proposta en el missatge “l’evolució no té direcció ni límits”, motivada per la necessitat de conèixer el passat per entendre el futur. Es va plantejar la creació d’un museu amb una “zona expositiva” que mostraria la línia del temps que seria interactiva a nivell individual; i una zona de “jocs interactius” on es treballaria el terme “evolució” i amb la relació de la tecnologia al llarg de la història. Per a dur-la a terme caldria un equip multidisciplinar (biòlegs, dissenyador, periodista, director-gerent, avis, voluntaris) i el cost de produir-la es va estimar en 500.000 €.

El tercer grup va resumir la seva proposta amb la idea “els límits de la tecnologia” per reflexionar sobre on aturar-se en l’evolució tecnològica. Es tractaria d’un recorregut virtual (holografia, 3D, Wii) per tres itineraris que tractarien la salut, l’alimentació i l’energia i en els quals es plantejarien dilemes al voltant de la relació entre natura i tecnologia, els quals passen per decisions humanes.  Al llarg de l’itinerari els visitants es trobarien amb nodes de reflexió i decisió amb aspectes positius i negatius (morals, històrics, hipotètics). La primera part mostraria els fets històrics i la segona part les dilemes actuals i de futur. Per a desenvolupar la proposta caldria un equip format per programadors, dissenyadors, comunicadors, divulgadors i experts científics. El cost es va estimar sobre la base de contractació de 20 persones durant sis mesos a raó de 2.000 € el mes: 240.000 €.

El quart grup va proposar viatjar “de la inspiració natural a la creació tecnològica” considerant que la natura és una font d’inspiració per imitar i desenvolupar tecnologia. Es va proposar fer un recorregut dins un túnel interactiu on es diferenciaren tres espais: “d’inspiració” amb la projecció d’estímuls visuals i auditius de diferents elements naturals; “de descobriment” d’exemples en els que la natura ha servit de model; i “de creació” per a generar noves idees de manera manipulativa, descriptiva… Totes aquestes idees es recollirien i projectarien en una gran pantalla i hi hauria la possibilitat de continuar fent aportacions fora de l’exposició. Per a dur a terme la proposta caldria assessorament científic, un escenògraf il·luminador, programador d’interactius, dissenyador gràfic i un dinamitzador de sala. Es va estimar un cost de 200.000 €, amb la possibilitat d’adaptar-se a un format més modest i barat que també permetés la interactivitat.

  

Finalment, el cinquè grup proposava explorar “les dues cares de la tecnologia” per conscienciar al públic dels avantatges i inconvenients dels avenços tecnològics  i conscienciar que l’accessibilitat és un factor que condiciona la qualitat de vida, els impactes i oportunitats que es tenen. Es crearia una taula tàctil (o de cartolina) i es jugaria amb la idea de fer parelles de contraris per als diferents avenços tecnològics, centrats en sis temes clau. El joc donaria una resposta oberta i enregistraria totes les aportacions, que haurien de servir per a provocar una transformació o canvi. No es va estimar econòmicament la producció de mòdul interactiu però es va comentar que seria adaptable a un ampli ventall de pressupostos.

Un cop presentades les propostes, els diferents grups van fer un exercici per a integrar diverses o totes les propostes en una proposta única i seguint un fil conductor que les enllaçaria. La intenció era veure les afinitats, complementarietats o divergències i la possibilitat d’integrar-les o no. Dels diferents itineraris va destacar l’afinitat entre la primera i la quarta proposta, al posar de manifest l’aspecte estètic i emotiu del procés creatiu; i, d’altra banda, la complementarietat i possibilitat d’integració de la segona, la tercera i la cinquena proposta, plantejant el paper de la tecnologia en la societat des d’una aproximació complexa: una evolució tecnològica que mostraria diverses cares, i que tindria límits que haurien de ser definits per decisions humanes.

  

El taller ha servit per reflexionar sobre les complexes relacions que existeixen entre natura, tecnologia que són indestriables de la societat. S’han fet moltes propostes per plasmar algunes d’aquestes relacions en una exposició i per posar de manifest l’interès dels públics a participar en la creació de continguts. A partir dels resultats i de les idees sorgides al taller s’elaborarà un dossier per crear una exposició de caire científic en el futur. La idea és continuar treballant i aprofundint al voltant de la dualitat natura-tecnologia, incorporant nous protagonistes i fases de treball, que finalment puguin concretar-se en una exposició.

