Cicle Critical Design: Presentació sobre contaminació interna amb Miquel Porta

El proper divendres dia 18 a les 19:30 al nostre espai de Gràcia, tindrem una primera presentació sobre el tema del nostre cicle de disseny crític que fem en col·laboració amb l’Ateneu de Barcelona.

El seu focus serà la “contaminació interna”, és a dir, l’existència de materials tòxics persistents en el nostre cos a resultat de la nosrta interacció amb un entorn cada cop més artificial i més complex. Tot el problema serà presentat per Miquel Porta, un investigador de renom internacional i expert en aquests temes.

La contaminació interna és un problema amb moltes implicacions, causes entrellaçades i complexes xarxes d’interessos i comportaments. Vàrem pensar que era una tasca difícil poder parlar-ne. Es tracta d’un típic “problema pervers” (wicked  problem) i hem decidit que seria pràctic abordar-lo des de la perspectiva del “Disseny Crític” amb la finalitat de crear objectes dilemàtics i obrir un projecte per incloure a dissenyadors, científics, divulgadors científics, educadors i ciutadans en general.

El projecte està organitzat al voltant de diverses ponències i tallers que tindran lloc entre gener i abril de 2013.

Aquest és el primer i us convidem a unir-vos-hi. Si esteu interessat i creiu que hi podeu fer una aportació des de la vostra perspectiva i experiència, registreu-vos a través d’Eventbrite:

Esperem trobar-vos a l’Espai Mandarina!.

El ponent.

Tenim l’honor de comptar com a ponent a un dels experts més reconeguts en “contaminació interna”: Miquel Porta.

Miquel Porta (Barcelona, 1957) és metge i epidemiòleg. Ha promogut la integració dels coneixements biològics, clínics i socioambientals a en la investigació i l’ensenyament de les ciències de la salut.

Actualment és el cap de la Unitat d’Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer a l’Institut d’Investigacions Mèdiques Hospital del Mar (IMIM). També és catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i catedràtic adjunt d’Epidemiologia a la Facultat de Salut Pública de la Universitat de Carolina del Nord.

Les seves investigacions se centren en: 1) l’epidemiologia clínica i molecular del càncer de pàncrees, 2) el ‘retard diagnòstic’ i la detecció precoç del càncer, i 3) els efectes sobre la salut dels compostos tòxics persistents. Pertany al consell editorial de diverses revistes internacionals i ha publicat més de 300 treballs científics en revistes de projecció internacional. Ha impartit docència en nombroses universitats americanes i europees, com Imperial College (Londres) i Harvard, on va gaudir d’un any sabàtic. Ha estat president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia, de la Federació Europea d’Epidemiologia i de Científics pel Medi Ambient.

Miquel Porta entén que el lideratge científic s’ha de projectar més enllà del món acadèmic i, per això, intervé ocasionalment en els mitjans de comunicació, com el diari El País. El seu últim article no científic (titulat “Las quiero a morir”) és a propòsit de Spotify i el gaudi massiu de la música (revista “Claves de Razón Pràctica”, gener – febrer 2013).

進化 – Cicle: Jinhuà, de la imatge a la ciència, de la ciència al disseny

Una cooperació entre La Mandarina de Newton i la Secció de Ciència de l’Ateneu Barcelonès.

Share

CasTIC 2012 resolt! Ja tenim els guanyadors del concurs

El misteri més intrigant del CasTIC 2012, saber quins són els guanyadors d’aquest concurs de microrelats d’intriga ja està sol·lucionat. En total s’han rebut 88 narracions curtes, de menys de 800 paraules, amb temàtiques que han girat al voltant de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). Tot un èxit de participació entre els 13 centres educatius que s’hi han presentat, aportant 56 treballs des del cicle superior de primària i 22 des d’ESO).

