Mandarina Beer Cafè - 1a Sessió

MandarinaBeerCafe_postcard_online

La Mandarina de Newton us convida a la 1a Sessió dels Mandarina Beer Cafès!!


QUÈ ÉS?
Des de La Mandarina de Newton pretenem contribuir com a ciutadans barcelonins a crear un espai, els Mandarina Beer Cafès, on es pugui parlar dels temes que ens apassionen al voltant de la ciència, l’art, la tecnologia, el disseny o l’aprenentatge.


TEMA
Hem escollit com a tema un que ens motiva molt i que té a veure amb el coneixement, la memòria i l’aprenentatge: el cos del coneixement. És a dir, aquell tipus de coneixement que procedeix del fet de tenir un cos, de l’experiència d’aquest cos i de que aquest cos estigui situat en un context concret.


COM? QUAN?

Ens aproparem durant els Beer Cafès (diversos divendres, a definir) a diferents formes d’entendre el cos, el coneixement i contrastarem maneres diferents d’entendre aquesta situació, algunes més fenomenològiques, d’altres més biologistes, d’altres procedents de l’experiència artística del cos i el moviment.

La 1a sessió tindrà lloc el divendres, 21 de Novembre, a les 19h, a l’Espai Mandarina.


CONVIDAT / 1A SESSIÓ (21/11)
David Casacuberta, Departament de Filosofia, UAB


INSCRIPCIÓ:
Enllaç Eventbrite

MÉS INFO:
espai@lamandarinadenewton.com
/ 936 673 774

Share

Com innovar des de/sobre/en/els Parcs Científics?

El nostre projecte amb el PRUAB: Laboratori d’Idees del Parc de Recerca UAB

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va articular en 2007 el Parc de Recerca UAB (PRUAB) com un espai per activar la transferència de tecnologia a partir de la seva important capacitat d’investigació. Aquest parc té diverses peculiaritats. D’una banda no es restringeix només als departaments universitaris i centres de recerca de la UAB sinó que inclou altres institucions dins del Campus, com els centres d’investigació del CSIC o  de l’IRTA, per exemple. D’altra banda, té com a tret diferenciador respecte a altres concentracions d’investigació, el fet que es reuneixin en una àrea molt petita capacitat d’investigació tant en ciències bàsiques i experimentals com socials y humanitats. Així, en la llista de spin-offs que s’hi han creat hi trobem des de companyies com Scytl (que ha portat processos de votació electrònica amb la seva tecnologia fins a les presidencials als EUA) i Sócol que està orientada a l’aplicació de ciències socials en innovació social i polítiques urbanes.

Però el PRUAB volia tenir un espai per generar noves visions de la seva pròpia funció i per explorar nous formats de relació i crear noves idees i projectes. Així que ens va cridar per activar el seu “Laboratori d’Idees“.

En la nostra línia, varem començar codissenyant amb la direcció i l’staff del PRUAB un procés per … codiseñar projectes amb els seus stakeholders i usuaris.

Així hem creat un cicle que a grans trets, segueix un procés de disseny col·lectiu.

Hem realitzat ja diverses trobades molt actives amb investigadors, empreses, emprenedors i usuaris. Han sorgit projectes d’investigació conjunta entre empreses i universitat i embrions de noves “spin offs”. A poc a poc, està creixent una petita nova comunitat que el PRUAB començarà a potenciar encara més gràcies a aquestes noves interaccions, que caminen molt lluny dels “networkings” habituals i s’acosten als processos de co-creació, prototipat i co-disseny que portem temps aplicant als camps més diversos.

Per a nosaltres la millor pista que alguna cosa nova està passant en el PRUAB són les múltiples interaccions i entrevistes que anem sostenint al llarg del procés. “Estem canviant la nostra manera de veure i actuar” ens ha comentat diversos membres del staff del PRUAB que ja considerem co-dissenyadors nostres en aquest procés en què s’han atrevit a embarcar-se amb nosaltres, atrets per l’aurèola de La Mandarina de Newton com a creadora de processos d’alta creativitat basada en el disseny.