Però l’activitat també ha servit per conèixer unes noves dinàmiques de treball, que afavoreixen la participació i la mirada interdisciplinària, i per establir xarxes de contactes, o workneting, prenent les paraules de La Mandarina de Newton. Esperem que aquest taller sigui l’inici d’una nova línia de treball del CSIC a Catalunya oberta a tothom.

Podeu trobar mès fotos a la nostra pàgina de facebook.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina de TalentLab.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. 
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

2a. Edició TalentLab: resum del taller 'Co-crear una exposició científica amb el públic' - 1a Sessió

La setmana passada va tenir lloc el darrer taller de la segona edició de TalentLab (21 i 22 de febrer de 2013) a la Residència d’Investigadors (CSIC). En aquesta ocasió el projecte iniciava una línia de treball oberta al públic amb l’objectiu de pensar i definir les línies bàsiques d’una futura exposició de caire científic, prenent com a punt de partida la dualitat natura-tecnologia. El procés de treball es va desenvolupar en el transcurs de dues sessions. Els participants van treballar en grups que van anar variant al llarg de les sessions. Quan ens hi referim, doncs, ho fem com una forma de posar ordre a les idees, més que amb la intenció d’associar aquestes idees a uns grups tancats i determinats.

Primera sessió – inspiració i ideació

La primera sessió va començar amb un plantejament al voltant de la dualitat natura-tecnologia. En l’imaginari col·lectiu, quan parlem de ‘natura’ o de ‘tecnologia’ de seguida els associem a certes imatges o idees, i molt sovint els presentem com a termes oposats. Realment, ho són? És fàcil delimitar la frontera entre allò que és ‘natural’ i allò que és ‘artificial’? Si no ho és, per què els seguim oposant? Llançant aquestes qüestions a l’aire, vàrem repartir els participants en grups i els enfrontàrem a unes imatges per animar la discussió i explorar les fronteres entre natura i tecnologia.

D’aquesta activitat inspiracional, el primer grup va destacar la idea que la ‘natura s’acaba imposant’ a partir de la imatge d’unes imponents arrels a les runes d’Angkor (Cambodja). També van comentar que la natura ens ofereix tecnologia que pot ser mimetitzada pels humans (imatge del rusc d’abelles). Va assenyalar el transport marítim com a exemple de la globalització mitjançant la tecnologia, amb aspectes positius (transport de mercaderies) i negatius (transport d’espècies invasores) que cal valorar. En aquest sentit també va comentar el paper de la tecnologia en la millora de la qualitat de vida i alhora devastador, quan s’utilitza per a la guerra.

El segon grup va parlar de la natura com a font d’inspiració per a desenvolupar tecnologia sostenible. A partir de la imatge dels efectes d’un terratrèmol va plantejar la idea de ‘re-enfocar la tecnologia’ a partir de l’observació de la natura.

co-crear 014    co-crear 013 

El tercer grup va comentar que el món globalitzat ha permès accedir a més recursos (mercaderies) però que caldria evitar abusar de la natura per part de la tecnologia. Com a exemple de les contradiccions del món global (i de retruc posant de manifest les híbridacions natura-tecnologia) es va comentar el fet que la fruita i la verdura que arriba a través del transport marítim pot fer més d’un any que va ser recollida i ha estat conservada en ambient anòxic per a evitar-ne l’oxidació. També va parlar de concebre la tecnologia com a aliada.

El quart grup va comentar que ‘la tecnologia som nosaltres’. A partir de la imatge d’unes pedres va dir que la natura no és una cosa feta sinó que es transforma. En contra del que havia manifestat el primer grup va expressar que la natura no s’acaba imposant perquè no hi ha cap lluita en joc. Es va destacar la idea que el coneixement tecnològic no té el control sobre tot, sobre la natura, malgrat que sigui una idea generalment estesa. També es va expressar la necessitat d’una “convivència”. La imatge d’una instal·lació d’Eduardo Kac on dues noies miren un microcosmos viu, els va suggerir la idea, d’una banda, de la curiositat i, de l’altra, del control de la natura.

Finalment, el cinquè grup va expressar la idea d’oposició d’ordre i caos a partir de les imatges de transport ordenat de mercaderies que contraposaven al caos de plàstics i residus. Una imatge de l’ús del DDT en el passat va il·lustrar la idea que no es pot predir els efectes i conseqüències de l’ús de la tecnologia, i reforçant la idea del quart grup, no es té el control sobre tot. Finalment, van comentar el cas de les patents qüestionant la possibilitat de considerar la natura com invent i d’atorgar drets d’explotació a companyies o en la gestió de recursos que són béns comuns, com per exemple, la gestió de l’aigua.