La iniciativa ha estat convocada conjuntament pel programa L’Altra Ràdio de Ràdio 4, el Departament d’Ensenyament, la Mandarina de Newton i el professor ciències i escriptor de literatura d’intriga Jordi de Manuel.

a

Guanyadors i finalistes
Aquests són els microrelats més ben valorats pel jurat:

a
Categoría Educació Primària Superior
Guanyador: El súper ordinador, obra de Marc Bosch Galdeano, alumne de 5é curs al Col·legi Sant Miquel (Barcelona). Professora responsable: Monte Coderch
Obres finalistes: Els superordinadors (Antonio Sisó Farré), Un món sense A (Adrià Cavero) i Les raons del cor (Laura Arribas). Alumnes del Col·legi Sant Miquel (Barcelona).

Categoría Educació Secundària Obligatòria
Guanyador: Sense cobertura, obra de Deborah Ramírez, Félix Guijarro, Soraya Alcayada, Areli Fernández, Cristina Ruiz, Daniele Lenoir, Juan Salguero, del Grup de 2on d’ESO de Lectura. Institut Joan Miró (L’Hospitalet de Llobregat). Professora responsable: Meritxell Monsonís.
Obres finalistes: Canvi d’intel·ligència (Judit Parés de Tera) i Colors (Mireia Martínez Rubió), obres presentades pels alumnes del Institut Montgròs (Sant Pere de Ribes), i Diari d’un becari (Laia Fernández Villanueva), de la Princess Margaret School (Barcelona).

Categoría General
Guanyador: Zzzzmmm, obra d’Esteve Martorell i Esteve
Obres finalistes: La importància de tenir un iPod (Marc Felipe) de l’IES Vicens Vives (Girona), El club de la rosa (Elisabet Bonany Solà) i La katana misteriosa (Jesús Martin Rivera).

a

El jurat del Cas TIC 2012 ha estat integrat per:
Jordi de Manuel, escriptor (President).
Irene Lapuente, física i fundadora de La Mandarina de Newton.
Pitu Martínez, mestre i especialista en TICs aplicades a l’educació.
Cinto Niqui, periodista i director del programa L’Altra Ràdio.

a

El procés segueix en versió radiofònica…
Totes les obres guanyadores i finalistes es publicaran al web de l’Altra Ràdio i al bloc de Co-Creating Cultures de La Mandarina de Newton. Les tres obres guanyadores es versionaran en format radiofònic i seran emeses dins d’una edició de l’Altra Ràdio del mes de juny de 2012. En aquest programa també s’inclourà la versió radiofònica del microrelat Guatzsap, escrit per al Cas TIC 2012 per en Jordi de Manuel.

a

… i com a proposta de co-creació a internet
La Mandarina de Newton farà diverses propostes de co-creació obertes de nanorelats a través de les xarxes socials a tots els internautes. Durant el mes de juny, cada setmana es proposarà la co-creació d’una nova història a partir de la primera frase dels tres relats guanyadors i del relat Guatzsap. La iniciativa anomenada “Continuarà…” proposarà als participants continuar la història encetada a partir d’aquesta primera frase afegint-ne de noves. Aquesta co-creació és durà a terme de forma paral·lela al bloc de Co-Creating Cultures, al Facebook de Co-Creating Cultures  i al Twitter @cocreatingcult. El resultat seran nous “nanorelats” (relats més curts encara) inspirats pels inicis de les històries guanyadores i construïts a partir de la participació de diverses persones. Fer evolucionar la història paral·lelament a través de diferents plataformes ens donarà una varietat d’històries molt rica i interessant.

 

Share

TalentLab: Entre màquines intel·ligents – sessió II

El passat dimecres dia 21 de març vàrem realitzar la segona sessió del taller “Entre màquines intel·ligents” dins del projecte TalentLab. Només arribar, vàrem reprendre els grups de la sessió anterior i ens posàrem a treballar. Vàrem escalfar motors amb una activitat  que pretenia recuperar i posar en comú les idees que havien sorgit a la primera sessió. Així, cada grup va sintetitzar les principals línies que definien els recursos proposats en el brain-writting o pluja ràpida de recursos.

Un cop situats, vàrem entrar en matèria i els grups van haver de concretar una única proposta de recurs. Les propostes es van construir combinant sabers (imaginació, experiència, talent, etc.) i materials a l’abast (plastilina, cintes, palets, boles, etc.).