Estem ara al principi d’un procés que a tots els nivells segueix un cicle de disseny centrat en l’usuari. A un nivell es tracta de crear noves idees i projectes, incloses start ups.

Però també, des de la perspectiva del Parc, el mateix procés és un prototip per a noves formes de fer. També en aquest altre nivell, seguim un procés de disseny.

A grans trets aquest és l’esquema del procés:

  1. Reunió de codisseny del procés amb la direcció i l’staff del PRUAB
  2. Treball amb investigadors, empreses i stakeholders: ideació de projectes i identificació d’usuaris.
  3. Crítica de propostes per part dels usuaris i co-disseny amb ells.
  4. Re-disseny de productes i serveis
  5. Revisió i creació de model de negoci.
  6. Invitació a desenvolupadors a sumar-se als projectes. Fixació de estratgègia final de negoci.
  7. Reflexió retrospectiva i anàlisi de tot el procés: propostes de redisseny.

En tot el procés realitzem una intensa observació etnogràfica per seguir detectant allò que pugui ser d’interès en les capacitats, possibilitats i actituds de tots els participants, tant dels projectes que es presenten com del propi procés de creació i possible redisseny del Laboratori d’Idees

Per a nosaltres era clar des del principi que els usuaris havien de participar en la configuració de tota idea que es posés en marxa. Ha estat una gran alegria veure com hem pogut transferir algunes capacitats de co-disseny a investigadors, empresaris i staff perquè poguessin testejar les idees incipients dels seus propis projectes amb els futurs usuaris.

La direcció del Parc va entendre que per a aquest procés-prototip calia partir d’un focus clar i es pren el tema de l’envelliment per donar-li una orientació a tot l’esforç al que anàvem a convidar stakeholders i usuaris.

La primera sessió amb el PRUAB va permetre trobar les restriccions i limitacions actuals que la pròpia figura de Parc Cientìfic imposa als processos d’innovació. També detectar oportunitats i localitzar stakeholders i grups d’usuaris relacionats amb l’envelliment.

La segona va permetre posar a més de cinquanta persones de diverses àrees a idear projectes i prototips de nous productes i serveis.

La prova de foc la va suposar la tercera sessió, on vam posar a dialogar proponents de projectes (científics, empresaris, tecnòlegs, sociòlegs) directament amb els possibles usuaris. La sessió va tenir una energia fortíssima i va permetre aterrar molts projectes així com entrenar els participants en la difícil i ambigua conversa amb els usuaris. En certa manera, ajudem als mateixos proposants a treballar com a dissenyadors.

Per què és aquest projecte important?

Primer. Perquè estem creant un nou espai que vol explotar les grans capacitats de la UAB en contacte amb l’usuari. Tradicionalment tant investigadors com tecnòlegs (i en part empresaris) encara treballen “enamorats” de la seva idea, donant-li fort en la seva pròpia bombolla i de vegades aquest camí porta a productes que no corresponen amb una necessitat, tot i que incorporin l’últim en recerca. Amb sort, és clar, pot aparèixer un producte realment disruptiu. L’envelliment és un problema complex amb múltiples dimensions i usuaris que pot requerir solucions senzilles. Escoltar els usuaris pot donar pistes per millorar una primera proposta o crear una altra completament nova en veure la seva reacció. Així, un possible usuari per a una proposta de control de caigudes a distància a casa va dir “Però si el divertit és caure. Així em vénen a buscar, encara que podrien parlar més, que no em diuen res “: és la caiguda l’únic “problema” a resoldre en aquest cas? L’única oportunitat?. Fer practicar directament als proponents unes mínimes nocions de disseny amb usuaris permet que valorin noves oportunitats i apreciïn encara més els components de recerca amb usuaris i de disseny, en la creació del seu servei, producte o spinoff. I és un gran valor per a un parc poder oferir aquests serveis. El PRUAB ho posarà en la seva llista de “to-dos” en el futur i estarem aquí per seguir ajudant-los.