A partir d’aquestes idees generals, els participants van escriure les idees que creien importants en aquest tema i les van enganxar, en post-its, a uns plafons. Ells mateixos van anar agrupant les idees en grans grups de temes, fins a quedar-ne sis grans grups: inclusió-exclusió del coneixement tecnològic, alimentació, límits, evolució, models naturals, i creació i emocions. Cada participant va escollir el tema que l’interessava i es van formar cinc grups, finalment integrant el tema d’alimentació al d’inclusió i exclusió.

Per passar de les idees generals a unes de més concretes es va fer una activitat anomenada “brainwriting” en la que tothom treballaria per a tothom. És a dir, cadascú havia d’escriure tres accions concretes que es podrien realitzar en cada un dels cinc temes a tractar. De les 250 accions proposades, els participants van indicar les que més els agradaven. Per al tema “Models naturals”, van agradar les idees de mostrar eines i materials copiats de morfologies d’animals o plantes, la figura de Gaudí, l’arquitectura i natura trobats a les flors o els models de productes industrials inspirats en la natura.

Per al tema “Inclusió-exclusió de la tecnologia” va agradar la idea d’una exposició de fotografies on es mostri el contrast, o d’imatges que no són el que són (el que hi a dintre està fora realment); també un mapamundi mostrant on crea la tecnologia, on s’usa i on es llença o una acció per debatre el tema de les patents exclusives al voltant de la natura i l’alimentació.

Per al tema “Creació i emocions” van destacar una acció per posar-se al lloc de persones que estan mancades d’algun sentit, un espai de la por per conèixer millor la resposta humana als problemes, un joc de rol per viure sense tecnologia i vivenciar com tot és tecnologia, crear una banda sonora de la natura, reutilització plàstica de la tecnologia obsoleta, passar d’un pla material a un pla sonor.

 

Per al tema “Evolució” van agradar les propostes de mostrar un cervell amb les seves parts cadascuna il·luminada i relacionada amb un grau d’evolució representada per una espècie, crear una escultura a partir de varis objectes, mostrar les diferents eines que hem fet servir com a humans al llarg de l’evolució, mostrar la producció massiva d’aliments, mostrar objectes que venen un de l’altre (pluma: bolígraf), mostrar fotografies d’un mateix lloc al llarg del temps o que oposin un abans i un després, exposar la tauleta com a objecte des de la de pedra fins a les tauletes tecnològiques; mostrar un mateix invent representat en diferents èpoques o diferents ètnies.

Per al tema “Límits” van destacar les propostes per donar a conèixer camps experimentals ètics en biotecnologia, crear un joc interactiu per trobar els límits de diferents coses ja siguin límits ètics, tecnològics, etc., mostrar el cervell envellit com a límit, parlar de l’exportació de residus o fer muntanyes de residus que exemplifiquin el consum.

 

A partir d’aquí, els grups van començar a treballar en l’elaboració d’una proposta concreta. Van dedicar una estona a clarificar les idees i triar opcions i, un cop fet, van començar a definir les propostes. A darrera hora de la tarda es van veure els primers prototips en 3D.

Podeu trobar mès fotos a la nostra pàgina de facebook.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina de TalentLab.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC. 
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

Cicle de Disseny Crític: resum de la presentació de Miquel Porta

El divendres, 18 de Gener, el Dr. Miquel Porta, un reconegut investigador i expert en el tema “Contaminació Interna”, va estar a l’Espai Mandarina per conduir un debat dins del Cicle de Disseny Crític.

Vam discutir sobre els diferents aspectes d’aquest complex i creixent problema que afecta a la nostra societat. ‘Tots estem contaminats!’, va ressaltar en Miquel Porta.

L’existència de compostos tòxics persistents en el nostre cos és una realitat. Pot ser que no tots en siguem conscients, però ‘ingerim’ contaminants quan respirem, mengem, bevem… Òbviament, la presentació va generar un interessant debat entre els participants. Al final, els desafiarem a reflexionar sobre els temes abordats i a escriure en post-its els punts positius i negatius, els seus dubtes i preocupacions… Van sortir reflexions molt interessants. Aquestes idees seran el punt de partida per a la propera activitat del Cicle de Disseny Crític que tindrà lloc el proper 1 de Març. Serà el primer taller participatiu del cicle i amb el qual pretenem iniciar un procés de disseny crític i especulatiu al voltant del tema ‘Contaminació Interna’.

Recordeu que podeu veure la presentació completa de Miquel Porta al nostre canal YouTube. Aquí teniu el primer video (de sis):


Al canal podeu també trobar les presentacions de Roger Ibars i Lisa Ma, els dos dissenyadors que vam tenir el plaure de tenir en el nostre espai al Desembre. Van parlar dels conceptes darrere del disseny crític i especulatiu.