El primer grup va idear una plataforma (o caixa) de la qual sortirien reptes que els usuaris haurien de resoldre en base al coneixement de restriccions. Els reptes podrien ser dissenyar la gestió d’un ecosistema urbà (preses, centrals nuclears, etc.) i els usuaris serien diferents centres educatius que proposarien solucions en base a un treball col·laboratiu. El segon grup va proposar un joc que podria ser físic (de taula) o virtual que permetria treballar la presa de decisions i els valors (diners, cultura, benestar, autonomia, etc.) en relació amb la introducció de la tecnologia a la societat. L’objectiu seria mostrar la influència dels valors en les decisions dels ciutadans i d’una determinada societat. Finalment, el tercer grup va concebre un recurs que utilitzaria robòtica i informàtica amb l’objectiu de realitzar un treball  col·laboratiu. La idea seria que dos equips o usuaris haurien de dissenyar una tasca comuna que haurien de desenvolupar dos robots. Per exemple, podria ser que els dos robots haguessin de transportar algun objecte conjuntament. Per a fer-ho els caldria que els robots establissin comunicació i es podria utilitzar la programació scratch per a dissenyar i simular la tasca dels robots.

Quan les propostes van quedar prou definides, vàrem procedir a fer un seguit d’iteracions amb l’objectiu de millorar-les. Els grups es van dividir de tal manera que una meitat del grup es va quedar a defensar la proposta davant d’uns “usuaris potencials” que plantejaven dubtes i exposaven les limitacions que hi veien. L’altra meitat se’n va anar a conèixer la proposta d’un altre grup posant-se a la pell de la “persona” definida en la primera sessió. Després d’iterar un parell de vegades, cada grup va posar en comú les aportacions fetes pels altres participants, va detectar algunes mancances i va incorporar elements nous a partir dels suggeriments rebuts. D’aquesta manera, el primer grup va veure la necessitat d’acotar el plantejament de la plataforma a un únic repte amb uns objectius que haurien d’estar prèviament definits. El segon grup va incorporar la idea que les qüestions plantejades haurien d’estar basades en situacions concretes (com podria ser una filla que una tarda deixa la mare amb un robot de companyia). Es va dir que és en base a aquestes situacions que poden emergir de manera més evident les diferències en els valors entre les persones. També, es va suggerir la possibilitat que els propis usuaris siguin els que ponderin els valors associats a determinades activitats. D’altra banda, es va donar a conèixer l’existència de recursos similars com el Deliberatorium del MIT o un joc de cartes. El tercer grup va veure la necessitat que els robots estableixin algun tipus de comunicació en base a sensors.

Posteriorment, els participants van haver d’establir de manera més detallada els principals aspectes del recurs a dissenyar (filosofia, temàtica, metodologia, requeriments, dificultats, pressupost) i es va exposar a la resta de grups. Un cop fet això, es va procedir a la votació. La proposta més votada va ser la del segon grup, ArgumentaTIC, si bé totes van resultar força ben valorades i equilibrades. Es va comentar la possibilitat d’incorporar aspectes de la primera i la tercera proposta a la proposta escollida. A partir d’ara caldrà treballar la proposta i veure si és factible realitzar-la amb els recursos disponibles, i els que poguessin venir d’altres fonts (espònsors o patrocinadors) o si convindria més produir-lo en una fase posterior.

En la reflexió final, alguns participants van manifestar el seu interès per tal que la feina feta al taller finalment es pogués veure traduïda en un recurs educatiu. Des de l’equip organitzador es va reiterar la idea que un dels objectius del projecte és poder produir els recursos educatius sorgits d’un procés de co-creació. Però també es va insistir que també és important el propi procés de treball, és a dir, el fet d’implicar a professors i investigadors, les dinàmiques de treball, els contactes establerts (worknetting), etc.