Segon. Les startups que s’enfoquen a producte necessiten del disseny per tenir impacte. Com més aviat millor (Veure una discussió interessant a http://startupsthisishowdesignworks.com). No totes es poden convertir en empreses que innovin des del disseny, com Apple, encara que és veritat que aquesta companyia es va obsessionar molt aviat amb el disseny i els seus detalls. I no només el disseny extern o estètic sinó de la pròpia interacció. Quant pot aportar un proto-Johnathan Ive a una start-up que comenci al PRUAB? Com ho poden apreciar els investigadors / emprenedors si no els exposem a la pràctica d’aquest disseny mentre estan preparant els seus projectes? Estem treballant amb el PRUAB per poder identificar nous serveis en aquest sentit.

Tercer. Si l’actitud de disseny (i de co-disseny) és compartida per la direcció del Parc, staff, stakeholders, i usuaris, clarament la comunitat que està emergint en PRUAB té un “color” que va més enllà de les habituals interaccions que es donen en aquests entorns. El PRUAB, sumant-se a aquest procés, està llançant un missatge important a la comunitat de Parcs Científics i Tecnològics.

Quatre. Sabem que funciona: després d’estar en contacte amb els acceleradors de diversos espais. Vam quedar convençuts amb els processos que es donen, per exemple, a Navy Yards de Brooklyn on el disseny està en les primeres fases de creació de startups i els dissenyadors són part dels equips fundadors de spin-offs. No tenim dubtes que el procés dóna resultats.

Seguirem informant!

Share

TalentLab: Experiments vius, sessió II

El passat dimecres dia 2 de novembre vàrem realitzar la segona sessió del taller “Experiments vius” vinculada al projecte TalentLab, de nou al CRAG (Centre de Recerca en Agrigenòmica, CSIC-IRTA-UAB). De seguida vàrem recuperar els grups de la sessió anterior (amb tres noves incorporacions i una absència) i ens vàrem posar a treballar. D’entrada, per a l’escalfament, els grups van reprendre la proposta que havien definit en la primera sessió i van fer noves aportacions a partir de les reflexions que els participants havien pogut fer-se entre les dues sessions.

A partir d’aquí, els grups van fer un prototipat 3D de cada una de les propostes. La idea és pensar amb les mans: utilitzar materials “low tech” per visualitzar els recursos i, d’aquesta manera, introduir millores al detectar aspectes que no s’han tingut en compte o que cal reforçar, eliminar, etc. El primer grup va proposar un recurs de treball cooperatiu sobre les bioenergies per acostar la recerca actual en la producció d’energies netes utilitzant organismes vius (microorganismes, plantes transgèniques, etc.). La idea és oferir una plataforma online de documentació i plantejar un debat informat a partir d’un treball previ. El segon grup va proposar el plantejament d’un repte –una emergència al planeta per combatre la fam- a partir del qual els alumnes haurien de fer un treball per a proposar solucions des de diferents perspectives (científiques, socials, relacions nord-sud, etc.) també a partir d’una plataforma online de treball. El tercer grup va proposar la creació d’una aventura gràfica sobre la petjada ecològica. L’objectiu és que els alumnes prenguin consciència que el consum energètic al planeta és insostenible i que l’acció individual en accions quotidianes és important.

En aquest punt, en el qual les propostes ja estaven força definides, es van realitzar diverses iteracions per tal de refinar-les. Cada grup va rebre dues persones d’un altre grup que els van plantejar dubtes i qüestions sobre el recurs educatiu, tot assumint el rol del personatge creat en la sessió anterior, és a dir, d’un hipotètic usuari final. Aquesta activitat es va repetir un parell de vegades canviant de grups i de personatges.