A la nostra pàgina de Facebook podeu accedir àlbum de fotos de la sessió.

Share

Comencem el Cicle de Critical Design i Ciència

進化 – De la imatge a la ciència, de la ciència al disseny

"Anatomía" de Vesalio

Descodificar imatges del passat i dissenyar objectes que apunten al futur, per abordar reptes d’alt contingut científic del present.

Quatre conferències de Desembre a Març a l’Ateneu i Quatre tallers a l’Espai Mandarina.

Un projecte de l’Ateneu Barcelonès i l’Espai Mandarina, que es durà a terme des de Desembre fins l’Abril en aquests dos espais. Aquí teniu la descripció completa en PDF.

L’11 de Desembre a les 19:30 a a Sala Oriol Bohigas  de l’Ateneu serem en la presentació de tot el cicle i explicarem com La Mandarina de Newton hi col·labora.

En poques paraules: les conferències de l’Ateneu donen peu a preparar projectes de Critical Design i el que passi als tallers es porta a la següent conferència a l’Ateneu.

Focus: disseny crític i especulatiu

El disseny crític utilitza propostes especulatives de disseny per qüestionar els supòsits  massa estrets, preconceptes i suposicions sobre el rol que els productes i serveis tenen en la vida quotidiana. És més una actitud que una altra cosa, una posició en lloc d’un mètode. El disseny crític genera dilemes per poder parlar i encara problemes”. Paola Antonelli.

De "Farmification". Lisa Ma.

La ciència i la tecnologia en la seva accelerada evolució ens plantegen possibilitats i ens situen sobre dilemes de decisió molt complexos que es poden aproximar des del disseny d’objectes contradictoris amb la nostra experiència i expectativa.  D’aquí la col·laboració entre l’Ateneu i La Mandarina de Newton dins la plataforma de projectes Co-Creating Cultures.

Què farem en el primer taller? (dia 21 de Desembre, 19:30, Espai Mandarina. Carrer Montseny, 12. Barcelona)

  1. Una presentació sobre Critical Design per Roger Ibars i Lisa Ma a l’Espai Mandarina
  2. Roger i Lisa presentaran els conceptes principals de Critical DesignSpeculative Design
  3. Comentaran projectes que s’adiuen amb aquesta forma d’encarar el disseny
  4. Debatrem possibiles projectes a desenvolupar en posteriors tallers al voltatnt d’un dels temes que paral.lelament es tractaran al cicle “La imatge de la ciència” dins la secció de ciència de l’Ateneu de Barcelona.

Públic i inscripcions

Els actes són gratuïts i oberts a tots els qui s’hi vulguin sumar: públic general, científics, tecnòlegs, dissenyadors i artistes. Pel que fa al tallers cal registrar-s’hi. Hi ha places reservades pels alumnes de disseny  i per a socis de l’Ateneu de Barcelona.

Inscriviu-vos via eventbrite: http://criticalmandarina.eventbrite.es.

Si ho preferiu, envieu un  mail a: espai@lamandarinadenewton.com

Intrigats per l’ideograma xinès? ;-)

Share

Comprimint molt: què va passar en els tallers de la interacció a la co-creació

Genealogies de la participació

Tot dissenyant la participació

(Aquest és un post llarg, pot ser prefereixes llegir-lo amb calma en format PDF, el trobaràs aquí PDFPostResumCAST )

Els tallers que enguany vàrem co-organitzar amb el CCCB estaven centrats en explorar el lloc on la participació es defineix via la confluència de les seves diferents genealogies.

En efece, semblaria que, donat al fet que molts projectes participatius en institucions culturals s’han originit des dels àmbits de comunicació d’aquestes entitats, tot projecte participatiu només pogués sorgir des de la perspectiva del 2.0 entès com a “social media”.

Per ampliar una mica la perspectiva, vàrem definir els tallers per tal d’ana més enllà de la interacció entre institució i públic de manera que s’exploressin altres nivells de participació que nosaltres vàrem voler identificar amb la co-creació.

Com ja vàrem comentar a la presentació dels tallers i de totes les jornades i activitats complementàries, es tractava d’explicitar la interconnexió de les tradicions del Social Media, el Codi Obert i el disseny participatiu.

Si bé vàrem donar prou espai al prototipat també vàrem insistir en d’altres aspectes útils per iniciar y repensar el treball amb un públic més actiu, que a més de dialogar, construeix amb més col·laboradors.