     

Amb aquest taller acabem el seguit de tallers previstos per aquest curs. Esperem que ben aviat veurem els recursos educatius produïts. També confiem que el curs que ve podrem realitzar la segona edició amb nous temes (arqueologia, ciències del mar, astronomia, etc.) i amb més centres de recerca que ja ens ho estan demanant, nous tallers i nous recursos.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

TalentLab: Entre màquines intel·ligents – sessió I

Dimecres passat dia 7 de març vàrem realitzar la primera sessió del taller “Entre màquines intel·ligents” a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (CSIC) dins del projecte TalentLab. La sessió tenia un programa intens de treball, que va començar amb una visita a les instal·lacions a càrrec d’en David Sierra. Les seves explicacions van servir per introduir les diferents línies de recerca que es duen a terme a l’institut; inclosa una demostració de gossos-robots futbolistes per a explicar com es treballa l’aprenentatge en les màquines.

Un cop a la sala de treball, els participants es varen distribuir en tres grups i vàrem començar la sessió pròpiament dita. En la fase d’inspiració, van sorgir idees comunes en el si de cada grup, tot i que amb enfocaments diferents. El primer grup va suggerir la idea de que “tot està connectat” i va plantejar una visió amable de la tecnologia que es basa en el pensament i en la realitat física (persones, natura) combinat amb l’ús de la xarxa i del “núvol”. L’entramat de connexions podria tallar-se si se’l sotmet a la pressió de les retallades. El segon grup va dibuixar uns “eixos” que es mourien entre el caos “informatiu” de la xarxa i l’ordre abstracte, d’una banda, i els límits entre la utopia (el pensament) i la realitat, de l’altra. Aquests eixos guien l’ús de les tecnologies que poden fer les persones en la vida diària, així com la presa de decisions. El tercer grup va posar de manifest el paper de les persones  en la “tria del futur” que volem, tenint en consideració el coneixement, les pròpies persones i les seves necessitats. Van situar la dicotomia entres dues realitats segons el paper que hi tingui la tecnologia: una que aposta per la autonomia, la responsabilitat i la sostenibilitat; i una altra que crea dependència, és insostenible i controladora.

Seguidament, els tres grups van procedir a imaginar els esdeveniments noticiables d’un 8 de març de 2025. Es va destacar la predominança del format digital i de les noves vies de comunicació, alhora que es va posar de manifest les mancances d‘infraestructura en temes de connectivitat dels centres educatius, i el problema del recursos energètics, així com la possibilitat de comptar amb automòbils de conducció autonòmica o la incorporació dels robots en la vida pràctica. També hi va haver coincidències a imaginar un retorn a la pesseta. Pel que fa al perfil dels usuaris es va comentar molt la idea de la curiositat entre els joves, malgrat la seva poca constància, i també es va tractar consistentment el fet de que treballem amb un públic molt interessat en la música, l’esport i la tecnologia, i molt basat en les relacions socials i d’amistat. També es va apuntar a la seva capacitat de no ser sempre fidels a la veritat o intentar buscar excuses una mica sospitoses.

Tenint en compte  les idees, conceptes i deabats posats damunt de la taula en els tres exercicis anteriors, els participants de cada grup van fer un brainwriting ràpid de recursos educatius que podrien permetre treballar la tecnologia i la intel·ligència artificial a l’aula. D’entre totes les propostes, el primer grup va mostrar preferència per generar un recurs en xarxa que promogués el joc individual per treballar temes d’ecologia i/o música. Varen plantejar la possibilitat de vincular aquest recurs amb robots o amb realitat virtual, i varen mostrar l’interès de fer-lo lúdic i a poder ser multi-plataforma. El segon grup va proposar un recurs en línia amb la intenció de promoure la col·laboració alhora de solucionar un repte o un problema actual. Finalment, el tercer grup va proposar treballar en un recurs transversal que inclogués la paciència com una capacitat a aprendre més.

Aquests dies anirem madurant les idees i a la propera sessió continuarem les dinàmiques de treball que ens ajudaran a concretar un únic recurs educatiu.

—————–
Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.

Share

Social Currency en Museus

Captura de Imatge_StreetMuseum Ap

Al meu entendre, ens posem limitis quan mesurem les coses prenent el valor monetari de les coses com a única referència. La nostra felicitat no es mesura solament amb aquest valor. Per això, les paraules “social currency” (en català moneda social), han cridat la meva atenció. Les dues bogues projecten una altra dimensió: la paraula “social” dona un valor humà a la paraula “currency”. Vaig decidir investigar.