Posteriorment, els membres de cada grup es van tornar a reunir per discutir els comentaris i suggeriments que havien rebut dels usuaris i van acabar de perfilar el recurs en la seva versió final. Seguidament, i per tal de baixar la proposta a la realitat, van elaborar una matriu en la que exposaven els diferents aspectes d’una manera concreta i concisa: tema, destinatari, metodologia, requisits tècnics, possibles dificultats, viabilitat, pressupost, etc. Els grups van presentar la seva proposta tenint en compte aquests aspectes i seguidament es va procedir a la votació.

De la votació va resultar un empat entre la segona i la tercera proposta. Després va tenir lloc una discussió general de grup. Entre d’altres aspectes es va plantejar els aspectes positius de la primera proposta que es podien incorporar a les propostes més votades, o si aquestes podien d’alguna manera integrar-se en una única proposta.

Amb això, concloem la primera fase de treball. A partir d’aquí es tindrem en compte les tres propostes, els resultats de la votació, les propostes d’integració i s’estudiaran diferents opcions per a produir el recurs educatiu online final. En aquesta segona fase, l’equip de TalentLab seguirà comptant amb les aportacions dels participants!

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.
Share

Primer taller de TalentLab: Experiments vius – I

Fa uns dies vàrem realitzar la primera sessió del taller “Experiments vius”, del projecte TalentLab, al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG, CSIC-IRTA-UAB). La sessió tenia un programa intens de treball, que va començar amb una visita a les instal·lacions del centre i les explicacions de la investigadora Ana Caño. Durant la visita als hivernacles i als laboratoris van sorgir les primeres mostres d’interès entre els professionals dels àmbits educatiu i científic.

Aprofitant aquest interès incipient, i tal com estava previst, vàrem prosseguir la sessió en una de les sales de reunions del CRAG. La Irene Lapuente de la Mandarina de Newton S.L -CoCreating Cultures- va fer una breu presentació de l’estructura del taller per a les dues sessions programades i els participants vàrem començar a treballar!

Els participants es van repartir en tres grups. A través de diferents tècniques es van generar discussions en el sí de cada grup i a nivell general, que van servir per a què, poc a poc, ens anéssim familiaritzant amb els processos de co-creació.

La primera activitat, pròpiament d’inspiració, va permetre als diferents grups establir discussions força genèriques entre la relació ciència-educació- societat. D’entre els diversos temes que es van tractar, el primer grup va destacar el paper de les pors com un aspecte clau a tenir en compte en la relació ciència-societat; el segon grup, va fer notar la dicotomia animal-planta i el paper que juguen els mitjans de comunicació i agents educatius en la predominança del món animal a l’imaginari col·lectiu; i el tercer grup, va mostrar l’objectiu de millora de la qualitat de vida i benestar que té la recerca científica, de la qual és possible apreciar les connotacions antropocèntriques.

Seguidament els grups van realitzar una activitat exploratòria en la línia del temps i van definir alguns dels reptes per a un futur a mig-llarg termini (2030). En aquesta activitat, es van detectar coincidències en els tres grups quant a la naturalesa del repte que, en especial, van atorgar un paper clau a la qüestió energètica. A més, el primer grup va projectar un canvi geopolític important al planeta; el segon grup, un canvi positiu en la consideració professional dels professors i investigadors; i el tercer grup va projectar la intensificació dels conflictes sobre els recursos naturals, sobretot pel que fa a l’aigua.

Posteriorment, els participants van definir el perfil dels usuaris del recurs educatiu a partir de la imaginació o de l’experiència pròpia. Les persones imaginades eren majoritàriament poc motivades, força descregudes, familiaritzades amb les noves tecnologies -però no necessàriament coneixedors d’aquestes-, i amb poca confiança en les seves capacitats.