“Amb qui”: la qüestió crucial

La pregunta imprescindible no és PER sino AMB qui. La fotografia és del centre autogestionat Tabacalera de Madrid (Foto CoCreating cultures/La Mandarina de Newton)

Varèm remarcar la importànica de tenir molt i molt clar en el moment inicial del disseny d’un projecte participatiu amb qui es realitzaria (no per a qui).

Creiem que aquesta disticnió es fonamental. Esdevé la pedra de toca per distingir projectes participatius on els usuaris són realmente co-dissenyadors i constructors d’un objecte, una activitat, un procés o fins i tot una organizació, d’aquells altres projectes on la participació es presenta com un procés de comunicació amb el públic a través d’eines 2.0.

Des del nostre punto de vista la participació pot aspirar a crear auténtiques comunitats de producció. No tant de creació conjunta de continguts sinó de tota mena d’objectes tangibles o intangibles (mòduls expositius, exposicions senceres, programació d’activitats, etc.). Per tant la participació en el sentit co-creatiu aniria més enllà d’una relació comunicativa, tot i que aquesta pot portar ulteriorment a endegar accions col·lectives conjuntes. Les comunitats de producció es poden articular en torn un grup de persones que lidera un projecte o d’un institució… que obre projectes a la participació.

El repte és trobar mètodes i plataformes de treball que permetin d’integrar processos dirigits a l’autonomia del públic participant. Projecte, que ajudin a mantenir una relació creativa de míútua influència entre el públic participant i la institució o entre el públic participant i el nucli de lideratge d’un projecte (associat o no a una institució).

Mentre les institucions continuint pensant en projectes “per a” un públic en comptes de projectes “amb un” públic, no sortirem de la “participació à la Facebook”

Aquests processos de creació col·lectiva conjunt on es nivella el punt d’entrada per a tothom (públic participant, líders del projecte, representants de la institució…), però, no estan pensats per mantenir rols estàtics. Al contrario, el seu diseeny demanaria anticipar els mecanismes gràcies als quals el públic participant pot arribar a convertir-se en nucli de lideratge.

En efecte, els participants podem mostrar un gran competència, capacitat de disseny i implementació. Per tant, esperen un cert reconeixement. Aquest s’expressa en termes d’augment de la seva capacitat d’intervenir en la pressa de decisions sobre el desenvolupament del projecte.

Tan bon punt inciem un procés realment co-creatiu (si més no en el sentit que nosaltres donem a la co-creació) cal anticipar de quina manera es tindran en compte les següents dimensions:

  • reconeixement a la participació
  • inclusión dels participants en la pressa de decisions i evolució dels seus rols en la decisió
  • i, la més complicada i dura, com gestionar les possibles perversions del procés.

Per desgràcia qualsevol sistema cooperatiu està exposat als “free riders” (els qui no participen ni contribueixen pero aprofiten la feina de la resta), als qui suplanten als altres i als que es poden colectivament d’acord per fer les dues anteriors coses i subvertir el projecte.

Creant i respectant sistemes humans complexos

Tot això ens porta de ple al camp de la complexitat. Una complexitat que s’origina en la interacció d’actors i accions que no sempre es poden anticipar a priori però que cal que garanteixin una mínima justicà pel que fa al procés participatiu.

Tot això sembla tremendament complicat però no és pas tant!.

“Dissenyar la complexitat” pot semblar una contradicció en els termes. Ho és una mica menys si considerem que es dissenyen normes, microconductes, recompesnes i microprocesos. Es posen en marxa i es veu si ajuden o no a crear un entorn on els participants pugui evolucionar junts, assolint resultats conjunts compartits.

El paper dels impulsors d’aquesta mena de projectes, doncs és el de crear les condicions per a que altres co-dissenyin, co-crein, co-aprenguin, co-dirigeixin. Un marc idoni per entomar aquesta tasca de disseny de les condicions on el disseny pot crèxier es l’escola congeuda com “Metadisseny” que connecta disseny i innovacio social comunitària.