Definició

La moneda és el que un individu guanya per ser actiu en la seva comunitat, xarxa o organització social. El valor d’aquesta moneda es mesura en cada intercanvi, pel seu abast, ressò, influència o impacte social. La social currency (moneda social) augmenta el sentit propi de la comunitat, proporciona accés a la informació i al coneixement, ajuda a formar la identitat pròpia de l’individu, alhora que li proporciona un estatut social i de reconeixement. És el contingut que genera diàlegs. Ha de tenir tots els elements que defineix la social currency (moneda social) perquè la gent el vulgui compartir i enriquir.

En les nostres vides, la nostra social currency (moneda social) són les relacions amb la nostra família i comunitat, la nostra reputació, l’amor, l’entreteniment i la cultura. Les noves tecnologies i les xarxes socials online han atorgat noves possibilitats a l’individu i a les entitats d’enriquir la moneda social amb les seves pròpies accions i paraules, donant-li més pes. Els museus, anteriorment, es limitaven amb solament donar accés a les seves col·leccions. Gràcies a la tecnologia, el museu d’avui és capaç de servir a la seva comunitat de forma més encertada, proporcionant-li amb una major social currency (moneda social).

Com aplicar el concepte de social currency (moneda social) en els museus?

L’Associació de museus del Regne Unit té una definició molt bonica d’un museu: “Els museus permeten a la gent explorar les col·leccions per a la inspiració, l’aprenentatge i el gaudi”.

Per respondre a la seva missió, els museus han de conèixer molt bé la seva comunitat per així identificar els reptes als quals són capaços de respondre des de l’entitat. Per això, han de respondre a les preguntes següents: què podria aportar a la meva comunitat amb el meu capital (o sigui patrimoni, col·lecció, recursos, competències, etc.)? Què li fa falta a la meva comunitat per ser més feliç espiritualment? Com la podria enriquir? Quins són els conflictes o problemes pels quals pateix?

A continuació, parlarem d’unes eines digitals que permeten aplicar social currency (moneda social) a projectes museístics i que saben aportar coneixement a la comunitat i generar diàleg i interacció entre el museu i la seva comunitat.

Un Wiki és un lloc Web on es pot editar múltiples pàgines per múltiples usuaris a través d’un navegador. L’exemple més conegut és la Wikipedia. Al nivell museístic, el projecte *GLAM-WIKI permet als *GLAMs (en la seva versió catalana: Galeria, Biblioteca, Arxius i Museus) utilitzar la plataforma de Wikipedia proporcionant al públic un accés al seu contingut perquè el pugui reutilitzar lliurement. Aquesta eina permet al públic i al museu generar social currency (moneda social); perquè el públic usi el contingut i perquè el museu conegui més la seva comunitat i així obtenir més visibilitat.

La Realitat Augmentada és una visió del món real enriquida per elements virtuals en temps real i en 3D. Un excel·lent ús és el que va fer el Museum of London amb el seu StreetMuseum iPhone app. Ha utilitzat les imatges de la seva col·lecció per explicar la història del Londres d’aquella època: l’aplicació ha posat el museu al carrer guiant els usuaris per més de 200 llocs de Londres explicant-los el context històric de les imatges de la col·lecció. El GPS del telèfon col·locava les imatges de la col·lecció del museu en un mapa de Londres. Segons el lloc on es trobava l’usuari, s’accedia a imatges 2D de la col·lecció en el mateix lloc. Amb un clic més, els usuaris d’iPhone 3GS podien tenir una vista en 3D. La foto d’aquesta entrada il·lustra bé l’efecte de la realitat augmentada aplicada a un projecte museístic.

El Codi QR connecta el món físic amb el món digital. És un codi 2D el contingut del qual pot ser desxifrat a alta velocitat. Permet posar en pràctica la teoria Tales of Things que concedeix a un objecte de la vida real tenir una memòria digital. Els museus vinculen un codi QR als objectes de la seva col·lecció física (obres, fotografies, etc.) i ho associen a un vídeo online, un àudio o un text que explica la història d’aquest objecte. L’ús de codi QR creix gràcies als smartphones i les seves càmeres que poden escanejar el codi. El projecte QRator fa un pas més enllà demanant la participació activa de l’usuari i creant així una comunicació en dos sentits entre l’usuari i la institució. En aquest cas, el codi QR vincula els objectes del museu a una base de dades online. Això permet al públic tenir accés a una informació comissariada però també li dóna l’oportunitat de comunicar la seva pròpia interpretació de l’objecte a través del seu mòbil i les etiquetes digitals interactives. L’opinió del públic s’emmagatzema i es mostra al costat del contingut comissariat i entra a formar part de la història d’aquest objecte. Altres usuaris poden comentar aquest nou contingut.