Finalment, la darrera activitat va consistir en l’elaboració d’un diagrama d’afinitats en el qual els grups havien de posar sobre la taula els elements sorgits en les tres activitats anteriors i definir a grans trets com hauria de ser el recurs educatiu a crear. El primer grup va considerar oportú idear una activitat a l’aula sobre l’energia utilitzant metodologies participatives; el segon grup, una activitat experimental que permeti establir una relació directa entre els investigadors i els alumnes; i el tercer grup va decidir que seria oportú crear una aventura gràfica sobre la qüestió energètica.

L’ambient va ser molt distès i favorable al treball. Els participants va poder avançar des dels aspectes de discussió més genèrics fins a un primer nivell de concreció. Ara, i fins a la segona sessió el 2 de novembre, s’ha obert una fase de documentació interna online entre els participants.

—————–

Laura Valls. Unitat de Cultura Científica Delegació del CSIC.
Irene Lapuente. La Mandarina de Newton S.L.
Share

TalentLab, un projecte de co-creació amb professors i investigadors

Talentlab és un projecte on l’objectiu és dissenyar conjuntament recursos educatius online per a l’aula

El projecte es basa en tallers de co-creació sobre ciències de la vida, química ambiental, ciències de la terra i intel·ligència artificial. El període d’inscripcions ja està obert!

El CSIC, a través de la Unitat de Cultura Científica de la Delegació del CSIC a Catalunya i diversos instituts, i La Mandarina de Newton S.L., posen en marxa el projecte TalentLab, un projecte concebut com un laboratori de co-creació de recursos educatius online per a l’aula.

TalentLab reunirà, en diferents tallers, professionals de la comunitat educativa i la científica amb l’objectiu de sumar idees, esforços, capacitats i talents, i participar conjuntament en el procés de disseny dels recursos. Està adreçat a professors de cicle superior de primària, ESO, Batxillerat i cicles formatius.

Tallers d’experimentació
TalentLab preveu la realització de quatre tallers, de dues sessions cadascun, sobre diverses disciplines científiques. El període d’inscripcions a aquests tallers ja està obert i es pot realitzar a través del web del projecte: http://talentlab.csic.es.

El primer taller té lloc el 19 d’octubre. Es tracta de Experiments vius i es realitzarà al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB). Aquest taller gira en torn l’eix temàtic dels organismes model, o de laboratori, i permet plantejar grans línies que envolten la recerca en ciències de la vida i suggerir possibles focus d’interès de les propostes educatives online. Durant el taller, que tindrà continuïtat en una segona sessió el 2 de novembre, es treballa en grup amb l’objectiu de dissenyar conjuntament un recurs educatiu online.

Seguint la mateixa estructura s’organitzaran tres tallers més: Reacciona amb el medi, de temàtica química, que tindrà lloc a l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (CSIC), els dies 23 i 30 de novembre; Escoltant la terra, sobre la dinàmiques de la Terra en el marc del canvi global, que tindrà lloc a l’Observatori de l’Ebre (CSIC-URL) els dies 25 de gener i 8 de febrer de 2012; i, finalment, Entre màquines intel·ligents, que tractarà la recerca en intel·ligència artificial i tindrà lloc a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (CSIC), els dies 7 i 21 de març de 2012.

Els recursos educatius que resultin d’aquests quatre tallers hauran estat co-creats per membres de la comunitat científica i educativa. D’aquesta manera es vol aconseguir generar productes d’alta qualitat que satisfacin tant a investigadors com a professors i mestres.

TalentLab vol ser un projecte innovador que generi debat, diàleg i productes innovadors amb la finalitat d’afavorir la creativitat científica dels joves. És una iniciativa de la Unitat de Cultura Científica de la Delegació del CSIC a Catalunya, en col·laboració amb de diversos instituts del CSIC a Catalunya, i La Mandarina de Newton S.L. Està finançat per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i compta amb el suport del Consell de Coordinació Pedagògica de l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.

Share

Formació

Publicacions

Dossier de premsa

Grups de treball

 

@CoCreatingCult Tweets

Follow @CoCreatingCult on twitter.