El punt de contacte entre l’Open Source, 2.0 i Disseny Participatiu

Des del nostre punt de vista una institució cultural està al servei d’una comunitat (“amb” la comunitat no només “per a” la comunitat). Aquest punt de partida aixeca el nivell d’ambició i el tipus de participació. També comparteix algunes característiques amb d’altres formes de procedir que fan referència a la capacitat col·lectiva de creació:

  • l’Open Source, amb la seva insitència en el reconeixment del mèrit dels participants, la seva compartició de poder en la pressa de decisions segons el mèrit demostrat o la importància de la transparència informativa.
  • el 2.0 entès com a tecnologias socials col·laboratives, com plataformes tecnològiques que faciliten els processos d’agregació de conductes: en el seu grau mínim no passen d’una variant del marketing relacional però poden evolucionar més enllà de les antigues comunitats de pràctica i de coneixement y poden esdevenir el mitjà de cultiu de comunitats co-creadores.
  • el disseny amb les seves variants arrelades en l’usuari com a individu actiu i com a grup actiu, que ha evolucionat més enllà del disseny de serveis en l’àmbit empresarial y s’ha implicat en la innovació social (vegeu, per exemple, la xarxa DESIS que lidera la Parsons School of Design amb qui tenim certa relació).

Els tallers

Els tallers que hem dissenyat, per la seva duració molt limitada, no poden esgotar tota la caixa d’eines que poden ser necessàries per articular totes les diverses variants que calen per entomar projectes participatius. La nostra aproximació és força eclèctica. Prenem eines i mètodes que es poden combinar com un trencaclosques segons siguin les característiques participatives del projecte que encetem. Precisament adoptem el Metadisseny perquè el primer que postula es que el propi grup defineixi quin tipus de projecte participatiu vol i llavors en fixi el cicle de vida, integrant-hi les eines que resultin més adients.

Cadascún dels tres àmbits abans esmentats ens ofereix la seva pròpia col·lecció d’eines.

  • el Codi Obert: amb el seu concepte de versionat i les formes d’articular les revisions i la pressa de decisions col·lectives, etc.
  • el social: amb la multitud d’eines i recomanacions per a crear comuntiats actives
  • el disseny: des de les molt diverses escoles i col·leccions de mètodes que es preocupen de la relació amb l’usuari, la co-creació i el disseny participatiu

Els talleres duren tot just dos dies. Per tant, el que sobretot cerquem es els professionals de l’àmbit cultural que hi participin, experimentin què es posar-se en la pell d’aquest públic al que poden ja a començar a veure com a co-professionals.

La  llista de coses a fer més senzilla que es pot utilitzar

Per articular tots aquests processos, aquest anys vàrem proposar uns quants punts on cal centrar-se:

  • Dissenyar el procés a seguir: Com deiem el MetaDisseny incorpora que el grup defineixi el seu propi cicle de vida. Aquí vàrem fer un amica de trampa i directament vàrem proposar als nostres participants un cicle de vida lineal, que és el que descrivin a continuació. Esperem que ens perdonin per aquesta decisió. ;-)
  • Seleccionar el què: vàrem haver d’escollir plegats entre els vint i escaig projectes que els propis participants havien proposat en el “site” que vàrem muntar per aquests tallers. En van quedar tres, de projectes: Identitats Híbrides (sobre com potencia la fluidesa identitària com a valor positiu), Educació Artística (integrar l’aprenentatge formal i informal de les arts a través de la tecnologia de codi obert) i Hypermedia City (un projecte de rànquing de ciutats innovadores construint dinàmicament a partir dels inputs dels participants) .

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

Seleccionant el què: els participants van triar 3 dels 22 projectes. Foto CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • Imaginar “amb qui”: als tallers, els participants han de fer de dissenyadors i usuaris alhora. No podem baixar al carrer per a captar públic participant (O si? A que ho provem el proper any?). Es importante per tant saber precisar d’alguna manera les característiques dels potencials participants amb qui es treballarà. Calia ser el més precís i concret possible en aquesta caracterítzació per cadascún dels tres projectes. Com no podíem fer etnografia de carrer per manca de temps, vàrem recòrrer a l’ús de la tècnica coneguda com a “personas” avertint de les seves dificultats i de que està molt contestada quan no s’acompanya de dades etnogràfiques i demogràfiques reals. Pero estàvem “tancats” al CCCB!.

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

Imaginant com és el/la persona AMB qui co-crearem. Foto CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • Precisar les normes de participació inicials: reconeixement, mèrit, remuneració, entrada i sortida de la comuntitat, mecanismes de canvi en la pressa de decisions, tot això es pot expressar amb criteris fàcils i comprensibles per a tothom.

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

Tenir en ment les normes. Foto CCCB (c) Miquel Taverna, 2011.