Observem que per oferir un alt valor en social currency (moneda social), els museus associen diverses tecnologies i diferents conceptes. L’aplicació del StreetMuseum requeria, a nivell tecnològic, un smartphone (iPhone) amb GPS i connexió Internet, més la realitat augmentada. Es va relacionar també la base de dades online del museu i la teoria de tales of things. L’experiment ha donat un resultat molt innovador així que generat una experiència educativa alhora que lúdica, proporcionant una experiència compartida amb la seva comunitat. Per al projecte QRator, es va combinar una base de dades online més la tecnologia del codi QR i les etiquetes digitals interactives. Es va usar també l’eina Twitter per mantenir la presència viva dels objectes online.

Conclusió

Abans d’acabar, citaré Wayne Labar del Liberty Science Center, que estarà al “Taller 2.0: De la interacció a la co-creació”, els propers dies 14 i 15 de setembre al CCCB: “els museus ideals són giroscòpics. Com un giroscòpic, els museus corresponen a les relacions amb els visitants. Poden respondre de manera lliure, en part o cap a totes adreces i sent rellevants malgrat els canvis en contingut i el món al voltant”. El museu ha de connectar les seves pràctiques a les noves formes d’experiència, educació i reflexió que li donarà la possibilitat d’aportar més social currency (moneda social). Això passa per la tecnologia i les xarxes socials. L’objectiu final és provocar un impacte social perquè el valor d’aquest impacte es converteixi de nou en valor monetari per la comunitat.

EMMANUELLE BRESSON

——————————————–

Credits per la fotografía:
http://www.petapixel.com/2010/05/24/museum-of-london-releases-augmented-reality-app-for-historical-photos/

Fonts:
http://research.mla.gov.uk/case-studies/display-case-study.php?prnt=1&prjid=543

http://historiadelamedicina.wordpress.com/2011/01/21/nuevas-tecnologias-al-servicio-de-los-museos-streetmuseum-del-museo-de-londres/

http://onthecommons.org/identity-reputation-and-social-currency
Share

Buscant temes per "Science of the City"?

Observatori Astronòmic. New Delhi, India.

Observatori Astronòmic. New Delhi, India.

Voleu participar en el concurs de vídeos internacional “Science of the City” però no trobeu la inspiració? No us preocupeu! Us presentem 72 idees per buscar ciència, matemàtiques o tecnologia a la vostra ciutat… Podeu fer servir alguna de les nostres propostes, o podeu seguir buscant… Hi ha milions de possibilitats, només cal sortir al carrer i començar a mirar la ciutat amb ulls crítics, curiosos i de cerca.

Les nostres propostes:

  1. Semàfors i altres fonts de lluminoses
  2. Miralls, finestres i altres fenòmens òptics
  3. Com crear o on trobar un Arc de Sant Martí a la ciutat
  4. Miratges als carrers de les ciutats
  5. La primera i la tercera llei de Newton (La Llei d’inèrcia i  la llei d’acció i reacció) a les ciutats
  6. La conservació del moment angular i les bicicletes
  7. Física als parcs (gronxadors, la llei de la palanca, etc)
  8. Experimentant com Galileu (llançament d’objectes diferents a través d’una finestra, plans inclinats…)
  9. La química dels aliments (Quins aliments són àcids? I bàsics?)
  10. Quina quantitat de sucre hi ha en una llauna de refresc?
  11. Per què les bombolles de la cervesa Guinness cauen cap avall en comptes de pujar?
  12. Es pot fer una bateria elèctrica amb ingredients comprats en un mercat (llimones, patates …)?
  13. Com volen els avions de paper?
  14. Explica’ns la física dels monopatins
  15. Quina és la física del parkour?
  16. Per què quan anem al teatre o a d’altres espectacles observem que els ballarins o els patinadors sobre gel posen els seus braços a prop del seu cos quan volen girar més ràpid?
  17. Busca els animals que viuen dins de la ciutat
  18. Busca les plantes que creixen dins de la ciutat
  19. Analitza les cèl·lules d’una ceba i altres plantes que pots comprar al mercat
  20. Què passa amb els aliments quan estan molt madurs?
  21. Per què són verdes les plantes de les ciutats?
  22. Per què tenim gasos després de menjar aliments diferents?
  23. Busca fòssils a la teva ciutat
  24. Astronomia a la teva ciutat
  25. Panells solars a la teva ciutat
  26. Què és el vent? Vius en una ciutat amb molt de vent?
  27. Com s’aguanten els ponts que es troben a les ciutats?
  28. Com podem tenir aigua en un tercer pis?
  29. Per què el cel és menys blau a una ciutat molt contaminada que a l’alta muntanya?
  30. Per què plou?
  31. Com funciona un molí?
  32. Com funciona el comandament de la Wii que tens a casa?
  33. Per què la gent fa servir lents?
  34. Saps com es fan les pel·lícules en 3D? Pots tu generar imatges 3D?
  35. Què és un holograma? Existeixen hologrames a les ciutats? I a les targetes de crèdit?
  36. Com funcionen els lectors de preus dels supermercats?
  37. Què passa quan s’envia un correu electrònic?
  38. Per què podem parlar amb els telèfons mòbils?
  39. Com funcionen els cotxes elèctrics?
  40. La ciència a la roba: tela elèctrica, teixit absorbent, etc
  41. Hi ha ciència als bolquers?
  42. Nanotecnologia a les finestres de vidre de colors de les esglésies
  43. Papallones i nanotecnologia
  44. Descobreix les lleis de la termodinàmica en una terrassa d’un bar o d’un cafè
  45. La genètica i la teva família
  46. Cinemàtica i transports (quant de temps es triga en anar d’un lloc  a un altre si viatgem en una determinada velocitat?)
  47. La ciència, el so i els instruments que es toquen a les ciutats
  48. Quants decibels es poden escoltar en una ciutat? Comprova-ho!
  49. La pressió i les sabates de taló
  50. Busca ones a la ciutat
  51. L’Efecte Venturi i els trens, els perfums, les bosses de plàstic del supermercat o  la cortina de la dutxa
  52. Oli i l’aigua, per què no es barregen?
  53. Densitat i begudes
  54. Parts de les plantes que mengem i altres curiositats que es troben als mercats
  55. Quin tipus de roques trobem a les ciutats (sedimentàries, metamòrfiques o magmàtiques)?
  56. Reaccionen les roques de les nostres ciutats al àcid clorhídric? Què vol dir això?
  57. Per què dormim?
  58. Què és un micro-xip? On podem trobar-ne algun?
  59. Hi ha geologia en un llapis?
  60. Lleis de l’òptica i càmeres de fer fotografies
  61. Com funciona el motor dels cotxes o de les motos que es troben a les ciutats?
  62. Relativitat i GPS
  63. Per què els gossos orinen com ho fan?
  64. Per què manté calent el cafè en una tassa de porexpan?
  65. Els aparells elèctrics a casa nostra
  66. La transmissió de la calor a les ciutats (el doble vidre, …)
  67. La primavera i les plantes
  68. Fricció als carrers (què passa en algunes cruïlles relacionats amb la fricció? i quan neva?)
  69. Com funciona un timbre?
  70. Targetes elèctriques per felicitar l’aniversari
  71. La geometria i els papers que emboliquen els bombons
  72. Busca el nombre pi a les senyals de trànsit

No teniu excusa… La ciència us envolta!

Recordeu que els millors vídeos tenen premi!! Molta sort!!

També ens podeu trobar a Facebook!

Share

A + C + C: un pas rere l'altre en la cultura de la co-creació

Els tallers que va organitzar en el seu moment Co-Creating Cultures dins del cicle I + C + i del CCCB han tingut diversos resultats més enllà de l’èxit de participació.