  • Imaginar el sistema a crear: aquí recurrimos al prototipado low tech, que algunos identifican (erróneamente) con la marca de fábrica de los talleres. Este años practicamos la técnica del prototipado múltiple que está demostrado que mejora el resultado final, puesto que sobre una misma idea inicial, genera varios prototipos que luego pueden (o no) fundirse. En general esta variante aporta más diversidad de ideas, que es fundamental en el proceso de dibujo de posibles soluciones alternativas.
  • Imaginar el sistema a crear: aquí vàrem recòrrer al prototipat conceptual “low tech” que alguns identifiquem amb la marca de fàbrica d’aquests tallers. Aquest any hem practica la tècnica del prototipat múltiple que està demostrat que millor el resultat final. En efecte, d’una mateixa proposta inicial, en surten diversos prototips que després es poden (o no) fundir en un de sol. En tot cas, sempre s’ha reconegut com a molt important generar el màxim d’idees possibles. Es la idea que està per exemple, darrera del vell i conegudíssim “Brainstorming” o “Tempesta d’idees”. Es portar aquesta mateixa lògica multiplicadora al prototipatge.
  • Merge” o “Fork”?: Les diverses versions d’una mateixa proposta, ¿Són complementàries?. Dos equips que haguessin treballat per separat podian col·laborar en una nova versió conjunta? Al contrario, era necessari mantenir cada prototipus com l’inici d’un projecte essencialment diferent?.
  • Repetir

El tracte que es va fer amb els autors dels projectes que vàren estar seleccionats per ser portats endavant a l’inici de les sessions és que havien d’acceptar veure com el seu projecte era hipermodificat per la participació dels altres com a co-dissenyadors.

Alguns apunts sobre els projectes i com van evolucionar

Va ser força interessant veure com la mateixa proposta de projecte genereva dos prototips completament diferents:

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

Educació artística, grupo 1. CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • El grup on participava l’atuor del projecte Educació Artística va remodelar diverses vegades la proposta inicial integrant nous rols i formant una xarxa que incloia noves funcions i accions d’escoles, professors, adolescents i tecnòlegs per tal d’aprofitar tots els inputs possibles per crear projectes entorn l’art.
  • El segon grup que va assumir el desenvolupament del mateix projecte i que no l‘havia proposat, es va centra en com professors, alumnes, artistes, i tecnòlegs podirien  crear continguts pedagògics en torn l’art. No només això sinó que van treballar de valent per trobar un model d’explotació sostenible i oberta dels continguts realitzats que anés en benefici de la comunitat participant.

I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

"Identitats Híbrides. Alguna cosa bona". CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • El grup on estava l’autor de la proposta “Identitats Híbrides, una cosa bona”, va fer una primera proposta de disseny centrada en el concepte d’”Historia perosnal” per a mostrar com cada usuari participant podia compartir la seva experiència de canvi en la seva identitat explicant la seva història de canvi professional, geogràfic, etc. Vàren escollir el “social media” com a format i plataforma per a expressar aquestes històries personals.
  • El segon grupo sobre “Identitats Híbrides” on no estava el seu autor, va derivar cap un concepte de ràdio i mèdia comunitaris. Es vallençar a precisar els diversos rols dels participants i la seva evolució. També van pensar i proposar com un mateix participant podia anar canviant de rol i com això anava modificant la seva participació en la pressa de decisions de tot el projecte. Van crear una mecanisme de renovació del nucli liderador del projecte força clar i entenedor.

    I+C+i // Taller "Disseny col·laboratiu per a institucions culturals"

    "Identisound": el media hub comunitari de les identitats híbrides. CCCB (c) Miquel Taverna, 2011

  • El grup on estava la persona que havia proposat “Hypermedia City” va dissenyar un complex sistema on la participació s’expressa més que res a través de votacions i concursos i un component algorítmic estava al càrrec de la creació del rànquing de ciutats innovadores.
  • El segon grup que va enfrontar-se al disseny d’Hypermedia City, que no contava amb el seu originador entre els participants, va donar una volta interessant i co-creativa al projecte. En efecte, el va convertir en un projecte de creació emergent de gairebé qualsevol tipus d’indicador d’innovació que algú estigués interessat en aconseguir. Ho van fer a base de que el projecte voltés en torn les Dades Obertes. Es disposava de dades obertes sobre les tendències de les diverses ciutats i la pròpia comunitat creava indexos sobre noves tendències fent combinacions a partir de les dades. Al mateix temps vàren explorar com crear un model de negoci sostenible. Alegrement van, fins i tot, canviar el nom del projecte original que es va convertir en “The Internet of Cabras” per la qüestió de la “bogeria” dels indexos d’innovació que podrien produir.