Un grup de participants va pensar en el seu moment que calia fer alguna cosa més en la línia de la participació i co-creació i així ha començat a créixer A + C + C: Art, Ciència, Cultura i Tecnologia.

Partim d’una constatació: la total hibridació dels diversos camps de pràctica des de l’art fins a la tecnologia que s’amplifica i reforça amb la irrupció de les noves formes de creació i compartició del coneixement que ha aportat la cultura tecnològica i internet de forma més evident .

El camp és ampli i admet moltes accions.

Nosaltres, ens hem centrat en l’àmbit de la co-creació com a espai de present i de futur en la intersecció entre Art, Ciència i Cultura. Sí, ja sabem que la ciència és part de la nostra cultura, per exemple, però de moment sembla que encara cal referir-se a aquest espai de la cultura artcientífica així, enumerant els seus components.

“Co-creació” és un terme que s’utilitza en un sentit restringit dins l’àmbit de disseny centrat en els usuaris però A + C + C el pren de forma més àmplia i oberta per a estudiar i promoure els processos de creació col laborativa i tot el que es connecta amb ells. I és molt: des de noves formes d’organitzar-se a noves formes de produir. En aquest punt trobarem influències i necessitarem conceptes i pràctiques d’iniciatives molt diverses, des de l’Open Source al Design Thinking passant per l’ArtCiencia.

Hem definit la nostra “Contextopedia” per donar a entendre millor alguns termes que es corresponen amb aquestes accions i possibilitats noves. Uns són vells termes als quals els donem el nostre significat precís, altres són invencions noves. Per exemple: “simbiosi”, “open earning”, “acció dialògica” o “mediadors de coneixement”.

És un primer pas per situar les noves referències d’acció.

El pla de treball que tenim en marxa “sota el radar” des de la tardor passada comprèn una primera fase de clarificació de l’àmbit “co-creació”, una recollida i estudi de casos d’iniciatives que van des del interactiu fins la co-creació passant per experiències participatives en art, cultura, ciència, tecnologia i disseny. I després anirem construint projectes i accions concretes.

En aquesta primera fase, hem d’agrair la col.laboració de diverses persones i entitats que s’han prestat a compartir el seu coneixement a través d’entrevistes directes. Amasté, Liberty Science Center, CCCB i el Museu d’Història de la Immigració són alguns dels nostres pacients “observats”.

Seguirem interactuant amb ells i amb altres col.lectius i entitats que d’una manera o altra exploren i promouen el camp de la co-creació.

Començarem a poc a poc a publicar aquí i en altres plataformes el que anem trobant, el que anem fent i el que obrim a la col.laboració.

Share

Science of the City!

Co-Creating Cultures iniciarà en breu la creació d’una nova exposició participativa sobre la ciència i la tecnologia presents a la ciutat.  Treballarem amb la col·laboració del Tech Virtual Museum de San Jose, a Califòrnia.

Un dels seus principals objectius serà explorar la tecnologia i els principis  cientifics que es troben dins i al voltant d’una ciutat.

Science of  the City vol ser una exposició que permeti als ciutadans participar en la seva pròpia creació. Animarem als participants a pujar vídeos sobre la ciència i la tecnologia que troben a les seves ciutats o a les visiten. Aquest projecte vol mostrar que la ciència i la tecnologia no són només disciplines realitzats en un laboratori. Ens trobem amb elles cada dia, en el nostre camí a l’escola o gaudint d’una pel·lícula al cinema. Amb aquesta iniciativa volem animar a les persones a buscar la ciència i la tecnologia que es troba a les seves ciutats, per si mateixos. Ells seran els nous comunicadors de  ciència i tecnologia!

Aquí trobareu més informació!

Share

Proposta de disseny

Finalment, us presentem la proposta de disseny realitzada per l’equip d’Expolab, a partir de totes les aportacions que ens han fet arribar els diferents públics, presencials i virtuals, que han estat col·laborant en elprocés de co-disseny d’aquesta primera exposició: De la contemplació, a la participació, i més enllà. Gràcies a tots!

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.