De "Hypermedia City" a "Internet of Cabras": co-creant amb dades abertes. Foto CoCreating Cultures

Durant la relflexió conjunta posterior es va veure què:

  • Les propostes d’Educació Artística es podien refondre en una que integrés els actors de la xarxa creada en el primer grup amb els processos de producció i negoci del segon. En
  • La base d’expressar les històries personals en nous mitjans d’identitats híbrides va connectar amb la ràdio comunitària del segon grup i es va beneficiar d’un sistema d’evolució de rols dels participants ben definit
  • Hypermedia City” sembla que es va dividir en dos projectes diferentes però la discussió estava força animada quan vàrem tenir que tancar els tallers.

De moment hem deixat el website col·laboratiu per a que els participants l’utilizin per fer evolucionar, si volen, els seus projectes. Ho harem de seguir!

Podeu consultar documentació sobre els temes que hem comentat aquí dins el material de referència que vàrem passsar a CCCB Lab i que es van oferir en paper durant les jornades. Les podeu trobar aquí, al final del post. També el CCCB Lab va ser tan amable d’integrar-les al Delicios del CCCB Lab. Aquí les podeu consultar. Si esteu interessats en saber més sobre aquestes referències, feu-nos-ho saber!

Fins ara, aquest és el nostre (llarg) resum. Anirem comentant altres aspectes de les jornades. En particular:

  • Alguns aspectes de la conferència d’en Bob Ketner, el nostre col·laborador del Tech Museum. Ens va fer molta il·lusió poder-lo portar a Barcelona amb l’ajut del CCCB Lab. Comentarem de la seva aportacio què suposa realment obrir una comunitat de co-disseny dels objectes físics típics que apareixen als museus. També el prototipat virtual de mòduls expositius i d’altres possibilitats no del disseny d’objectes sinó disseny a partir de narracions digitals.
  • Presentació del grup de treball “A+C+C Cocreació” que va sorgir de participants de l’anterior edició dels tallerse. Vàren presentar la seva “Contextopedia”, i.e, el seu vocabulari de treball sobre temes de co-creació en el sector cultural, útil per entendre el que vindrà després en la seva feina, que és la presentació de diversos casos d’estudi de projectes que han estat en major o menor grau participatius i co-creatius.
  • També comentarem la presentació de la guia 2.0 del CCCB i com connecta amb diverses de les seves iniciatives.

Com sempre volemdonar les gràcies a l’equip del CCCB Lab i els seus col·laboradors.

  • A Juan Insua per la seva constant tasca de permeabilització i augment de la porositat institucional
  • A Maria Farrás per la seva precisió organitzativa i la seva insistència quan toca
  • Eva Reixach per estar a Twitter a dues mans i, al mateix temps, al taller
  • A Eva Alonso per convertir-se en MacGyver II quant mé falta fa
  • A Laura Moreno, per la rapidesa amb els PDFs.
  • A Miquel Tavern per les estupendes fotos que sempre fa
  • A Paco Pérez per, com diuen el de la ràdio, “esatr als controls”
  • A Lucia Calvo per seguir tot i el cansament ;-)
  • Segur que ens deixem a algu però esperem que igualment li arribi el nostre agraïment

I, “last but not least”, un agraïment especial a tots els participants en aquests tallers que sempre ens fan aprendre més i tenir més ganes de seguir.

Share

Taller sobre les matèries expositives dúctils i transformables

Aquest any es celebra la vuitena edició dels encontres de ciència, art i pensament organitzada per Arts Santa Mònica a Barcelona. En aquesta ocasió es plantejà el concepte de matèria des de diverses perspectives culturals i de coneixement. En Ramon Sangüesa i la Irene Lapuente de treball Co-Creating Cultures varen ofereir un taller sobre les matèries expositives dúctils i transformables el passat dissabte dia 2 d’octubre a les 11h.

De nou, la creativitat dels participants, el diàleg i el bon ambient foren les notes més destacades de la jornada. Durant tres hores, una vintena de persones es va organitzar en tres grups mitjançant tècniques de clusterització de dades i es van espavilar per crear tres propostes úniques: l’espiral del coneixement, la ciutat científica i l’art sense missatge. Un cop passada la primera hora de feina i creat el primer esboç del que seria la seva proposta, cada membre dels diferents grups va crear-se un personatge per poder fer d’usuaris a d’altres projectes. Els personatges creats no estigueren mancats de curiositats. En aquesta etapa del taller, els participants donaren vida a traficant d’obres d’art, personatges sense parla o adolescents rebels, entre d’altres. Finalment, un debat i discussió final tancaren una agradable sessió matinera. Volem agrair a tots els participants els comentaris que feren, la discussió que generaren, la creativitat que compartiren i el bon ambient que es generà. Moltes gràcies!!

A la tarda, el programa dels encontres va oferir tallers de cuina, conferència i moltes més activitats!

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.